Els comptes del Gran Capità, ... i el CNB

La frase o expressió "els comptes del Gran Capità" s'usa habitualment per a indicar que els comptes o explicacions que s'ofereixen són una aixecada de camisa i que la despesa en la qual s'ha incorregut és totalment injustificable i absurda.

Segons expliquen les cròniques de l'època, D. Gonzalo Fernández de Còrdova, il·lustre militar espanyol, va ser requerit pel rei Fernando el Catòlic perquè detallés els comptes de la campanya d'Itàlia que va culminar amb la conquesta del regne de Nàpols el 1498. El Gran Capità, molest pel que ell considerava un excessiu zel fiscalizador del monarca, va respondre, amb una ironia que la llegenda s'ha encarregat de magnificar, amb una enumeració en la qual figuraven conceptes tan variats com estranys:

Por picos, palas y azadones para enterrar los cadáveres del adversario, cien millones de ducados; ciento cincuenta mil ducados en frailes, monjas y pobres, para que rogasen a Dios por la prosperidad de las armas españolas; cien mil ducados en guantes perfumados para preservar a las tropas del mal olor de los cadáveres de los enemigos tendidos en el campo de batalla; ciento sesenta mil ducados en poner y reponer campanas destruidas por el uso continuo de repicar todos los días por nuevas victorias conseguidas sobre el enemigo; y, finalmente, cien millones por mi paciencia en escuchar ayer que el Rey pedía cuentas al que le había regalado un reino.

Certes o no, els comptes del Gran Capità han arribat als nostres dies com expressió de despeses desorbitades, incoherents i arbitràries.

Amb no poca dosi d'exageració, però també amb un innegable fonament, podríem dir que la informació financera proporcionada avui dia per algun club esportiu i social recorda els comptes del Gran Capità.