dissabte, 19 de desembre del 2009
Ai, ai, ai! ... Pagaments de despeses a través de Fundacions
El fiscal investiga pagaments irregulars d’Unió per mitjà d’una fundació
• Un proveïdor implica el diputat Sánchez Llibre en operacions amb suposades factures falses
• Les indagacions se sustenten en dos informes de l’Agència Tributària i la Conselleria de Justícia
La Fiscalia de Barcelona està investigant el presumpte pagament irregular de despeses d’Unió Democràtica de Catalunya (UDC), relatives fonamentalment a l’organització de congressos, per part de la Fundació Catalunya i Territori, pròxima al partit democristià, i de tres empreses. La citada fundació està presidida per Josep Boqué Cos, exdirector general de Consum en els governs de CiU la dècada dels anys 90 i considerat políticament un home pròxim al diputat al Congrés Josep Sánchez Llibre.
Josep Sánchez Llibre
Un proveïdor ha implicat davant de la policia el parlamentari al declarar que va ser aquest polític qui li va indicar que, per cobrar un deute per serveis prestats a Unió, es dirigís a la xarxa d’empreses investigades i a la fundació, a les quals, a més, va haver de girar diverses factures falses.
(...)
(...)
Clica per llegir la notícia sencera (17-12-09)
El pressupost anual de l’entitat implicada és de 300.000 euros
«Incentivar, promoure, activar i impulsar les accions i actuacions de la societat civil i de les forces polítiques per aconseguir l’equilibri territorial». Aquest és un dels objectius de la Fundació Catalunya i Territori que, segons dades de la Coordinadora Catalana de Fundacions, té un pressupost anual de 300.000 euros. Aquest diari no va aconseguir ahir parlar amb cap responsable de l’entitat.
Fonts de la investigació van precisar que, en un primer moment, l’Agència Tributària va descobrir un volum bastant gran de factures falses i que estirant del fil va anar a parar a la xarxa d’empreses implicades en els pagaments de despeses d’Unió, que té com a objecte social la prestació de serveis d’obres i instal·lacions; la captació d’inversors, patrocinis i publicitat, i la venda de material informàtic.
Fonts de la investigació van precisar que, en un primer moment, l’Agència Tributària va descobrir un volum bastant gran de factures falses i que estirant del fil va anar a parar a la xarxa d’empreses implicades en els pagaments de despeses d’Unió, que té com a objecte social la prestació de serveis d’obres i instal·lacions; la captació d’inversors, patrocinis i publicitat, i la venda de material informàtic.
Clica per llegir l'article original (17-12-09)
| Primer va ser el Cas Fèlix Millet, on descubríem que la Fundació Trias Fargas —vinculada a CiU— havia rebut 630.000 euros d'aquest xoriço confés. Després es destapa el Cas Pretòria, en el qual dos ex-alts càrrecs de la Generalitat de Pujol —Macià Alavedra i Lluís Prenafeta— han estat empressonats més d'un mes, i avui en llibertat sota fiança d'un millió d'euros cadascun. Ara ens assabentem de que una altra fundació pròxima a CiU, Fundació Catalunya i Territori, està sent investigada per la Fiscalia de Barcelona per pressumptes pagaments irregulars de despesses, relatius fonamentalment a l'organització de congressos. Amb aquests antecedents, i tenint en compte l'estretíssima relació que tenen amb CiU alguns membres cabdals de la Junta del Club Natació Barcelona com: • Sebastià Millans Rosich (President CNB). A les eleccions autonòmiques es va presentar a la llista de CiU amb el número 42. • Joan Vallvé Ribera (Vicepresident CNB). Secretari general d’Indústria i Energia de 1980 a 1984, va ser conseller d’Agricultura entre 1989 i 1992. I de 1994 a 1999 també va ser eurodiputat en representació de Convergència i Unió (CiU). • Pere Meseguer Miranda (Vicepresident econòmic CNB). Un dels 25 noms d’alts càrrecs de Banca Catalana que el fiscal Carlos Jiménez Villarejo havia inclòs com a responsables de l’escàndol que va sacsejar la societat catalana la dècada dels vuitanta, la llista dels quals estava encapçalada pel llavors president de la Generalitat, Jordi Pujol. Quin serà el resultat de la més que probable inspecció dels comptes de la Fundació del Club Natació Barcelona? |
dimecres, 16 de desembre del 2009
diumenge, 13 de desembre del 2009
Si t'agrada el rugby, no te l'has de perdre
La pel·lícula (que s'estrena en les nostres sales el 29/01/2010), està basada en l'obra "El Factor Humà" de l'escriptor anglès John Carlin, que viu a Sitges, i que pren com a fil conductor el Mundial de rugby de Sud-àfrica en 1995 per a parlar de solidaritat i de la capacitat del ser humà per a perdonar.
Dirigida per Clint Eastwod, ens explica com l'expresident de Sud-àfrica Nelson Mandela (Morgan Freeman), nouvingut al poder, va unir forces amb el capità de la selecció nacional de rugby, François Pienaar (Matt Damon), per a unir al país a través d'aquest esport.
El líder africà va apostar per Pienaar en aquesta missió, fent-li arribar la responsabilitat de crear un equip campió, construït sobre una sèrie de reflexions i missatges de lideratge i companyerisme.
"Invictus" pren el seu nom d'un poema del poeta britànic William Ernest Henley, que conclou amb la frase: "Sóc l'amo de la meva destinació, sóc el capità de la meva ànima". Aquest poema va ajudar a Mandela a soportar espiritualment els 27 anys que va passar tancat a la presó de Robben Island (prop de Ciutat del Cap) pel seu activisme en contra del apartheid. Tot just un any després de ser triat president, Mandela va aconseguir que el rugby, llavors l'esport que simbolitzava la supremacia blanca en el país, unifiqués a tota la població darrere d'un somni: assolir el títol de campió. Tot això en un clima en el qual la societat acabava de triar al seu primer president democràtic i començava a abraçar el missatge del "País de l'Arc de Sant Martí", que apostava per la reconciliació de totes les races.
La inspiració dels missatges de Mandela i el titànic esforç dels jugadors sud-africans van dur a l'equip fins a la gran final del campionat del món de 1995, disputat precisament a Sud-Àfrica, on el gran rival eren els All Blacks de Nova Zelanda.
"Invictus"
Más allá de la noche que me cubre
negra como el abismo insondable,
doy gracias a los dioses que pudieran existir
por mi alma invicta.
En las azarosas garras de las circunstancias
nunca me he lamentado ni he pestañeado.
Sometido a los golpes del destino
mi cabeza está ensangrentada, pero erguida.
Más allá de este lugar de cólera y lágrimas
donde yace el Horror de la Sombra,
la amenaza de los años
me encuentra, y me encontrará, sin miedo.
No importa cuán estrecho sea el portal,
cuán cargada de castigos la sentencia,
soy el amo de mi destino:
soy el capitán de mi alma.
William Ernest Henley
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Morositat de Sebastià Millans,
ex-president del Club Natació Barcelona
|
Blavor, l'himne del CN Barcelona (any 1975)
Blavor, amb el baríton Marcos Redondo (any 1932)