Presidente, adiós, ha sido un placer

Federico Moncunill, el secretario de los turrones, estrenará nueva sede

Subvencionan con 550.000 € la nueva sede del Consejo Regulador de Turrón

EFE Jijona (Alicante) - Viernes, 06 de noviembre de 2009

La Diputación de Alicante subvenciona con 550.000 euros la construcción de la nueva sede del Consejo Regulador de las Indicaciones Geográficas Protegidas Jijona y Turrón de Alicante, que también albergará el Centro Gestor del Conocimiento del Dulce.

El presidente de la corporación provincial, José Joaquín Ripoll, y el del citado consejo, José Enrique Garrigós, han firmado hoy el convenio de colaboración y han visitado las obras de la futura sede, que se construye en el polígono industrial Espartal III de Jijona.

"A la Diputación de Alicante le corresponde defender los intereses de la provincia. Qué duda cabe que defender los intereses del Consejo Regulador es defender los de la provincia. Tanto el turrón de Jijona como el de Alicante son marcas de prestigio que llevan nuestro nombre por todo el mundo", ha subrayado Ripoll.

Por su parte, Garrigós ha destacado que, con la firma del acuerdo, la corporación provincial "hace una apuesta por el futuro" del sector al participar, junto con otras administraciones, en la financiación de la nueva sede.

El acto ha contado, además, con la asistencia del alcalde de Jijona, Ferrán Josep Verdú, y del secretario general del Consejo Regulador del Turrón, Federico Moncunill, así como de empresarios del sector.

La aportación de la Diputación de Alicante se distribuirá en las anualidades 2009 y 2010, y contribuirá a subvencionar tanto la redacción del proyecto básico como la ejecución de la obra.

El coste total de la actuación asciende a 1.922.849 euros, según fuentes de la corporación provincial.

Las nuevas instalaciones del Consejo Regulador, que dispondrá de dos plantas de altura y un semisótano, fomentarán el desarrollo tecnológico, la investigación, la formación, la transferencia de tecnología, la mejora de la calidad en la producción, la diversificación y la desestacionalización del producto.

La Diputación de Alicante colabora, desde hace años, con el Consejo Regulador de la Indicaciones Geográficas Protegidas Jijona y Turrón de Alicante a través de la firma de varios convenios que han contribuido a impulsar la protección de sus marcas y la defensa de sus productos.

Clica per engrandir

Clica per veure l'article original, amb el comentari

Toni Cuspinera, soci del CN Barcelona

El bufet Cuspinera Abogados s'ha fet càrrec de la defensa d'Elisabeth Barberà, l'ex-secretària de Fèlix Millet, saquejador confés del Palau de la Música.

Toni Cuspinera, situat entre els top-ten del softràquet català, defensa els colors del CN Barcelona en Lliga Catalana Softràquet de clubs 2009-2010.

Los Titella's Team de la petanca, en caída libre

Bústia del soci/ia

PETANCA: VERTIGINOSA CARRERA DE VUELTA A LA ÚLTIMA CATEGORÍA (6ª DIVISIÓN)

Los Titella’s Team, más conocidos como La Gorda Heladera, El Viejo Nazi de las S.S., El Sindicalista de CC.OO., Calavera el 200 millonario, y El Feo Moña, están llevando en caída libre al CN Barcelona hacía la última división de la Liga Provincial, como podrán apreciar en la clasificación que les detallo a continuación, extraída de la Federación Catalana de Petanca:

5ª Divisió  Grup:13  LLIGA MASCULINA

Clica per engrandir

En Petanca, cada club, sus directivos y sus jugadores acaban donde les corresponde. Y ése es su destino, volver a la última división, para deshonra del CN Barcelona y sus Socios/as.

Disfruten los Titella’s Team de lo que les queda de Liga, sigan zampando sus grandes desayunos a costa de los 2.579,00 € del presupuesto, porque es muy probable que la próxima temporada no exista esta ridícula Sección dentro de las actividades de competición del CNB, la que Vds. concienzudamente han destrozado con sus ideales fascistas, perjudicando al resto de jugadores.

Roland CARREAUX

Una Junta Directiva prisionera de sí misma

Los auditores piden que no se criminalice a su gremio

El presidente del Registro de Economistas Auditores de Cataluña (REA), Emilio Álvarez, ha pedido, a raíz del escándalo del Palau, que "no se criminalice" a su gremio. Un gremio en el que corre a menudo el dicho de que "una auditoría es una auditoría". Significa que siempre debe aplicarse la misma normativa técnica independientemente del tamaño o sector económico, sea una gran empresa que cotiza en Bolsa, bajo exigencias mucho mayores de información pública, sea una histórica fundación, que puede desarrollar su actividad en países lejanos de difícil rastreo. El saqueo sistemático y millonario de Palau de la Música abre interrogantes sobre las responsabilidades que se pueden pedir al auditor.

Los auditores topan con errores (no hay intencionalidad) o con irregularidades (sí la hay). Si no se corrigen ambos, el informe de auditoría incorpora salvedades y se aconseja implicar a especialistas en fraudes. "Nosotros detectamos cada año numerosos casos de fraude", dice Ricardo Noreña, socio auditor responsable de Investigación del Fraude de Ernst & Young, que desplaza la responsabilidad a quien comete dicho el delito.

Pero el auditor no es un inspector, aclara el Instituto de Censores Jurados de Cuentas de España: "La auditoría legal es verificar y revisar la documentación proporcionada por la empresa para que el auditor se forme una opinión sobre si las cuentas reflejan la imagen fiel del patrimonio de la empresa". Es un caso bien distinto si el propio cliente falsea la información. Pudo ocurrir así en el Palau: los auditores tenían acceso a los números de la fundación y el consorcio, pero no a los del Orfeó. Un auditor que pide anonimato reconoce: "No disponemos de herramientas que aseguren con certeza la detección de fraudes".

Clica per veure la notícia original (13/10/09)

El último Informe de Auditoría de las cuentas del CN Barcelona fue visionado una semana antes de la Asamblea General Ordinaria del pasado 16 de abril por el ex-socio Juan Carrasco, socio al que agradecemos una impagable colaboración analizando para el blog la delicadísima situación económica del CNB. Este ex-socio nos informa de que observó salvedades en este Informe de Auditoría, informe que por otra parte debió de ser entregado, obligatoriamente por ley, a los asistentes a dicha asamblea. Siendo informada la mesa directiva, gracias a la magnífica intervención del socio y ex-decano del Colegio de Auditores Sr. Francisco Martínez, de que esa Asamblea podía ser perfectamente impugnada debido a no haberse adjuntado el Informe de Auditoría a la Memoria 2008 entregada a los asistentes a la misma, el vicepresidente Moncunill respondió que tomarían las medidas oportunas para subsanar el error (intencionado o no). En una visita, días después de la Asamblea, al Col·legi de Censors Jurats de Comptes de Catalunya, fuimos atendidos exquisitamente por el Sr. Javier Romero Villamor, que nos confirma la ilegalidad cometida por la Junta Directiva del CNB, y los días que marca la ley para poder ejercer el derecho de impugnación. Derecho que óbviamente no ejercimos dando credibilidad a las palabras de Federico 'el turronero' Moncunill de que tomarían medidas para poner a disposición de los socios dicho Informe. Evidentemente, la actuación de este individuo en la Asamblea tiene un nombre nada edificante que me voy a ahorrar, pero que es fácil de imaginar. Y ya en el colmo de la desvergüenza, cuatro meses después sin noticias de dicho Informe de Auditoría, una socia lo solicitó por escrito al presidente Millans, siendo contestada días más tarde por el inefable secretario Manel 'pinocho' Albado, mediante burofax, de que los estatutos del Club no contemplan entregar dicho Informe. Que debe solicitarlo días antes de la próxima asamblea, y sólo le será permitido leerlo. ¡Delirante!

Spot de la Unicum Cup ... Wow!

La Fundació del Club de Natació Barcelona

Dades facilitades per la Coordinadora Catalana de Fundacions

Provença, 304, 1r 3a - 08008 Barcelona 

Tel. 93 488 14 80 - Fax 93 487 42 57

Cliqueu cadascun per engrandir-los

I clicant el logo, la fitxa de la Fundació del CNB

La Coordinadora Catalana de Fundacions no disposa de les dades actualitzades de la Fundació del CNB. per la qual cosa només pot facilitar les dades de l'any 2000. També són de lliure accés els comptes anuals de la Fundació del CNB, que inclouen el Balanç, les Pèrdues i/o els Guanys, i la Memòria. Ben segur que us podrem mostrar aquests comptes en propers dies.

L'Hotel Vela per dins. Passin i vegin!

"Donde dije digo, digo Diego". Quines penques!

Bústia del soci/ia

De: ISABEL VILALTA

Fecha: 15/06/2008 13:27:40

Para: kikemeca@yahoo.es

Asunto: carta que pots publicar

Hola Enric:

No ens coneixem, el meu correu electrònic te’l va donar una sòcia amb qui vaig coincidir per casualitat al vestuari F.

Un grup de sòcies de diferents edats comentaven el seu malestar en relació a diversos aspectes de funcionament del Club, i els hi vaig donar el meu suport per a qualsevulla iniciativa que volguessin emprendre; i així va ser com vaig tenir coneixement del corrent d’opinió que s’estava creant.

Sóc sòcia des del 1999, juntament amb la meva família. Durant aquest anys, hem vingut poc al Club, per tant coneixem a pocs socis, i en tot cas, el coneixement ve donat per relacions externes al Club. Ens va caldre l’aval de dos socis i una important quantitat a fons perdut, per a entrar-hi.

Des de l’anterior entrada massiva, el Club a canviat substancialment, i evidentment a pitjor: massificació en alguns moments, mala educació, etz. Evidentment que de mala educació n’hi ha a tots els nivells de la nostra societat, però el cert és que també ha arribat al CNB: el bon dia, és pràcticament inexistent, la porta pels morros esdevé habitual, .......... Crec que no cal que fer una llista, però molts dels socis/es amb independència de la data d’incorporació crec que hi estaran d’acord. Aquests aspectes, amb un nombre menor de socis són més controlables i es poden treballar des de la pròpia Junta i les Seccions, però en un club massificat és impossible.

Evidentment que no m’ha fet cap gràcia la derrama; malgrat tot l’hem pagada, però encara em preocupa més la possible entrada de 1.200 nous socis, doncs aquests demandaran serveis, i aquest fet ens perjudicarà a la resta. A mi em dona la sensació que és com una ampliació de capital en una societat, en perjudici del soci minoritari. Com més gran sigui la massa social, més consolidats en el “poder” estaran els actuals directius.

A nosaltres ens acaba de passar. La segona estada de optimist va quedar coberta a les 2 hores. Des de que els nens tenien 5 anys, cada any han fet la 2ª estada al Club, per tant, ja no comptem amb un pla B; doncs bé, ara que en tenen 10 i que les estades normals ja no els agraden, ens hem trobat amb la diàtriba de que les tornessin a fer o cercar una alternativa.

Si el Club incrementa el nombre de socis ha de preveure incrementar els seus serveis, i això no passa.

D’altra banda l’espai és el que és, i no pot créixer, però cada vegada en algunes activitats queda més reduït, com ara l’ús lúdic de les piscines. El 26 de maig a la tarda vaig portar un dels meus fills a la piscina, mentre jo feia gimnàstica amb l’entrenador personal. La piscina olímpica era plena entre cursets i socis nedant, com que les altres dues eren tancades, va acabar a la salada, però són pocs el nanos d’aquesta edat que es banyen a la salada per que l’aigua està massa freda, i el meu va acabar amb una sinusitis de cavall !!!. De que ens serveix la piscina olímpica, si perdem el caràcter lúdic de l’aigua i el concentrem només amb l’esportiu per manca d’espai?

Podria seguir amb la llista. El fet és que com que darrerament vinc més, les deficiències se’m fan més evidents, i fins i tot m’he plantejat donar-me de baixa, però després m’ho repenso i segueixo.

Per a mi la derrama són els arbres; el bosc, és la manca de previsió, el voler arrenjar un problema econòmic amb solucions que el que faran serà empitjorar la situació actual. No sé com es gestiona el Club i no ha de ser fàcil amb el deute actual, però per a això hi ha gent preparada, i tècniques contrastades que han servit per a altres entitats com és l’obtenció d’ingressos atípics.

Reconec que no me n’he preocupat, per feina, i per altres motius, però si no volem que vagi més a la deriva del que ja està anant, cal començar a implicar-si.

Els temps d’aquí no passa res s’han d’acabar, prou cofoisme.

Només em pregunto, la Junta Directiva s’ha plantejat que passaria si un dia acudís al Club un 50% dels actuals socis? Jo si que m’ho he plantejat.... Només cal que tanquem els ulls ..................

Compteu amb mi per al que us calgui.

Isabel Vilalta i Calaf

Heu llegit un email rebut fa més d'un any, el juny del 2008. Aquesta advocada és peça clau dels primers mesos del bloc. Va signar juntament amb un servidor i un altre soci la sol·licitud de revisió de les Actes de les assemblees generals del CNB en els darrers 10 anys. I vam estar revisant-les tot un matí, sota el control de l'arxiver del CNB, Sr. Joan Carles Serena. Ens deia llavors que l'espai del Club és el que és i no pot créixer. Avui ni tan solament no disposem del mateix espai que fa un any, sinó que ens l'han retallat considerablement. També, afegeix, ens confessa que cada cop més les deficiències de la gestió del Club se li feien més evidents. Fins i tot això li va dur a pensar en donar-se de baixa renunciant al seu entrenador personal en el Club. Però no ens diu res de si juntament amb el seu marit i els seus dos fills. Parla en el seu email de la seva preocupació pel nivell de consolidació en el poder de la Junta del Millans. Insinua més o menys que plantejar una derrama com a solució als problemes econòmics actuals és "pan para hoy y (más) hambre para mañana" Més. Afirma que cal incrementar els ingressos atípics, i que per això hi ha tècniques contrastades, però que cal gent preparada. I que perquè el CNB no vagi més a la deriva del que ja està anant cal començar a implicar-s'hi ja mateix. Així mateix ens va facilitar la sala de juntes de Vilalta Advocats a fi de disposar d'un lloc per poder mantenir reunions periòdicament. Només en vam fer una en la que hi van ser presents diversos socis i sòcies, entre ells el meu amic Carles Bascones. Va tenir coneixement de primera mà, a través de dues ex-monitores —que ho havien estat feia molt poc—, de les irregularitats del Sr. Millans i dels seus directius en vers els contractes  dels monitors del CNB. Fins i tot va rebre documentació que li va enviar una d'aquestes ex-monitores, perquè ella es va erigir —en la seva qualitat d'advocada— en custòdia de la carpeta, a manera d'expedient, on anàvem incloent tot allò referent al CNB. El fet és que després de setmanes amb un comportament fugisser, ens va haver de confessar —arran de la nostra pacient i insistent súplica— que havia destruït sense consultar-ho alló que va rebre de l'ex-monitora, adduint que no tenia, vés per on, cap interès. I ja per acabar, només afegir que aquesta Sra. va intervenir en la darrera assemblea, i ja a les acaballes, per dir que aquesta Junta ho feia molt bé, que òbviament tot és susceptible de millora, però que el gran defecte de Millans&Cia és no haver sabut transmetre al seus socis la seva gran tasca que desenvolupava la Junta Directiva al front de la gestió del CNB. Algú entén el cas d'aquesta advocada? Un canvi de parer tan radical en pocs mesos? De plantejar-se seriosament en donar-se de baixa per la degradació física i moral del Club, a ensabonar indissimuladament el dia de l'asemblea a Millans i companyia. No siguem malpensats, pero ... quines penques que té! Bé, a hores d'ara la Sra. Vilalta ja deu de saber que finalment el CNB va ser denunciat a Treball per allò del que va ser directament informada per treballadores afectades. Aquesta Sra. coneixía el frau que cometia la Junta de l'amic Millans gràcies a dos ex-monitores. Però després de la inspecció de Treball, i arran de les irregularitats que han detectat els dos sub-inspectors, de dos ex-treballadores hem passat a quasi 50. Treball instarà al CNB a regularitzar la situació, i això suposarà per a les arques del club una molt considerable despesa econòmica, agreujada pels interesos de demora. ¿L'abonaran ells —els membres de la Junta— aquesta considerable quantitat de diners, per arrenjar el frau repetitiu i continuat que han perpretat al llarg de molts mesos, o li carregaran al soci una nova derrama perquè sigui aquest qui pagui de la seva butxaca els disbarats de Millans i companyia?

'In Memorian' dels socis traspassats els darrers 12 mesos

Gent

No existeixen homes poc interessants.
Els seus destins són com històries de planetes.
Cada un és únic, sol, ell sol,
No hi ha cap altra que s'hi assembli.

I si algú ha viscut en silenci,
Feliç en el seu racó,
La seva mateixa insignificança
L'ha fet interessant.

Cadascú té un món secret, ben seu,
On s'amaga el millor instant,
On s'amaga l'hora més terrible.
Però nosaltres no en sabem res.

I si un home mor,
Mor també la seva primera nevada,
I el primer petó, i el primer combat...
Tot s'ho emporta.

Sí, queden llibres i ponts,
Màquines i teles de pintors,
Sí, moltes coses ha de restar,
Però alguna cosa fuig!

Així és la llei d'aquest joc sense pietat,
Desapareixen móns, no persones.
Els homes, pecadors i terrenals, els recordem,
Però en realitat, què en sabíem, d'ells?

Què en sabem nosaltres, dels germans, dels amics?
Què en sabem de la nostra estimada?
Fins del nostre pare,
Coneixent-ho tot, no en sabem res.

Se'n va la gent, no la podem retornar.
No podem fer renàixer els seus móns secrets.
I cada vegada,
Tinc ganes de xisclar davant aquesta impotència.

Evgueni Alexándrovich Evtushenko o Yevtushenko 
Poeta rus 
(Zima, Sibèria, 1933)

 

Gente

No existen hombres poco interesantes.
Sus destinos son como historias de planetas.
Cada uno es único, solo, él solo,
No hay nadie más que se le parezca.

Y si alguien ha vivido en silencio,
Feliz en su rincón,
Su misma insignificancia
Lo ha hecho interesante.

Cada uno tiene un mundo secreto, bien suyo,
En el que se esconde el mejor instante,
Donde se esconde la hora más terrible.
Pero nosotros no sabemos nada.

Y si un hombre muere,
Muere también su primera nevada,
Y el primer beso, y el primer combate...
Todo se lo lleva.

Sí, quedan libros y puentes,
Máquinas y telas de pintor,
Sí, muchas cosas han de permanecer,
¡Pero hay algo que huye!

Así es la ley de este juego sin piedad.
Desaparecen mundos, no personas.
A los hombres, pecadores y terrenales, los recordamos,
Pero, en realidad, ¿qué sabíamos de ellos?

¿Qué sabemos nosotros de los hermanos, de los amigos?
¿Qué sabemos de nuestra amada?
Incluso de nuestro padre,
Conociéndolo todo, no sabemos nada.

Se va la gente, no podemos hacer que vuelva.
No podemos renacer sus mundos secretos.
Y siempre,
Tengo ganas de gritar ante esta impotencia.

Evgueni Alexándrovich Evtushenko o Yevtushenko 
Poeta rus 
(Zima, Siberia, 1933)

La Junta sigue de vacaciones, ... como siempre

Antoni Valls, nuevo presidente del CN Sant Andreu

Antoni Valls será el nuevo presidente del CN Sant Andreu tras vencer al resto de candidatos en las elecciones del club

Valls, persona con experiencia en el sector deportivo, -fue presidente de la Asociación de Clubs de Waterpolo (WPA) y miembro de la junta directiva de la Real Federación Española de Natación-, obtuvo 894 de los 2.210 votos registrados, mientras que Àngel Bernet terminó con 822 y Enric Reig recibió 381.

El nuevo presidente llega al CN Sant Andreu con la idea de modernizar el club y aumentar la relación social entre el barrio y la entidad, convirtiéndola en “un club del socio y para el socio”.

El aspecto económico también es de vital importancia, ya que la situación económica actual y las inversiones realizadas este último año hacen necesaria las búsqueda de nuevos recursos.

Antonio Valls y su equipo afrontan el reto con la máxima ilusión y ganas de trabajar para el CN Sant Andreu.

Clica per veure l'article original (29-10-09)