En el seu moment vaig escriure en aquest bloc que mai s'havia firmat el contracte entre el CN Barcelona i Hoteles y Termas.
Òbviament estava equivocat, i un cop reconegut el meu error és d'obligatori compliment demanar disculpes a qui correspongui per haver afirmat quelcom del que no tenia proves fefaents.
 |
Breu extracte contracte CNB - Hoteles y Termas |
Però tot i no tenir-les, i confiant en un principi en la informació donada pel vicepresident
Joan Vallvé en la darrera assemblea,
vaig enviar una carta al director de Noticias de Guipuzcoa, que va ser publicada el passat 13 de juliol, en la que
felicitava a ambdues entitats per haver arribat a un acord que permetia la construcció i gestió d'un centre de talassoteràpia en les instal·lacions del CN Barcelona.
Posteriorment, el que jo vaig entendre com a indicis, que us passo a relatar, em van empènyer a denunciar que no existia tal contracte.
El passat 22 de setembre vaig rebre una trucada del Sr. Josep Cuéllar (President de l'Obra Social del CN Barcelona) en la que em va confessar que dies abans un membre de la Junta li havia dit que encara s’estaven negociant les condicions. El senyor Josep Cuéllar, amb una sinceritat que l'honora, em va confessar que la seva impressió personal és que no hi havia res de res. Vaig donar credibilitat al Sr. Cuéllar perquè és molt amic del president Millans, amb qui llavors passava moltes estones dels matins baixant a esmorçar junts al restaurant del club. I a més a més parlo d'un senyor que encara és més amic del vicepresident econòmic, Sr. Pere Meseguer, amb qui ha compartit taula i menjar molts dissabtes, i des de fa anys, en companyia d'ambdues esposes.
També vaig mantenir una
extensa i col·loquial conversa telefònica amb el gerent de La Perla de San Sebastián, Sr. Francis Lorenzo, en la que defugint entrar en dades econòmiques del contracte, solament li vaig preguntar si aquest s'havia, o no, signat. I em va respondre molt ‘a la gallega’
dient-me que no em podia dir res, ni que sí ni que no.I el passat 27 de setembre va sortit publicat
un article al diari Avui en la que la veterana periodista Maria Favà (amb qui vaig poder parlar un parell de vegades)
escrivia que era l'Hotel Vela qui va prometre que arreglaria la piscina més antiga de l'estat espanyol.Bé doncs. I un cop havent entonat el "mea culpa", haig de dir que degut a la vint-i-dosena clàusula del contracte, que podeu llegir en pdf clicant en la imatge de dalt, no seria correcte facilitar dades econòmiques d'aquest contracte. Tot i que algunes d’aquestes dades ja en les va facilitar el Joan Vallvé l’any passat.
El novembre de l'any passat una sòcia li va sol·licitar per escrit al secretari Manel Albado tenir vista d’aquest contracte. I després de més de tres mesos sense rebre cap resposta per part d'aquest individu, a principis del passat mes de març, li va adreçar un email al gerent preguntant-li el perquè del silenci del secretari Manel Albado a aquesta sol·licitud, mostrant una total manca de respecte en vers d’una sòcia que s'adreça correctament a la Junta sol·licitant una informació. El Sr. Marc Blanquer no va saber, com és habitual en ell, donar-li cap explicació.
Crida l'atenció (cliqueu també damunt de l'extracte del contracte) de que
tot està pendent de l'autorització del Consell d'Administració del Port de Barcelona, que és qui ‘haurà’ d'autoritzar al CNB la cessió de l'edifici en lloguer a Hoteles y Termas per a la construcció i explotació d'un centre de talassoteràpia.
 |
Renúncia d'Hoteles y Termas a rebre cap indemnització |
|
Corre pel Club el rumor de que
el Consell d'Administració del Port no ha accedit a donar aquesta autorització. Serà per això que l’article 3.4 del contracte diu clarament que
Hoteles y Termas renuncia a qualsevol indemnització per incompliment del mateix, com ho podria ser per la no autorització de l'
Autoritat Portuària de Barcelona a la cessió de l’edifici a Hoteles y Termas?
El més lògic i correcte és que el Port estigués assabentat de les negociacions i donés el vist-i-plau abans de signar el contracte. El que passa és que amb l’antecedent del que va succeir amb les obres de remodelació del restaurant del Club, de les quals el Consell del Port no n'estava assabentat i no va donar la seva autorització al projecte inicial —i un cop iniciades les obres—, no ens estranyaria gens que el Centre de Talassoteràpia quedés en un no res. I una altre vegada el president Sebastià Millans i la seva junta ens hauria pres el pèl, per poder seguir-se perpetuant a la presidència l'un, i com a directius els altres.
De moment ja s’ha consumit un any dels tres que disposa de termini l’empresa llogatera per endegar el projecte. S'esgotarà el termini sense haver posat la primera pedra? Fem apostes?
Blavor, l'himne del CN Barcelona (any 1975)
Blavor, amb el baríton Marcos Redondo (any 1932)