Soci des de fa 66 anys, Juan Luis Abellán coneix bé el Club Natació Barcelona (CNB), del qual és el nou president. Exwaterpolista olímpic i seleccionador espanyol que havia estat director de l'Asland, ara té el repte de rellançar aquest club centenari.
 |
| Juan Luis Abellán —19/06/1933, 78 anys—
(Clica per a engrandir)
|
— Quina és la prioritat en la nova etapa del Natació Barcelona?
El club s'ha de modernitzar perquè cal augmentar els ingressos. Intentarem captar socis més joves, que són el futur i, a la llarga, portaran gent més gran.
— I com pensa atreure'ls?
Obrint-nos més a la platja. Tenim una pista de ciment que cobrirem amb gespa artificial perquè s'hi pugui jugar a futbol sala i a tennis. I, com a gran novetat, portem un esport en exclusiva, el bossaball, una barreja de voleibol i futbol platja, amb cinc jugadors per equip que fan acrobàcies en un llit elàstic.
-— On neix el ‘bossaball' ?
Al Brasil! En alguns llocs d'Europa ja se'n practica una versió indoor a causa del clima. Ho presentarem els pròxims dos caps de setmana, amb una exhibició en què vindran jugadors europeus i un grup de música brasilera i tindrem una barra de bar.
— Què més farà per treure més partit a la ubicació davant del mar?
Llogarem les pistes de futbol sala, de pàdel i esquaix.
— Amb tot, aquest no és el millor moment per captar nous afiliats...
No t'ho pensis! Tenim dos veïns de pes: L'hotel W, amb 500 empleats; i la seu europea del Desigual, que obrirà a finals d'any i tindrà 1.200 treballadors. Estaria bé que part d'aquesta gent vingués al CNB pagant una quota horària.
— I així eixugarien el dèficit de prop de 400.000 euros d'aquest any?
Estalviar és a les nostres mans i s'ha de fer. Ja hem canviat el torn de neteja i, en lloc de fer-la de nit, la fem de dia per estalviar 80.000 euros anuals. També hem tancat una de les piscines els mesos d'hivern i ens suposa 100.000 euros.
— Té més mesures al calaix?
Tenim una sèrie de privilegis que no ens podem permetre. Per exemple, estudiem posar reguladors a les dutxes per evitar les despeses abusives d'aigua.
— Sort que encara és a principi del mandat, perquè farà molts amics.
El soci del CNB és tan fidel que, encara que li posem petites incomoditats, les acceptarà. Costarà canviar actituds però l'important és explicar-les bé.
— Quin és el motiu de la fidelitat?
Aquí no tenim el luxe d'altres gimnasos, però quan ensenyem el club a algú de fora i veu el mar, queda bocabadat. Amb tot, el que no es pot apreciar a primer cop d'ull és la relació entre els socis.
— Què vol dir?
L'ambient i el caliu que tenim. Quan et poses el barnús, que és l'uniforme del club, desapareixen les classes socials i polítiques.
— La nau capitana seguirà sent el waterpolo?
Sí. A Europa se'ns coneix pel waterpolo. A més, tenim la vela, el salt de trampolí i el frontó. També volem captar els surfistes de la Barceloneta, i cal no oblidar el ressorgiment del ta-ka-tà, un esport originari d'aquesta platja.
Clica per llegir l'entrevista original (25-02-2012)
Blavor, l'himne del CN Barcelona (any 1975)
Blavor, amb el baríton Marcos Redondo (any 1932)
6 comentaris:
Sr. Meca, no es elefante ni valiente bloquear las cuentas de la gente por decir simplemente la verdad sin mentir ni ofender a nadie, porque bloquea la mía cada vez que no le interesa la verdad?
Tampoco es correcto que al Sr. Pepe Bedmar buen profesional en su trabajo, gran persona, compañero del frontón y del takata, la hagas pasar como administrador de este blog.
No sabemos a que te dedicas (seria interesante que ya que criticas la profesión de todos, por lo menos dijeras tu profesión, esta claro que la política no es lo tuyo e implicas a personas utilizando nombres falsos.
Si el Club Natación Barcelona esta tan mal, tanto económicamente como sus instalaciones con un futura que auguras tan mal, porque no te apuntas a otro de los muchos clubs que hay en Barcelona o Badalona (mas cerca de tu casa) y te olvidas de una vez del CNB.
Normalment es diu que és la nuesa qui n'elimina les classes socials, però en aquest club es veu que si tens barnús encara és més efectiu ...
La historia del Club Natación Barcelona cada dia se acerca más al mito de Sisifo, o el eterno recomienzo.
Se ahorran 80.000 € en turnos de limpieza, 100.000 € cerrando instalaciones ... y les cascan 500.000 € de sanciones por fraudes laborales.
¡Y espérate cuando venga Hacienda con las rebajas! Lo dicho: un pasito pa'lante y muchos pasitos pa'tras.
Si realment s'estimen el Club s'haurien de mirar de denunciar l'anterior Junta i demanar-ne les responsabilitats.
No és d'extranyar que un país com aquest, o el mateix club per cas, estigui en crisi: ningú és responsable de res i les coses passen perquè han de passar.
¿ENTONCES POR QUÉ EL SEÑOR ABELLÁN SE PASA LOS ESTATUTOS DEL CLUB POR SUS BOLSAS ESCROTALES?
¿Por qué no puedo regresar al club a pesar de haber afirmado de que respetaría los estatutos y si él era presidente yo podría regresar? ¿Por qué miente descaradamente diciendo que yo entré al club insultando para hacerme de nuevo socio?
¿Qué me contestas a esto, anónimo del comentario 1 (que me dice Meca que a veces firmas como Juan C.)?
Parece que me conoces porque me tildas de buen profesional en mi trabajo, gran persona, y compañero del frontón y del takatá.
Fíjate en los dos cojoncitos que le cuelgan a tu presidente, cuando se duche, y si los tiene irritados ya sabes que es de frotárselos con los estatutos del club.
Pepe, amigo, si a la vieja gloria del waterpolo que tenemos de presidente (pronto cumplirá 79 años la criatura) se le cayera la cara, se rajaría el cemento de toda Barcelona y de las provincias aledañas. Te mando un saludo.
Publica un comentari a l'entrada