El CN Barcelona celebra eleccions amb victòria sobre el Waterpolo Navarra

Els aficionats que s'han apropat a veure el partit entre el CN Barcelona i el Navarra, hi han vist unes urnes. Hi eren perquè el club celebrava eleccions a la presidència entre els dos candidats Susana Closa i Joan Lluís Abellan.

Tot seguit els cenebistes han superat el Navarra per 10 a 7 en un partit ajustat. Una victòria que permet als barcelonins col·locar-se a la part alta de la classificació.

Clica per veure l'article original (05-11-2011)

El Club Natación Barcelona vota hoy su futuro

(Clica para ampliar)

El Club Natació Barcelona afronta elecciones tras perder 274.452 euros

El Club Natació Barcelona (CNB) celebra mañana sábado elecciones a la presidencia y su junta directiva, las primeras en ocho años con más de un candidato, en una de las más delicadas situaciones financieras que ha vivido el club.

Clica per a engrandir

03.11.2011 Barcelona Bernat García.

El hasta ahora presidente, Sebastià Millans, ha decidido no volverse a presentar tras 15 años de mandato, y dos nuevos aspirantes se enfrentan por liderar esta entidad: la hasta hace poco vicepresidenta del club, Susana Closa, y el opositor de Millans, Juan Lluís Abellán, quien ya se había presentado hace años.

El club deportivo forma parte de un exclusivo grupo de entidades barcelonesas, el llamado G-16, cuyos presidentes se reúnen cada dos meses con discreción para compartir su visión sobre Catalunya y el mundo. Entre los asistentes se encuentran los máximos mandatarios del FC Barcelona, Fomento del Trabajo, el Racc y el Círculo de Economía, entre otros.

Estas elecciones, que decidirán quién se sienta por parte del CNB en estos encuentros, se enmarca en una situación difícil económicamente. La entidad, que agrupa 7.500 socios, registró unas pérdidas de 274.452 euros en 2010, con una cifra de negocios de 6,96 millones en el mismo año.

Abellán, que rechazó hacer declaraciones a este periódico, denuncia en su blog electoral la “crítica situación” del club, que ha perdido 488 socios en el último año. La deuda total ascendía a 10,84 millones. El vicepresidente primero de la actual junta, Frederic Moncunill, asegura que el club es viable: “no hemos dejado de pagar a nuestros proveedores”, defiende.

Susana Closa, que ejerce además de gerente en el Ayuntamiento de Viladecans, no quiere que se la relacione como la opción continuista de Millans: “No somos ni renovadores ni continuistas; somos impulsores”, se define.

Closa asumió la vicepresidencia ejecutiva en enero pasado “para conocer la entidad en profundidad” ante las elecciones, cargo del que dimitió al presentarse. En su candidatura se encuentra el exconseller Joan Vallvé; el ex consejero delegado del Institut Català de Finances (ICF), Miquel Salazar, y el profesor de Esade, Jordi Fabregat.

El CNB vive además desde hace meses un contencioso judicial contra uno de sus exsocios, Enric Meca, que ha denunciado en varias ocasiones supuestos fraudes fiscales y laborales ante diferentes organismos. El Club y cinco directivos exigen 18 años de cárcel por injurias.

La entidad ha realizado dos “regularizaciones voluntarias”, explica Moncunill. La primera de ellas, en 2009, supuso un ajuste de 178.000 euros para remediar irregularidades en el pago de horas extras, aunque el vicepresidente señala que se solventó por iniciativa propia, sin investigación de Trabajo. En la segunda, más reciente, Moncunill admite que ha habido un inicio de investigación por parte de las autoridades, aunque la cuantía a abonar no ha sido todavía establecida.

Clica per veure la notícia original

Jornada de reflexión en el Club Natación Barcelona

Clica para ampliar

El Ta-ka-tà, versió en línia per jugar sol o contra els altres

Una web agrupa diferents jocs en línia que ens ajuden a conèixer les tradicions de la Barceloneta, popularment conegut com el barri de l'Òstia. Un espai que apropa als més joves el coneixement d'uns els barris amb més caràcter de la ciutat de Barcelona.

Clica per veure a pantalla sencera

El Casal d'Adolescents i Joves, ajudat pel Pla de Barris de la Barceloneta i la Biblioteca Barceloneta - La Fraternitat ha creat una web que agrupa diferents jocs en línia. Aquests jocs ens permeten conèixer una mica més la història i els trets culturals tradicionals d'aquest barri de Barcelona.

La Barceloneta és un barri que tradicionalment s'ha mantingut força aïllat de Barcelona. Tot i ser part del centre històric de la ciutat, aquest barri format sobretot per pescadors i treballadors de les fàbriques relacionades amb aquesta indústria, ha mantingut una identitat cultural molt diferenciada dels seus veïns territorials.

En un moment de transformació del barri (desaparició de les indústries tradicionals, augment del turisme, ...) recuperar la seva història i les seves tradicions es converteix en una tasca prioritària. Així ho ha vist el Pla de Barris de la Barceloneta, i ha donat suport a la iniciativa de creació d'una plana web que reculli diferents jocs que ens permeten conèixer els racons emblemàtics de la Barceloneta.

Fins al 30 de novembre podem jugar a jocs tradicionals com el ta-ka-tà, a moblar un pis típic de la Barceloneta (els quarts de casa), reconèixer la forma de les onades o repassar la història d'aquest barri. Un cop passat aquest període, els que hagin demostrat més destresa en aquests reptes, rebran el premi corresponent.

I tu, ja has provat etslostia.cat?

Clica per llegir de la font original (25-10-2011) 

Blai Mallarach i la crítica situació econòmica del CN Barcelona (de Sebastià Millans, de Susana Closa, de Joan Vallvé, ...)

Blai Mallarach: "En els últims anys ja m'havien anat rebaixant el sou, i fins i tot a mitja temporada et demanaven l'esforç de retallar-lo una mica més"

Blai Mallarach, jugador del Mladst Zagreb 

(Clica per a engrandir)

Aquest estiu tres jugadors catalans de waterpolo han fet les maletes per provar sort a la lliga italiana i croata: Blai Mallarach (CN Barcelona) al Mladst Zagreb, Marc Minguell (At. Barceloneta) al Posilipo de Nàpols i Albert Espanyol (At. Barceloneta) a l'RN Florentia. L'estiu passat va ser Xavi Garcia qui va fitxar pel Primorgje Rijeka, i en fa dos Felipe Perrone i Guillermo Molina. La lectura pessimista és que la lliga espanyola està notant en excés la crisi econòmica i està perdent potencial, però la positiva és que el waterpolo català cada dia és millor i els bons equips estrangers es fixen en els jugadors d'aquí per reforçar els seus equips.

Un dels waterpolistes que han deixat Catalunya per mirar de fer un pas endavant esportiu és Blai Mallarach, que explica les seves sensacions el dia que comença la temporada aquí, però que a Croàcia ja fa setmanes que ho ha fet. Mallarach (24 anys) va jugar al club de la seva ciutat, el CN Olot, fins als 15 anys, quan el va fitxar el CN Barcelona, on ha passat els darrers set anys abans de marxar al Mladst de Zagreb.

-Com t'arriba l'oferta del Mladst Zagreb?

Em van trucar a través d'un conegut, nosaltres no tenim agent ni res de tot això. Vam estar un mes negociant, però realment mai vaig dubtar que no es faria el fitxatge, les dues parts en teníem moltes ganes.

-T'hauries quedat si el CN Barcelona t'hagués igualat l'oferta econòmica?

En realitat les coses econòmicament no van bé ni a Catalunya ni a Croàcia, i a la lliga croata només hi ha dos equips que tenen diners perquè tenen un mecenes al darrere, el Rekko i el Rijeka, la resta d'equips com el meu són normals. Jo estic cobrant poc més del que cobrava a Barcelona perquè no vaig marxar per diners. Necessitava un canvi d'aires a nivell personal, i a nivell esportiu és un pas endavant poder jugar la Champions i la Lliga Adriàtica contra els millors clubs d'Europa.

-I no només tu has marxat, sinó també el Marc Minguel i l'Albert Espanyol.

La veritat és que quan vaig tancar el meu fitxatge no sabia que marxarien també el Marc i l'Albert perquè aquest estiu no he anat convocat amb la selecció espanyola i vaig estar de vacances. Em fa il·lusió que a tots ens vagi bé, i per la selecció és molt bo tenir tants jugadors jugant en lligues estrangeres, dóna prestigi i genera respecte.

-I el waterpolo català també pot treure pit.

I tant, l'Albert, el Marc i jo ens hem format aquí, hem jugat amb la selecció catalana i això diu molt del waterpolo català. És cert que sempre s'ha fet molt bona feina aquí amb el waterpolo de base, però fins fa poc hi havia una certa por de sortir de la lliga espanyola i marxar a l'estranger. A mi ara m'ho han dit a Zagreb, que abans els espanyols i catalans no volíem marxar perquè els feia cosa no saber si cobrarien al dia o no, cosa que a casa no passava. Però ara econòmicament el nostre waterpolo tampoc està bé, i això s'ha notat.

-Per tant, la crisi econòmica també ha influït en la teva marxa, i el fet que el CN Barcelona renunciés a jugar la Champions.

Bé, més que perquè no juguin a Europa, és que en els últims anys ja m'havien anat rebaixant el sou, i fins i tot a mitja temporada et demanaven l'esforç de retallar-lo una mica més. Al final optes per sortir a fora a buscar sort i quan les coses millorin aquí intentar tornar.

Clica per llegir de la font original (12-10-2011)

Si t'ha interessat aquest post, potser que també t'interessi:

◘  Blai Mallarach Güell, waterpolista del CN Barcelona

Un grup de socis del CN Catalunya recull firmes per sortir de la Divisió d'Honor de waterpolo per la crisi

Una cinquantena d’antics socis i compromissaris es constituiran en plataforma per reclamar que el primer equip renuncïi a la Divisió d’Honor i es potencïi el waterpolo de base. Aquest grup vol demanar una auditoria per demostrar que el club no pot suportar econòmicament ser a l’elit del waterpolo. La gota que ha fet vessar el got ha estat l’acomiadament de tres treballadors.

Piscina CN Catalunya

Els crítics consideren que aquests fets demostren que el preu per ser a la màxima categoria del waterpolo és massa alt. Ara començaran a recollir signatures perquè el CN Catalunya faci com el Martiànez, que enguany ha renunciat a la seva plaça a la Divisió d’Honor pel deute que arrossegava. Una decisió que ja va prendre el Cata quan es va enfonsar el sostre de la piscina i van haver de fer front a les obres de remodel·lació.

Aquest grup de socis consideren que el club té un deute molt gran que no s’eixuga per les despeses que té el primer equip amb els sous dels jugadors, els desplaçaments, les dietes, el lloguer de la piscina on juguen i entrenen alguns dies a la setmana.

També asseguren que s’han fitxat tres jugadors de fora i se’ls hi està buscant un pis de lloguer. A parer seu, els números que va presentar l’entitat a la darrera assemblea no s’ajusten a la realitat i denuncien que amb els 122.944 euros de la partida del waterpolo pel 2011 no es paguen els sous dels tretze jugadors i de l’entrenador del primer equip, acusant la junta de treure els diners d’altres partides amb el conseqüent empitjorament dels serveis. Un extrem que el club nega rotundament.

El president del Catalunya, Ramon Geli, treu ferro a la polèmica i deixa clar que “és un pressupost aprovat per l’assemblea” i es pregunta “en nom de que es pot demanar una auditoria, no té cap lógica”. Pel que fa al deute, Geli subratlla que “tenim un préstec hipotecari que anem tornant” i que “els números interns són els de qualsevol entitat esportiva”.

Clica per llegir l'article original (29-10-2011)