LIƲIℕG ƬℍЄ DƦЄДM (by Marcel Zamora)

"El CN Barcelona em va ajudar molt" (Marcel Zamora)

És un dels pocs triatletes que ha aconseguit viure de la seva passió. Una satisfacció, encara que també una pressió afegida quan competeix

Marcel Zamora

L'èxit personal que més valora Marcel Zamora (Barcelona, 1978) és haver-se convertit en triatleta professional, un estatus a l'abast de pocs esportistes. A part, només ha guanyat cinc vegades consecutives el prestigiós Ironman de Niça (2006-2010), dues el duríssim Embrunman (2009-2010) i l'Ironman de Mònaco (2006-2007) i una el Challenge Barcelona-Maresme (2009), entre altres competicions. Aquesta temporada ha baixat dos graons en el podi de Niça i a Embrun el van desqualificar en una decisió meticulosa (va llançar una peça de roba a terra) que el va privar d'un triomf gairebé segur. Intentarà rescabalar-se en el Challenge Barcelona-Maresme (2 d'octubre). Alterna la competició amb la tasca d'entrenador personal que gestiona a través de la seva pàgina web.

En els últims temps s'ha acostumat a guanyar-ho gairebé tot i enguany no ha pogut revalidar alguns títols, com el de Niça, encara que va aconseguir mantenir-se en el podi per setena edició consecutiva. Ha estat el curs més complicat?

Sí, de moment sí. A Niça no esperava ser tercer, tot i que haig de reconèixer que Frederik van Lierd va ser un just vencedor, es va presentar a la cita molt fort. A més, vaig tenir problemes mecànics que em van fer perdre temps, encara que al final vaig remuntar i vaig pujar al podi, que no està malament. A Embrun va ser diferent. Em van desqualificar injustament. Vaig rebre una targeta que no mereixia, no em vaig poder defensar i tampoc em van deixar acabar la cursa. A veure si l'any que ve hi puc tornar i demostrar qui mana.

La decisió d'expulsar-lo a Embrun després de nedar 4 km i rodar 180 km amb bicicleta per haver llançat una peça de roba a terra és absolutament desproporcionada, no?

La regla hi és, però la sanció és exagerada. L'únic que demano és que el reglament s'apliqui de la mateixa manera a tothom. Hi ha gent que diu que anaven per mi i si no hagués estat això hauria estat alguna altra cosa. Va ser frustrant i fa ràbia, perquè va ser un fet aliè a mi, extraesportiu. Hi havia dedicat moltes hores i, a més, es belluguen molts diners per ser l'esport que és. Per això encara fa més ràbia. És una lliçó més de l'esport.

Per què creu que té detractors a l'Estat francès?

Per interessos polítics o d'altres tipus preferien que guanyés un esportista francès o simplement volien trencar la meva hegemonia. És clar que amb el reglament a la mà vaig cometre un error, però l'he pagat molt car. A partir d'ara a França hauré de tenir més cura. Tot i això, he de dir que el públic francès, en general, m'estima molt. Ho he vist per comentaris a internet abans i després de l'Ironman d'Embrun. Quan em van desqualificar hi havia gent que em va venir a consolar plorant.

Aquí se sent estimat i valorat de la mateixa manera?

Ara sí, però anteriorment em valoraven més a França, perquè hi havia obtingut victòries importants. Aquí últimament el triatló està més ben considerat gràcies a la difusió que s'ha fet a través d'internet o a alguns reportatges televisius. En les curses la gent em coneix i em té molta estima. Però és clar que el Barça s'ho menja tot, el triatló és un esport força minoritari.

També va perdre una oportunitat de difusió en decantar-se per una disciplina que no és olímpica, s'ha plantejat tornar a la distància olímpica?

M'hauria agradat molt competir en uns Jocs Olímpics. És un esdeveniment que qualsevol esportista admira. Però en el meu cas no podrà ser, perquè la llarga distància no és olímpica. I tornar a curta és molt complicat, perquè el nivell ha canviat molt. Si abans es nedava fort ara encara més. També s'ha de tenir en compte que amb el temps m'ha canviat el cos i ara sóc de fibres lentes, més aviat un dièsel. Puc anar a un ritme molt alt durant una bona estona, però he perdut l'explosivitat d'un esportista de 20 o 25 anys.

No és que el vulgui jubilar, però quina sol ser la data de caducitat d'un triatleta de llarga distància com vostè?

Si no tinc cap lesió important crec que plegaré quan se m'acabi la motivació. En general la gent es retira entre els trenta-set anys i els quaranta, depenent dels patrocinadors o de les circumstàncies personals. En el meu cas, crec que el factor determinant serà el cansament psicològic. Les temporades es fan molt llargues. Tinc trenta-tres anys i, si tot va bé, encara aguantaré tres o quatre anys més competint a un nivell alt.

És curiós que en una disciplina tan dura i exigent físicament com la seva sigui el factor psicològic el que més el desgasti, com a mínim a curt termini.

Les proves se'm fan molt dures psicològicament perquè surto a guanyar i això significa pressió. Si vaig al davant em toca controlar i sempre he d'estar pendent de com van els rivals i quina és la situació de la cursa. Si, per contra, m'he quedat en el grup perseguidor, els nervis són per veure si puc agafar els de davant o intentar no perdre gaire temps. Les conseqüències de ser professional és que sempre estàs obligat a guanyar. Quan ja t'has fet un nom i ets guanyador, la gent només creu que has de vèncer sempre i quan no ho fas creu que no és un bon resultat. I no sempre és així. Els rivals també compten.

A banda de la duresa psicològica que comenta, què més li ha canviat des que viu del triatló?

Ara porto una vida molt més de professional. Abans decidia lliurement on volia córrer, tenia un calendari més flexible. En canvi, ara competeixo per un equip francès [Ais de Provença] i això em genera unes obligacions. He de participar en proves de França i seguir un cert calendari. Allà em tracten molt bé i tinc patrocinadors francesos. Tot i això, sempre intento buscar alguna prova diferent perquè la temporada no se'm faci tan monòtona. Si alguna cosa trobo a faltar és tenir la llibertat d'anar a córrer tres o quatre curses a l'any com ara l'Ironman del Canadà, els d'Àsia o d'altres llocs, perquè també m'agrada viatjar. Però no em puc queixar, em paguen i he de complir amb unes obligacions.

Marcel Zamora és sinònim de triatló, triatló de llarga distància i, sobretot d'èxit. M'imagino que no deu haver estat fàcil obrir-se camí en un esport amb poca tradició com el seu...

El 2004 va arribar un moment que vaig intentar ser professional. Però a diferència d'altres professions no n'hi ha prou amb la voluntat, no és suficient que una persona digui que vol ser professional i s'hi converteixi. S'han de donar unes circumstàncies adients i després sí que hi intervé la persona. En el meu cas, l'Ivan Raña em va aconsellar que ho deixés tot per dedicar-m'hi plenament, que no ho alternés amb la feina o amb els estudis, perquè tot el temps que dediqués a altres coses és temps que no podria invertir entrenant o descansant. Els triatletes no ho som només quan ens entrenem, sinó les 24 hores.

Va apostar fort i li va sortir bé.

Si vols alguna cosa te l'has de jugar. El pitjor hauria estat passar-me la vida pensant què hauria pogut ser... Això m'hauria cremat per dins. Si ho intentes i no et surt bé et dediques a una altra cosa i avall, sempre hi ha temps de buscar-se la vida en una altra cosa. Em va sortir bé, però en molts moments vaig haver de sacrificar moltes coses i encara ho he de fer ara. Tinc l'obligació d'entrenar-me sempre. Hi ha dies després d'una cursa que em toca descans, però si no estic cansat m'entreno.

També va córrer un risc econòmic, perquè no era un crio i devia tenir despeses, no?

El CN Barcelona em va ajudar molt, perquè em va permetre ser entrenador de triatló en aquesta època que comentava en la qual vaig arriscar la hòstia. A part d'ingressar uns diners i gaudir d'una infraestructura esportiva per entrenar-me, rebia alguna subvenció del club, de la federació. De mica en mica vaig començar a guanyar proves i la roda va començar a fer-se gran.

Qui el va incitar a iniciar-se en el món del triatló?

De petit feia atletisme amb el meu germà, que és onze mesos més gran que jo, i a més m'agradava molt sortir amb bici. Llavors un del club atlètic em va dir: “Ostres, podries provar la duatló, que potser t'agrada.” Jo no destacava en l'atletisme i simplement corria per afició. Paral·lelament, a l'institut vaig coincidir amb companys que feien duatlons i em van animar a fer-me del CN Barcelona. Poc després va venir el següent pas: em vaig tirar a l'aigua i em vaig estrenar en el món de la triatló, tenia 17 anys. Va ser l'inici com a amateur, era una mica com un joc, volia passar-m'ho bé.

En quina de les tres disciplines li va costar més agafar un bon nivell?

La natació. Vaig començar a nedar amb setze o disset anys, relativament tard. En canvi, ara els triatletes bons vénen de la natació. El primer sector és el de la natació i així estan al capdavant, a més, un nedador ha crescut acostumant-se a l'esforç de fons i té més facilitat per adaptar-se al triatló. En el meu cas, vaig necessitar uns anys per agafar la base i la tècnica. Actualment tampoc és que sigui un gran nedador, però a còpia de metres he millorat.

Continuant amb la progressió va passar a la triatló de llarga distància...

Va ser circumstancial. Ho vaig provar a Zarautz i em va agradar molt. La curta distància no és un esport tan individual i amb unes mínimes condicions ho pots fer bé. Per exemple, si no ets un bon ciclista et pots mantenir a roda i corrent bé pots fer un bon triatló. En canvi, en el de llarga distància no. En general s'ha de ser regular en les tres disciplines. Si no, tard o d'hora ho pagues. També em va agradar la manera de viure-ho i d'entrenar-se. És un món molt diferent. L'entrenament de curta es basa més aviat en les sèries, la pista... En llarga pots fer marxes ciclistes, mitges maratons, maratons... El ritme no és tan important com el volum.

La clau del seu èxit és la disciplina, el físic, el cap?

Si et poses a dividir és un conjunt. Però sobretot la constància, perquè el físic el pots tenir, però si no ets constant no n'hi ha prou. Una altra característica que destacaria és que sóc tossut, això em serveix per aguantar proves tan dures i entrenaments llargs i en solitari.

El triatló viu possiblement el boom més important de la història a Catalunya. Ha canviat el perfil dels participants?

Abans tothom que feia triatló venia de l'atletisme o del món de la bici, ara no. Els capdavanters vénen de la natació, sobretot en curta distància, com he comentat. En la llarga no, perquè no és tan determinant el sector de la natació, dura al voltant d'una hora i el total de la cursa unes vuit hores o deu i queda marge per recuperar. Tot i això, hi ha gent que ve de qualsevol disciplina. El triatló està de moda. Hi ha moltes més llicències, s'organitzen curses cada cap de setmana. Això ens ha beneficiat als professionals, perquè els patrocinadors hi inverteixen més i els mitjans en fan més difusió. Estem en un bon moment, encara que sempre s'han de millorar coses.

Clica per llegir l'entrevista original (29-04-2011)

Si t'ha interessat aquest post, potser que també t'interessi:
◘  Marcel Zamora (CN Barcelona) organitza un campus per a triatletes amateurs
◘  Marcel Zamora, un “ironman” barceloní
◘  Entrevista a Marcel Zamora, del CN Barcelona (vencedor 5 veces consecutivas del IronMan de Niza)
◘  Marcel Zamora (CN Barcelona), pentacampió de l'Ironman de Niça
◘  «Me llamo Marcel Zamora ... y soy un Iron-Man»
◘  Marcel Zamora (CN Barcelona) engrandeix la llegenda amb el cinquè triomf en l'Ironman de Niça
◘  Marcel Zamora (CNB) esclata als Alps francesos
◘  El Marcel Zamora (CNB) ho ha tornat a fer
◘  “El Ironman no es ni inhumano ni para superhombres”
◘  Marcel Zamora, triatleta del CN Barcelona
◘  Marcel Zamora, tricampió Ironman Niça 2008

Marcel Zamora (CN Barcelona) organitza un campus per a triatletes amateurs

   El triatleta del Club    Natació Barcelona,    Marcel Zamora, ha    aprofitat aquests dies per    organitzar un campus    per a tots aquells    triatletes amateurs que    volien perfeccionar    aquest esport. 

L'atleta acumula ja nombrosos premis, com haver guanyat l'Ironman de Niça durant cinc anys.

Clica per veure l'article original (29-07-2011)

Si t'ha interessat aquest post, potser que també t'interessi:
◘  Marcel Zamora, un “ironman” barceloní
◘  Entrevista a Marcel Zamora, del CN Barcelona (vencedor 5 veces consecutivas del IronMan de Niza)
◘  Marcel Zamora (CN Barcelona), pentacampió de l'Ironman de Niça
◘  «Me llamo Marcel Zamora ... y soy un Iron-Man»
◘  Marcel Zamora (CN Barcelona) engrandeix la llegenda amb el cinquè triomf en l'Ironman de Niça
◘  Marcel Zamora (CNB) esclata als Alps francesos
◘  El Marcel Zamora (CNB) ho ha tornat a fer
◘  “El Ironman no es ni inhumano ni para superhombres”
◘  Marcel Zamora, triatleta del CN Barcelona
◘  Marcel Zamora, tricampió Ironman Niça 2008

Marcel Zamora (Club Natación Barcelona), tercero en el Ironman de Niza

El triatleta catalán defendía el título logrado en las cinco últimas ediciones.

Tras acabar quinto en las fases de nado y bicicleta logró remontar dos posiciones para acceder al pódium.

   Marcel Zamora no pudo    este año repetir la    victoria en el Ironman de    Niza. El catalán, toda    una leyenda de la    competición tras haberse    impuesto en las cinco    ediciones anteriores de    la carrera, se vio    superado por el belga Frederik Van Lierde (8h 28m 30s) y el francés François Chabaud (8h 37m 18s). Marcel, después de sufrir una caída en la transición a la carrera a pie e iniciar ésta en quinta posición, logró escalar dos lugares para acceder al pódium acabando con un tiempo global de 8h 40m 55s, habiendo sido espectacular su progresión en la parte de carrera a pie que inició con 17 minutos de desventaja. “Fue difícil mantener la concentración en todo el tramo de la maratón porque sabía que la distancia era mucha y que la victoria, si no les pasaba nada, iba a estar muy difícil. Así que estoy contento con el resultado porque incluso podría haber hecho segundo. Acabar fue en sí un triunfo y espero regresar con mucha fuerza para la siguiente edición”.

Los parciales de Marcel fueron 51m 28s en natación, 4h 58m 04s en bicicleta y 2h 46m 15s en la carrera (mejor parcial de carrera a pie de todos los participantes). “Han sido cinco años consecutivos ganando y quizá la principal diferencia respecto a otras ediciones ha sido que la táctica usada por mis rivales sí que esta vez les ha funcionado. No quiero que esto se entienda como una excusa pero sí que creo que esa ha sido la diferencia. Sabía que Frederik venía muy fuerte, y la verdad es que el tramo de bicicleta a los dos les fue muy bien. Pero confío en que los jueces hicieron respetar en todo momento la norma”.

En cuanto a la competición, el atleta catalán confiesa haber tenido muy buenas sensaciones en agua a diferencia de la carrera a pie. “No siempre tuve las mejores sensaciones posibles en la carrera a pie. Ser consciente de que llevas tanto tiempo de desventaja respecto a tus rivales desconcentra y fue además muy duro por el calor. Tenía además molestias en una de mis piernas. Así que estoy contento de haber subido de nuevo al pódium”.

Tras tomarse una semana de descanso, Marcel retomará de nuevo sus entrenamientos con vistas a preparar el Enbrunman 2011, una de las pruebas más prestigiosas del calendario europeo y en la que Marcel ha logrado la victoria en las dos últimas ediciones.

Clica para ver el artículo original (29-06-2011)

Si t'ha interessat aquest post, potser que també t'interessi:
◘  Marcel Zamora, un “ironman” barceloní
◘  Entrevista a Marcel Zamora, del CN Barcelona (vencedor 5 veces consecutivas del IronMan de Niza)
◘  Marcel Zamora (CN Barcelona), pentacampió de l'Ironman de Niça
◘  «Me llamo Marcel Zamora ... y soy un Iron-Man»
◘  Marcel Zamora (CN Barcelona) engrandeix la llegenda amb el cinquè triomf en l'Ironman de Niça
◘  Marcel Zamora (CNB) esclata als Alps francesos
◘  El Marcel Zamora (CNB) ho ha tornat a fer
◘  “El Ironman no es ni inhumano ni para superhombres”
◘  Marcel Zamora, triatleta del CN Barcelona
◘  Marcel Zamora, tricampió Ironman Niça 2008

Marcel Zamora, un “ironman” barceloní

   El triatleta del Club    Natació Barcelona,    Marcel Zamora,    disputarà diumenge la    Ironman de Niça. La    prova consisteix en fer    3.800 metres nedant,    180 quilòmetres en    bicicleta i acabar amb    una marató. L'atleta ha guanyat la prova en els últims cinc anys.

Clica per veure l'article original (24-06-2011)

Si t'ha interessat aquest post, potser que també t'interessi:
◘  Entrevista a Marcel Zamora, del CN Barcelona (vencedor 5 veces consecutivas del IronMan de Niza)
◘  Marcel Zamora (CN Barcelona), pentacampió de l'Ironman de Niça
◘  «Me llamo Marcel Zamora ... y soy un Iron-Man»
◘  Marcel Zamora (CN Barcelona) engrandeix la llegenda amb el cinquè triomf en l'Ironman de Niça
◘  Marcel Zamora (CNB) esclata als Alps francesos
◘  El Marcel Zamora (CNB) ho ha tornat a fer
◘  “El Ironman no es ni inhumano ni para superhombres”
◘  Marcel Zamora, triatleta del CN Barcelona
◘  Marcel Zamora, tricampió Ironman Niça 2008

L'espot de La Marató de TV3 (2010)

D'aquí a poc més d'un mes, el proper 19 de desembre, arriba "La Marató de TV3", aquest any dedicada a les lesions medul·lars i cerebrals adquirides.

En aquesta edició s'ha pres    com a model la història real    de la família Hoyt, més    coneguda com el "team Hoyt".

Els Hoyt són en Dick, un    exmilitar nord-americà i    aficionat a les curses de    resistència (maratons, triatlons    ...), conegudes com d'Iron    Man, i el seu fill Rick, que    pateix una discapacitat severa des del seu naixement, tetraplegia espàstica amb paràlisi cerebral.

En una ocasió, el pare es va emportar el seu fill a una de les curses per participar-hi junts i el nen va escriure a Internet que es va sentir com si la malaltia desaparegués. A partir d'aquell moment, el pare s'emporta el seu fill, nascut el 1962, a totes les curses, adaptant-se a les seves necessitats a través de tot tipus d'enginys.

El tema musical és "Seràs en el meu cor", de Phil Collins, que canten Montserrat Caballé i la seva filla Montserrat Martí.

Entrevista a Marcel Zamora, del CN Barcelona (vencedor 5 veces consecutivas del IronMan de Niza)

Marcel Zamora (CN Barcelona), pentacampió de l'Ironman de Niça

«Me llamo Marcel Zamora ... y soy un Iron-Man»

   Nota: Marcel Zamora entrena en el Club Natación Barcelona

Marcel Zamora (CN Barcelona) engrandeix la llegenda amb el cinquè triomf en l'Ironman de Niça

Zamora exhibeix la mà estesa amb els cinc triomfs a Niça

El barceloní Marcel Zamora (CN Barcelona) va engrandir ahir la seva llegenda amb la cinquena victòria consecutiva en l'Ironman de Niça i la rebaixa del rècord de la prova, amb un temps final de 8h25:28. «Penso que avui [per ahir] estic fent història. Per mi, el més important és haver assolit els cinc triomfs consecutius», va ressaltar. Com és habitual, Zamora va basar l'èxit en la prova de marató (2h42), tot i que no va poder complir el seu objectiu de baixar de les 2h40. Abans, havia mantingut una intensa pugna amb el belga Frederik Van Lierde, el millor en el sector de ciclisme pels Alps marítims, però que va acabar cedint en la cursa a peu. Van Lierde va acabar l'Ironman en 8h30:39 i va completar el podi el suís Olivier Marceu, amb 8h52:25. Els parcials del triatleta català van ser: 52:12 en els 3,8 km de natació, 4h46:39 en els 180 km de ciclisme, i els ja esmentats 2h42:08 de la marató.

Zamora ja anunciava a través del seu bloc que arribava a la cita ben preparat. «Fa un parell de setmanes, en l'estada a Girona, vaig fer tres entrenaments clau que presagiaven que estic en el meu millor moment de forma des que sóc professional, i vaig tenir una injecció de moral increïble», va escriure aleshores. Ahir va arribar la confirmació dels deures ben fets.

Clica per veure l'article original (28-06-2010)

Marcel Zamora (CNB) esclata als Alps francesos

El triatleta barceloní del Club Natació Barcelona guanya 

i bat el rècord a l’Ironman més dur d’Europa, l’Embrun 

Poques credencials li calien en el panorama internacional del triatló de llarga distància, després dels quatre triomfs seguits a l’Ironman de Niça (2006, 2007, 2008 i 2009), però ara ha rebentat registres. Tot just un mes i mig després de fer el pòquer a la Costa Blava, Marcel Zamora és des d’ahir el nou plusmarquista de l’Ironman més dur d’Europa, l’Embrunman dels Alps francesos.

Els Ironman són triatlons en què se solen cobrir al voltant de 3,8 quilòmetres nedant, de 180 a 190 quilòmetres en bicicleta i els 42,195 quilòmetres de la marató final. No hi ha dubte que el màxim prestigi en aquesta mena de proves el té l’Ironman de Hawaii, però la particularitat de l’Embrun francès (26 edicions) és que en la prova en bicicleta (188 km) cal superar entre altres ports el Col d’Izoard, a 2.360 metres d’alçada i conegut perquè forma part de l’èpica del Tour de França, on és de categoria especial.

Zamora, barceloní de 30 anys, havia preparat a consciència la cita després del tercer lloc en el seu debut l’any passat (10 hores, 17 minuts i 44 segons). Ja llavors Zamora (del CN Barcelona però també amb fitxa del Triathl’Aix provençal) va ser el millor sobre la bici (la seva especialitat), i ahir va volar: 9 hores, 39 minuts i 46 segons. L’anterior rècord el tenia amb 9:48:58 el francès Hervé Faure, segon ahir amb 9:49:07.

Una empenta més per a Zamora per assaltar el restringit Iron de Hawaii, on va obtenir plaça el 2007 i on va acabar vintè.

Clica per veure l'article original (15-08-09)

El Marcel Zamora (CNB) ho ha tornat a fer

L'espanyol Marcel Zamora (CNB), de 31 anys, ha guanyat avui, per quarta vegada consecutiva, l'Ironman de Niça, prova de llarga distància de triatló --unió de natació, ciclisme i carrera a peu-- que es disputa a la citada ciutat.

Els participants en el triatló inicien el recorregut nadant

L'atleta del Club Natació Barcelona, nascut a Barcelona, ha cobert el recorregut --de 3.800 metres nedant, 180 quilòmetres en bicicleta i 42,2 quilòmetres a peu-- en un temps de 8 hores, 30 minuts i 6 segons, fet que representa un nou rècord del circuit.

Els francesos Hervé Fuare i Simon Billeau han completat un podi a què ha estat a punt de pujar un altre espanyol, el salmantí Clemente Alonso, quart, amb un temps final de 8 hores, 48 minuts i 59 segons.

La belga Tine Deckers s'ha imposat en la prova femenina després de nedar els 3.800 metres, pedalejar els 180 quilòmetres i córrer en un temps global de 9 hores, 30 minuts i 29 segons. La francesa Cristel Robin i la italiana Martina Dogana, segona i tercera respectivament, l'han acompanyat al podi.

Clica per veure l'article original

“El Ironman no es ni inhumano ni para superhombres”

En la historia de los Ironman, la competición que más pone a prueba los límites del cuerpo humano, el nombre de Marcel Zamora (CNB) aparece con letras de oro. El atleta barcelonés, de 29 años, es el único español que ha logrado ganarla. Sucedió el año pasado, en Niza, después de convertirse también en el primer español en conquistar un medio Ironman. El 20 de mayo, comparecerá en el de Florida y luego en Mónaco, antes de intentar el asalto al Ironman de Hawai, la meca y el sueño de todo triatleta.

Perfil

A los ocho años, Marcel Zamora corría crosses y carreras de fondo, salía en bicicleta con su hermano y pensaba sólo en el deporte. Cuando tenía 16, animado por tres compañeros de clase, se estrenó en el mundo del duatlón. Fue un primer paso hacia el triatlón, mundo en el que se adentró después de que en el Club Natació Barcelona le animasen a nadar. En su estreno, en las categorías inferiores, ya se subió al podio. Y, desde entonces, no ha parado. Campeón de Cataluña de duatlón olímpico (2002, 2004), campeón de Cataluña de triatlón absoluto (1998, 2003, 2004, 2005), subcampeón del mundo de duatlón de larga distancia (2005), Marcel Zamora es uno de los apenas 10 españoles que practica profesionalmente este deporte; el primero en ganar un Ironman (Niza 2006), y un medio Ironman (Mónaco 2006) y miembro destacado de la generación de oro que componen Iván Raña, los hermanos Llanos, Javi Gómez Noya y Ainhoa Murua.

¿En qué consiste un Ironman?

En nadar 3.800 metros, hacer 180 km en bicicleta y correr un maratón.

¿Hay cuerpo humano que pueda resistir eso?

¡Claro! Es un esfuerzo muy grande, pero no inhumano ni de superhombres.

¿Está seguro?

Sólo le diré que un Ironman lo disputa todo tipo de gente, también personas mayores, de entre 60 y 70 años.

¿Y cuánto tiempo pueden emplear?

Pues el límite está en 15 ó 16 horas. Hay personas que, sólo en el maratón, ya emplean cinco horas.

¿Y usted?

Unas ocho y media en total.

¿Y cómo se le queda el cuerpo cuando acaba?

Cansado, pero la recompensa que obtienes al final es fantástica. Del primer al último participante, todos se sienten ganadores.

¿Eso es lo que hace que tanta gente se haya enganchado a este deporte?

El Ironman está considerada como la prueba de un día más dura que existe. Si logras acabarla, sea en la posición que sea, has logrado un reto personal. Y eso engancha mucho.

En una prueba tan dura ¿qué cuenta más: el físico o la cabeza?

La cabeza, sin duda. Los límites del cuerpo son desconocidos, pero, si no tienes capacidad de sufrimiento, si te falla la cabeza, es muy difícil que acabes una prueba así.

De hecho, usted no tiene un físico imponente. ¿La gente se sorprende cuando le ve?

Algunos sí que lo han hecho. Quizá se esperan un tipo más fortachón: yo mido 1,74 metros y peso unos 65 kilos.

¿Se necesita un físico determinado para practicar un Ironman?

No, aunque las características cardiovasculares, el tipo de musculatura y la estructura ósea de cada cual tiene su importancia. En un triatlón corto, el físico tiene más importancia.

Pero hay que estar muy entrenado ¿no?

Sucede como en un maratón: que lo disfrutas más si vas bien entrenado. Si no, vas a sufrir.

Debe de ser muy duro entrenarse para una prueba tan exigente.

No es tan agobiante como prepararse para un maratón, es más variado y menos aburrido.

¿Y cuántas horas se entrena al día?

Entre dos y seis. Y, cuando preparo una competición como la de Hawai, que es la final mundial, unas siete.

¿Cómo las reparte?

En dos sesiones. Por la mañana, suelo correr e ir en bici, y, por la tarde, nadar. A veces, añado una tercera sesión de gimnasio.

Pero usted trabaja también. ¿De dónde saca el tiempo?

Soy monitor del Club Natació Barcelona, donde también me entreno, y, en épocas de entrenamiento fuerte, sólo trabajo unas dos horas. También tengo un grupo de unas 20 personas a las que les hago entrenamientos personalizados a través de Internet.

¿Ser el único español de la historia que ha ganado un Ironman no le permite vivir sólo de su deporte?

No es fácil. Ahora soy un referente y los patrocinadores me valoran más porque saben que soy un gancho. Pero hasta llegar ahí cuesta mucho. Tienes que trabajar para poder financiarte los viajes, entre otras cosas.

¿Sus padres le ayudaron?

Pese a que no son deportistas y a que consideran que este deporte es una locura, he tenido la gran suerte de que siempre me han apoyado. No buscan la parte negativa y ahora están muy orgullosos de lo que he logrado.

¿La gente le reconoce por la calle?

Sí, hay gente que me reconoce y me pide una foto. Éste es un deporte que cada vez tiene más aficionados y practicantes en España.

Pero no es un deporte para niños.

No; es más tardío. Se empieza en la adolescencia, con 15 ó 16 años, porque requiere un gran esfuerzo físico.

Font: SportMagister

Marcel Zamora, triatleta del CNB

Recuperat-ion ha fet aquestes gràfiques amb l'atleta de triatló del Club Natació Barcelona, Marcel Zamora, guanyador de cinc "Ironman".

Nota: Com sempre, clica a les fotografies per ampliar-les

Com preparar un Ironman

Es presenta "Sueños por hora"
un documental sobre com preparar un Ironman

Tres amics, partint de diferents nivells, volen mostrar com preparen durant dos anys un Ironman, un triatló de llarga distància. Són Pepe Navarro, empresari esportiu; Josef Airam, setè al campionat del món d'Ultraman del 2007; i l'exfutbolista del Barcelona i tècnic del Barça Atlètic Luis Enrique Martínez. Aquest és l'argument de "Sueños por hora", un documental pioner a l'Estat que s'ha presentat aquest dimarts. Luis Enrique ha reconegut que ha aplicat al seu equip el que ha après durant el procés que mostra el documental.

"Sueños por hora", que es distribueix amb la revista Sport Life, és una iniciativa amb caràcter benèfic. Manel Pousa (*), el popular pare Manel dels barris de Roquetes i Verdum, ha recollit simbòlicament la donació que li han fet els triatletes.


(*) El pare Manel Pousa és soci del CNB

Promo "Sueños por hora"

Font: elsesports.cat

Marcel Zamora, tricampió Ironman Niça 2008

Marcel Zamora, del Club Natació Barcelona, ha guanyat per tercera vegada consecutiva l'Ironman de França que es disputa a Niça.

Increïble gesta que situa a Marcel com un dels millors ironman's del món.

Marcel Zamora es un barcelonés de treinta años considerado como el mejor español en las triatlones de larga distancia, lo que se conoce como 'Ironman'. El domingo se hizo con la victoria en Niza, donde lleva tres años consecutivos ganando.

La diferencia de un 'Ironman' con el triatlón olímpico estriba en la distancia. De los 1.500 m. de natación, 40 kms. de ciclismo y 10 de carrera a pie, los 'Ironman' proponen un reto extremo: 3.800 metros para la natación, 180 kms. para el ciclismo y 42,195 kms. (una maratón completa) a pie.

El 'Ironman' de Hawaii, en el que Zamora ha participado en tres ocasiones, es el más famoso de los que se disputan. El ambiente que allí se vive durante una semana es lo que merece la pena porque, según Zamora, "aunque la carrera no es muy espectacular ni bonita a nivel de circuitos, tiene el encanto de ser una semana de gran fiesta y escaparate mundial. Para un triatleta es como un sueño al poder estar con los ídolos de este deporte. Todo triatleta que pueda tiene que vivir esta experiencia alguna vez".

En Niza, Zamora no tuvo rival el domingo y distanció al segundo clasificado, el francés Hervé Faure, ganador en 2005, en más de siete minutos y a Patrick Bringer, otro francés, en casi once minutos. El calor implacable que sufrieron los 2.400 participantes (el de Niza es el 'Ironman' con mayor participación en el mundo) no fue obstáculo para Zamora, que pertenece al C.N. Barcelona y entrena a la sección de triatlón de ese club, que estableció un nuevo récord de la prueba con 8h.34'18". Fue quinto en el segmento acuático, tercero sobre la bicicleta y el más rápido corriendo a pie. El suizo Mike Aigroz fue quien dominó los dos primeros sectores pero en el definitivo se vio desbordado por Zamora primero, y otros cuatro más después para concluir sexto. Laurent Jalabert, que colgó la bicicleta hace cinco años, acabó el duodécimo después de remontar 716 puestos en el tramo de bicicleta.

Zamora basó su victoria en un tercer segmento sencillamente magistral. Cubrió la media maratón en 14.16' y obtuvo su tercera victoria consecutiva con una autoridad incontestable.

El mejor triatleta de larga distancia español empezó a practicar el atletismo con nueve años en el C.N. Montjuïc. Ocho años más tarde se decide aprobar el triatlón y en 2003 se hace profesional.

La dedicación a esta especialidad exige una vida casi monástica y en una semana exigente de entrenamiento pueden acumularse 600 kms. en bicicleta, veinte a nado y 90 corriendo.

Hacerse profesional tiene un riesgo y Cristian Llorens, su representante, explica la dificultad de encontrar patrocinadores. "Pese a su espectacularidad, es un deporte poco conocido. No se televisa y ese es un obstáculo para que las marcas respondan".

Clica per veure la notícia original

I el video de l'any passat, Niça 2007, que també va guanyar el Marcel.