Si sólo fuera por las reiterativas derramas ...

La foto més famosa d'Albert Einstein

La famosa foto d'Albert Einstein traient la llengua és sens dubte una icona dels nostres dies i gairebé sempre es pren com una foto "simpàtica".
S'interpreta com una visió còmica del geni, en la qual fa una ganyota per al fotògraf a manera de "gràcia". Però gens més lluny de la realitat, aquesta foto va ser presa el 14 de març de 1951 pel fotògraf Arthur Sasse, que finalment, malgrat que a Einstein li envoltaven diversos fotògrafs, va ser l'únic que va captar el moment.

I precisament la presència de tots aquests periodistes va causar la ganyota del físic d'origen alemany. Sortia d'un homenatge pel seu 72 aniversari, va néixer el 14 de març de 1879 i enfront de l'assetjament de fotògrafs i reporters va cridar diverses vegades "Ja n'hi ha prou!" i finalment va treure la llengua amb la intenció d"espatllar" les fotos.

Com sabem, el resultat va ser justament el contrari i la foto que va aconseguir fer Sasse es va convertir en una icona i probablement en la foto més famosa d'Albert Einstein.

Avís per a navegants: Cal anar amb compte, que mai sap un amb quina cara passarà a la posteritat.

Per al Quimet Fernàndez, amb molt de carinyo

Paga la pena veure aquest vídeo fet per Pixar i guanyador de l'Oscar com a millor curt d'animació l'any 1997. Jan Pinkava dirigeix la història d'aquest avi que juga una partida d'escacs en el parc contra si mateix, i és capaç de fer-se trampes per guanyar.

Els 6 manaments d'Ingvar Kamprad (IKEA)

Ingvar Kamprad és el fundador de l'arxiconeguda IKEA. Va començar a molt primerenca edat, guanyant-se uns cèntims distribuint a domicili, als seus veïns, petits objectes d'ús quotidià - encenedors, llumins, bolígrafs, rellotges -, i va acabar fundant en 1943 IKEA, un gegant de la fabricació i distribució mundial de mobles. Aquest senyor, de 82 anys d'edat, resulta que té una llista de "manaments" que aplica a la seva vida diària, i que li van ajudar a arribar a la posició que ocupa avui dia de multimillionari emprenedor.

1.- Només deixes de cometre errors mentre dorms.

2.- Divideix la teva vida en unitats de 10 minuts i sacrifica les menys possibles en activitats insignificants.

3.- La burocràcia complica i paralitza. La planificació excessiva és la principal causa de 'mort corporativa'.

4.- Acaba el treball que tens pendent cada dia. És el millor somnífer.

5.- La felicitat no està en arribar al teu objectiu, sinó en el camí cap a l'objectiu. Així que esborra la paraula impossible del teu diccionari.

6.- Reflexiona: si és bo per als nostres clients, ho serà també per a tu a llarg termini.

D'ells, el més inspirador em sembla el segon: Divideix la teva vida en unitats de 10 minuts i sacrifica les menys possibles en activitats insignificants. La veritat: quantes vegades al dia ens dediquem a perdre el temps en ximpleries, o a fer coses que no ens agraden i de les quals no traiem cap profit (donar voltes als mateixos problemes, rumiar venjances, barallar-se sense fi, criticar, ...).

Doncs això: si penséssim que la nostra vida es divideix en períodes de 10 minuts ens aniria millor, a l'estar obligats a reevaluar els nostres objectius cada 10 minuts. Llavors es canvia de perspectiva: el dia ja no sembla interminable, el temps ja no ens sembla que es pot perdre perquè sempre "hi haurà més"... Un molt bon consell, sí senyor.

Olimpíades i Jocs Olímpics

Hi ha molta gent que anomena indistintament als JJOO i a les Olimpíades, però hi ha una diferència entre els dos termes. Fem una mica d'història (gràcies Wikipedia):

Els jocs originals es remunten a l'any 776 aC, quan els antics grecs van començar a celebrar-los en la ciutat d'Olimpia, fins a l'any 393 dC. En l'any 1896 la idea va ser represa pel noble francès Pierre Frèdy, Baró de Coubertin, donant origen a l'era dels Jocs Olímpics Moderns, en la capital grega d'Atenes. Acostumem a anomenar als Jocs també com a Olimpíadas, però això és un error. Olimpíada era el nom que rebia el període de quatre anys entre uns Jocs Olímpics i els següents.

Això vol dir que ara mateix estem en una Olimpíada, ja que estem entre uns Jocs Olímpics i altres.

Estàs "plutejat" en el teu treball?

"Plutejat" ( "plutoed" en anglès) és la paraula de l'any, segons la American Dialect Society. Inspirada en la "tràgica" història del planeta Plutó, que va ser menyspreat pels astrònoms internacionals i devaluat al rang de "planeta nan", reflecteix l'impacte que aquest fet va tenir en la societat, la qual va reaccionar d'una manera molt emocional i va traslladar aquest fet a la vida real, en forma d'humor negre. D'aquesta manera, "estar plutejat" en la vida real significaria ser "menystingut", rebaixat de rang.

I tu, et sents "plutejat"?

Som realment insignificants

La Terra vista des de 6000 milions de kms de distància és això,

i ens recorda l'insignificants que som en realitat.

XI Triatló sprint BCN 2008

Continua la bona temporada del CNB !

XI Triatló sprint de Barcelona
Tri Trials Series 2008
CIRCUIT CATALÁ

20 de juliol de 2008, 750 mts de natació, 20 km ciclisme i 5 km de cursa a peu

CLASSIFICACIÓ MASCULINA
1. Francesc Godoy (CN Barcelona)
2. Albert Parreño (CN Reus Ploms)
3. Xavier Llobet (CT Manresa)












Albert Parreño (2n), Francesc Godoy (1r) i Xavier Llobet (3r)
al pòdium de l'esprint de Barcelona

Via: CNBTriatló

El cor del vice-president Meseguer

Des d'aquest bloc volem desitjar-li al Sr. Pere Meseguer, vice-president econòmic del Club, que es recuperi de l'ensurt que li ha donat el seu cor. I que siguin molt exitosos els bypass que li han de fer ben aviat. El volem en la propera assemblea, en plena forma i amb un cor ressistent.

Es va esborrar el vice-president Moncunill?

Ens comenten que a la darrera assemblea ordinària del 22 d'abril d'enguany, on la Junta directiva va colar un altra derrama, el vice-president Frederic Moncunill no s'hi va presentar -i cap membre de la Junta va justificar la seva absència- perquè estava a Panamà. Desconeixem i no ens interessa els motius del viatge del Sr. Moncunill a Panamà.

Alguns han comentat que el Sr. Moncunill es va esborrar de l'assemblea per culpa de la derrama. Potser perquè, com s'ha sentit, no veia correcte demanar-la? O per la vergonya de ser-hi a la taula presidencial assumint el fracàs en la gestió econòmica del Club, i estalviar-se els comentaris gens afectuosos dels socis i sòcies presents? No se'ns va assegurar en la darrera assemblea que s'havien acabat les derrames?

Tan difícil és que el Sr. Moncunill, que viu a Alacant i trepitja molt poques vegades al llarg de l'any el nostre estimat Club, no faci coincidir les assemblees del CNB amb esdeveniments de la seva vida privada que ni ens van ni ens vénen?

Desitgem que no es torni a repetir l'absència a una assemblea de socis/ies de qui, diuen, és el personatge més influent en les decisions de la junta directiva del CNB. Per l'actual i crítica situació económica del Club, vice-presidir-lo d'una manera més presencial hauria de ser una de les prioritats del Sr. Moncunill. La gent del bloc l'esperem amb delit en la propera assemblea de socis i sòcies.

PS. Fa una 7mana el propi Moncunill afirmava que desconeixia l'existència d'aquest bloc. Bloc que córre de boca en boca pel Club, que coneixen i segurament visiten el president Millans, el gerent Blanquer, la secretària Codina i la "germaníssima" Meritxell Moncunill. Si realment no en sabia res d'aquest bloc, aleshores és que per a ell hi ha quelcom més que una considerable distància física entre Alacant i el nostre Club.

Microcosmos CNB

El novençà que acaba de fer-se soci tard o d'hora s'ha de sentir dir pel veterà: "És la millor decisió que has pres a la vida". D'entrada no ho entén: ell creu que no ha fet més que apuntar-se a un gimnàs amb piscina, per allò de fer salut. Però poc a poc comença a ser conscient que ha passat a formar part d'un microcosmos especial amb codis propis.

D'entrada, el barnús que ha de portar ha de ser vell i gastat, com més millor: això dóna pedigree. Segurament es tracta d'un tic de quan era un club exclusivament masculí. Més tics: hi ha un banyador masculí, negre, que es ven a la botiga del club -enlloc més- i que també confereix estatus d'habitué. És un banyador alt de cintura, com el de Burt Lancaster a El nadador, i de cotó, cosa que implica que al cap d'uns quants banys es dóna irremissiblement, amb el perill de deixar escapar allò que hauria de mantenir recollit. En una època es veu que la botiga va deixar de tenir-ne, per considerar-la una peça del tot superada per la moda, però les protestes van ser tals que ràpidament va tornar-ne a tenir en estoc.

Hi ha també una morenor especial del nata. És la morenor lluent i uniforme dels qui prenen el sol tot l'any, plogui o nevi. Per dir-ho de forma gràfica i entenedora: la morenor del Quique Guasch. Pel que fa a la manera de prendre el sol, el veterà sempre ho fa a redós d'un mur, ja sigui a la piscina salada o al ta-ka-tà, esport autòcton del qual la tribu se sent profundament orgullosa. Pel que fa a la postura més adequada per fer bronzo, el novençà faria bé de fixar-se en un cartell d'un espectacle de Carles Flavià -un altre soci il·lustre- en què apareix eixarrencat entre dues cadires de platja. No cal dir que porta el precriptiu banyador negre.

I finalment hi ha un lenguatge del club, un idiolecte empaltat de Barceloneta. A mi me'l va ensenyar l'Agustí Carbonell. Consisteix en intercalar "xato" i "maco" amb certa freqüencia a les frases, en posar-hi uns quants renecs, especialment quan un està perdent al dòmino, i en parlar del Barça o el d'un nou lloc per endrapar amb el veí de guixeta.

Jo no sé si quan m'hi vaig apuntar vaig fer la millor cosa que he fet a la vida. Ara, per "fer unes rises", com diria el Carbonell, i, si s'escau, una mica d'esport, enlloc s'hi està tan bé.

Agustí Fancelli (Quadern d'El País, 1-nov-2007)

Il·lustració de la vida mateixa

M'ha fet gràcia aquesta publicitat d'un conegut periòdic d'economia. És cert, vivim temps difícils: "We live in Financial Times".