dissabte, 13 de març del 2010
La Boule Lyonnaise (Las Bochas, en castellano)
Reglamento de Bochas
Nota: Muchos éxitos, amigo Juan Carrasco y ex-socio del CN Barcelona, en tus nuevos retos en este apasionante deporte de las Bochas.
Etiquetes de comentaris:
petanca
divendres, 12 de març del 2010
Manel Pousa Engroñat (soci del CN Barcelona)
Set x set
JOAN Ollé
Ens vam conèixer cap als primers anys 70. Ell tornava de París, d’estudiar teologia al Seminaire Saint-Sulpice; nosaltres érem una colla d’adolescents de 15 anys, meitat cristians meitat comunistes, que ens reuníem a la parròquia de Sant Josep Oriol per trobar-hi amics, tocar la guitarra, parlar de l’avui i del demà i fer una miqueta la revolució. Molts hi van conèixer la seva primera nòvia.
Mercè Poal (que ens va descobrir Leonard Cohen), Jordi Millà (que cantava boleros com Déu) i Manel Pousa (que em va confessar i va absoldre diverses vegades a altes hores en una discoteca del carrer de Tuset) no eren pròpiament els nostres monitors, sinó més aviat uns paios estupendíssims que van optar per invertir els seus 25 anys a acompanyar-nos pel difícil camí de la nostra primeríssima joventut. Gràcies a 40 anys vista.
I amb el pas del temps, ja tenim Manel Pousa convertit en el Pare Manel, un ésser tan profundament egoista que sap a la perfecció que com més dónes més tens, i per això ho dóna tot a tot aquell que necessita alguna cosa. A les presons i barris perifèrics el coneixen i l’estimen. El seu vot de pobresa és la riquesa dels altres. Me l’imagino perfectament prenent-se una copa amb Jesucrist, parlant del que és humà i del que és diví, sobretot del que és humà: s’entendrien a la perfecció.
Servidor, que és mitòman, presumeix de tenir a la seva agenda (avui, mòbil) molts noms per a ell importants, dels quals algun dia va somiar ser amic. Si n’hagués d’escollir un –l’amistat no és com la parella, en què només hi ha lloc per a un o una– d’entre tots per posar-lo a dalt de tot del podi, optaria sens dubte per ell, per haver-se deixat d’hòsties i, lluny de tot interès, haver continuat donant la seva vida pels altres.
¿Te’n recordes, Manel, que quan algú deixava anar un «mecago en Déu», tu responies, rimant: «Si tu et cagues en mon Pare, jo em cagaré en el teu»? Permet-me que em cagui una miqueta en una part de la teva Església, aquella que pensa més en Déu que en les persones, que estima més Déu que Déu els deu estimar a ells. Si algun dia ascendeixes de Pare a Papa, Manel, torno a missa, t’ho juro.
Mercè Poal (que ens va descobrir Leonard Cohen), Jordi Millà (que cantava boleros com Déu) i Manel Pousa (que em va confessar i va absoldre diverses vegades a altes hores en una discoteca del carrer de Tuset) no eren pròpiament els nostres monitors, sinó més aviat uns paios estupendíssims que van optar per invertir els seus 25 anys a acompanyar-nos pel difícil camí de la nostra primeríssima joventut. Gràcies a 40 anys vista.
I amb el pas del temps, ja tenim Manel Pousa convertit en el Pare Manel, un ésser tan profundament egoista que sap a la perfecció que com més dónes més tens, i per això ho dóna tot a tot aquell que necessita alguna cosa. A les presons i barris perifèrics el coneixen i l’estimen. El seu vot de pobresa és la riquesa dels altres. Me l’imagino perfectament prenent-se una copa amb Jesucrist, parlant del que és humà i del que és diví, sobretot del que és humà: s’entendrien a la perfecció.
Servidor, que és mitòman, presumeix de tenir a la seva agenda (avui, mòbil) molts noms per a ell importants, dels quals algun dia va somiar ser amic. Si n’hagués d’escollir un –l’amistat no és com la parella, en què només hi ha lloc per a un o una– d’entre tots per posar-lo a dalt de tot del podi, optaria sens dubte per ell, per haver-se deixat d’hòsties i, lluny de tot interès, haver continuat donant la seva vida pels altres.
¿Te’n recordes, Manel, que quan algú deixava anar un «mecago en Déu», tu responies, rimant: «Si tu et cagues en mon Pare, jo em cagaré en el teu»? Permet-me que em cagui una miqueta en una part de la teva Església, aquella que pensa més en Déu que en les persones, que estima més Déu que Déu els deu estimar a ells. Si algun dia ascendeixes de Pare a Papa, Manel, torno a missa, t’ho juro.
Clica per llegir l'article original (11-03-2010)
Etiquetes de comentaris:
premsa,
soci/ia cnb
dijous, 11 de març del 2010
La Copa Catalana de Salts en sec, en el CN Barcelona
Mitjançant el següent enllaç relacionat podeu accedir a la llista oficial de participants a la Copa Catalana de Salts en sec que es celebrarà demà divendres a la tarda (18:30) al gimnàs del CN Barcelona.
També podeu accedir a l'ordre de sortides dels saltadors i saltadores i al sumari de participants de la competició.
Copa Catalana de Salts (competició en sec)
Clica per veure la font original (22-01-2010)
Qui és el/la responsable de penjar notícies al web oficial del CNB? Per què no s'informa en aquest web oficial del CNB d'aquesta Copa Catalana de Salts en sec que tindrà lloc demà divendres a les instal·lacions del Club? Ni tan solament una nota, un avís, o fins i tot un pòster en l'ampulós vestíbul del Club? Destacats de la setmana del 08 al 14 de març (Clica per engrandir) No és mereixedora aquesta Copa Catalana de salts en sec de ser inclosa en el web del Club com a "Destacats de la setmana"? Tenint a més en compte l'alt nivell dels saltadors del Club? És aquesta la manera de promocionar aquest esport entre els socis del Club? O és que interessa que només hi siguin presents els familiars del saltadors? Sra. Susanna Closa, delegada de la secció de salts del CNB, res a dir? Sr. Sebastià Millans, president del CNB, ja plou sobre mullat. Perquè són uns quants els esdeveniments esportius que s'han dut a terme en els darrers mesos en les instal·lacions del Club que vosté mal-presideix, i dels quals els socis no han tingut cap coneixement. A més d'haver silenciat aquest Campionat en el web del Club, ni tan solament han estat vostés capaços de penjar un full a recepció informant d'aquesta Copa Catalana. La seva política informativa en general, i de caire esportiu en particular, és d'una absoluta indigència. Però sort que el vicepresident Sr. Joan Vallvé diu que ara les coses les fan bé. A veure si la inspecció Hisenda pensa el mateix. La de Treball ja tots sabem com va anar, oi? |
Etiquetes de comentaris:
delegada salts,
salts de trampolí
"Te hago socio/a del CNB con ventajas + Apadrinamiento"
cnbmember
TE HAGO SOCIO/A DEL CNB CON VENTAJAS + APADRINAMIENTO .
Club natación Barcelona. El mejor sitio para la natación. Piscina olimpica mantenida por ozono (sin cloro)y piscina al aire libre de agua de mar cambiada y filtrada cada dia. - Y deporte en general : gran gimnasio , paddel, frontón, vela,windsurf, submarinismo, y otros deportes, etc.
+ y próximamente instalaciones de Thalasoterapia.
Con playa frente al mar y muy bien comunicado por los buses 17-39-64-45-59-57-157-36 y metro barceloneta a 10 minutos. Te apadrino y hago socio con importante descuento de entrada.
Ofrezco visita guiada, apadrinamiento y - quizá - invitación para pasar el dia (tengo pocas). LLamame hoy y te informo en detalle.
T. 670 646 656. Enriquecerás tu vida !!! Robin.
Nota: Puedes ver la página web de este sujeto clicando aquí
Nota: Puedes ver la página web de este sujeto clicando aquí
¡Mama mía! ¡Qué grandes sorpresas nos depara el CN Barcelona en Internet! Por supuesto que hemos telefoneado al núm. que aparece en su página web esperando poder contactar con el tal Robin, o con el mismísimo Batman, e interesándonos en pertenecer a la gran familia cenebista. Pero quien nos informa (somos dos quienes le llamamos) es un tal Georges, de procedencia francesa. Nos informa de que ya ha apadrinado a decenas de nuevos socios, desde el día en que él se hizo socio hace ya muchos años. Y que le quedan justamente dos invitaciones para enseñarnos el club y disfrutar durante un día de sus instalaciones. Nos advierte de que por el hecho de ser apadrinados por él, nos ahorraríamos los derechos de entrada, unos 600 euros. Nos dice (¡ojo!, un tipo que ha hecho, según él, innumerables visitas guiadas) que desconoce cuántas pistas de pádel hay, —"No recuerdo si dos o cuatro". Patina miserablemente cuando nos asegura que la piscina olímpica (pero bueno, ¿es que ha sido la piscina de algunos Juegos Olímpicos?) ¡¡mide 100 metros de largo!! Le digo que si está seguro y me reitera que sí, ¡¡que mide 100 metros de largo!! Además, que está libre de cloro, desinfectada con ... ¡¡ozono!! Y para acabar, y ya haciendo enormes esfuerzos por reprimir nuestras carcajadas a través del teléfono, lo remata afirmando que las máquinas de la sala de fitness son de ultimísima generación, cuando todos sabemos que la gran mayoría están para jubilar. Un verdadero crack el amigo Georges, personaje al que el ínclito Sebastián Millans debería condecorar con la medalla del Club a la cara dura. Y si no existe dicha medalla, que se la invente, que premiados no le faltarían, incluso entre los miembros de su propia Junta Directiva. |
Etiquetes de comentaris:
soci/ia cnb
dimecres, 10 de març del 2010
Sebastià Millans, un dels setze magnífics
Opinió
Pessics i
pessigolles
pessigolles
Ignasi Aragay
El 'lobby' G16
És un lobby d’opinió. N’heu sentit a parlar mai? No? Doncs pareu atenció, perquè segurament trigareu a tornar-ne a tenir notícia, ni en paper ni en digital ni enlloc. Reuneix setze presidents d’entitats amb solera de la societat civil, representatives del món econòmic, esportiu i cultural, la majoria centenàries.
No volen publicitat. La discreció és la seva norma. Els dinars periòdics que fan aquests setze magnífics –bé, quinze magnífics i des de fa poc una magnífica, Mariona Carulla– no transcendeixen als periòdics, ni falta que fa. Zero publicitat.
Precisament el punt fort del G16 és influir sense que es noti. Els qui ho han de saber, ja ho saben, i els tenen en compte.
La pròxima cita és dimarts (ahir, dia 9 de març) que ve a l’exclusiva Sala del Brindis del Reial Cercle Artístic, un racó de motllures daurades i parets entapissades on bona part de la burgesia catalana més canalla es va jugar els quartos durant dècades en timbes sonades i clandestines.
El dinar que s’hi farà dimarts no és pròpiament clandestí, però quasi. A més del president del mateix Reial Cercle Artístic, els convocats són els seus col·legues de Cambra de Comerç, Cercle d’Economia, Cercle del Liceu, Centre Excursionista de Catalunya, Círculo Ecuestre, Club Natació Barcelona, Futbol Club Barcelona, Reial Club Deportiu Espanyol, Foment del Treball, Orfeó Català, Reial Automòbil Club de Catalunya, Reial Club de Tennis Barcelona, Reial Club de Polo, Ateneu Barcelonès i Institut Agrícola Català de Sant Isidre.
Només tenen una norma no escrita: si un president no hi pot anar, no pot delegar. No hi ha estatuts ni res que s’hi assembli. Els dinars duren dues hores de rellotge i es tracten temes concrets, normalment a proposta de l’amfitrió.
En alguna ocasió s’hi convida un polític de primera fila. Ara els preocupa el canvi de format de la Diagonal. A l’alcalde Jordi Hereu, que en alguna ocasió ja ha dinat amb ells, dimarts li xiularan les orelles.
( ... )
Clica per veure l'article original (06-03-2010)
Etiquetes de comentaris:
premsa,
president millans,
sport cultura barcelona
dimarts, 9 de març del 2010
El CN Barcelona, premiado por la Federación de Entidades Taurinas de Catalunya
La Federación de Entidades Taurinas de Cataluña ha hecho público el fallo de los galardonados con los Premios Pedro Balañá Espinós 2010.
Estas distinciones se otorgarán en la XVI Nit de Gala de la Tauromaquia Catalana, que este año tendrá lugar el sábado 13 de marzo a partir de las 20:30 en el Hotel Fira Palace de Barcelona, en el transcurso de la tradicional cena de gala.
El cuadro de honor ha quedado definido de la siguiente manera:
(...)
• PREMIO AL MÉRITO TAURINO: A los aficionados a los toros del Club Natació Barcelona, representados por D. Sirio del Valle —presidente de la Penya perica de L'Escullera—, por su implicación en la defensa de la Fiesta.
(...)
Clica per veure la font original (14-02-2010)
Etiquetes de comentaris:
cn barcelona,
soci/ia cnb
dilluns, 8 de març del 2010
Expulsades de l'entrenament de natació per arribar tres (3) minuts tard !!
... Sabíes que la Susanna Sevillano, entrenadora del grup aleví i nedadora de l'equip absolut, el passat dimarts —2 de març— va dir als seus alumnes que després de l'exercici físic (d'uns 45' de durada) disposaven de set minuts per presentar-se ja canviats a l'exercici d'aigua (de ± 50' de durada?
... Sabíes que dos dies després, el passat dijous —4 de març—, sis noies van arribar tres minuts tard (¡3!) i les va expulsar dient-les que ja se'n podien anar a casa, algunes de les quals es van posar a plorar?
... Sabíes que és un acte d'irreponsabilitat desempallegar-se d'aquestes alumnes d'11 anys d'edat davant l'absència dels seus pares?
... Sabíes que al dia següent, el passat divendres —5 de març—, hi eren uns quants pares d'aquestes noies perquè aquesta entrenadora els hi donés les oportunes explicacions de la decisió que va prendre d'expulsar les seves filles? Però que casualment aquell divendres no es va presentar a la feina?
... Sabíes que al dia següent, però, —dissabte, 6 de març— sí que va competir en l'irrellevant Campionat Universitari fent un segon lloc en 50 metres papallona?
... Sabíes que ja plou sobre mullat al respecte del comportament d'aquesta entrenadora?
... Sabíes quina va ser la reacció dels responsables de la secció de natació del CNB envers d'unes decisions de la mateixa entrenadora de les quals ja en parlarem un altre dia?
I per acabar, s'hi presentarà la Susanna Sevillano aquesta tarda de dilluns —8 de març— per donar explicacions als pares de les noies expulsades?
Etiquetes de comentaris:
delegat natació,
monitor/a,
natació,
sabíes que ...
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Morositat de Sebastià Millans,
ex-president del Club Natació Barcelona
|