És ben cert que no pinta gaire bé

Farem, amb el vostre suport, el que calia fer fa temps

- "... y en la Sección de Petanca, quien manda es el Magriñá."

Bústia del soci/ia

Socios y Socias,

Os animo a visitar las vitrinas de información del Club. En el espacio reservado para la sección de Petanca, podréis contemplar 2 fotografías, una referente al torneo social celebrado el pasado sábado día 20 con cierto aire simpático, y otra en la que posa todo el equipo federado con su flamante nuevo uniforme de esta temporada, junto a un trofeo  ¡¡GANADO EN LA TEMPORADA 2006!!  ¡¡JA JA JA, BUENÍSIMO!! 

Evidentemente, un servidor y 3 jugadores más también participamos en la consecución de ese título (Liga Provincial 5ª División) y ... ¡¡no nos han avisado para salir en la foto, aunque sea con el uniforme de nuestro club actual, el San Damián!!  ¡¡JA JA JA!!

¿Qué pretende demostrar a estas alturas esta Sección? De nuevo, apúntense un patético tanto a su favor y no pretendan demostrar lo indemostrable.

Juan Carrasco

___________________________________

Anteayer lunes tuvimos una entrevista el Sr. Carrasco y yo mismo con el Presidente Sr. Millans. Creo que con buen criterio y a instancias del Sr. Millans, esperaremos al cierre del ejercicio para revisar las cuentas de la Sección de Petanca.

Nos dice el Sr. Millans que el día 7 de enero habrá reunión de Junta Directiva, en la que surgirá nuestra petición para revisar las cuentas de dicha sección. Y que en pocos días, no más de una semana después de dicha reunión, se pondrán en contacto tanto con el Sr. Carrasco como conmigo mismo, para concertar el día para revisar las cuentas de la Sección de Petanca. Ese día estará presente el contable del CNB, y el Delegado Sr. Fusté.

Esperaremos pues hasta mediados de enero para ver si se cumple lo pactado en esta reunión de anteayer con el Sr. Millans.

A título personal pienso que quizá se debería considerar la posibilidad de que asistiera a dicha revisión de las cuentas de la petanca el Sr. Andreu Magriñá, en lugar o además del Delegado Sr. Fusté. Y viene esto a cuento de las palabras que le dijo el pasado 25 de diciembre el Sr. Enrique P. Talavera al Sr. Juan Carrasco en las pistas de petanca y siendo testigo de las mismas el Sr. Berruezo. Fueron más o menos éstas: "El Fusté es un 'titella', y en la Sección de Petanca, quien manda es el Magriñá".

Por ello mismo invito al Sr. Enrique P. Talavera, que desestimó esa misma mañana valorar el despilfarro en la adquisición de los nuevos uniformes -diseñados por cierto por el Sr. Berruezo-, y que ya nos brindó recientemente un escrito en "Bústia del Soci/ia", a negar, si lo considera oportuno, sus palabras. Otra cosa sería ratificarlas, lo cual le honraría a él (que no está solo en su apreciación), para sonrojo del Sr. Fusté y del Sr. Magriñá.

Si queremos cambiar la dinámica de las secciones y del club en general, si queremos un club transparente en su gestión, si queremos recuperarlo económicamente, deportivamente y socialmente, hay que ser valiente, y denunciar los hechos sin tapujos ni cortapisas, para erradicar viejas actitudes y vicios adquiridos.

No hay que tener miedo de decir la verdad, por incómoda que ésta parezca, si con ella conseguimos un club mejor para todos. ¿O no es lo que queremos?

Enric Meca

La Junta Directiva del CNB, a punt d'entrar a l'any 2009

A mi m'ha deixat a deure 120 euros!

Per banyar-se, no passar fred, ni mullar-se, ...

... proposarem a la Junta aquestes pilotes

Bon any nou al Club i a l'oposició

Nota: Enviat pel soci Ramon

Cortito ... y sin derrama

Estimats auditors

El risc que correu és molt alt. El poso al mateix nivell que el d’aquells actors que actuen al cinema per substituir el protagonista en les escenes que comporten un cert perill. Les empreses tendeixen a amagar els draps bruts –si en tenen– i la vostra responsabilitat és trobar-los i posar-los en evidència en el seu terme just. Si en trobeu, les relacions amb el client es poden trencar; si no en trobeu, podeu ser la riota de la professió.

Aquest any, els grans despatxos d’auditoria del món no s’han cobert precisament de glòria. I en aquest concepte d’auditors incloc les empreses de ràting, responsables d’analitzar i qualificar les grans societats i els grans fons d’inversió, que posaven pels núvols bancs de negocis com Lehman Brothers, quatre dies abans de declarar-se en fallida. Ja sé que sou humans i que se us poden escapar febleses financeres ben amagades, però no podeu negar que els auditors públics i privats americans han fet el préssec, com es diu vulgarment. El fons d’inversió que gestionava Bernard Madoff, el més gran estafador del segle XXI –el seu rècord serà difícil de superar–, era auditat per un despatx format per tres socis: un jubilat de 80 anys que resideix a Florida, una secretària i un administratiu, que devia estar a sou de Madoff. Aquestes situacions desprestigien la professió i l’entorn professional que els ha permès fer unes bestieses tan enormes. Una cosa és pecar per manca de perspicàcia comptable i una altra deixar-se embolicar per la xarxa de la corrupció.

En les circumstàncies actuals, estimats auditors, el problema que podeu tenir és que, escaldats com esteu, tendiu a fer una anàlisi catastrofista dels balanços que estudieu. Es pot pecar per excés i per defecte. En la gran crisi econòmica del 1974-1984 vaig veure auditories que haurien fet posar vermells els professionals que les subscrivien, si les haguessin revisat uns anys més tard, quan el mercat es normalitzà. Quan heu rebut una garrotada per haver pecat d’ingenus, teniu tendència a aplicar criteris de valoració minimalistes. Si ho feu, no us podran acusar d’excés d’optimisme, però podeu fer molt de mal a l’empresa auditada.

És difícil trobar el punt just i donar el valor adequat a un actiu en moments com els actuals, en què no s’ha restablert el flux creditici ordinari i en què les entitats financeres no es refien de les altres, ni d’elles mateixes, com ha dit el governador del Banc d’Espanya. Ja sé que l’èpica no té raó de ser en el món econòmic –les dones i les criatures, primer!–, però els auditors heu de vigilar molt a l’hora d’auditar els comptes d’una empresa, que es presentaran al banc o caixa que ha d’estudiar una petició de finançament. Si pequeu per defecte –i no us adoneu que l’empresa us pren el pèl–, el banc o la caixa us llançarà a les feres quan se n’adonin. Si pequeu per excés –que és el que us pot passar en moments de crisi financera–, podeu provocar un daltabaix no merescut, amb tancament d’empreses.

Us desitjo una bona feina; que no prengueu mal i no perjudiqueu els altres sense motiu. No us explico res de nou, però m’ha semblat convenient recordar-ho, ara que vivim moments trasbalsats i en els quals vosaltres teniu un paper destacat. Us he titllat de notaris de la comptabilitat, però també podria haver parlat d’àrbitres. Podeu ser decisius a l’hora de xiular una falta o de no xiular-la. Us desitjo un bon any 2009. Amb tot el respecte del vostre amic.

Francesc Cabana i Vancells ( Dilluns, 29 de desembre del 2008)

Clica per veure l'article original

Dues preguntes innocents: Sabeu el bon grapat d'anys que fa que és la mateixa firma la que audita els comptes del CNB? És de rebut, o si més no 'higiènic', que uns auditors siguin accionistes de l'empresa, o socis del club esportiu que els contracta perquè auditi els seus comptes? Com diu la cançó 'Pedro Navaja': "Sorpresas te da la vida, la vida te da sorpresas"

Aleluia! No hi haurà cap derrama l'any 2009!

Navegar sense timó

El patí català és l’essència de la navegació a vela

VIRGINIA GUERIN

El patí català és un dels grans desconeguts del món de la vela. Tant és així que probablement haureu vist més d’un tot passejant per les costes catalanes, i l’heu confós amb una plataforma o amb un improvisat seient. Però des de fa més de setanta anys el patí de vela forma part del paissatge del litoral català tot i no tenir el reconeixement que mereix.

Actualment és conegut com a patí català, però s’ha de dir que el seu naixement va ser fruit de la casualitat. Als anys vint, els banyistes que volien gaudir d’aigües netes havien d’endinsar-se mar endins. Per fer-ho, utilitzaven una plataforma de fusta posada sobre dos suradors i feien servir un rem doble per impulsar-se. En aquella època, encara no eren concients, però els banyistes del Club Natació Badalona o el Club Natació Barcelona (CNB) -tots dos es disputen avui en dia el descobriment del patí- van posar les primeres peces del patí actual de vela. Tot i ser un vaixell útil, no era molt ràpid, així que un d’aquests banyistes, cansat que la 'parenta' el renyés per arribar sempre tard a dinar, va incorporar el màstil i la vela per poder aprofitar la força del vent i alhora ser puntual.

Una de les característiques del patí de vela és que és una de les poques embarcacions del món que navega sense timó, tot i que això no significa que ho faci sense rumb. Per navegar en patí només es necessita un mica de vent i un patró àgil per poder dominar-lo, ja que cada moviment del patí provoca alguna reacció en el vaixell.

Malgrat ser una disciplina autòctona amb unes peculiaritats de navegació tant especials, no té massa acceptació popular.

El Sr. Resky, director tècnic de la secció de vela del CNB, és conscient d’aquest problema i de les seves causes: "Si a moltes platges hi han escoles que lloguen windsurf, potser haurien d’ampliar-se i tenir una flota de patins de vela per llogar-los i fer-ne cursets (...). És una disciplina molt estesa a nivell pràctic, però no a nivell de difusió". Resky atribueix aquesta manca de promoció mediàtica a les dificultats logístiques que comporta la retrasmissió d’una regata.

"Es necessitaria una logística impressionant; un helicòpter de dues hèlices perquè fos estable i així captar des de l’aire els moviments de tots els vaixells. Però no hi ha cap organització que es pugui permetre un dispositiu així si no és la Copa Amèrica".

Malgrat tot, la Federaciò Catalana de Vela està lluitant per estendre la pràctica del patí més enllà del litoral català, encara que les limitacions d’una disciplina modesta en mitjans, i amb una indústria molt qualificada però artesanal, no paren de posar-hi dificultats de tota mena.

Un dels secrets de l’èxit del patí és el fet que ha sabut mantenir-se fidel a les seves arrels històriques sense deixar que el contaminessin ni les noves tecnologies ni les tendències del moment.

Cada patí és una obra d’art única perquè es fan a mà seguint el mètode tradicional que els germans Monge van imposar cap al 1942. Des d'aleshores, el pati només ha sofert uns petits retocs ja que realment és una "embarcació rapidíssima i molt segura, ideal per a la platja perquè no s’aparella en dos minuts" assegura Ramon Huertas, l’únic constructor que actualment es dedica a la construcció de patins.

Els patinaires

Els 'Patinaires' -com es coneix a tots aquells que naveguen en patí de vela- formen una de les disciplines amb més federats de tot l’Estat Espanyol. Avui en dia, naveguen més de mil cinc-cents patins, dels quals dues terceres parts es troben al llarg de la costa catalana.

Per ser 'patinaire' no calen uns requisits físics especials, només conèixer el reglament. A la competició, ningú està disposat a cedir un pam davant del seu contrincant, i això es tradueix, molts cops, en discussions i fins i tot petits abordatges.

Últimament, la classe ha experimentat un canvi: s'han incorporat regatistes d’altres categories olímpiques cansats de la guerra de material i de preus desmesurats. En canvi, els 'patinaires' es mantenen fidels al patí malgrat l’oblit dels estaments oficials.

Huertas tarda cent-cinquata hores a fabricar un patí, el que limita el número d’embarcacions a unes cinquanta l’any sempre per encàrrec. Un patí completament equipat pot arribar a costar 700.000 ptes. Però si es cuida degudament, pot arribar a competir durant quince anys.

Una campiona entre homes L’Anna Pujol és la primera dona que es va aventurar a competir en regates de patícatalà. Actualment és la presidenta de la disciplina patí de vela de la Federació Catalana de Vela, tècnic d’esports de l’Ajuntament d'El Masnou i professora d’educació física. En el seu palmarés hi entra un títol de campiona de Catalunya a l’any 1993, campiona de la Copa d’Espanya d’enguany i un tercer lloc al Campionat d’Espanya. Però als inicis, el 1974, no van ser fàcils. Començar és sempre difícil? -Quan vaig començar, fins i tot havien de fer-me permisos especials per entrar en els clubs. Per exemple, el Club Natació Barcelona fins fa ben poc estava vetat a les dones. Però no em preocupava gaire perquè quan m’agrada una cosa i la disfruto, l’ambient no m’importa." El fet de ser dona no era un hàndicap important? -A mi sempre m’han acceptat com una companya més. Suposo que potser si que hi havia gent que li devia picar l’orgull, però ho van saber portar bé. Què és el que proposes com presidenta de la disciplina per popularitzar el patí de vela? -Pel meu càrrec, sóc la que té més relació amb la Federació; però com que el patí és el meu 'hobbie' número 1, també trobo que hi ha moltes mancances. Crec que la Federació no hauria de descuidar una cosa tan pròpia del país i que mou tanta gent. Com és possible que la Federació no li doni al patí la importància que es mereix? -És una disciplina més amateur, no és tan professional com la vela lleugera. Malgrat això, arribes a la conclusió que no el coneixen i, per tant, els hi fa por. Què és el que opinen els 'patinaires' de tot plegat? -Ens sentim força marginats. Estem farts de reivindicar una cosa que cau pel seu propi pes. Personalment, no puc arribar a entendre-ho. Com a presidenta de la disciplina, estic fent tot el possible. Si les coses no milloren, jo mateixa em sentiré fracassada. I potser, al final, plegui.

Font: Nova Ciutat Vella, núm. 5 (Març-1999)

Merry Chris ... is

El CNB a Nova York

Tres integrants del CNB participaven aquest cap de setmana a la mítica marató de NY City. Després d'unes merescudes vacances, i com a cloenda de la temporada 2008, el Marcel, el Xavi, i el Cesc, han participat a la meca de les maratons.

El resultat era el de menys ja que s'hi anava a disfrutar de l'experiència, però tot i això han acabat amb un temps més que respectable. Per cert, a veure si el Cesc ens explica que ha passat en els últims 5km! ... El hombre del mazo?

Xavier Garcia 2:57:25

Marcel Zamora 2:57:26

Francesc Godoy 3:01:52

Consulta aquí les classificacions 

Font: CNB Triatló (2-11-2008)

Francisco Godoy (CNB), Dani Serra, i Marta Noguera (CNB), campions de la Copa Nadal 2008

Un total 440 nadadores de distintas edades 
han participado en la tradicional Copa Nadal de natación, 
organizada por el CNB en aguas del Puerto de Barcelona, 
frente al monumento a Cristóbal Colón.

La temperatura del agua, de 13º C, no ha sido excusa para detener a los bañistas que querían hacerse con el triunfo sobre los 200 metros de la prueba.

Los nadadores Dani Serra del CN Catalunya, y el triatleta Francisco Godoy del CN Barcelona, han sido los ganadores 'ex-aequo' de la 99 edición. El tiempo invertido por ambos nadadores ha sido de 2 minutos, 24 segundos, y 24 centésimas.

El inscrito más veterano ha sido Ramón Trescents, deportista de 67 años. I el que más veces ha participado en la prueba es Jordi Casas, que con ésta ya han sido 55 Copas de Nadal.

En categoría femenina la triunfadora ha sido la nadadora del CN Barcelona Marta Noguera, que ha cubierto el doble hectómetro en 2.36.00.

Clica aquí per veure el final de la cursa, i escoltar les paraules del Francesc Godoy i de la Marta Noguera un cop acabada la prova.

La mañana en Barcelona ha sido soleada, por lo que centenares de personas se han agolpado en la pasarela de la Rambla de Mar para presenciar esta clásica competición del día de Navidad.

 Imatges Copa Nadal 2008

Història de la Copa Nadal de natació

La Copa Nadal de natació és una tradicional competició de natació que es disputa a Barcelona cada 25 de desembre, dia de Nadal, i que consisteix en travessar nedant 200 metres d'aigües obertes al Port de Barcelona, amb sortida en front del Monument a Colom, al Portal de la Pau.

La primera edició de la Copa Nadal es va organitzar el Nadal de 1907, cosa que la converteix en la prova esportiva més antiga de Barcelona i una de les més antigues d'Europa.

El guanyador de la primera edició, que va haver de ser ajornada fins al 15 de gener del 1908 per un temporal i que només va comptar amb 10 nadadors, va ser Edwald Poescheke (CNB), amb un temps de 3:17:2. Des d'aleshores, la prova s'ha realitzat tots els anys amb la sola excepció dels anys 1937 i 1938, que no es va poder celebrar a causa de la Guerra Civil espanyola. El 1928, les dones hi van participar per primera vegada, i la Maria Lluíssa Vigo (CNB) va ser la primera guanyadora amb un temps de 3:27.

La particularitat de la prova és que té lloc el dia de Nadal, en ple hivern, i quan les temperatures són més baixes a Barcelona. En múltiples ocasions la prova s'ha portat a terme sota la pluja i fins i tot sota la neu. A l'edició del 1962, a causa de la nevada, es va fer un recorregut de 100 + 100 (anada i tornada). És habitual veure a molts nedadors fer la prova disfressats amb motius nadalencs.

En la 87a edició la novetat a destacar va ser el canvi de lloc de la prova, donant-se la sortida des de l'emblemàtic portal de la Pau, enfront del Monument a Colom, i el recorregut va ser paral·lel a la pasarel·la de la Rambla de Mar.

La prova, organitzada pel Club Natació Barcelona, és popular i d'inscripció gratuïta, i està oberta a persones de totes les edats, que competeixen en diferents categories en funció de l'edat. El nedador Josep Bernal, guanyador a l'any 1943, va tornar a participar l'any 1993, celebrant el 50è aniversari de la seva victòria.

David Royo és el nedador que en més ocasions (set) ha guanyat la prova, seguit per Joaquín Cuadrada, Roberto Queralt y i Toni Correll, tots amb cinc victòries. En categoria femenina, la més guardonada ha estat Carmen Soriano (CNB amb sis victòries, seguida d'Esther Núñez (CN Sabadell)) amb cinc. El rècord de la prova està en mans de Carles Ventosa des de l'any 1994 amb 1:51:05. En categoria femenina el té Bàrbara Bernus (del CE Mediterrani) des del 1992 amb 2:03:89. Cal destacar que el 1994 un invident, Josep Labró, va superar per primera vegada la prova amb un temps de 8:22:60.

Com nedar la Copa de Nadal

Davallada del nombre de socis/ies del CNB

Feliç derrama! T'agradi o no!

Derrama. Ara sí? Ara no?... Juguem?

El passat cap de setmana, un membre destacat de la Junta Directiva deia, a qui el volia escoltar a la sala d'estar del Club, que no caldria demanar cap derrama l'any vinent. Resulta que el passat 29 de setembre d'enguany, dissabte, un altre destacadíssim membre de la Junta Directiva -què carai!, parlo del tresorer de la Junta, Sr. Josep Capdevila- deia tot el contrari, que segurament es veurien obligats a demanar una altra derrama. I això que encara no havia esclatat amb tota la seva virulència l'actual crisi, ... i segons tots els experts l'any 2009 serà per anar a pixar i no treure'n gota. Per què fa tres mesos, al passat setembre, parlen de la possibilitat de propera derrama, i ara fa quatre dies un altre directiu -què carai!, parlo del secretari de la Junta, Sr. Manel Albado- diu tot el contrari? Què ha canviat? Poder ha estat aquest bloc? El seu creixent seguiment i participació per part dels socis? El bloc, que segons va dir el vicepresident econòmic Sr. Pere Meseguer, seria un bluf, producte dels quatre gats de sempre, una iniciativa amb els dies comptats? No serà que potser li han vist les orelles al llop? També a l'assamblea general ordinària del 26 d'abril del 2007, en la que demanaven autorització per rehabilitar l'edifici antic i vendre'ns fum amb l'excusa del Centre de Talassoteràpia, el vicepresident econòmic Sr. Pere Meseguer va dir que no caldrien mai més derrames. I tot justament un any més tard, donde dije "digo", digo "diego". Això sí, feia poc que el president Sr. Sebastià Millans i la seva junta s'havia assegurat quatre anys més per poder seguir remenant les cireres. Encara algú/na dóna credibilitat a aquesta Junta? Encara algú/na creu que no demanaran una altra derrama l'any vinent? I més tenint en compte que, a banda de la crisi, segons una font ben informada a prop de 800 socis/ies s'han donat de baixa com a tals des de l'acabament de l'estiu? I no cal ser gaire espavilat per vaticinar que en el primer trimestre del 2009 augmentarà aquesta sagnia, aquesta davallada en el nombre de socis i sòcies.

Campionat de Catalunya 2008 de Raquetbol al CNB

El campionat es va jugar el 6 de Desembre i l'Albert Serfaty es va proclamar flamant Campió de Catalunya, després de donar la sorpresa al guanyar al fins ara campió Víctor Montserrat. L'Albert va desmostrar estar en un bon moment de forma i es va imposar per 2 jocs a 1. El joc de desempat va ser d'infart, ja que l'Albert va remontar un Match Ball en contra. Amb aquesta victòria es demostra que el nivell català a Europa està al cap d'amunt ja que el Víctor es l'actual campió i l'Albert un gran candidat al títol continental la propera edició.

Al quadre femení, la campiona va ser l'Elisabet Consegal, al imposarse amb autoritat a Marioly Caballero. La número 1 de Catalunya i 2 d'Europa, es troba en un moment espectacular de forma i s'està preparant a conciència per a les properes fites a Paris, Bérgamo, i per suposat el proper europeu on té grans opcions de tornar amb el títol.

A tots dos ¡¡¡ Enhorabona !!!

Resum i entrevistes dins del CNB

Font: Federació Catalana de Raquetbol (10-12-2008)

Física i química

Sanz i Skufca també dominen el 1r Open de Trinquet amb paleta goma

El passat cap de setmana es va disputar a les instal·lacions del Centre Municipal de Pilota de la Vall d'Hebron, el primer Open de Trinquet en la modalitat de paleta argentina amb pilota de goma. Aquesta competició és pràcticament nova a Catalunya, i només les noies que participen en els diferents campionats estatals de la modalitat estan acostumades a aquest tipus de ferramenta. 

Per tal divulgar a la capital catalana aquest nou tipus de joc, el delegat federatiu de l'especialitat, Jordi Albanell, ha volgut a manera de comiat de l'any 2008 muntar un torneig en obert amb jugadors procedents de totes les altres modalitats. Després d'un dissabte amb multitud de partits de classificació, les quatre millors parelles van passar dissabte a les semifinals i final. 

En la primera semifinal, Carles Sanz i Emiliano Skufca es van imposar sense cap tipus de dificultat a Juan Miguel García i Daniel Mendoza. El resultat de 30 punts a 18 és prou eloqüent per veure la superioritat dels actuals campions del món de paleta cuir. 

I en la segona semifinal, relativa sorpresa, ja que Agustí Brugués II i Marc Capdevila s'imposaven per 30 tants a 23 a la parella formada per Elisabeth Cortés i Alejandro López, a priori més fets en aquesta modalitat de goma. 

En la final, eren favorits en un principi Sanz i Skufca, però un inici contundent dels seus rivals els va posar en escac fins al tant 23. L´empat es va mantenir fins al 26, però llavors els favorits posaven la directa fins al tant 30, que donava el campionat a la parella franquícia de la Federació i del Club de Natació Barcelona, i deixava un més que merescut subcampionat a la gran parella sub-22 (també del CNB) formada per Agustí Brugués II i Marc Capdevila. 

Donat l'èxit d'aquesta edició es pensa en l'època festiva de la Setmana Santa del 2009 per celebrar una segona edició.

Font: UFEC - Unió de Federacions Esportives de Catalunya (22-12-08)

- "Amigo Talavera: ¡Pregunte, hombre, pregunte!"

Bústia del soci/ia

Señor Talavera:

En contestación a su escrito, y por alusiones, paso a detallarle las siguientes aclaraciones:

Inicialmente, me reafirmo en que los desayunos de la Liga Provincial son pagados, en gran parte, con el presupuesto de la Sección de Petanca. Desconozco los términos o los conceptos utilizados para la petición del dinero con tal fin, pero ... ¿podría ser algo así como "gastos de locomoción"? Imagino que esto es así, como mínimo, en los partidos que se juegan en campo contrario, ya que sería muy descarado y de una extrema desfachatez ver cómo se reparten el dinero en el restaurante del Club, a la vista de los cada día más socios que tienen la “mosca detrás de la oreja”. Por cierto que me han informado de que una gran mayoría de jugadores del equipo de petanca desayuna en restaurantes cercanos al Club. ¿Por qué será?

Sé perfectamente que el importe restante a pagar de estos pantagruélicos desayunos es repartido "a escote", como Vd. bien detalla, a partes iguales entre los jugadores participantes del festín. Sus desayunos suben aproximadamente 30 € por comensal, que no está nada mal. Una parte lo pagan Uds. y otra parte a cargo del presupuesto. Pero bueno, ¡qué le puedo decir que Ud. ya no sepa!

Sigo. Tal y como dice, otros jugadores y yo mismo no contribuíamos en pagar sus desayunos, puesto que llevábamos el nuestro. En mi caso un simple bocadillo de jamón york. Para mí, y es de sentido común para todo aquel deportista con dos dedos de frente, no es nada agradable jugar con el estómago a reventar de comida y alcohol. No le negaré que en alguna ocasión, y por ofrecimiento de algún compañero, degustaba ligeramente alguno de los suculentos platos que llegaban a las mesas. Se acepta de forma natural cuando existe mucha variedad y excesiva cantidad.

Está muy clara la consigna de algunos de Vds: “El presupuesto hay que gastarlo sea como sea”.

Tengo el pleno convencimiento de que esta temporada han dispuesto de un buen remanente de dinero del presupuesto para pulírselo sin ton ni son, ya que no hemos participado como jugadores los únicos que hemos representado al CNB en competiciones que dan realmente prestigio a la Sección de Petanca. Estoy muy satisfecho y emocionado por haber elevado el prestigio del CNB con mi esfuerzo.

Y volviendo a este sobrante de dinero del presupuesto que se han bebido y comido Uds., a la vista estará en la memoria deportiva, solicitada juntamente con la revisión de cuentas de la Sección de Petanca, que veremos en breve y que supongo que no contendrá ningún tipo de "maquillaje contable". En tal hipotético caso, no tenga la más mínima duda de que lo detectaré fácilmente.

Respecto a los gastos de ejercicios anteriores, le sugiero realizar una revisión de la contabilidad de la Sección de las 10 temporadas en las que otros compañeros y un servidor representábamos al Club en todas las competiciones importantes, cosa que actualmente no sucede. De esta forma podrá comprobar que todas ellas eran oficiales. Mi muy estimado Sr. Talavera, llegado a este punto, y debido a su inexperiencia en el ámbito de la alta competición, me considero en la obligación de instruirle informándole de que las competiciones oficiales son aquéllas en las que los jugadores participan con su respectiva licencia federativa. Me refiero a competiciones aprobadas por los delegados Sr. Sánchez y Sr. Fusté, con cargo al presupuesto de la Sección de Petanca. Le recuerdo. amigo Talavera, que el objetivo de dicho presupuesto es el de permitir participar a los jugadores en dichos eventos. con el fin de conseguir el mayor prestigio para el Club (Estatuts del CNB 'dixit'). ¡Pregunte, hombre, pregunte! Infórmese y podrá comprobar la cantidad de éxitos deportivos y títulos para el CNB que hemos logrado en nuestra época de jugadores.

 

En cuanto a los premios en metálico que Vd. afirma que nos hemos “apropiado” algunos jugadores, ¿qué quiere que le diga? Sólo le comentaré que ésa era nuestra recompensa por el esfuerzo, no ya de representar al CNB, sino de ganar -oiga bien, Sr. Talavera: ¡GANAR!- competiciones importantes y de prestigio, nacionales e internacionales, algunas con una duración de más de 12 horas. ¿O es que no se siente Ud. orgulloso como socio y jugador de petanca del CNB por los éxitos logrados, éxitos de los que yo he sido partícipe?

¿Sabe Ud. qué sucede con otros deportistas del CNB, por ejemplo nadadores, karatekas o triatletas, cuando compiten y ganan, recibiendo algún premio en metálico? ¿Cómo? ¿Que no lo sabe? ¡Pues pregunte, hombre, pregunte!

Como anécdota, sepa que la tripleta de jugadores que la temporada pasada competía representando al Club, nos hemos repartido por los éxitos conseguidos en esta temporada 2008 -representando al Club Petanca San Damián (El Prat de LL.)- alrededor de 2.800,00 €, por ser:

     - Campeones del "Torneo Internacional La Llagosta"

     - Subcampeones del "Torneo Nacional 'Petanquero de Oro' de
       Sant Boi de Llobregat"

     - Campeones del "15 Horas Regionales San Joan Despí"

     - Campeones "Internacional de Verano Malgrat de Mar"

Estos campeonatos los ha dejado de ganar el CNB, para mayor gloria del Club Petanca San Damián. Los trofeos no están en las vitrinas del CNB, sino en las del Club Petanca San Damián.

Y para finalizar, yo ahora le pregunto, con la casi certeza de que hallaré una callada por respuesta:

¿Qué opina del gasto innecesario de más de medio millón de las antiguas pesetas, con cargo al presupuesto de la Sección de Petanca, en nuevos uniformes teniendo unas prendas de diseño exclusivo prácticamente nuevas?

¿Cree que era un gasto necesario en tiempos de crisis, habiendo pagado los socios/as del CNB 120,00 € de derrama?

¿Qué me dice de todos los patéticos acontecimientos ocurridos el año pasado, boicot al Torneig del Centenari y a la Liga -sin ningún tipo de fundamento legal-, y que dieron lugar a una sanción federativa de 100,00 € y a la pérdida total de la categoría?

¿Qué opina de la pésima imagen que, le puedo asegurar, tiene actualmente el Club Natació Barcelona ante el resto de Clubes y jugadores de Catalunya por todo lo sucedido?

Conseguirá sorprenderme por una vez, amigo Talavera, si responde a estas preguntas, cosa que dudo. Pero si le queda un gramo de sensatez en sus planteamientos y me responde, por favor, añada algo más de coherencia a los comentarios que Vd. ha planteado, y que yo creo haberle aclarado con el máximo detalle.

Es una pena haber tenido que llegar a esta situación, que el delegado Sr. Miquel Fusté ha propiciado y alimentado con su pésima gestión deportiva y económica al frente de la Sección de Petanca. En su momento ya le advertí a dicho señor de que no estamos dispuestos a que conceda ningún tipo de privilegios a una minoría de jugadores que deberían ser expulsados de esa Sección de Petanca por actuar de mala fe contra la imagen del Club. Jugadores que el presidente Millans, en una decisión indigna, indultó.

Sin más particular, aprovecho este blog que nos brinda el socio Enric Meca para desearle una feliz Navidad y un próspero 2009, deseo que hago extensivo a todos los miembros de la Sección de Petanca en particular, y a todos los socios y socias del Club Natació Barcelona en general.

Juan Carrasco

De Juntes Directives i els seus components

 

Trabajada victoria del CN Barcelona ante un CN Sabadell que presentó batalla

El CN Barcelona cosechó un importante triunfo ante un CN Sabadell que ofreció mucha batalla y sumó tres puntos que le permiten no distanciarse del CN Atlètic Barceloneta y seguir el mano a mano con un CN Terrassa que también continua sólidamente instalado en el grupo de cabeza. En el primer periodo funcionó la defensa que propuso Xavi Balaguer, y anuló una de las principales armas del CN Barcelona, su contraataque. Ya en el segundo periodo y con ventaja de 0-1, las cosas cambiaron y emergió una de las claves del partido, que no fue otra que la efectividad de unos y otros. Los de Toni Esteller mejoraron en ataque y supieron aprovechar las jugadas en hombre de más, ya que los tres goles de este periodo llegaron de esta manera. Por su parte, el CN Sabadell también tuvo jugadas en superioridad pero no fue capaz de aprovechar ninguna de ellas y su desacierto fue su peor enemigo. Además, los de Xavi Balaguer tuvieron posibilidad de ajustar el resultado pero Yuri Biart erró un penalty. En el tercer periodo los cenebistas pudieron jugar a favor de resultado y eso se notó, ya que estuvieron más sueltos en ataque. Mejoró el acierto del CN Sabadell, pero les pesó lo acontecido en el segundo periodo que les obligó a ir siempre a remolque. El encuentro continuó inmerso en una gran intensidad y con dos conjuntos que fueron en todo momento a por los tres puntos. Un parcial final de 1-2 en el cuarto periodo dejó el resultado definitivo en 7-5 y dejando buenas sensaciones por el waterpolo que se pudo presenciar.

DIVISIÓN DE HONOR MASCULINA

DÉCIMA JORNADA, 20/12/2008

CN BARCELONA 7 - CN SABADELL 5

CN Barcelona: Iñaki Aguilar, Richard Campbell (1), Balasz Sziranyi, Ricardo Perrone (1), Eric Marsal, Marc Hernández (1), Rhys Howden (1), Marc Agulló, Joel Esteller, Pere Estrany (2), Blai Mallarach (1), José Rodríguez y Daniel Sulla.
Entrenador: Toni Esteller

CN Sabadell: Juan Carlos García, Ricard Aguirán, Oscar Carrillo (1), Adrià Carabi, Dragan Budjen, Daniel Cércols, Oscar Rey, Marc Solé, Yuri Biart, Kresimir Zubcic (2), Jorge Millán, Marko Cuk (2) y Enric Moreno.
Entrenador: Xavi Balaguer

Parciales: 0-1 / 3-0 / 3-2 y 1-2

Árbitros: Jaume Teixidó y Raúl Torres

Via: WPA - Waterpolo Asociación (20-12-08)

En busca de l'equilibri: el Karate al CNB

El karate és un esport que té per objectiu l´evolució i la formació de la persona i que aquesta adquireixi un bon domini de les tècniques.  

Al Club Natació Barcelona (CNB), 

Francisco Lorenzo és entrenador de karate.

- "Es falso que el equipo de Petanca utilice los presupuestos para ..."

Bústia del soci/ia

No solamente las del ejercicio de 2008 sino también las de años anteriores, en las que se verá cómo el Sr. Carrasco se aprovechaba de las competiciones en las que participaba y los gastos que se le asignaban, aunque no fuesen competiciones oficiales. Además de los premios en metálico que se apropió cuando supuestamente “representaba” al club.

Es falso que el Equipo de Petanca utilice los presupuestos de la sección para “almorzar opíparamente” puesto que los gastos que conlleva el almuerzo SIEMPRE se reparten a “escote”, en los que por cierto, no intervenía el Sr. Carrasco, porque se llevaba la comida. Aunque no le hacía ningún asco al jamón de jabugo y las viandas que generosamente se le ofrecían.

Enrique Talavera

Un vicepresident en la picota

     - ¡Igual que en el crack del 29! Ya hay un vicepresidente económico

      que está en el filo del balcón.

... toda la documentación contable de la SECCIÓN DE PETANCA ...

Juan Carrasco Pagán, con NIF ********?, en calidad de Socio Numerario ******-**, y Enric Meca Fernández con NIF ********?. en calidad de Socio Numerario ******-**, de este Club de Natació Barcelona,

SOLICITAN

Tener a su disposición toda la documentación contable de la SECCIÓN DE PETANCA correspondiente al ejercicio económico 2008, esto es desde el 01 de Enero de 2008 y hasta el justo momento en que se realice la entrega de la misma, y que deberá comprender, tal y como obliga la normativa contable vigente, los siguientes informes:

I)    Libro Mayor de la subcuentas de gasto de la Sección de

      Petanca y todos los documentos que dan origen a  los

      asientos ahí reflejados, éstos son facturas, recibos, peticiones

      y cualquier otro documento utilizado como soporte contable.

II)    Presupuesto a origen de la Sección, esto es 5.088,00 €,
       con identificación de las partidas de gasto en que fue
       distribuido inicialmente, así como las aplicaciones del mismo
       durante el ejercicio y las desviaciones derivadas en su
       ejecución.

III)   Memoria deportiva del ejercicio, en la que se deberán
       detallar todas las competiciones oficiales en que la Sección
        ha participado, así como el resultado obtenido.

( ... )

 

Clica per engrandir

Us convido a recuperar un post molt aclaridor, 

introduït en aquest bloc el dimarts 10 de juny d'aquest any 2008,

"EL DRET D'ACCÉS DELS SOCIS A LA INFORMACIÓ DEL CLUB"

Si algun altre soci o sòcia té interés en disposar de la documentació contable d'una altra Secció del Club, aixi com d'altres documents que li puguin interessar, només cal demanar-los a les oficines del Club.  Podeu comptar amb "La Gent del Bloc" per donar-vos suport, i aclarir-vos qualsevol dubte que pugui sorgir. Estem a la vostra disposició.