Desde la 'muntanya màgica'

Bústia del soci/ia

ESCRITO DIRIGIDO A CIERTOS “PERSONAJILLOS” DE LA SECCIÓN DE PETANCA DEL CNB

A los personajillos “La Gorda”, “El Viejo Nazi”, “El Rojo Sindicalista”, “El Feo de los Hermanos Calatrava” y, cómo no, a “El Calavera, jugador de Petanca de la más alta élite de competición del mundo mundial que jamás haya existido”:

Todos sabemos que hemos conseguido nuestros objetivos.

1.  Mi objetivo:

Difundir a todos los socios y socias del CNB, a los directivos de clubes de Petanca, a los dirigentes federativos, árbitros y jugadores de competición, todos sus actos perjudiciales para la salud del CNB, tanto a nivel deportivo como a nivel económico.

No piensen que esto queda en el olvido. Aunque yo me encuentre “exiliado”, hay muchos socios (más de los que se imaginan) que les están controlando exhaustivamente, y que no tendrán la menor duda en seguir denunciando sus “fechorías”. Aunque también es cierto que el despilfarro será menor, puesto que otra de mis metas era reducir el presupuesto anual asignado, que Vds. dedican a los grandes desayunos de la única competición en que participan, este año en la penúltima categoría de la Liga Provincial.

Tendrán que olvidarse del vino con denominación de origen La Rioja y sustituirlo por Don Simón; del cava brut nature, del whisky escocés y del ron cubano, así como de la más exquisita alta cocina, embutidos ibéricos y quesos curados de nuestro país. Vienen tiempos duros y hay poco presupuesto que gastar, aunque algunos de Vds. defiendan sin ninguna credibilidad que la cantidad asignada es irrisoria, y que se aplica para los desplazamientos a los campos contrarios viajando en Metro o en Bus. ¡¡PERO SI TODOS TIENEN LA TARJETA ROSA Y NO PAGAN EN EL TRANSPORTE PÚBLICO!! Se coge antes a un mentiroso que a un cojo, y es que “AL SOCI NO SE’L POT ENGANYAR”.

2. Sus objetivos:

Inicialmente consiguieron la baja forzada de un jugador que, aunque no era socio, suscribió licencia federativa con el CNB durante 9 años.
¿No se les cae la cara de vergüenza por provocar la marcha de un jugador que según los Estatutos era deportista del CNB? ¿Un jugador que nos había representado durante 9 temporadas en competiciones oficiales? Muchas más veces que algunos de Vds. que llevan 40 años en la Sección de Petanca. ¡¡VENGONZOSO Y TOTALMENTE INACEPTABLE!!
Después, con su juego sucio, han conseguido que los pocos jugadores de competición que nos preocupábamos realmente por la Petanca del CNB -y no precisamente en llenar nuestros estómagos a cuenta del presupuesto- tuviésemos que defender los colores de otro club provocando bajo chantaje nuestra marcha. ¡¡BRAVO!! De esta manera se han quedado Vds. como DUEÑOS Y SEÑORES de una Sección a la que yo tristemente, y tras 11 años como jugador, le veo muy poco futuro.

Y dicho todo esto, que sepan que estoy teniendo el apoyo incondicional de muchos socios que me avalarán para mi reingreso. Pero pueden estar tranquilos, porque hasta que la Junta Directiva no esté totalmente renovada -cosa que sucederá tarde o temprano- no tengo la más mínima intención de volver a verles sus caras de “amargaos estreñidos”.

Una vez más, mi mayor agradecimiento al también ex-socio Enric Meca por continuar con este magnífico medio de comunicación, utilizado por mí para difundir la verdad, solamente la verdad y nada más que la verdad.

Desde la 'muntanya màgica',

Juan Carrasco

Ex-socio (por baja voluntaria)

Que no cunda el pánico

Nuevo récord: 11 minutos y 35 segundos sin respirar

EL FRANCÉS STEPHANE MIFSUD PULVERIZA
LA PLUSMARCA DE APNEA ESTÁTICA

El nuevo registro fue logrado en una piscina de Hyeres
y supone una rebaja de un minuto y 23 respecto al anterior récord

El francés Stephane Mifsud rompió ayer una nueva barrera para el ser humano, al convertirse en la primera persona en aguantar sin respirar más de 11 minutos. El nuevo récord del mundo de apnea estática quedó en unos increíbles 11:35.

Mifsud llevó a cabo su intento de récord en la misma piscina de La Crau, en la localidad francesa de Hyeres, donde hace dos años estableció su mejor marca en 10:04, lo que suponía el récord de Francia. Desde el año pasado, el galo se preparaba a razón de 20 horas semanales de duro entrenamiento en agua para superar la marca establecida por el alemán Tom Sietas (10:12) en julio de 2008.

No sólo lo ha batido, sino que lo ha pulverizado hasta límites que parecían inalcanzables para el ser humano. "Es fruto de mucho entrenamiento. He abierto puertas que jamás se habían abierto, pero he ido al máximo de mis límites", explicaba tras su gesta el galo.

La apena consta de varias disciplinas en las que se homologan récords con la presencia de jueces internacionales y control antidopaje. En el caso de la apnea estática, es la única en la que lo que se mide es el tiempo en que el sujeto es capaz de estar con sus vías respiratorias sumergidas. Para conseguirlo, los apneístas recurren a técnicas de control mental y físico que les ayudan a llegar al límite.

Clica per veure l'article original (08/06/09)

Video del récord

La trista veritat del President Millans

Entrevista a Mario Krmpotic (socio CNB)

Fotógrafo, pintor, amante del mar y devoto del surf, Mario Krmpotic nos explica el antes y el después del surf en Catalunya. Él fue uno de los pioneros en nuestras costas, cuando los días de levante en Barcelona sólo había algún windsurfista muy experimentado, y uno o dos hombrecillos de negro capeando las olas, y escapándose de la espuma blanca sobre un tablón atado al tobillo.

Agata Olivella

Mario nació en Mar del Plata (Argentina), y a principios de los años 70, con las primeras noticias de surfistas que llegan de Estados Unidos, Mario y un amigo deciden probar esto del surf, se fabrican una tabla y se lanzan al mar. De aquellos años recuerda las caras de sorpresa de los bañistas, que miraban sorprendidos cómo aquellos chicos argentinos se deslizaban de pie sobre el agua.

En los años 80's se instala en Barcelona y se hace socio del Club Natació Barcelona, para estar cerca del mar y continuar practicando el surf. Un deporte que entonces todavía tenía muy pocos adeptos en Catalunya porque, por otro lado, se desconocía que el Mediterráneo fuera capaz de brindar buenas sesiones de olas a los amantes del surf.

¿Cómo era el surf cuando llegaste a Barcelona?
M.K.: No había nadie haciendo surf, era un deporte muy solitario, al contrario de ahora que está muy masificado. Y la actitud del surfista…también ha cambiado. Antes cogíamos diez la misma ola y era divertido, pero ahora, que hay mucha más gente, es una ola un surfer, y si no, hay problemas. Muchas rivalidades, localidades, agresividad. Ha dejado de ser un deporte de buen rollo, la gente se mira con desconfianza en el agua. Pero es un problema de masificación, demasiada gente en un solo sitio.

¿Es realmente adictivo el surf?
M.K.: Creo que sí…Hombre, es que estás en medio de la naturaleza, en el mar, con toda su fuerza y tamaño y con muy pocos elementos, tú y tu plancha y un invento. Es un deporte con un contacto muy intenso con la naturaleza, porque tienes que interactuar con ella, tienes que coordinarte con la ola y si consigues bajar con ella, entonces, ésa es una de las mejores sensaciones. Todos los surfers se fanatizan.

Pide un deseo de surfer
M.K.: Como surfer veterano que soy me gustaría que los jóvenes no faltaran el respeto a los que ya tenemos canas. Ellos deben saber que tal vez nosotros tenemos probablemente más experiencia que ellos, y también deben saber que es un deporte donde hay normas, prioridades y comportamientos. Creer que el surf es un deporte para gente radical es absurdo y excluyente.

Clica per veure l'article original

Fascisme. Pròtesi popular

Pare Manel (soci CNB): "Rubianes era profundament humà"

L'ENTREVISTA AMB EL PARE MANEL,

CAPELLÀ I ACTIVISTA SOCIAL

La fundació que porta el seu nom rebrà part de la recaptació de l'homenatge a Pepe Rubianes que els seus amics li organitzen dilluns al Palau Sant Jordi.

Solidari

El sacerdot Manel Pousa, pare Manel (Granada, 1945), porta gairebé 40 anys dedicat als presos i marginats de Nou Barris. Pepe Rubianes i Carles Flavià li van donar una mà amb el festival Guanya't el cel amb el pare Manel que, en el seu 13ª edició, s'integra dintre de l'homenatge Rubianes som tots. "Tenim projectes per a la infància i la joventut de Roquetes i Verdum, a més d'atendre a presos. Li devem molt a Pepe: ens va obrir moltes portes i vam aconseguir més ajudes".

6/6/2009 IMMA FERNÁNDEZ

¿Rubianes es va guanyar el cel?

¡I tant! La nostra fundació no hauria pogut fer ni la meitat de la feina si no hagués estat per ell. Com a fenomen de simpatia i de popularitat era únic i era un home profundament humà. N'hi ha molt pocs com ell, per desgràcia.

¿Com es van conèixer?

Ell era amic de Carles Flavià, amic meu des del col.legi, als Maristes, i després com a capellans. M'agrada molt el teatre, i veia Rubianes a la Cúpula Venus. Reia molt, i després me'l trobava de copes a Zeleste i Bikini. Jo hi anava amb Flavià i, és clar, un capellà a les tres de la matinada xocava una mica, era exòtic. Un dia li vaig demanar que fes una actuació perquè devia molts diners per les activitats estivals que organitzo per als nens. Em va dir que sí. Per a mi, era com Déu.

Així va començar el festival Guanya't el Cel amb el Pare Manel.

A l'estiu quantitat de xavals queden molt penjats, i m'irrita molt la inconsciència per la seva desatenció. El Pepe em va animar a tornar a fer el festival. "No et preocupis, Manel. Pels meus collons, l'any que ve el tornarem a fer". Va ser ell qui va muntar aquesta història amb Flavià i després s'hi van afegir altres artistes. Hi va actuar fins i tot Gila.

¿Va participar Rubianes de la seva tasca a la fundació?

Sí, em preguntava molt sobre els xavals. Fa anys va actuar a la presó de joves de la Trinitat, però va quedar molt impactat. Va estar xerrant hores amb un jove dels Boixos Nois que havia matat un noi. Va quedar tan impressionat que em va demanar que no el tornés a portar a la presó. No l'hi vaig demanar més.

¿Vostè com vivia les seves crítiques a l'Església i a les sotanes?

Érem amics. Les persones coincidim per un sentit de la vida, de la justícia, de la sensibilitat humana, i això està per sobre d'etiquetes i credos. En les coses fonamentals, coincidíem. Era malparlat i es posava contra el poder i el que no era autèntic; parlava de l'Església com de la política, dels fatxes... No tenia pèls a la llengua. ¿Com he de captar la conya dels bisbes que foten mà? Ell reflectia la realitat. No vol dir que tots els bisbes siguin així, però sí que s'ha donat.

Alguns li van tirar pulles i fins i tot querelles.

L'estimaven molt o l'odiaven molt. Però la gent que li tenia mania, era per les formes. Va tenir aquella història de la "puta Espanya". Però ell no volia insultar, malgrat que insultava. Estava parlant de l'actitud fatxa de certs espanyols, i fins i tot catalans, perquè el fatxa no és exclusiu d'una nacionalitat. Si allò ho dic jo, és fastigós, però ell deia aquelles animalades... Era la seva manera de dir les coses. La querella li va fer molt de mal.

¿I de dones també en parlaven?

Sí, sí. Jo era un amic més. Tenia molt èxit amb les dones. Però ell no volia lligar-se, com molts.

Preferia escapar-se a l'Àfrica...

Era una mica introvertit, no era supersociable; no li agradava estar amb 200 tios. Crec que hauria volgut anar a l'Àfrica i no tornar. El seu llibre, Me'n vaig, em va fer aquesta impressió. Es va quedar pel seu pare, mort fa uns anys, la seva germana...

Quan es va posar malalt, ¿van parlar de la mort o es va acostar a la religió?

No, no vam parlar mai de la mort, però no li feia por. Tampoc em preguntava per què jo creia o si pensava que hi havia un més enllà. Però en algun enterrament, com en el de la seva mare, em va dir que les meves paraules li havien agradat. En els sentiments no té més veritat un creient que un ateu. Tots tenim experiències en la vida, però no podem dir "no pensis, empassa't el que et diguin, hi ha una altra vida".

La seva última actuació va ser precisament a Guanya't el Cel...

Ens pensàvem que no vindria. Però va venir caminant després de la teràpia a la Quirón. Va estar genial, va fer una conya amb la malaltia: "¡No rigueu i feu-vos una placa!". I va animar altres malalts. Vam riure molt.

¿I també feia broma del càncer amb els seus amics?

Sí, feia molta conya. Jo el veia a la Barceloneta, on vaig a córrer, i xerràvem al bar. Estava animat i feia propòsits seriosos de deixar de fumar, però no ho va deixar mai. Ens va enganyar a tots. Tots els seus amics tenim l'últim paquet. L'arrugava i ens el donava: "Té, ho deixo". Però després, a mesura que s'anava deteriorant físicament, ja no tenia ganes de sortir ni de veure a ningú. L'últim mes va patir molt.

¿Com se l'ha de recordar?

Com un actor amb una qualitat de seducció sobre l'escenari que jo no he vist mai, amb un sentit de l'humor bestial. Un geni popular, no d'una elit. I, com a persona, era un home valent que deia el que pensava, d'una manera o altra, és igual. L'important no són les formes, sinó el que es diu. Era lliure i tolerant. El molestava molt la hipocresia. I va viure la vida com va voler.

Clica per veure l'article original

Tots van ser Rubianes per un dia (09/06/2009)

Ahir dilluns, dia de rècord

Ahir, 22 de juny, va ser el dia que el bloc va rebre més visites des que es va iniciar. Al final van ser un total de 445 pàgines visitades.

 

 

Però com segurament no ho pagaven de les seves butxaques, doncs ...

De moment el que ha passat és que el Sr. Millans i els seus directius s'han gastat uns diners, que segurament  no provenien de les seves butxaques, per endegar un procés d'expulsió a dos socis que han expressat la seva disconformitat en la gestió, tan esportiva com econòmica, del Club. Per això no han dubtat en autoritzar unes quantes actes notarials (Agencia Notarial de Certificación, ANCERT),  amb les seves respectives ordres de protocol, incorporant continguts del bloc en determinades dates. Ells sabran els diners que han costat aquestes actes notarials. Però com segurament no ho pagaven de les seves butxaques, doncs ... Per no parlar dels nombrosos i feixucs burofaxes que hem anat rebent tant el soci Carrasco com jo mateix. Ells sabran els diners que han costat aquests burofaxes. Però com segurament tampoc ho pagaven de les seves butxaques, doncs ... Fent un càlcul aproximat, i a la baixa, el cost de tot plegat és considerable. Però com quasi segur que no ho pagaven de les seves butxaques, doncs ... Què passarà ara? Prendran accions que comportin una altra despesa innecessària al Club, que no segurament a les seves butxaques? Què fàcil és administrar, de vegades, els diners que no són d'un, oi?  I és precisament perquè no són d'un que s'han d'administrar molt més acuradament.

Pressumpte frau fiscal del CNB (1ra denúncia)

Socis i sòcies del CNB:

Presentada la primera denúncia per pressumpte frau fiscal del Club Natació Barcelona a l'Agència Tributària pel concepte de retencions a compte de l"Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF)".

Calia presentar proves, i òbviament s'han presentat.

Dilluns vinent, la segona denúncia, si abans no rebo cap apropament per part de la cúpula del CNB.

Enric Meca

Cliqueu per engrandir i poder llegir

Carta oberta al Sr. Miquel Fusté (Delegat de Petanca del CNB)

Bústia del soci/ia

Benvolgut Sr. Miquel Fusté (Delegat de Petanca del CNB),

T'escric aquest email perquè m'han arribat notícies del gran èxit de participació assolit en el Campionat Social de Petanca 2009, i la magnífica organització del mateix el darrer cap de 7mana del passat mes de maig.

Vull felicitar-te sincerament, perquè des que ets el delegat d'aquesta secció, la petanca dins del Club està més viva que mai.

Sisplau, fes partícip d'aquesta felicitació a dues persones que tant han fet i estan fent per la projecció de la petanca en el CNB. Em refereixo, com no, al Sr. Andreu Magriñà i al Sr. Pere Güell.

Llàstima que el pressupost d'aquesta secció hagi sofert, enguany, una dràstica reducció. Us haureu d'estrènyer una miqueta el cinturó. Però estic segur que us en sortireu perquè sempre has donat mostres cabdals d'un gran seny administrant els diners que destina la Junta del Club a la secció de la petanca.

Per cert, ja que el bloc www.clubnataciobarcelona.blogspot.com torna a caminar, t'agrairia que li comuniquessis aquest fet al gran petanquista Sr. Güell, perquè així la seva filla el visiti sempre que li plagui i puguir seguir fotocopiant tots aquells articles o entrades del seu interès. Sembla ser que això és el que ha fet algun cop la filla d'aquest il·lustre soci, segons paraules dites per ell mateix el dia de l'Assemblea.

Per acabar, ja tan solament fer-te saber que he decidit fer cas al soci Sr. Vallvé -no confondre amb un vicepresident del CNB de mateix cognom- quan va dir en la darrera Assemblea General de Socis/ies que jo havia fet unes afirmacions gravíssimes, i que perdia tota la credibilitat si no posava en coneixement dels Organismes Oficials les proves que tenia de greus irregularitats en la gestió econòmica de l'actual Junta del CNB.

Com que va afirmar, amb el vist-i-plau d'una gran majoria de socis i sòcies que van aplaudir amb entusiasme la seva intervenció, que la meva obligació era de denunciar-ho immediatament, doncs és precisament el que he fet aquesta 7mana. Ja han estat registrades tant a Hisenda, com a la Tresoreria General de la Seguretat Social, i també a Treball, fotocòpies de nòmines i d'extractes bancaris d'una persona que ha estat recentment vinculada professionalment al CNB, i que demostra el que vaig denunciar en l'Assemblea. A més a més no descarto poder presentar en propers dies o 7manes declaració signada d'una altra persona que també ha fet de monitor en el CNB, que ha cobrat, i que no tenia contracte. Què et sembla?

En breu penjaré al bloc les denúncies presentades i segellades pels diferents Organismes Oficials, perquè tots els socis les puguin veure. I les penjaré al bloc perquè sempre hi ha gent malfiada que necessita proves de tot. Em comenten que ha socis que no es creuen el contracte signat entre el CNB i Hoteles y Termas S.A. (La Perla de San Sebastian). Potser s'hauran d'esperar a que ho faci oficial el President Millans en la propera revista del Club, a no ser que trobin vies per esbrinar-ho abans. La meva opinió és que aquesta Junta, com la dona del Cèsar, no sols ha de ser honrada sinó que, a més, ho ha de semblar.

Si coincideixes amb el Sr. Vallvé, digues-li per favor que em disculpi per haver-me retardat tant en satisfer la seva petició.

Amic Miquel, ara ja només em resta fer difusió d'aquestes denúncies per al coneixement de tots els socis i sòcies del Club, i a un munt estaments públics i privats de la ciutat de Barcelona, de Catalunya i d'Espanya, així com a diverses personalitats. Així pel cap baix calculo que hauré d'enviar no menys de 700 correus electrònics merament informatius. Quines eines tan poderoses són els emails i els blocs, no creus?

Allò que em vas dir als vestidors, fa mesos i davant de testimonis, "Sortireu amb la cua entre cames", ja està oblidat. Per això no te n'has d'amoinar.

Rep una molt forta abraçada, afegint-hi salutacions del nostre amic comú Sr. Juan Carrasco.

El teu ex-consoci Enric Meca

PS. Per cert que encara espero una comunicació del president Sr. Millans per convidar-me a petar la xerrada, tu ja m'entens. I no serà que no li he demanat -tinc proves- un munt de vegades. I les mateixes vegades s'hi ha negat a rebre'm. Però està clar que si això succeís la roba bruta es podria rentar a casa, de portes endins. Però caldria espavilar-se, que ara no són moments per anar badant, perquè el que realment li ha d'importar al Sr. Millans és protegir al CNB, per damunt dels personalismes.

No és ben cert que l'amic Millans ha exercit de polític amb sou? No són els polítics persones ben entrenades en el noble art del pacte? Què no sap pactar el president del CNB? Jo estaria encantat de fer-ho.

Benvolgut Miquel, un bon president ha de vetllar pel Club que presideix, gestionant com cal conflictes que com aquest, poden fer un dany irreparable a l'entitat.