Joel Esteller, fotografiat a la piscina Pere Serrat del CN Sant Andreu abans d'un entrenament (Clíca-la per engrandir-la) |
La incorporació de Joel Esteller al CN Sant Andreu va ser un dels traspassos més sonats del mercat de fitxatges del final de curs passat i la major evidència del mal moment pel qual passa el CN Barcelona, on havia anat creixent sota l'estricta tutela del seu pare, l'entrenador Toni Esteller. “La directiva del CN Barcelona va decidir no apostar econòmicament pel primer equip de waterpolo, i aleshores em vaig haver de buscar altres alternatives. Tenia més d'una oferta, però em vaig decidir pel CN Sant Andreu per no haver de marxar de la ciutat i poder continuar amb els estudis d'empresarials a la Pompeu Fabra”, explica el jugador.
El club de la seva vida
El canvi d'aires, el traspàs de la Nova Escullera del CN Barcelona al Fabra del CN Sant Andreu, no va ser fàcil: “El CNB és el club de tota la meva vida, dels 25 anys que tinc. En sóc soci i m'estimo el club. A més, sempre m'havia entrenat amb el meu pare. El 2005, en l'última lliga que va guanyar, jo era el que portava les aigües. Penso que estan passant per la pitjor època de la història del club. Espero que se'n surtin, i a mi em servirà per viure noves experiències”. Casualitats de la vida, Joel és ara a les ordres de Xavi Julià, que va ser durant moltes temporades el segon de Toni Esteller i que fa un any i mig també va haver de marxar del CN Barcelona a conseqüència de la crisi. “Qui em va fitxar va ser Carlos Bellón, però ara a finals de setembre l'han substituït per Xavi Julià, que per a mi és com un segon pare i que ja m'havia entrenat de ben petit”, explica el pitxitxi de l'últim campionat.
El bon paper de Joel Esteller en l'última temporada li va obrir les portes de la selecció espanyola, amb la qual va competir en la lliga mundial i en els Jocs del Mediterrani. A última hora, però, va quedar fora dels escollits per competir en el mundial de Barcelona. “Jo ho vaig donar tot. Sabia que era difícil, però en Rafa Aguilar no em va escollir. En tot cas, estic molt content del meu debut i la consecució de la medalla de plata en els Jocs del Mediterrani de Mersin”, subratlla. En aquest sentit, l'exjugador del CN Barcelona no vol pensar en una hipotètica tornada a la selecció estatal i està centrat a fer-ho al millor possible en el seu nou club, el CN Sant Andreu.
La lesió lumbar
Aquest curs no ha començat gaire bé per a Joel Esteller, que arrossega unes doloroses molèsties a la zona lumbar des de fa un mes i mig, i que li va fer perdre les dues primeres jornades del campionat. “Ja fa temps que faig rehabilitació, però no m'acabo de recuperar. No puc xutar del tot bé ni doblegar-me”, explicava diumenge encara amb les seqüeles del seu debut contra el CN Terrassa.
El flamant fitxatge del CN Sant Andreu considera que aquesta lliga, més enllà de l'Atlètic Barceloneta, serà molt equilibrada: “Serà una lliga boja. Penso que el Terrassa pot acabar segon, però entre el tercer i el novè tots podem guanyar o perdre amb qualsevol rival. Pot passar de tot”. Pel que fa a la possibilitat de revalidar la condició de pitxitxi, és una qüestió que no li fa perdre el son: “No em considero un golejador nat. Penso que el títol de l'any passat s'ha de considerar una anècdota i s'haurà de veure si en el CN Sant Andreu també tinc la responsabilitat de xutar tant com tenia en el CN Barcelona. Faré el que demani l'entrenador, perquè en l'equip ja hi ha grans llançadors, com ara Tomas Bruder, Dani Hernández i Javier Gorría”. I afegeix: “Evidentment prefereixo guanyar partits i no marcar cap gol [en referència a la derrota contra el Terrassa]”. De moment, els màxims artillers del campionat són Arpad Babay (CN Catalunya) i Svilen Piralkov (CN Mataró Quadis), amb catorze i tretze gols respectivament en les primeres jornades de lliga.
El cor dividit
Tot i estar concentrat en la competició de lliga, Joel Esteller també té el pensament a quilòmetres de distància, als Estats Units, on estudia i s'entrena la seva xicota, Clara Espar (Universitat de San José), que seguint les passes de la seva germana gran (Anna) aquest curs ha iniciat una nova aventura americana. “Estic content, li està anant molt bé i és una oportunitat que havia d'aprofitar. Cada dia s'ha de llevar a 2/4 de 6 del matí i s'està entrenant moltíssim. Per Nadal podrà venir uns dies cap aquí i quan torni ja començaran la competició de lliga”, explica il·lusionat.