El CN Barcelona perd el primer assalt contra el CN Terrassa, i s'allunya de la final

El CN Terrassa venç el CN Barcelona en el primer partit de semifinals

Dissabte, a partir de la una de la tarda, hi haurà el segon partit de l’eliminatòria. El Natació Terrassa ha fet els deures i la pressió és ara pel Barcelona, que està obligat a guanyar per forçar el tercer partit, que es jugaria diumenge

A la quarta ha anat la vençuda. Després de perdre els tres primers partits oficials de la temporada, el Club Natació Terrassa ha aconseguit batre el Club Natació Barcelona en el primer xoc de semifinals del play-off pel títol, disputat aquest dijous. L’equip de Dani Nart s’ha imposat per 12 a 7 i, si guanya aquest dissabte a la piscina de la Nova Escullera, passarà a la final, on probablement es trobaria l’Atlètic-Barceloneta. Els mariners han guanyat còmodament el primer partit de semifinals, per 11 a 16, davant el Club Natació Sabadell.

El Natació Terrassa, que ha fet un partit molt complert, ha manat en el marcador des del primer moment. Un parcial de 2 a 0, amb gols d’Svilen Piralkov i d’Abraham Alcaide, ha donat la primera avantatge als egarencs. Els de Toni Esteller s’han trobat amb un rival que ha exercit una gran pressió defensiva i això s’ha vist reflexat en la faceta golejadora dels jugadors més importants del Barcelona. Tan sols Blai Mallarach, amb tres dianes, ha mantingut el seu idil·li amb el gol. L’australià Richard Campbell tan sols n’ha marcat un i Kiko Perrone no n’ha fet cap. A més, s’ha de destacar l’actuació del porter local, Iván Strujic, que amb les seves aturades ha evitat que els barcelonins s’apropessin més en el marcador.

Al descans el Natació guanyava per 5 a 3, una diferència de dos gols que s’ha mantingut durant el tercer quart i que s’ha incrementat en els últims vuit minuts. I és que un parcial de 3 a 0, amb dianes d’Óscar Aguilar, Jordi Pérez i Piralkov, ha deixat sentenciat el partit.

Aquest dissabte, a partir de la una de la tarda, hi haurà el segon partit de l’eliminatòria. El Natació Terrassa ha fet els deures i la pressió és ara pel Barcelona, que està obligat a guanyar per forçar el tercer partit, que es jugaria diumenge, a la mateixa hora, també a la Nova Escullera.

Clica per veure la font original (21-05-2010)

Pedro García Aguado 'Toto', de ex-waterpolista olímpico del CN Barcelona a terapeuta

"Los adolescentes están pidiendo a gritos autoridad"

El ex jugador de waterpolo y presentador afirma que es necesario poner límites a los jóvenes

Pedro García Aguado (Madrid, 1968), conocido popularmente como Toto, fue uno de los mejores deportistas del waterpolo español con aquel equipo liderado por Manel Estiarte que consiguió el oro olímpico en Atlanta'96 y el campeonato del mundo en Perth' 98. Pero tras esa vida de triunfos de Toto estaban los problemas con las drogas y el excesivo consumo de alcohol. Después de estar varios años en un centro de desintoxicación ha ganado uno de los partidos más importantes de su vida tras superar su adicción. Ahora ejerce como terapeuta para ayudar a las personas a superar los problemas con las drogas y también se le conoce por su faceta televisiva en el programa Hermano Mayor donde trata con adolescentes con conflictos.

-¿Cómo ha sido dar el paso de deportista a terapeuta?

-Fue un paso casi obligado a causa de mi adicción. En el 2003 estaba muy mal y gracias a que el entrenador Joan Jané me expulsó de la selección estoy vivo ahora y puedo ganarme la vida ayudando a los demás.

-¿Y cómo ha dado el salto a presentador con el programa Hermano Mayor?

-En el centro terapéutico donde me recuperé abrieron un proyecto nuevo que me permitió trabajar durante dos años como terapeuta. Allí me llegó una oferta para un casting, hice la prueba y de ahí a Hermano Mayor. ¡Y ya preparamos la tercera temporada!

-¿Qué tal la experiencia hasta ahora como presentador?

-La primera temporada fue difícil pero este año me he dado cuenta que haciendo televisión puedo ayudar y me encuentro muy satisfecho.

-En su nuevo libro Hermano Mayor (Editorial Amat) comenta un juez amigo suyo que se ha pasado del autoritarismo desmesurado a la permisividad absoluta…

-Ha habido toda una corriente de pensamiento que asegura que los niños se iban a frustrar si tú les marcabas una serie de pautas o conductas pero poniéndoles límites es como aprenden a crecer. Los padres no pueden darles todo lo que piden sus hijos porque si no se convierten en auténticos tiranos.

-¿La responsabilidad es de los padres?

- Son los que tienen que poner límites a sus hijos pero no se atreven porque han conseguido atemorizarles y dominarles.

-¿El problema entonces es de los padres?

-Los padres tienen que perder el miedo y plantarse. Tienen que dominar la situación y ser firmes. Es curioso porque un amigo psicopedagogo me dijo que los adolescentes están pidiendo la autoridad a gritos.

-En el programa los padres no pueden con sus hijos pero usted sí, ¿cómo se gana la confianza de esos jóvenes?

-Más que ganarme la confianza creo que ven en mí la figura autoritaria que ellos no ven en su familia. Por eso también es importante que los padres sigan una serie de pautas y que no den siempre lo que los hijos quieren ya que deben aprender a aceptar unas normas. De hecho, son cuerpos mayores pero con mentalidad de niños.

-¿En los casos que ha tratado hay un elemento común?

-Ellos se quieren salir con la suya como sea y desarrollan toda una serie de estrategias que en ocasiones llegan incluso a la violencia física. Se dan cosas comunes como la rabia, la ira, el rencor, el resentimiento o la ausencia de normas. Tampoco necesariamente son jóvenes que vienen de una familia desestructurada sino que jóvenes con conflictos también los hay en familias con recursos y una formación académica alta. Es básico que estos jóvenes se sientan útiles.

-¿El hecho de espectacularizar el programa influye de forma negativa a los jóvenes?

-Nosotros mostramos la realidad tal cual. Y nos encontramos que los padres dejan ver a sus hijos el programa para que aprendan y no se comporten de esa manera. Además uno de los momentos más impactantes del programa es cuando los mismos jóvenes se ven cómo actúan ante sus padres.

-¿Incluso le ha salido más trabajo fuera de la pantalla?

-La historia de Hermano Mayor ha superado la televisión. En ocasiones he hecho alguna intervención sin cámaras para familias que están desesperadas. Y lo que he visto es que lo único que necesitan estos chicos es que alguien les ponga límites. Todos nos hemos educado con más o menos límites y nadie se frustra porque te digan un no.

-Además de la tercera edición de Hermano Mayor preparan nuevos programas, ¿no?

-Efectivamente. Durante un mes van a convivir ocho adolescentes con conflictos en un campamento en la montaña. Yo voy a ser el director y durante ese tiempo van a estar totalmente incomunicados.

-También realiza conferencias dirigidas a jóvenes sobre los riesgos del consumo de drogas y alcohol. ¿En su caso cómo empezó su adicción?

-Yo me acerqué a la cerveza y al vino sin ninguna conciencia de riesgo pensando que lo dejaría y que a mí no me pasaría nada porque era corpulento y no vomitaba. Malentendí que eso era el control. La tolerancia es el primer paso de la dependencia y yo generé tolerancia muy rápido.

-Ese es el mensaje que transmite…

-A mí las drogas me fastidiaron todas las medallas a pesar de que ganamos. Aparentemente me estaba divirtiendo y realmente estaba sufriendo mucho.

-Esta experiencia también la explica en sus libros Mañana lo dejo y Dejarlo es posible. ¿Cómo un campeón olímpico puede llevar esta doble vida?

-Estaba hecho una pena porque iba a entrenar y me tenía que sobreesforzar. Ya no disfrutaba sino que era un sacrificio enorme. Era una doble vida ya que estaba sin consumir ciertas épocas y lo más triste es que eres un adicto sin saberlo. Llegué a triunfar en el deporte siendo un enfermo.

-¿Cómo pasaba los controles?

-Ya tenía mis tiempos y entonces sabía cuando tenía que parar y cómo entrenar. Por ejemplo, estaba cuatro meses sin tomar nada de droga ilegal y sólo tomaba alcohol de vez en cuando.

-¿Por qué empezó a consumir drogas?

-Por curiosidad y la evasión que me producía su consumo. Al divorciarse mis padres cuando era joven y no haber referentes en casa empecé a generar mi propia película y no dejaba a nadie que me dijera nada y vivía en esa ola de irrealidad. Todo te parece fácil hasta que a los 34 años la realidad llega de golpe.

-¿Cómo consiguió superar su adicción?

-Con mucha humildad. Tú crees que lo sabes todo y has podido con húngaros y yugoslavos en el agua pero con el alcohol y drogas siempre pierdes. El primer paso es reconocer que tienes un problema y tener el valor de superar la enfermedad acudiendo a un terapeuta.

-¿Tropezar ayuda a crecer?

-Ayuda mucho a la gente a reconocer que tienes un problema. Hasta que no lo quieras dejar no puedes llegar a ningún sitio. Ojalá todo en la vida fuera bien pero la gente se tropieza, se hunde y hay que seguir adelante. Tenemos que ser optimistas porque estamos muy poco en este mundo.

-¿En su caso su hermano mayor fue Manel Estiarte?

-Me ayudó mucho e incluso económicamente. Los amigos de verdad son cuando tienes problemas y están ahí. Mi familia estuvo y Manel también.

-Desafortunadamente algunos no lo pudieron superar como es el caso de Jesús Rollán….

-Todavía me emociono cuando hablo de él. Cuando pasó llevaba tres años recuperado y lo pasé muy mal. Me dio mucha rabia y hoy en día cuando pienso en él todavía me sigue dando rabia pero Jesús siempre dejará un recuerdo de superhombre.

Clica per veure l'article original (20-05-2010)

El CN Barcelona, la particular bèstia negra del CN Terrassa

El Natació Terrassa, obligat a guanyar el primer partit de les semifinals del play-off

El Club Natació Barcelona ha estat aquesta temporada la particular bèstia negra dels egarencs, perquè han guanyat els tres partits.

El Club Natació Terrassa rep aquest dijous, a partir de tres quarts de nou del vespre, el Club Natació Barcelona, en el primer partit de les semifinals del play-off pel títol a la Divisió d’Honor de waterpolo. El conjunt cenebista és aquesta temporada la particular bèstia negra dels egarencs, perquè han guanyat els tres partits.

El primer d’ells va ser el passat octubre, a la Copa Catalunya, on l’equip de Dani Nart va caure per 11 a 12. Ja en competició de lliga, tant el partit d’anada com el de tornada s’han saldat amb victòries pels de Toni Esteller per 9 a 6 i 8 a 10 respectivament. Toca guanyar aquest dijous, per anar amb avantatge a Barcelona, i tot passa per aturar el letal contraatac dels barcelonins.

Per a Florin Bonca, jugador del CN Terrassa: "El CN Barcelona converteix una errada nostra en un contraatac que acaba en gol. Hem de vigilar aquestes coses, perquè és una de les seves grans armes."

Segons Dani Nart, entrenador del CN Terrassa: "És l'estil de joc que pitjor se'ns dóna. Les virtuts del CN Barcelona és que penalitza molt les nostres errades. Tot dependrà de la nostra eficàcia en atac. En la mesura que nosaltres no aconseguim solucionar els nostres atacs en gol, correm el gran perill de rebre un contraatac o un desequilibri defensiu en el replegament que sempre acaba amb gol."

Per aquest primer partit de semifinals, el tècnic del Natació recupera Óscar Aguilar, que es va perdre els quarts de final per un trencament fibrilar a l’esquena. Dissabte, a la una de la tarda, es jugarà a Barcelona el segon partit de la sèrie. Si fos necessari un tercer, aquest es disputaria també a la Nova Escullera, diumenge a la mateixa hora.

Clica per veure la font original (20-05-2010)

I davant la crisi, forta pujada de quotes —i del cost del pàrquing— en el CN Barcelona

"Amb la crisi molts esportistes han decidit donar-se de baixa del gimnàs"

Font: TV3 -Telenotícies Migdia - 19/05/2010

I davant de l'actual crisi econòmica, quan els gimnasos i els clubs esportius estan patint una considerable minva de socis, a l'actual junta del CN Barcelona no se li acut res més que promoure i aprovar un considerable increment de quotes al CN Barcelona. I un 40% el preu del pàrquing, quan la funció del mateix ha de ser la de facilitar que arribin més socis al club. L'any 2000, tres anys abans de la construcció de la piscina coberta de 50 metres i disposant el CN Barcelona de 12.000 m2 de terreny, el nombre de socis era de ±8.000. Deu anys més tard, en aquest 2010, set anys desprès de la construcció de la piscina de la Nova Escullera i disposant el CN Barcelona de 12.000 m2 més de terreny, fins als 24.000 m2 actuals, el nombre de socis és de ±7500. Millans, ets un crack!! Només ens faltava sentir en la darrera assemblea de socis a l'octogenària sòcia Roser Ponsati —que està exenta de pagar quota— dient que pràcticament la culpa de que no hi hagin més socis ... és dels propis socis (¡?) per no col·laborar en la "Campanya Soci Porta Soci". Voleu un bon grapat d'idees per incrementar el nombre de socis? I fidelitzar-los un cop incorporats a la família cenebista? És clar que per això s'ha de pencar, anar a buscar-los i no esperar que vinguin per art de màgia. Ep!, i amb un mínim cost. Per cert, sabeu quants socis i sòcies s'han donat de baixa darrerament per apuntar-se al club veí, al més econòmic Club Natació Atlètic Barceloneta?

99è Gran Premi Pasqua de Natació al CN Barcelona

Aquest cap de setmana la Nova Escullera ha acollit, entre dissabte tarda i diumenge matí, la celebració de la Copa Catalana de Clubs Absoluta de Primera Divisió on el CN Sant Andreu amb 1174 punts s’ha proclamat campió de la Copa 2010.

El CN Atlètic Barceloneta i el NC Torelló, 7è i 8è classificat de la Primera divisió perden la categoria i descendeixen a la Segona Divisió la temporada 2010-2011.

D’altra banda, en el 99è Gran Premi Pasqua de Natació organitzat pel CN Barcelona coincidint amb la celebració de la Copa Absoluta a les seves instal·lacions, els guanyadors per categories han estat els següents:

Absoluta:

Masculina: 1r José-Alberto Vera-Ortiz (CN Barcelona), 2n Matías Aguilera (CN Barcelona) i 3r Adrián González (CN Sant Andreu)
Femenina: 1a Judit Ignacio (CN Sabadell), 2a Carla Campo (CN Terrassa) i 3a Noeli Reguart (CN Barcelona)
Infantil:

Masculina: 1r Juan José Agüero (CN Sabadell), 2n Alejandro Navarro (CN Granollers) i 3r Lluís González (CE Mediterrani)
Femenina: 1a Palmira Chaparro (CN Granollers), 2a Aida Bertran (CE Mediterrani) i 3a María Cerezo (CN Barcelona)

Aleví:

Masculina:  1r Pau Torres (CN Barcelona), 2n Jordi de la Vega (CN Barcelona) i 3r Guillermo Canelo (CN Granollers)

Femenina: 1a Clàudia Mayné (CN Barcelona), 2a Cristina García (CN Granollers) i 3a Clara Jiménez (CN Barcelona)

Clica per veure la font original (17-05-2010)

Francesc Liñán, el toc folklòric de les Assemblees de Socis del Club Natació Barcelona

Francesc Liñán, toc folklòric de les eleccions a la presidència del Fútbol Club Barcelona

El lliurament de paperetes va escenificar el toc folklòric de les eleccions. Francesc Liñán, que cada quatre anys –cada sis, a partir d'ara– sol reclamar el seu minut de glòria aprofitant el procés electoral, va exercir el seu dret com a soci i va recollir les 5.000 butlletes que el club dóna de manera gratuïta. A partir d'aquesta quantitat fixa, els precandidats han de pagar totes les paperetes sol·licitades: adquirir-ne 60.000 –les de Sandro Rosell–, per exemple, suposa haver de pagar poc menys de 1.500 euros.

Clica per veure l'article original (18-05-2010)

L'amic Francesc Liñán Serra, soci del CN Barcelona i president del Club d'Escacs Salou, també reclama els seus tres minuts de glòria en cada assemblea de socis del CN Barcelona, per al divertiment i la riota d'un bon grapat d'assistents a les mateixes. El passat 22 d'abril, dia de la darrera assemblea va sortir a dir la seva. Va lloar la tasca del president Sebastià Millans i els seus directius i va dir sense que se li caigués la cara de vergonya que guanyaria les eleccions a la presidència del FC Barcelona si anés recolzat amb l'actual junta del CN Barcelona. Una junta que ha estat denunciada i expedientada per Hisenda per pressumpte frau per desviament de diners de la Fundació del CNB, i per pressumpte frau per l'IVA. Una junta directiva d'un club que ha estat recentment denunciat a Treball, i les inspeccions fetes han tret a la llum les greus irregularitats comeses amb els contractes d'un munt de treballadors. A veure què diuen les properes inspeccions d'Hisenda. En definitiva, una junta que ha provocat un enorme forat negre en els comptes del CNB, amb una gestió econòmica de jutjat de guàrdia, i amb un president que no solament deixarà un calaix ple de teranyines, sinó una hipoteca tan plena de termites que devorarà fins als armariets dels socis. Benvolgut Liñán, ets un paio ben curiós. Però un cop escoltada la teva intervenció a la darrera assemblea ja estàs bé com a president d'un club d'escacs. T'esperem a la propera assemblea de l'any vinent perquè ens facis riure de nou.

Joan Lluís Abellan, soci del Club Natació Barcelona

Joan Lluís Abellán i Palahí, soci veterà del CN Barcelona, guardonat en la IX Diada de la Natació Catalana celebrada el passat dia 9 d'abril del 2010, en reconeixement a la seva participació als JJOO de Mèxic 1968 com a seleccionador de l'equip de waterpolo.

Clàudia Núñez (CNB), rècord de Catalunya en el 4t Màster Ciutat del Prat

En el 4t Trofeu Màster Ciutat del Prat, celebrat el passat dissabte 8 de maig en la Piscina Municipal El Sagnier, Clàudia Núñez, nedadora del CN Barcelona, va batre el rècord de Catalunya dels 200 esquena 35+ amb un temps de 2.41.90, rebaixant en 3 segons l'anterior de 2.44.71.

Clàudia Núñez (CNB), a dalt de tot

(Clica per engrandir)

Els cenebistes a la semifinal (13-7)

És el segon partit dels play-off    de quarts de final de la Divisió    d’Honor. El Club Natació    Barcelona s’ha tornat a    imposar al Sant Andreu,    aquesta vegada per 13 a 7 a la    Nova Escullera i s’ha    classificat per a les semifinals.   

L’equip cenebista jugarà    contra el Club Natació    Terrassa per tenir un lloc a la final. El Barcelona tindrà el factor piscina a favor contra els vallesans.

Clica per veure l'article original (15-05-2010)

El socio del CN Barcelona, el arrodillado "punto de apoyo" de Sebastià Millans

Clica per engrandir

Pregunta para nota:
¿Cómo piensa la junta directiva del CN Barcelona hacer frente a la deuda total a corto plazo de 1.995.890,37 €, si en la tesorería de la entidad sólo hay disponibles 114.217,21 €?

1.200.000 euros de subvenció —diner públic—per al CN Barcelona?

El passat divendres 23 d'abril, un dia després de la darrera Assemblea General Ordinària de Socis del CNB, ens vam posar en contacte amb el Sr. Frederic Cercós i Corona, responsable de Justificacions i Rendició de Comptes de la Secretaria d'Esports de la Generalitat de Catalunya, i ens va assegurar que desconeixia la notícia de que l'Anna Pruna hagués aprovat una subvenció de 600.000 euros per al CN Barcelona, tal i com va anunciar amb bombo i platerets el president Sebastià Millans als socis assistents a la citada assemblea.

El Sr. Frederic Cercós està al dia de la penosa situació econòmica del CNB, i de les denúncies presentades contra l'actual de la junta del CN Barcelona a través de la lectura dels articles apareguts a El Triangle. I es va estimar més no pronunciar-se al respecte d'aquesta suposada subvenció fins que no tingués confirmació oficial de la mateixa.

Tot i així, li farem arribar a la Sra. Anna Pruna un escrit sol·licitant confirmació de l'aprovació d'aquesta subvenció de 600.000 euros, segons ens va informar el president del CN Barcelona. I aprofitarem per a informar-li de la indigent gestió econòmica del Sr. Sebastià Millans, del trist resultat de la recent inspecció de Treball, i de les denúncies registrades a Hisenda pel presumpte frau per l'IVA i pel presumpte frau en el desviament irregular de diners de la Fundació del CNB, que casualment ara han resolt dissoldre.

Disposem de l'enregistrament digital de tota l'assemblea, i si cal farem arribar a la Sra. Anna Pruna el tall amb les paraules del president Sebastià Millans en les que s'escolta nítidament que la subvenció de 600.000 ja és segura perquè ha estat aprovada per ella mateixa.

També contactarem amb el Sr. Jaime Lissavetzski, Secretari de l'Estat per a l'Esport i president del Consejo Superior de Deportes. El Sr. Millans també va dir que possiblement aconseguiria una altra subvenció de 600.000 euros d'aquest Organisme.

Per finalitzar, dos apunts:

Primer, que només el 7,1% de la junta directiva del CNB —són 14 membres— està formada per dones (perdó, per una dona), contra un 92,9% d'homes. Ens referim a la Susanna Closa, delegada de la secció de salts.

I segon, que la Sindicatura de Comptes de Catalunya és la institució encarregada de fiscalitzar la gestió econòmica, financera i comptable del sector públic català.

Per tant, la Secretària General de l'Esport, la Sra. Anna Pruna i Grivé, haurà de respondre davant d'aquest Organisme si atorga cap subvenció (és a dir, diner públic) a la junta directiva d'un club que no compleix la paritat de gènere —segons el nou Decret d'Entitats Esportives que dóna dret a rebre subvencions—, que acaba de ser sancionat per Treball, que està expedientat per Hisenda i a l'espera de ser inspeccionat per aquest Organisme pels presumptes fraus denunciats, que planteja la restauració de la piscina de l'Escullera en ple forat negre del seus comptes, que la seva gestió econòmica és de jutjat de guàrdia, i que té un president que no solament deixarà un calaix ple de teranyines, sinó una hipoteca tan plena de termites que devorarà fins als armariets dels socis

Paritat de gènere a la directiva del CN Barcelona? Homes=13, Dones=1

S'ha aprovat el nou Decret d'Entitats Esportives de la Generalitat de Catalunya.

Introdueix un seguit de    novetats que busquen la    paritat de gènere. “La igualtat    d’oportunitats entre homes i    dones en el món de l’esport”,    destacava la secretària general    de l’Esport, Anna Pruna, qui    va presentar, aquest dimarts al    Museu Melcior i Colet de    Barcelona, les principals    novetats d’aquesta normativa    en referència a tot tipus de clubs, federacions i agrupacions esportives, i que la simplifica en l’àmbit d’entitats.

Des de la Secretaria es va voler subratllar el caràcter pioner per aplicar mesures de caire legislatiu, “la presència del màxim nombre de dones en llocs de rellevància de les juntes directives de les entitats esportives de Catalunya”, va declarar Pruna. Unes afirmacions corroborades amb el Decret que determina plans d’igualtat i de promoció de l’esport femení, tant en la vessant pràctica com en la gestió.

No és de compliment obligatori. Però no obstant, tant les federacions, com els clubs i/o les agrupacions esportives han de complir aquesta igualtat de gènere en la composició de les juntes directives o consells d’administració si volen accedir a subvencions públiques.

Clica per veure notícia original (05-05-2010)