Virgencita, virgencita, ...

Ja se sap, no és cap secret, que els Clubs Esportius són severament colpejats en èpoques de crisi econòmica. Redueixen considerablement la seva quantitat de socis i sòcies, ja que en moltes famílies la quota del Club Esportiu és una de les primeres despeses que s'estalvia.  El CNB ja pateix aquesta crisi, i la patirà de valent els propers mesos si no es busquen alternatives i si no es prenen mesures addicionals amb més o menys urgència.

Segurament la xifra del deute econòmic que té el Club Natació Barcelona amb els seus creditors ens provocaria calfreds.

Podeu imaginar quina és l'estratègia de l'actual Junta Directiva per anar reduint aquest angoixant deute econòmic del Club?

Teniu idea, ni que sigui aproximada, de quines actuacions o mesures s'han pres i/o es prendran, que no passin per tornar a exprèmer al soci amb més derrames? Nosaltres no. Però ... i ells?

Benvolguts/des socis/ies que us digneu visitar de tant en tant aquest bloc, vistes de moment les mesures (¡?) preses per l'actual Junta Directiva en reduir l'enorme deute econòmic del Club potser hauríem d'exclamar allò de:

"Virgencita, virgencita, que me quede como estoy"

Una idea trencadora i genial dels actuals dirigents del CNB ha estat col·locar el cartell de la campanya "Soci porta soci" més a prop de l'entrada del Club, en un replà de les escales. És possible que tard o d'hora el baixin fins a la mateixa vorera, o fins i tot a l'entrada del pàrking, a la manera com alguns restaurants donen publicitat als seus menús. Temps al temps.

2008 Summer Paralympics Games

Els comptes del Gran Capità, ... i el CNB

La frase o expressió "els comptes del Gran Capità" s'usa habitualment per a indicar que els comptes o explicacions que s'ofereixen són una aixecada de camisa i que la despesa en la qual s'ha incorregut és totalment injustificable i absurda.

Segons expliquen les cròniques de l'època, D. Gonzalo Fernández de Còrdova, il·lustre militar espanyol, va ser requerit pel rei Fernando el Catòlic perquè detallés els comptes de la campanya d'Itàlia que va culminar amb la conquesta del regne de Nàpols el 1498. El Gran Capità, molest pel que ell considerava un excessiu zel fiscalizador del monarca, va respondre, amb una ironia que la llegenda s'ha encarregat de magnificar, amb una enumeració en la qual figuraven conceptes tan variats com estranys:

Por picos, palas y azadones para enterrar los cadáveres del adversario, cien millones de ducados; ciento cincuenta mil ducados en frailes, monjas y pobres, para que rogasen a Dios por la prosperidad de las armas españolas; cien mil ducados en guantes perfumados para preservar a las tropas del mal olor de los cadáveres de los enemigos tendidos en el campo de batalla; ciento sesenta mil ducados en poner y reponer campanas destruidas por el uso continuo de repicar todos los días por nuevas victorias conseguidas sobre el enemigo; y, finalmente, cien millones por mi paciencia en escuchar ayer que el Rey pedía cuentas al que le había regalado un reino.

Certes o no, els comptes del Gran Capità han arribat als nostres dies com expressió de despeses desorbitades, incoherents i arbitràries.

Amb no poca dosi d'exageració, però també amb un innegable fonament, podríem dir que la informació financera proporcionada avui dia per algun club esportiu i social recorda els comptes del Gran Capità.

Déborah Font, del CNB, bronze a Pequín

La nedadora d'El Vendrell (Baix Penedès) Déborah Font s'ha acomiadat de l'alta competició aconseguint aquest diumenge la medalla de bronze en els cinquanta metres lliures de natació per a deficients visuals en els Jocs Paralímpics de Pequín. També ha signat un quart lloc als cent metres lliures i un cinquè en els cent braça.

Deborah té la síndrome de Stargardt, una malaltia hereditària difícil d'estudiar i que causa la pèrdua de visió provocada per la degeneració progressiva de la retina.

Els darrers mesos ha estat vivint i entrenant en el CAR de Sant Cugat del Vallès i preparant els seus tercers i últims Jocs Paralímpics.

Malgrat la seva curta carrera esportiva, la Déborah té un palmarès impecable. Va aconseguir la medalla d'or i rècord del món en els 100 metres braça, així com el bronze en els 400 lliures a Sydney 2000 amb tan sols 14 anys. En Atenes es va fer amb la plata en els 400 lliures i en els 100 braça, i amb el bronze en els 200 estils.

Font, de 23 anys i estudiant de fisioterapia, ha posat d'aquesta manera el punt final a la seva carrera amb un palmarès que consta de sis medalles paralímpiques, nou campionats del món i catorze europeus.

Bellesa paralímpica

Fotografies d'els alemanys Sonja i Michael Inselmann

 que ens mostren la bellesa estètica,

més enllà dels seus impediments físics,

d'uns atletes paralímpics de la mateixa nacionalitat.

Visiona'l amb pantalla sencera (Full Screen)

Comentaris a la denúncia de la dilapidació del pressupost de la secció de petanca

Bústia del soci/ia

Dono fe d'aquesta denúncia.

(El soci Vicenç Allué es refereix a la denúncia del soci Juan Carrasco -que podeu recuperar en aquest bloc- sobre la dilapidació escandalosa del pressupost econòmic de la secció de petanca)
A banda m'agradaria exposar el pràcticament nul i inexistent manteniment de les instal·lacions del nostre gimnàs.
Setmana sí i setmana també, les bicicletes i els aparells de rem es troben completament aturats per culpa d'un ineficient i inexistent manteniment dels aparells.
De vegades és un problema d’engreixinar els eixos, i d'altres és tant sols un "canvi de pila".
Quan ho vas a reclamar als monitors del gimnàs l'únic que saben fer és apuntar-ho en un full i esperar que algú mogui fitxa.
És això de rebut en un club privat com el nostre?
Per què no es concerta un manteniment amb les empreses que venen els aparells?
Si voleu també podríem parlar dels aparells de TV del gimnàs ... Donaria per un full sencer d'ineptituds.
L'amic Carrasco ens ho podria explicar amb tot luxe de detalls.
Ànims, i força CNB !
Vicenç Allué i Blanch