El CN Barcelona, campió del "Festes de la Mercè"

Alguns d'ells ... no hi ha que perdre'ls de vista ... 
que arribaran moooolt lluny... Ja ho veureu.

L'equip infantil del Club Natació Barcelona es va alçar amb la copa de campió del tradicional Trofeu de waterpolo Infantil “Festes de la Mercè”, que en aquest 2008 arribava a la seva edició número 39, després d'imposar-se a l'equip amfitrió, el CN Atlètic Barceloneta, per 3 gols a 11.

En el partit per la tercera plaça, el CN Sant Andreu no va donar cap opció al CN Montjuïc, a qui també va derrotar per un còmode 1-11.

Algunes fotos de la final:

Visiona'l amb pantalla sencera (Full Screen)

Trofeu FESTES DE LA MERCÈ de WATERPOLO 2008

24 i 27/09/2008

SEMIFINALS (24/09/2008):

09:45h  CN Barcelona 5 - CN Sant Andreu 4

11:00h  CN Atlètic-Barceloneta 10 - CN Montjuïc 5

FINALS (27/09/2008):

Tercer lloc:  CN Montjuïc 1 – CN Sant Andreu 11

Final:  CN Atlètic-Barceloneta 3 – CN Barcelona 11

CLASSIFICACIÓ:

1.-  CN Barcelona

2.-  CN Atlètic-Barceloneta

3.-  CN Sant Andreu

4.-  CN Montjuïc

Ta - ka - tà

Aquest esport de platja, popular, va néixer en el Club Natació Atlètic

27/9/2008 EL PIANISTA DEL MAJESTIC // ARTURO SAN AGUSTÍN

Els executius olímpics van ser sensibles, per exemple, amb la Xina i per això avui el ping-pong ja és esport olímpic. Barcelona, tot i les fanfàrries, va tenir menys sort i malgrat que alguns entusiastes com Manel Castells van intentar que el ta-ka-tà també fos esport olímpic, no van tenir èxit. Amb els executius olímpics s'ha de parlar de negoci, no d'esport. A Castells li deien el Nastase del ta-ka-tà.

Si trec avui aquí el ta-ka-tà, que va néixer el 1914, a la Barceloneta, al Club Natació Atlètic, és perquè avui, a les nou del matí, a la platja de la Barceloneta, el Centre d'Esports Barceloneta inicia la fase classificatòria de la gran final, que se celebrarà demà. El ta-ka-tà, ja ho saben, és una mena de tennis, que es juga a la platja amb pilota de tennis i amb la mà.

Es tracta, doncs, d'un esport de platja, popular. Per practicar-lo, només cal entusiasme, una samarreta vella i un banyador. I veu, perquè es crida molt, es crida tota l'estona en el ta-ka-tà. I potser també cal alguna gorra. Al sol sempre se li ha de tenir respecte. Fins i tot a l'hivern. Perquè un dels molts avantatges que té el ta-ka-tà és que es pot practicar durant tot l'any i fins a edats molt avançades.

Avui, a la sorra del passeig Marítim, a la platja, es podrà aplaudir exemplars com Antonio Gallardo, a qui un malvat li va posar de malnom el Soraya, perquè, com aquella breu emperadriu iraniana, té els ulls blaus i les pestanyes llargues. El barri és així i Gallardo és qui més ha contribuït a enriquir el lèxic popular barceloní.

Fa poc, estant amb Serrat a Riomaggiore, Itàlia, on va ser nomenat Patrimoni del Mediterrani, el cantautor va utilitzar l'expressió "A la cara, Williams, que no va néixer al Poble-sec sinó a la Barceloneta". Aquesta expressió, que entre els iniciats s'utilitza per dir que a la vida s'hi ha de posar coratge o s'han de tenir pebrots, la va crear el Soraya parodiant el nom de cert massatge o crema d'afaitar. És a dir, que Serrat pot lluir una samarreta blava on es llegeix Made in Poble-sec, però això d'"A la cara, Williams", va néixer a la Barceloneta, al passeig Marítim.

 
Clica per veure l'article original

Cursa d'obstacles ... Quins obstacles?

Ànim xaval … 

i pensa en el que deia aquella frase anònima:

  

"Si trobes un camí sense obstacles ... 

potser no et dugui enlloc"

Víctor Montserrat, campió al CN Barcelona

Va aconseguir la victòria en una altra prova del circuit de raquetbol

Notícia de la Federació Catalana d'Esquaix 

Dimarts, 30 de setembre de 2008 

Com ja ens té acostumats, en Víctor va guanyar una altra prova del circuit català sense perdre cap joc en tot el torneig.

La semifinal la va jugar contra el jugador veneçolà, Ricardo Soto i la final amb el jugador bolivià, Humberto Morales. En tot moment Víctor va imposar el seu joc agressiu i ràpid i no va donar opció a sorpreses. Pel que fa al Humberto es va desfer de l'Albert Matalobos per 2 a 0, però amb més problemes dels previstos.

Cal destacar a més a més de la participació de l'Albert Matalobos, el retorn a les pistes de l'Oscar Vega, un altre ex-jugador d'esquaix que vol provar sort amb el raquetbol. Tampoc ens podem oblidar de les nostres millors jugadores, Bet i Raquel Consegal, que milloren dia a dia el seu nivell per representar Catalunya arreu del món i de jugadors júniors d'esquaix que també s'estan aficionant al raquetbol, com ara Víctor Sanz, Arnau Vidal, Enric Creus, Marc Bruguera, Oriol Bruguera, Arnau Farré i Núria Bernat.

Barcelona: dícese de una ciudad “creída”, “con miedo”… “una puta de lujo”

UN LIBRO RECOGE 12 DUROS ALEGATOS CONTRA LA CIUDAD CONDAL

Lleva quince días en el mercado y ya ha sembrado cierta polémica. Odio Barcelona (Edt. Melusina) es el tributo en forma de antitributo que un grupo de jóvenes escritores han querido dedicar a la ciudad en la que (mal) viven. Una especie de contraguía turística que desvela las claves de la Barcelona decadente, de la urbe que hay al otro lado de la estampa turística. Un diccionario perverso en el que no se deja títere con cabeza.

Doce autores. Doce relatos ensayísticos escritos con desigual pluma pero con el mismo afán por denunciar las miserias de la capital catalana. Al alcalde de la city se le tilda de “pelopolla”. Y a la ciudad que gobierna se la pone a caer de un burro. Calificativos varios: desde “creída”, hasta “puta de lujo”. Algunos han señalado que esta prosa deslenguada es todo un ejercicio de plausible y necesaria irreverencia. Otros sin embargo lo entienden como un recurso facilón para vender libros como rosquillas.

“Todas las editoriales quieren vender libros”, comenta a El Confidencial Ana S. Pareja, responsable de la publicación. “Nosotros nos percatamos de que en Barcelona existía un clima de malestar en relación con ciertos temas políticos, relacionados con la vivienda o el creciente catalanismo. Eso nos llevó a proponer a ciertos autores jóvenes que escribiesen sobre las cosas que no les agradan de su ciudad. Y Odio Barcelona es el resultado.”

Como era de suponer el libro ha sentado como un tiro en el Consistorio, que se convirtió en el primer cliente de la editorial. “Antes de que saliese el libro al mercado el Ayuntamiento nos llamó para solicitarnos un ejemplar. No hemos vuelto a saber nada, pero nos consta que en ciertas páginas web ligadas a esta institución se están realizando comentarios contrarios al libro”, comenta la editora. “Lo que se nos ha reprochado sobre todo es utilizar la palabra Barcelona en el título, ya que a estas alturas el nombre de la ciudad se ha convertido en un logo, en una marca”.

Gracias a ese logo, a esa marca y a la polémica suscitada, Odio Barcelona se está vendiendo bien, a pesar de que no ha salido al mercado con una tirada especialmente potente. La editorial ha apoyado el lanzamiento incluso con un vídeo promocional que no tiene desperdicio, en el que los autores lanzan, metafóricamente hablando, claro, una bomba contra la ciudad en la que viven.

Uno de esos doce autores, Eloy Fernández Porta, que se encarga de cerrar el libro con el capítulo titulado Odio, reconoce a este diario que del título del libro le interesó en todo momento "más el verbo que el sustantivo". "Libros sobre Barcelona hay muchos. Sobre política y demás. Yo quería escribir sobre el sentimiento que a mí me provoca vivir en esta ciudad, sobre el sentimiento de la gente. Me interesaba reflejar la miseria y la pobreza. Sin localismos. Este libro es una crítica de clase, de género, universal".

Las ‘perlas’ del libro: 

“La prostitución de baja estofa se vende al cliente; pero, a medida que el producto asciende, es el consumidor quien se vende. Barcelona es una puta de lujo y ya no necesita meterse en la cama con nadie. Sin embargo, todo el mundo (en el alcance global del término) pretende haberse acostado con ella, pretende conocerla aunque sea a través de conversaciones noctámbulas. Eso es lo que la hace mundana.”

Ríos Perdidos, de Javier Calvo.

“El pelopolla del alcalde nos invita a través de campañas de autobombo a que leamos en el metro. Al mismo tiempo, inunda los altos de los andenes con monitores de televisión escupiendo a un volumen ensordecedor su mierda publicitaria, su papilla entumecedora y lucrativa.”

Oración (El libro de Dios y de los húngaros), de Antonio Cisneros.

“Barcelona putea. En todos los sentidos. Prostituye desde que se hizo un nombre, desde que se convirtió en una marca equiparable al conejito Playboy. Pero también jode. Y quien se deja penetrar por ella lo hace con gusto, se siente privilegiado, considera que forma parte de un club selecto que nada tiene que ver con la sodomía. Y pide más.”

Barcelona, la gran madame, de Lucía Ramis.

“Desde el punk con flauta […] al ‘crustie’ […], Barcelona parece estar invadida por las hordas de la mugre”.

De este rebaño no tira cabestro, de Javier Blánquez.

Via: elconfidencial (01-10-2008)

Una entrevista molt correcte

Conversa amb Sebastià Millans Rosich,
President del CLUB NATACIÓ BARCELONA

El Club de Natació Barcelona va acollir els dies 23 i 24 de febrer el Campionat d'Espanya de natació per a persones amb discapacitats, una cita esportiva que va ser alhora una festa i una mostra de l'esperit de superació d'aquests esportistes. Hi van participar 224 nedadors de tot Europa en les categories absoluta, màster i promeses, una setantena dels quals són joves promeses de la natació adaptada que busquen aconseguir la professionalitat esportiva. Entre els nedadors reconeguts que hi van participar, destacaven Sarai Gascón, del Club de Natació Terrassa, que serà a la cita olímpica de Pequín 2008; Xavi Torres, campió olímpic de Barcelona '92; Teresa Perales, campiona olímpica de Sydney 2000; Richard Oribe, campió olímpic a Atlanta '96, Sydney 2000 i Atenes 2004; i Déborah Font, campiona olímpica i rècord del món  a Durban 2006.

El campionat, que està reconegut per l'IPC Swimming (International Paralympic Committee), va tenir un desenvolupament magnífic, amb molt de públic i periodistes, i amb la presència de personalitats com la recordista estatal i campiona europea de natació Erika Villaécija i l'expresident del Comité Olímpic Internacional, Joan Antoni Samaranch, i va tenir el suport de les administracions catalanes i de la Johan Cruyff Foundation, a més de patrocinadors privats. Per fer-ne una valoració, ningú millor que el president del Club amfitrió i la coordinadora tècnica del campionat.

- Com va sorgir la iniciativa de celebrar el Campionat d'Espanya de natació adaptada al Club Natació Barcelona?
- Va ser l'Esther Eroles, la coordinadora tècnica del Campionat, qui va venir amb molta il·lusió i va presentar la proposta d'organitzar el Campionat d'Espanya al seu Club de sempre.

- Quines eren les seves expectatives?

- Des del principi em va semblar una idea fantàstica. Sempre he donat suport a aquest tipus d'iniciatives.

- Quina valoració final n'extreu, de les jornades del Campionat?

- Em mereixen la màxima puntuació. S'ha demostrat el gran esforç d'un col·lectiu que rep poc suport, en general. S'han de valorar més, aquesta mena d'iniciatives, i donar-los més suport.

- Quina ha sigut la resposta dels socis del Club davant un esdeveniment esportiu d'aquestes característiques?

- Els socis s'han sentit orgullosos de poder acoliir un esdeveniment com aquest. Li han fet costat totalment. La nostra piscina de 50 metres és una de les instal·lacions més sol·licitades. La natació és la raó per la qual va néixer aquest Club ara fa 100 anys, i el soci està molt identificat amb aquest esport. Han estat uns grans amfitrions, i han estat encantats de poder cedir les seves instal·lacions com a seu del Campionat d'Espanya de natació adaptada del 2008.

- Durant l'entrega de medalles amb Joan Antoni Samaranch, entre d'altres icones de l'esport, va poder palpar de ben a prop la satisfacció de joves promeses de la natació adaptada. Quins consells els hi donaria per animar-los a aconseguir més reptes esportius?

- Que continuïn tenint aquest entusiasme i il·lusió per aconseguir els millors resultats. Són un exemple d'esportivitat per a tots. Molts esportistes d'elit d'avui dia haurien d'aprendre d'ells i canviar la seva motivació per a fer esport. El CNB recolzarà al 100% totes aquelles idees que tinguin aquest esperit esportiu, perquè és molt important que la gent entengui que aquests nedadors no vénen a fer rehabilitació, sinó que vénen a competir.

  - Sens dubte, les magnífiques instal·lacions del Club van respondre a les diferents necessitats dels participants del Campionat. Creu que l'accessibilitat és una característica comuna en centres i clubs esportius?

- Les noves instal·lacions es varen projectar, des d'un principi, amb la idea que tothom pogués gaudir al màxim de l'esport. Malauradament, no totes les entitats esportives poden fer l'esforç econòmic necessari per adaptar les seves instal·lacions, però de mica en mica entre tots ho estem aconseguint. Vull agraIr molt sincerament la gran tasca de l'Esther Eroles i l'Albert Font, que han aconseguit el suport de l'Ajuntament de Barcelona, de la Secretaria General de l'Esport de la Generalitat de Catalunya, de la Diputació de Barcelona i de la Johann Cruyff Foundation, així com de Caja Mediterráneo, Konica Minolta i Mutua General de Seguros. I sobretot, vull donar les gràcies al meu estimat amic Joan Antoni Samaranch per la seva presència en aquest esdeveniment com  a president d'honor del COI, i en definitiva per la gran estima que té envers el Club Natació Barcelona, i perquè mai ha tingut un no per l'esport.

- Finalment, com a directiu veterà del món de la natació, com definiria les virtuts que aporta practicar un esport com la natació?

- La natació és l'esport per excel·lència, tonifica i relaxa el cos com cap altre, i relaxa i allibera la ment de les tensions diàries que vivim en la societat actual. I el més important, com hem pogut comprobar durant aquest cap de setmana: està obert i indicat per a tothom.

Aixa Drammeh Font

L'ATÍPIC (Núm. 16 - Estiu 2008)

clica per engrandir

¡Pintan bastos!

"..., però si els bancs tampoc no donen crèdits als clubs, assistirem a la fallida d'alguna entitat? Quants socis ofegats per la hipoteca o els deutes deixaran de pagar els carnets?"

El Periódico, 27 de setembre del 2088

President Millans i vicepresident Moncunill, en clar i castellà: ¡Pintan bastos! Pensen fer, estan fent ja mateix, quelcom per minimitzar el cop que ens ve a sobre? O s'ho miraran com a simples espectadors? Vostè, Sr. Moncunill, des de la distància que li proporciona Alacant? Els hi donem una idea: demanin una nova derrama. Què més dóna una altra volta de rosca jugant amb la butxaca, la paciència i el cabreig del soci! A veure si aquest s'ho empassa de nou, oi? Perquè si no se'n saben sortir sense pidolar més derrames, facin un darrer favor al Club que tan estimen (?), a una immensa majoria de socis i sòcies, i potser a sí mateixos: reconeguin la seva manifesta i repetida incapacitat per dirigir el Club, dimiteixin i convoquin eleccions. Perquè pidolar derrama rera derrama ho sabria fer qualsevol persona amb dos dits de front. En seguirem parlant.

III Copa Catalunya de waterpolo

El CN Barceloneta s'imposa en la final al CN Barcelona

El CN Atlètic Barceloneta ha estat el vencedor de la III Copa Catalunya de waterpolo en imposar-se a la final al CN Barcelona per 10 gols a 9, en un partit en què els homes d'Antoni Esteller ha lluitat a fons per evitar que el seu rival s'alcés per tercer any consecutiu amb el títol de la competició, que inicia la temporada a Catalunya.

El CN Atlètic Barceloneta és el campió de la III Copa Catalunya després de vèncer per 10 a 9 al CN Barcelona en una final a on els cenebistes no li han posat les coses fàcils als actuals campions. Aquest és el tercer títol dels mariners que no han perdut cap final del campionat català des dels seus inicis ara fa tres anys i és la segona vegada que s’enfrontaven els dos equips de Barcelona, convertint la final del campionat català amb un derbi més que emocionant.

L'Atlètic Barceloneta ha sabut en tot moment reconduir els embats del CN Barcelona, fins aconseguir la victòria per la mínima en un partit en què Xavi Valles, Felipe Perrone i Nathan Miller han estat els millors homes del quadre que dirigeix Santi Fernandez.

Fitxa tècnica:

CN Atlètic Barceloneta : Daniel López, Adrià Delgado, David Martin, Petar Trobjevic(1), Albert Español, Marc Minguell, Bladoge Ivovic(1), Nathan Miller(2), Xavi Vallès(3), Felipe Perrone(2), Fran Fernández, Xavi Garcia(1), Víctor García
Tècnic: Santi Fernández

CN Barcelona: Iñaki Aguilar, Richard Campbell(3), Eduardo Tarpio, Kiko Perrone(1), Eric Marsal, Marc Hernández, Marc Ahulló, Rhys Howden(1), Joel Esteller, Pere Estrany, Blai Mallarach(2), Jose Rodríguez(2), Daniel Sullà

Tècnic: Toni Esteller

Font: esportcatalà (27-09-08)

El CNB a TVE (Programa Teledeporte - TV2)

Campionat d'Espanya de Natació Adaptada

Barcelona 2008

Dies 23 y 24 de febrer del 2008
Club Natació Barcelona (Piscina Nova de l'Escullera)

Veureu al President Millans en el 7è minut.

I en aquest resum el veureu als 8 segons

Rumors de ...

... DERRAMA !!

No som gaire amants dels rumors, sinó dels fets confirmats i contrastats. Però aquest cop fem una excepció ja que qui escriu aquestes línees dóna total versemblança al que li ha avançat un soci veterà del Club, reconegut empresari immobiliari, gran escaquista i millor persona.

Un  component de la Junta Directiva del Club (no un delegat de secció), ahir dissabte en la Sala d'Estar del Club, li va confessar a aquest veterà soci que l'actual situació econòmica del Club els obligarà -a la Junta Directiva- a demanar una nova derrama l'any vinent, que evidentment haurà de ser aprovada pels socis en la propera assemblea.

El President Millans reconeixerà perfectament al soci al que em refereixo, i si vol saber quin és el membre destacat de la Junta Directiva que ha fet aquesta confessió només ha d'esbrinar quin directiu hi era a la Sala d'Estar ahir dissabte cap a les 19 hores. Directiu del qual ja en vam parlar un sol cop en aquest bloc. A "Etiquetes de comentaris", a "Núvol d'etiquetes" o a "l'Índex temátic" podeu recuperar aquell post.

Ja veieu que portem camí de derrama per any. Aquest cop què seran, 120, 200, 300 euros ...? Uns veritables cracks els nostres directius, des del President Millans, passant pel Vicepresident que viu a Alacant (escriviu "Alacant" a "Cercar en aquest bloc"), i fins a arribar al Tresorer de la Junta.

I la Secció de Petanca, segons el soci Juan Carrasco, polint-se el pressupost de 5.088 euros de manera escandalosa.