El CN Catalunya posa difícil la victòria als cenebistes (11-9)

El CN Barcelona, que havia guanyat tots els partits de Lliga, s'ha enfrontat al Catalunya, que els havia perdut tots. En principi semblava que la victòria local estava assegurada, però el Barcelona ha suat de valent per guanyar.

Els de Toni Esteller han    començat forts, amb un    quatre a u al primer quart    que semblava segellar la    victòria. Però els visitants    no s’han rendit i gràcies a    un encertat Hernando, que    ha fet quatre gols, han    pogut lluitar per aconseguir    un resultat millor. Al final,    però, s’ha acabat imposant la lògica.

Clica per veure l'article original (06-11-2010)

Marc Blanquer (gerente del CN Barcelona) y Meritxell Moncunill (la hermanísima), ¡¡tomad buena nota!!

El buzón de chivatazos de empleo irregular recibe 101 avisos

El Departamento de Trabajo puso en marcha a finales de julio una nueva arma contra el empleo sumergido: un buzón para chivatazos ciudadanos. Colocó en la web de la Generalitat un formulario que cualquiera puede rellenar si cree que en una empresa hay trabajadores sin contrato, inmigrantes sin los papeles en regla o que realiza horarios desmesurados. En sus tres escasos meses de vida el buzón ha recibido 101 avisos.

"No son denuncias, son solo avisos", recuerda Elisenda Giral, directora general de Inspección de Trabajo. Por eso pueden ser anónimas y no todos acaban en una visita a la compañía. "Se revisaron todas y se hizo una criba. De las que parecían tener base, se miró la empresa supuestamente infractora y si aparecía con anteriores infracciones", explica Giral. Finalmente, aquellas con más posibilidades de ser ciertas, se incluyeron en las campañas de inspección ya previstas que se llevaron a cabo en verano.

Estas campañas de inspección veraniega llevaron a los inspectores a visitar 5.272 empresas. En ellas, localizaron a 1.302 trabajadores sin contrato, 317 que eran extranjeros sin papeles en regla y 126 personas que cobraban prestación por desempleo y al mismo tiempo trabajaban.

"Creo que los 101 avisos recibidos son un número importante", valora Giral. La mayor parte llegó de ciudadanos de Barcelona y Tarragona. Solo unos pocos formularios han sido rellenados en Lleida o Girona. "El buzón seguirá abierto, al menos hasta finales de año", asegura. El departamento no se plantea, sin embargo, hacer promoción o publicidad de su existencia. Giral no cree que sea necesario, aunque no les importaría que tuviera más visibilidad en la web de la Generalitat.

Clica para leer la noticia original (30-10-2010)

Juan Carrasco Pagán, testigo (mañana) en la querella interpuesta por la junta directiva del CN Barcelona

Teniendo en cuenta que la actual junta directiva de Sebastià Millans y sus secuaces también le abrió un expediente de expulsión al Sr. Juan Carrasco por denunciar el vergonzoso despilfarro del presupuesto de la sección de petanca del CN Barcelona capitaneada por el delegado Miquel Fusté, causa sorpresa que haya sido convocado como testigo por los querellantes (Sebastià Millans, Federico Moncunill, Joan Vallvé, Pere Meseguer y Manel Albado) contra mi persona.

El Sr. Carrasco estaba presente en la asamblea en la que quien escribe este post denunció la existencia de numerosos trabajadores sin contrato laboral, con el consiguiente pago de la totalidad o de parte de sus servicios a espaldas de la Agencia Tributaria, en dinero 'negro' o en B. Y escuchó, y consta en el Acta de aquella asamblea, cómo fui acusado de mentir y faltar a la verdad, por toda la junta directiva (que luego se querelló contra mí) y ante todos los socios presentes en aquella multitudinaria asamblea.

Y además este ex-socio, Juan Carrasco, es perfectamente conocedor de las pruebas, depositadas en los organismos oficiales inspectores, de los presuntos fraudes fiscales cometidos por la actual directiva, y del resultado de la reciente inspección de Trabajo que ha sufrido el club y que ha supuesto el pago de 174.000 euros de atrasos más intereses.

Evidentemente, estoy encantado con la convocatoria de este ex-socio como testigo de los querellantes contra mi persona.

Posiblemente alguien que está en el lado querellante debe (o debería) de estar dándose cabezazos contra la pared.

Montse Mechó, sòcia del CN Barcelona, paracaigudista als 77 anys

Paracaigudista als 77. Va començar a saltar als 49 anys i ni una pelvis feta miques li ha impedit seguir. Porta més de 900 salts.

Montse Mechó

(Clica per a engrandir)

És bona esquiadora, millor    nedadora i fins i tot va ser    campiona de salt i    trampolí. Amb 49 anys es    va separar del marit i es va    llançar en paracaigudes.

Montse Mechó acaba de    fer 77 anys, porta 903    salts i pensa seguir.

-A vostè no la pesquen fent punt de creu, ¿eh?

-Prefereixo fer piruetes a l'aire. El meu cos encara és flexible.

-Doncs té sort.

-De petita la mare em va portar a fer ballet amb Joan Magrinyà. I més tard vaig començar a nedar al Club Natació Barcelona. El 1951 vaig guanyar el Campionat de Catalunya de salts de palanca i trampolí. Després em vaig casar i vaig tenir els nens.

-¿I es va acabar l'esport?

-Al principi va anar bé. Ell era un esportista. Va fer les primeres tasques de socorrisme amb llanxes de la Creu Roja. Anàvem amb els nens a a la Molina i a Baquèira amb els diners que jo guanyava fent venda directa de productes de neteja de la llar i cosmètica Stanhome. Però després se'n va buscar una altra i es va acabar.

-A un gran mal vostè hi va trobar un gran remei.

-Els meus fills es van unir a mi. Em van apuntar a campionats del món d'esquí de veterans, em van dur a fer windsurf... Fins que un dia d'agost de fa 27 anys, el meu fill Eduard va anar a Empuriabrava a saltar en paracaigudes i m'hi vaig apuntar.

-Va saltar amb un monitor, és clar.

-¡Llavors no hi havia això, filleta! Em van explicar que havia de saltar mirant l'avió i em van ensenyar com fer la roulé a l'arribar a terra. Vaig saltar, vaig fer un àngel com feia al trampolí i vaig caure en un camp de patates, encantada de la vida.

-Quin atreviment, el seu.

-Era una cosa que volia fer des que el 1952 es va celebrar un festival aeri al Prat. Van venir els primers jets que trencaven la barrera del so i una paracaigudista anomenada Colette Duval va saltar amb un paracommander. ¡Jo volia fer el que feia ella!

-Ho ha aconseguit i de sobres.

-Saltar em va ajudar a superar la mort de l'Eduard, ara fa 25 anys. Allà a dalt li dic: «Encara faig coses, ¿eh?».

-¿Com va morir el seu fill?

-Fent pesca submarina a Roses. Es va quedar massa temps a sota. Tot ho portava a l'extrem. Havia esquiat amb Paquito Fernández Ochoa. Havia fet de doble en pel·lícules com Waka-waka, la primera que va rodar José Coronado.

-¿Què sent vostè allà a dalt?

-Quan baixes a 200 quilòmetres per hora sents... ¡la llibertat!

-L'ha sentit de totes les maneres.

-He saltat des d'un helicòpter rus ­M-26 i des d'un globus. El 1993 vaig fer els primers campionats del món de freestyle i em vaig enamorar. Els jutges es van quedar tan aturats al veure que una senyora de 60 anys feia tot allò que em van invitar a anar a Arizona. Ja em veu a mi viatjant sola cap a Phoenix en un avió de l'organització.

-Una valenta en tots els fronts.

-Em vaig llançar en les primeres olimpíades de l'aire a Efeso. I a Finlàndia. I durant cinc anys vaig saltar sobre la platja de Barcelona a la Festa del Cel de la Mercè. Una vegada em van deixar anar massa lluny, el vent era de llevant i vaig aterrar com una noia Bond sobre el Club Natació Barcelona. Van al·lucinar. Ara, per qüestions de seguretat aèria, diuen, ja no em deixen.

-Tinc entès que està operada del maluc.

-Fa 41 anys vaig tenir un accident a la Meridiana. Conduïa una amiga principiant, va fer un cop de volant i un cotxe ens va arrossegar. La pelvis se'm va trencar per cinc llocs, vaig estar dos mesos en un hospital i em va quedar una coixesa molesta. Fa quatre anys em van posar la pròtesi.

-¿El metge coneix els seus aterratges?

-Li vaig dir: «Si m'ha d'operar perquè no tingui dolors, però em prohibeix esquiar i saltar, deixi-ho. Puc aguantar els dolors».

-¿Li aguanta el compte corrent? El paracaigudisme no és barat.

-Doncs cobro una pensió no contributiva de 339 euros, més una ajuda de la Generalitat de 90. Fixi's, les finestres no tanquen bé, allà tinc humitats... Sort que ara ja no pago els salts. Tothom em convida.

-¿Li queda res pendent?

-No. La il·lusió de la meva vida era saltar. També vaig complir el somni d'anar al Brasil, pendent des que vaig veure Los tres caballeros amb José Carioca. Jo, que sóc campiona d'Espanya de braça de veterans, em vaig apuntar als Mundials de Rio de ­Janeiro i vaig quedar la 13a de 26. Sense entrenar-me, ¿eh?

Clica per llegir l'article original (31-10-2010)

Emiliano Skufca (del CN Barcelona), en el Torneig Internacional Ciutat de Barcelona

El Centre Municipal de Pilota de la Vall d’Hebrón va ser l’escenari, el passat cap de setmana, de la 29ª edició del Torneig Internacional de Pilota Ciutat de Barcelona.

La Federació Catalana    de Pilota i l’Institut    Barcelona Esports van    tornar a portar a    Barcelona els millors    pilotaires del moment,    amb la novetat enguany    que el campionat es va    jugar en mà parelles i en    pala curta.

En el partit de pala curta, els argentins Pablo Hernan Fusto (considerat el millor davanter del moment) i Emiliano Skufca (jugador de paleta de cuir del CN Barcelona, medalla d’or en el recent mundial de Pau, a França) es van veure les cares amb Esteban Gaubeka i Sylvian Brefel. Aquests últims van demostrar una gran superioritat amb un altíssim nivell de joc, mentre que Skufca va tenir dificultats per adaptar-se a aquesta modalitat després d’un any dedicat exclusivament a la paleta de cuir i Fusto no va saber sobreposar-se a la situació. Finalment, el resultat va ser de 40 a 22 a favor de Gaubeka-Brefel.

L’entrega de premis va anar a càrrec d’Agustí Brugués (soci del CN Barcelona i conegut, pel socis més veterans d'aquest club, com "El pájaro") i Josep Maria Mirapeix, president i vicepresident de la Federació Catalana de Pilota.

Clica per veure la font de la notícia (27-10-2010)