El president del CN Barcelona, Sebastià Millans, i l'estratègia de l'estruç

És rigorosament fals que els estruços enterrin el seu cap en la sorra, i la il·lustració de l'esquerra no és més que una recreació. No obstant això, aquesta estratègia d'ignorar la realitat, per patent i evident que sigui, és la consigna adoptada pel president del CN Barcelona, Sebastià Millans, i altres destacats membres de la seva junta directiva, per enfrontar-se a les greus denúncies presentades a Treball i, sobre tot, a Hisenda.

La qüestió resulta curiosa: les proves de presumpte frau laboral i fiscal lliurades per mi mateix als organismes inspectors són de impossible refutació. Alguns d'aquests documents han estat publicats en aquest bloc, i impliquen accions específiques i constitutives de presumptes fraus fiscals, que fins i tot podríen esdevenir delicte. De vegades impliquen a persones concretes que han comés actes molt greus, quan no d'una absoluta manca d'ètica en vers dels monitors, o de respecte en vers la integritat física dels socis més petits.

Aquestes revelacions per part meva amb l'ajut de socis i monitors, haurien d'haver comportat, després d'una investigació interna, el cessament de diverses persones en els seus càrrecs de manera inmediata i fulminant. No obstant això, la resposta unànime de la tota la cúpula directiva del CN Barcelona ha estat la de l'estruç: enterrar el cap en la sorra, no dir absolutament res, i esperar a que escampi la boira. Una impresentable i inqualificable actitud.

Tant Sebastià Millans, com Federico Moncunill, Joan Vallvé, Pere Meseguer, Manel Albado i Joan Capdevila s'han convertit en Don Tancredo: pujats a un pedestal, amb la cara pintada, i completament immòbils, a l'espera que el toro els ignori, es doni la volta i els permeti seguir amb els seus tèrbols 'tejemanejes', amb tota aquesta sèrie d'excessos d'autoritat que van molt més enllà d'allò per al que van ser triats, dels poders que legítimament se'ls va permetre exercir.

Millans ha decidit oblidar-se del soci, que és qui el va votar i nomenar president. Ara és el mateix soci qui té el dret de retirar-li la confiança, una cosa completament lògica i justificada en virtud de tot el que hem pogut veure els darrers mesos.

Si Millans no reacciona, si decideix adoptar el silenci per tota acció, prendre als socis per complets idiotes que no s'assabenten de la gravetat real de les coses, els que heu de reaccionar sou vosaltres, els socis. No feu el joc a la seva absurda estratègia de l'estruç.

Enric Meca

Si t'ha interessat aquest post, potser que també t'interessi:

◘  Al soci del Club Natació Barcelona, Sebastià Milans el prefereix submís