Xavier Trias, alcalde de Barcelona, con directivos del CN Barcelona (Copa Nadal 2012)

Clica para ampliar

   No te pierdas a Ricard    Navarro Plana (el rata),    vicepresidente deportivo del    CN Barcelona  mostrando a    la cámara casi su pubis, y     realizando una atlética pirueta    jugando al ta-ka-tá.

   Este vídeo en Youtube ya    supera las 1.700 visitas ...

Ricard Navarro Plana ("El Rata"), vicepresidente deportivo del CN Barcelona, mostrando el bañador oficial del club

Ricardo Navarro Plana ("El Rata"), nuevo vicepresidente deportivo del CN Barcelona, en aquel magnífico programa (¿!) de culto al mal gusto de Antena 3 llamado Arena Mix, en la que aparecía lo mejor de cada casa. "El Rata" Navarro demuestra sus habilidades como jugador de un deporte playero llamado ta-ka-tá.

Este veterano socio del CN Barcelona, máximo responsable deportivo de la centenaria entidad, sigue planificando desde el 5 de noviembre del 2011 (ya hace más de cinco meses) la política deportiva del club, tanto desde la vertiente competitiva en sus distintas secciones y/o disciplinas deportivas como impulsar la práctica del deporte entre sus socios.

De momento ya contamos con otra actividad deportiva, llamada a ser el deporte del siglo XXI, a medio camino entre el deporte y el circo, llamado "bossaball", una mezcla de fútbol, volley-ball y capoeira practicado en una colchoneta gigante. En este espectáculo de deportistas-saltimbanquis deposita la junta directiva de Juan Luis Abellán enormes esperanzas en incrementar el número de socios. Por depositar que no quede.

Sin duda que gracias a la excelente experiencia profesional y al innegable estusiasmo del amigo Ricardo el club recuperará el pulso deportivo para sus socios, pulso que se había perdido bajo el mandato de la anterior junta directiva.

Desde aquí quiero darle las gracias por, según me han dicho, acordarse tanto de mi madre, y desearle mucha suerte en su cometido.

Pero sobretodo agradecerle el enorme impulso que supuso para este blog la gran cantidad de correos electrónicos de socios/as del club que me facilitó en su día vía email, para que les diese a conocer la existencia de este blog. Conservo con cariño dicho email y espero que no le falle oportunamente la memoria si algún socio le pide explicaciones en la Asamblea General Ordinaria de Socios de este próximo martes, 17 de abril.

Juan Luis Abellán, president del Club Natación Barcelona: "Llogarem les pistes de futbol sala, de pàdel i esquaix ... i jugarem a tennis"

Soci des de fa 66 anys, Juan Luis Abellán coneix bé el Club Natació Barcelona (CNB), del qual és el nou president. Exwaterpolista olímpic i seleccionador espanyol que havia estat director de l'Asland, ara té el repte de rellançar aquest club centenari.

Juan Luis Abellán —19/06/1933, 78 anys—

(Clica per a engrandir)

— Quina és la prioritat en la nova etapa del Natació Barcelona?

El club s'ha de modernitzar perquè cal augmentar els ingressos. Intentarem captar socis més joves, que són el futur i, a la llarga, portaran gent més gran.

— I com pensa atreure'ls?

Obrint-nos més a la platja. Tenim una pista de ciment que cobrirem amb gespa artificial perquè s'hi pugui jugar a futbol sala i a tennis. I, com a gran novetat, portem un esport en exclusiva, el bossaball, una barreja de voleibol i futbol platja, amb cinc jugadors per equip que fan acrobàcies en un llit elàstic.

-— On neix el ‘bossaball' ?

Al Brasil! En alguns llocs d'Europa ja se'n practica una versió indoor a causa del clima. Ho presentarem els pròxims dos caps de setmana, amb una exhibició en què vindran jugadors europeus i un grup de música brasilera i tindrem una barra de bar.

— Què més farà per treure més partit a la ubicació davant del mar?

Llogarem les pistes de futbol sala, de pàdel i esquaix.

— Amb tot, aquest no és el millor moment per captar nous afiliats...

No t'ho pensis! Tenim dos veïns de pes: L'hotel W, amb 500 empleats; i la seu europea del Desigual, que obrirà a finals d'any i tindrà 1.200 treballadors. Estaria bé que part d'aquesta gent vingués al CNB pagant una quota horària.

— I així eixugarien el dèficit de prop de 400.000 euros d'aquest any?

Estalviar és a les nostres mans i s'ha de fer. Ja hem canviat el torn de neteja i, en lloc de fer-la de nit, la fem de dia per estalviar 80.000 euros anuals. També hem tancat una de les piscines els mesos d'hivern i ens suposa 100.000 euros.

— Té més mesures al calaix?

Tenim una sèrie de privilegis que no ens podem permetre. Per exemple, estudiem posar reguladors a les dutxes per evitar les despeses abusives d'aigua.

— Sort que encara és a principi del mandat, perquè farà molts amics.

El soci del CNB és tan fidel que, encara que li posem petites incomoditats, les acceptarà. Costarà canviar actituds però l'important és explicar-les bé.

— Quin és el motiu de la fidelitat?

Aquí no tenim el luxe d'altres gimnasos, però quan ensenyem el club a algú de fora i veu el mar, queda bocabadat. Amb tot, el que no es pot apreciar a primer cop d'ull és la relació entre els socis.

— Què vol dir?

L'ambient i el caliu que tenim. Quan et poses el barnús, que és l'uniforme del club, desapareixen les classes socials i polítiques.

— La nau capitana seguirà sent el waterpolo?

Sí. A Europa se'ns coneix pel waterpolo. A més, tenim la vela, el salt de trampolí i el frontó. També volem captar els surfistes de la Barceloneta, i cal no oblidar el ressorgiment del ta-ka-tà, un esport originari d'aquesta platja.

Clica per llegir l'entrevista original (25-02-2012)

El Ta-ka-tà, versió en línia per jugar sol o contra els altres

Una web agrupa diferents jocs en línia que ens ajuden a conèixer les tradicions de la Barceloneta, popularment conegut com el barri de l'Òstia. Un espai que apropa als més joves el coneixement d'uns els barris amb més caràcter de la ciutat de Barcelona.

Clica per veure a pantalla sencera

El Casal d'Adolescents i Joves, ajudat pel Pla de Barris de la Barceloneta i la Biblioteca Barceloneta - La Fraternitat ha creat una web que agrupa diferents jocs en línia. Aquests jocs ens permeten conèixer una mica més la història i els trets culturals tradicionals d'aquest barri de Barcelona.

La Barceloneta és un barri que tradicionalment s'ha mantingut força aïllat de Barcelona. Tot i ser part del centre històric de la ciutat, aquest barri format sobretot per pescadors i treballadors de les fàbriques relacionades amb aquesta indústria, ha mantingut una identitat cultural molt diferenciada dels seus veïns territorials.

En un moment de transformació del barri (desaparició de les indústries tradicionals, augment del turisme, ...) recuperar la seva història i les seves tradicions es converteix en una tasca prioritària. Així ho ha vist el Pla de Barris de la Barceloneta, i ha donat suport a la iniciativa de creació d'una plana web que reculli diferents jocs que ens permeten conèixer els racons emblemàtics de la Barceloneta.

Fins al 30 de novembre podem jugar a jocs tradicionals com el ta-ka-tà, a moblar un pis típic de la Barceloneta (els quarts de casa), reconèixer la forma de les onades o repassar la història d'aquest barri. Un cop passat aquest període, els que hagin demostrat més destresa en aquests reptes, rebran el premi corresponent.

I tu, ja has provat etslostia.cat?

Clica per llegir de la font original (25-10-2011) 

La Barceloneta acull el Torneig Ta-ka-tà

Al voltant d'una trentena    de participants s'han    donat cita sobre la sorra    de la Barceloneta amb    motiu del Torneig de    Ta-ka-tà, un esport no    gaire conegut que barreja    el voleibol i el tennis    platja.
La prova continuarà    aquest diumenge.

Clica per veure l'article original (02-10-2010)

Aviat, el ta-ka-tà del Club Natació Barcelona a BVisió

El passat dimarts 13 de juliol es va posar en contacte amb mi via email la Cristina Flores, productora de BVisió (Barcelona Visió), una web que ha endegat l'Ajuntament de Barcelona, dedicada a recollir contribucions en forma de vídeos i fotos de Barcelona.

Clica per engrandir

Aquell mateix matí mantenim un parell de converses telefòniques en les que m'explica com ha conegut el bloc, detalls d'aquest projecte de fer un reportatge sobre el ta-ka-tà, i em demana si conec algun practicant d'aquest singular esport.  

Li facilito el correu electrònic del gerent del CN Barcelona, el de la secretària del president, i el de la cap d'activitats, ja que em diu, i així és, que a la pàgina web del CN Barcelona només hi és el correu corporatiu.
 
I la Cristina ha tingut l'amabilitat de reenviar-me l'email que tot seguit li va enviar al Marc Blanquer, així com també ho ha fet amb els emails que ha enviat a la Susanna Codina i a la Meritxell Moncunill.

De: Cristina Flores
Fecha: 07/13/10 14:19:18
Para: mblanquer@cnb.es
Asunto: Entrevista TAKATÀ per Barcelona Visió

Hola,

Sóc la Cristina Flores i t'escric des del portal audiovisual Barcelona Visió, un projecte sense ànim de lucre de l'Ajuntament de Barcelona. L'Enric Meca m'ha donat el teu email perquè, com li he comentat prèviament a ell, ens agradaria molt poder entrevistar a algun practicant de TAKATÀ per a que ens parlés d'aquesta pràctica esportiva i ens mostrés com es juga.

El reportatge final tindrà una durada de 4 minuts i es podrà veure a www.bvisio.com, a www.bcn.cat i a les xarxes socials en les que participa Barcelona Visió (Facebook, DailyMotion,Yout Tube, Vimeo, Blip tv, Twitter, MySpace...) .

Em podrieu posar en contacte amb la persona indicada?

Moltes gràcies

--
Cristina Flores
....................
Dep. de Producció de Barcelona Visió
C/ Pare Laínez, 19 baixos
08025 Barcelona
T. 93 213 59 97
www.bvisio.com
www.deboomstudio.com

Breu introducció al ta-ka-tà

Manel Moscat, President Associació Catalana de Takatà — L'any 1913 neix als banys orientals de Barcelona un nou esport. Originàriament es diu "va a la mà" però poc després es va imposar l'actual nom "ta-ka-tà", que imitava el so de l'antiga pilota de cautxú colpejada amb el palmell de la mà.

(Vídeo del 23 de setembre de 1999)

El takatá y la paella

XAVIER THEROS | EL PAÍS | 17/06/2010

Durante años me llamó la atención un bar que había en la calle de Robadors, el Takata. Su nombre era un enigma para mí. ¿Se trataba del sonido onomatopéyico de unos tacones flamencos al golpear sobre el escenario? ¿O acaso existía una sutil relación entre el Japón imperial y el chino barcelonés? Tiempo después -cuando el Ayuntamiento lo desalojó, en bien de la nueva y biempensante imagen de la ciudad-, supe que había sido uno de los prostíbulos de más categoría de esa calle. Un bar de larga barra en la que las mujeres se apoyaban teatralmente como si fuese a empezar la función de un momento a otro, y con una discreta puertecita al fondo por la que se accedía a las habitaciones del piso superior. Conocer el pasado de aquel local no resolvió el misterio. Hasta que hace unos días, que, haciendo tiempo para ir a comer a un restaurante de la Barceloneta, me topé con unas personas que en la playa practicaban un curioso deporte. ¿A qué juegan?, le pregunté a un señor mayor que parecía enfrascado en la evolución del partido. Y él me respondió benevolente: al takatá.

Clica para ampliar

¡Euskera!, pensé para mí. Según pude averiguar, éste es el único deporte inventado en Barcelona; una mezcla entre el tenis y el voleibol, que se juega en parejas y que nació allá por la posguerra. En los años sesenta llegó a haber una competición anual que duraba 24 horas seguidas, organizada por el Club Natación Atlético. Y fue pasatiempo favorito para aquellos que utilizaron heroicamente nuestras playas cuando Barcelona parecía no tener mar. Mi amable informante me aclaró que la supremacía se la disputan un puñado de aficionados de la Barceloneta y de Badalona, que se reparten su origen.

Por supuesto, saber la historia de este juego no resolvió totalmente la incógnita del bar prostibulario de mi juventud, pero, al menos, le dio una explicación más que satisfactoria. No saben ustedes lo a gusto que comí ese día. A veces, lo que nos vincula de forma más íntima a nuestro origen son esos pequeños rompecabezas, que, en ocasiones especiales, somos capaces de descifrar. Eso y las paellas de Can Ros...

Clica para leer el artículo original (17-06-2010)

Francisco Bañeres (socio del CN Barcelona), fiscal del caso Millet

La libertad de Millet fractura la justicia

La fiscalía critica el auto del instructor y asegura que podría decretar la prisión

Fiscales ante la prensa. La fiscal jefa de Cataluña, Teresa Compte, acompañada por el fiscal del caso Palau, Francisco Bañeres (*),
primero por la izquierda, y el anterior responsable, Emilio Sánchez Ulled.

(*) Jugador de ta-ka-tà en el CN Barcelona

Clica per veure l'article original (22-10-2009)

Si t'ha interessat aquest post, potser que també t'interessi:

◘  Francisco Bañeres, socio del CN Barcelona (club denunciado por fraudes laborales y fiscales): "Si hay más 'casos Millet' ya los investigaremos"
◘  Hisenda no som tots: falta el Club Natació Barcelona de Sebastià Millans, Joan Vallvé, Susana Closa, ...

Ta-ka-tà al Club Natació Barcelona

Ta - ka - tà

Aquest esport de platja, popular, va néixer en el Club Natació Atlètic

27/9/2008 EL PIANISTA DEL MAJESTIC // ARTURO SAN AGUSTÍN

Els executius olímpics van ser sensibles, per exemple, amb la Xina i per això avui el ping-pong ja és esport olímpic. Barcelona, tot i les fanfàrries, va tenir menys sort i malgrat que alguns entusiastes com Manel Castells van intentar que el ta-ka-tà també fos esport olímpic, no van tenir èxit. Amb els executius olímpics s'ha de parlar de negoci, no d'esport. A Castells li deien el Nastase del ta-ka-tà.

Si trec avui aquí el ta-ka-tà, que va néixer el 1914, a la Barceloneta, al Club Natació Atlètic, és perquè avui, a les nou del matí, a la platja de la Barceloneta, el Centre d'Esports Barceloneta inicia la fase classificatòria de la gran final, que se celebrarà demà. El ta-ka-tà, ja ho saben, és una mena de tennis, que es juga a la platja amb pilota de tennis i amb la mà.

Es tracta, doncs, d'un esport de platja, popular. Per practicar-lo, només cal entusiasme, una samarreta vella i un banyador. I veu, perquè es crida molt, es crida tota l'estona en el ta-ka-tà. I potser també cal alguna gorra. Al sol sempre se li ha de tenir respecte. Fins i tot a l'hivern. Perquè un dels molts avantatges que té el ta-ka-tà és que es pot practicar durant tot l'any i fins a edats molt avançades.

Avui, a la sorra del passeig Marítim, a la platja, es podrà aplaudir exemplars com Antonio Gallardo, a qui un malvat li va posar de malnom el Soraya, perquè, com aquella breu emperadriu iraniana, té els ulls blaus i les pestanyes llargues. El barri és així i Gallardo és qui més ha contribuït a enriquir el lèxic popular barceloní.

Fa poc, estant amb Serrat a Riomaggiore, Itàlia, on va ser nomenat Patrimoni del Mediterrani, el cantautor va utilitzar l'expressió "A la cara, Williams, que no va néixer al Poble-sec sinó a la Barceloneta". Aquesta expressió, que entre els iniciats s'utilitza per dir que a la vida s'hi ha de posar coratge o s'han de tenir pebrots, la va crear el Soraya parodiant el nom de cert massatge o crema d'afaitar. És a dir, que Serrat pot lluir una samarreta blava on es llegeix Made in Poble-sec, però això d'"A la cara, Williams", va néixer a la Barceloneta, al passeig Marítim.

 
Clica per veure l'article original