No els hi agraden els socis espavilats. Porten molts i molts anys prosperant poc a poc, a l'ombra, readaptant-se amb cada nova assemblea general de socis (amb noves derrames o augments desorbitats de quotes i/o serveis), estenent els seus tentacles per acabar amb els que són com tu.
Et fan passar cada quatre anys per les urnes per alimentar la fantasia d'un club democràtic, fabriquen la idea d'un club modern per ocultar l'autèntic domini que tenen sobre la massa social.
Són ferotgement corporativistes quan amenaces els mecanismes del seu poder. Criden a files als seus acòlits, perquè si els critiques a ells estàs criticant al club. Es pensen que ells són el club, quan no són més que directius temporers, instruments amb els quals executar els interessos de l'entitat que gestionen.
Fan i desfan al seu antull. Interpreten les lleis del club, els seus estatuts, segons els convé, i si cal se'ls salten a la torera. Quan els felicites trauen pit, i quan els critiques s'inflamen com sangoneres a punt d'esclatar. En aquest darrer cas no dubten en utilitzar els recursos del club en el seu propi benefici a fi d'assegurar els seus privilegis.
Per sort se'ls hi escapa algun reducte de poder. Internet, per exemple, és un lloc que els hi està causant autèntic mal, un lloc on s'arrepleguen socis i no socis del CN Barcelona per rosegar els seus fonaments, socis i no socis amb un mínim de sentit comú i amb capacitat crítica, que s'adonen de les greus irregularitats i dels fraus que han comés, presumptament o no, aquests fatxendes.
I ara relaxa't i gaudeix del club per fer esport o el que més et plagui, perquè ens espera un 2011 trepidant i curull de sorpreses.