L’Associació Catalana de Surf (ACS) s’ha involucrat amb la plataforma ciutadana ‘Bomba a l’Hotel Vela’ que agrupa associacions de veïns de la capital catalana que estan en desacord amb la construcció a la zona del Port de Barcelona d’un hotel de luxe, just a la línia de mar. Segons l’ACS, el projecte de l’hotel en qüestió preveu la construcció d’espigons per dotar a la infraestructura turística d’una platja que qualifiquen de ‘privada’, espigons que, a més a més, faran desapareixer les ones d’aquella zona del litoral barceloní.dissabte, 19 de setembre del 2009
Els surfistes catalans contra l’Hotel Vela
L’Associació Catalana de Surf (ACS) s’ha involucrat amb la plataforma ciutadana ‘Bomba a l’Hotel Vela’ que agrupa associacions de veïns de la capital catalana que estan en desacord amb la construcció a la zona del Port de Barcelona d’un hotel de luxe, just a la línia de mar. Segons l’ACS, el projecte de l’hotel en qüestió preveu la construcció d’espigons per dotar a la infraestructura turística d’una platja que qualifiquen de ‘privada’, espigons que, a més a més, faran desapareixer les ones d’aquella zona del litoral barceloní.Per a la l’ACS l’edificació de l’hotel, ja culminada, així com l’alteració de la línia marítima constitueix una il·legalitat per part de l’Ajuntament de Barcelona i del Ministeri de Foment, fet que d’acord amb els moviments ciutadans contraris al projecte volen denunciar per la via judicial.
A més, per al pròxim dia 27 de setembre, preparen una ‘manifestació per mar’ que consistirà en una remada simulant un assalt a l’hotel.
Clica per veure notícia original (18-09-09)
Etiquetes de comentaris:
hotel vela,
surf
divendres, 18 de setembre del 2009
Pedro Ruíz (ex-CNB), en plena forma
Barcelona, 1947 • Subcampió d’Espanya en gimnàstica esportiva infantil i saltador de trampolí al Club Natació Barcelona.
Canal Veo7 - Programa "La Vuelta Al Mundo" (15/09/09)
Etiquetes de comentaris:
soci/ia cnb
dijous, 17 de setembre del 2009
Potser a tú també, Joan Vallvé Ribera "el decano"?
Etiquetes de comentaris:
humor,
vice-president vallvé
El CN Barcelona, en el XII Campeonato de Europa Master
Tras la inauguración de ayer en la Plaza de San Juan de Dios de Cádiz, hoy arranca el Master Europeo de natación con la participación de más de 4.000 nadadores.
Alemanes y españoles serán los más numerosos del campeonato, que contará con la presencia de varios representantes sevillanos.
La competición, organizada por la Federación Andaluza de Natación, se divide en tres ramos diferenciados que se disputarán en distintos complejos deportivos.
Las disciplinas de natación y sincronizada competirán en el Complejo Deportivo «Ciudad de Cádiz». En Puerto «El Cano» podrán verse las aguas abiertas, mientras que los saltos serán en el Polideportivo San Pablo de Sevilla hasta el día 20.
Alemanes y españoles serán los más numerosos del campeonato, que contará con la presencia de varios representantes sevillanos.
La competición, organizada por la Federación Andaluza de Natación, se divide en tres ramos diferenciados que se disputarán en distintos complejos deportivos.
Clica per engrandir
Las disciplinas de natación y sincronizada competirán en el Complejo Deportivo «Ciudad de Cádiz». En Puerto «El Cano» podrán verse las aguas abiertas, mientras que los saltos serán en el Polideportivo San Pablo de Sevilla hasta el día 20.
Clica per veure la notícia original (15-09-09)
Etiquetes de comentaris:
natació màsters,
vinyeta
dimecres, 16 de setembre del 2009
Tai-txi al CN Barcelona
Manel Aguilar, reconegut mestre de tai-txi, i avui sortosament monitor (*) en el CN Barcelona d'aquest art marcial xinés, fent una exhibició davant de les seves alumnes, aquest passat juliol i a les instal·lacions del Club.
(*) Correctament contractat
Etiquetes de comentaris:
tai-txi
dimarts, 15 de setembre del 2009
" ... un directivo actual de la Junta no se comerá como tal los turrones de esta Navidad."
Bústia del soci/ia
Sr. Ramón,
No sabe Vd. lo bien que me lo paso cada día leyendo el blog del amigo Meca, y ver como la Junta Directiva de su club continúa tomándoles el pelo a todos los asociados, defraudando presuntamente al Estado y al Tesoro Público, ocultando informes de auditoría a los socios, falseando presuntamente los estados financieros y contables de la entidad y vendiéndoles la 'moto' de un contrato fantasma para un centro de talasoterapia.
Ya han entrado otros actores en este melodrama, como los inspectores de Treball. Faltan más para que sea la obra coral que merecer ser representada para los chiripitifláuticos de la Junta. Vamos a ver si conseguimos que entren en escena los inspectores de Hacienda, los responsables de La Perla, y hasta el mismísimo auditor del club.
Ya le auguro que un directivo actual de la Junta no se comerá como tal los turrones de esta Navidad. Amigo Ramón, información —y de primera mano— es poder. ¿Acepta una apuesta, o prefiere seguir con los cuernos que cada día le coloca el 'Pelucas'?
Ya han entrado otros actores en este melodrama, como los inspectores de Treball. Faltan más para que sea la obra coral que merecer ser representada para los chiripitifláuticos de la Junta. Vamos a ver si conseguimos que entren en escena los inspectores de Hacienda, los responsables de La Perla, y hasta el mismísimo auditor del club.
Ya le auguro que un directivo actual de la Junta no se comerá como tal los turrones de esta Navidad. Amigo Ramón, información —y de primera mano— es poder. ¿Acepta una apuesta, o prefiere seguir con los cuernos que cada día le coloca el 'Pelucas'?
¿Se da cuenta de que es divertido? Claro que esta peculiar visión tan irónica, sólo la he conseguido siendo accionista de un prestigioso club deportivo, pagando una cuota mucho más económica, teniendo más servicios gratuitos, instalaciones en perfectas condiciones de uso —no como la sala de fitness del CNB— e incluso plaza de aparcamiento asegurada sin coste adicional alguno.
Y aún queda la mayor carcajada pendiente de llegar. ¡LAS DERRAMAS que les van a caer! Una tras otra, para poder así subsistir con la precariedad que caracteriza al Club Natació Barcelona. Todo por obra y gracia de la infumable gestión del "Peluca's Team".
¿No me negará que no es para partirse de risa? Un poco de ironía en estos tiempos de crisis, no les vendrá nada mal.
Y para acabar sólo decirle que hay una serie de socios/as que viven pendientes de lo que se escribe en el blog, como Enrique 'el vendido' Talavera, que se conecta día sí, día también ... desde su lugar de trabajo. Hoy también, por supuesto. ¡Qué obsesión la de este individuo!
Clica per engrandir
Juan Carrasco
Ex-socio (por baja voluntaria)
Etiquetes de comentaris:
bústia del soci/ia,
vinyeta
dilluns, 14 de setembre del 2009
Joan Vallvé Ribera, ¿cuántos lunes te quedan en la Junta?
Etiquetes de comentaris:
vice-president vallvé,
vinyeta
Hombre "Moncu", ¿has sido tú?
Entre los múltiplos parámetros que nos facilitan los diferentes contadores que fiscalizan las conexiones a este blog, está el de la procedencia geográfica.
Y debemos admitir que es todo un honor que nos visiten desde Alicante, en donde vive y trabaja el vicepresidente primero del CNB, el inefable Federico Moncunill. Uno de los máximos artífices de la grave situación económica e institucional de este club, tras el octogenario presidente Millans.Ya va siendo hora de que en esa bella provincia se vayan enterando de que el "secretario del turrón" será responsable, juntamente con los otros chiripitifláuticos directivos de la Junta, del presunto fraude fiscal del CN Barcelona.
Y que el Club que vicepreside —mal, muy mal— desde Alicante, está siendo investigado por funcionarios de, por lo menos y que sepamos, un Ministerio.
Y que el Club que vicepreside —mal, muy mal— desde Alicante, está siendo investigado por funcionarios de, por lo menos y que sepamos, un Ministerio.
Clica per engrandir
Clica per engrandir
Nos comenta el ex-socio Juan Carrasco que aunque el socio Enrique Talavera (ése sujeto que se vendió por vete tú a saber qué plato de lentejas) se ha dado de baja como suscriptor del blog, él se entera puntualmete de cuándo se conecta al blog desde su domicilio profesional, de qué páginas visita, de cuánto tiempo permanece conectado, ...
Clica per engrandir
Etiquetes de comentaris:
frau fiscal,
vice-president moncunill
divendres, 11 de setembre del 2009
¿También te asusta, Federico Moncunill "secretario del turrón"?
Etiquetes de comentaris:
humor,
vice-president moncunill
Regates de patí català davant del Club Natació Barcelona
1) XXV Trofeu Filatèlia 19-20.SET
2) Gran Premi de Barcelona 2009 24, 26 i 27.SET
3) LXVIII Trofeu La Mercè 26-27.SET
En aquesta edició de La Mercè, s'inaugura trofeu, doncs l'any passat se'l va endur en propietat en Xavi Roca després de tres victòries consecutives.
Les obres del nou passeig marítim estan a punt de concloure i això faclita l'accés dels remolcs. En els anuncis adjunts s'adjunta un croquis.

Arxius adjunts a aquesta notícia:
Etiquetes de comentaris:
patí a vela
dijous, 10 de setembre del 2009
Chiripitifláuticos del CN Barcelona, ¡al final os han pillado!
Etiquetes de comentaris:
frau fiscal,
junta directiva,
vinyeta
Denúncies a peu de platja
Els Mossos obren una oficina permanent al barri de la Barceloneta
Amb el banyador i les xancletes i, si hi ha hagut una mica de sort, en samarreta. Aquesta és la indumentària de la majoria d’usuaris de l’oficina de denúncies dels Mossos d’Esquadra a la Barceloneta, que funciona des del 8 juliol. Tot i ser una vella reivindicació del barri, al principi només s’hi recollien unes cinc denúncies diàries. Però, en qüestió d’una setmana, els usuaris van créixer un 300%. A finals d’agost, ja es rebien fins a 25 denúncies diàries.
“És un servei que ha estat molt ben rebut, sobretot pels veïns, que a banda de denunciar també es passen per l’oficina per intercanviar informació amb els agents”, explica el sergent Joaquim Estrada, cap del grup de proximitat de la comissaria de Ciutat Vella.
El 80% de les denúncies tenen com a víctimes turistes als quals han robat aprofitant un descuit mentre eren a la platja. Els veïns també denuncien furts i altres tipus delictius, com els robatoris amb força. Molts d’ells es passen per la nova oficina encara que no hagin patit l’acció dels delinqüents. “Prenen el pols al barri i ens ho comuniquen”, afirma el sergent Estrada. Una informació valuosa que ha permès resoldre moltes investigacions.
Ara la gran incògnita és com funcionarà l’oficina a l’hivern, ja que l’afluència a les platges disminueix considerablement. No obstant, el sergent Estrada confia en la dinàmica del barri: “El veí de la Barceloneta reclama molt la presència dels Mossos i un contacte continuat, una relació de confiança”.
Oficina d'Atenció al Ciutadà (OAC) dels Mossos d'Esquadra a la Barceloneta
Oberta tots els dies de l'any de 08:00 a 20:00 Oficina d'Atenció al Ciutadà (OAC) dels Mossos d'Esquadra a la Barceloneta
C/ Almirall Cervera, 29
Clica per veure l'article original
Etiquetes de comentaris:
barceloneta,
denúncia,
premsa
dimecres, 9 de setembre del 2009
Nadie puede con el Atlètic Barceloneta
El equipo de waterpolo del barrio marinero ha encadenado 126 victorias y 11 títulos nacionales desde 2005
Con 500.000 euros de presupuesto,
el equipo es el más potente de España
El 6 de noviembre de 2005, el plantel de waterpolo del Atlètic Barceloneta, integrado por 10 jugadores, reunieron 250 euros para apostar que ganarían ese mismo día al eterno rival y vecino del barrio, el todopoderoso Club Natación Barcelona. "Nunca habíamos hecho una porra ni apostado un euro", relata David Martín, capitán del Atlètic Barceloneta. "Ese día teníamos buenas sensaciones y, por qué no, decidimos apostar por nuestra victoria. Y, el premio, para nosotros era bueno. Podíamos ganar 2.500 euros".
Aquel día, en el arranque de la Liga, en la primera jornada, el Barceloneta recibía en su piscina al campeón de Liga, el CN Barcelona. Lo tenían todo a su favor: afición, pileta propia y el convencimiento de un equipo ya trabajado y compenetrado dispuesto a ocupar el espacio del éxito del vecino del barrio y marcar una época. Resultó ser todo lo contrario. "Perdimos por 12 a 14", recuerda Martín. "Fue la única apuesta y nos juramos que nunca más volveríamos a tirar el dinero".
Y lo que David Martín y sus compañeros no sabían es que aquella derrota sería la última que cosecharían. Perdieron 250 euros, pero comenzaron a ganar partidos y a sumar títulos. Aquella temporada se proclamarían campeones de Liga, un título que el pasado 8 de mayo ratificaron por cuarta vez consecutiva en la final ante el Terrassa y, al mismo tiempo, sumaron 126 partidos consecutivos sin conocer la derrota.
Sólo una pequeña mancha al reciente palmarés de la máquina del waterpolo español: el empate del 17 de noviembre de 2007 en la piscina de la escollera del CN Barcelona (11-11), resultado que truncó, entonces, la racha de 69 victorias del Barceloneta y dos años y 11 días ganando.
Nombres de jugadores y entrenadores de izquierda a derecha y de arriba abajo:
Jesús Martín, Nathaniel Miller, Víctor García, Marc Minguell,
Xavier Garcia, Daniel López, David Martín, Felipe Perrone,
Santi Fernández, Adrià Delgado, Edu Mínguez, Fran Fernández,
Petar Trbojevic, Albert Español y Marc Minguell.
Xavier Garcia, Daniel López, David Martín, Felipe Perrone,
Santi Fernández, Adrià Delgado, Edu Mínguez, Fran Fernández,
Petar Trbojevic, Albert Español y Marc Minguell.
"El éxito del Barceloneta radica en un equipo de amigos y el cambio de mentalidad de la directiva al apostar por el waterpolo", señala ahora Martín, que recuerda aquella apuesta como una anécdota, "una ironía del destino". "Sólo es un dato", cuenta Santi Fernández, técnico del Barceloneta. "El equipo sigue con el planteamiento fijado hace cuatro años". Hace ya tiempo que el entrenador aragonés dejó de tener en cuenta los números, aunque es un tipo a quien le gusta ganar y ganar. Los marineros parecen no tener rival en las competiciones nacionales, como avala el haberse proclamado campeones de los últimos 11 títulos: cuatro Ligas, cuatro Copas y tres Supercopas.
El Barceloneta es el equipo que batir. En España existen buenos equipos como el Barcelona, que con 39 títulos es el gran dominador en la historia de la Liga, y ahora el Terrassa ha entrado a disputar la supremacía del Barceloneta. Pero esos dos equipos están lejos del potencial del equipo del barrio costero. El equipo que entrena Santi Fernández tiene un presupuesto que ronda los 500.000 euros, mientras que sus inmediatos perseguidores apenas llegan a los 100.000. "Quiero hacer un equipo de Champions". Desde que llegó al Atlètic Barceloneta en 2001, tras ganar dos ligas con el Canoe (1999-2000), la cualidad que ha definido a Santi Fernández ha sido la ambición. "El objetivo es ganar todo lo que tengamos a nuestro alcance, y más", reitera. Lleva tres años y seis meses invicto en España. Europa es la asignatura pendiente, un título que el rival deportivo y vecino, el CN Barcelona, ya ganó en 1981 con el mítico equipo de los Estiarte, Jané, Marimón, Chillida y compañía. Y otro equipo, el Catalunya que lideraban el fallecido Jesús Rollán y Pedro García consiguió el cetro en 1994. Es un título por el que Santi Fernández suspira, aunque es realista al considerar que es bastante complicado. Lo tiene claro el técnico: "Hay que ir a paso a paso. Estamos muy lejos de los presupuestos que se manejan, por ejemplo, en Italia". "Algún día llegaremos a disputar la final four europea", suspira.
Es el momento de que los Xavi García, Xavi Vallés, Felipe Perrone, Marc Minguell, David Martín y Albert Español, recientes subcampeones del mundo con España, den el gran salto.
Clica per veure la notícia original (30-08-09)
Etiquetes de comentaris:
c.n. atlètic barceloneta,
premsa,
waterpolo
dimarts, 8 de setembre del 2009
Federico Moncunill, pregúnta-li a la teva germaneta Meritxell
"Secretario del turrón", saps qui és aquesta noia?
Clica per engrandir
No?
És clar, no m'estranya. És normal vivint a Alacant i venint en comptades ocasions al Club Natació Barcelona.
Per cert, et pagues actualment els teus viatges d'Alacant a Barcelona i a l'inrevés, o te'ls paga el Club? O sigui, els socis amb les seves quotes? Potser ara ho desconeix el soci Ricard Navarro, però sí que podria aportar llum del que passava fa uns quants anys, oi?
I tornant a la noia en qüestió, potser que li preguntis a la teva germaneta Meritxell Moncunill, que tens ben colocadeta en l'organigrama del Club. Segur que s'enrecorda de l'Esperanza Cavero, perquè surt en l'antepenúltima revista del Club (pàg. 13, n.645, març 2007). Que t'expliqui el vostre vergonyós comportament en vers d'aquesta gran professional. Sortosament, ara està contractada 'com il faut', molt valorada i ben pagada, desenvolupant la seva feina en el Metropolitan Sagrada Família, gestionat per veritables i seriosos professionals.
De moment ja teniu, per a la vostra col·lecció, dos expedients oberts a Treball per dues denúncies contra el Club. I a Treball jo solament en vaig presentar una.
A veure si aconseguiu una tercera denúncia. Ja hi són treballant en aquests expedients un sub-inspector i una sub-inspectora de Treball. A aquest pas aviat tindreu a tota la plantilla de sub-inspectors visitant les oficines del CNB.
I per acabar dir-te que té raó aquest soci que ha escrit un comentari a la columna de la dreta. Desconec la seva font, però no s'equivoca quan afirma que molt probablement la Fundació del CN Barcelona será també inspeccionada. Diuen que qui avisa no és traïdor.
Li tinc apreci al president de l'Obra Social del CNB (que pertany a la Fundació del CNB), el Sr. Josep Cuéllar, des del dia que em vaig reunir amb ell a l'Hotel Majestic, en companyia del llavors consoci Pol Avinyó.
Davant dels meus dubtes en denunciar la situació del CNB, i en preguntar-li que què hauria de fer, el Sr. Cuéllar em va dir: "No et diré pas que denunciïs al Club, però tampoc et diré pas que no ho facis". Em vaig quedar amb la segona part de la seva resposta quan la Junta dels Txiripitiflàutics ens vau expulsar per unànime decisió.
Davant dels meus dubtes en denunciar la situació del CNB, i en preguntar-li que què hauria de fer, el Sr. Cuéllar em va dir: "No et diré pas que denunciïs al Club, però tampoc et diré pas que no ho facis". Em vaig quedar amb la segona part de la seva resposta quan la Junta dels Txiripitiflàutics ens vau expulsar per unànime decisió.
Etiquetes de comentaris:
denúncia,
fitness,
frau fiscal,
fundació cnb,
junta directiva,
meritxell moncunill,
mobbing,
monitor/a,
prepotència,
vice-president moncunill
dilluns, 7 de setembre del 2009
"Si no pagas, no te dejo nadar en ningún club" (Delegado Natación CNB)
Bústia del soci/ia
Extrae tus propias conclusiones.
Juan Sáez (socio)
(22-nov-2008)
(22-nov-2008)
Hola familia,
Sé como os sentís, y esta mañana después de haber hablado contigo se me han vuelto a retorcer las entrañas, pues ha sido revivir la amarga experiencia de tratar con el CNB.
Es una pena que, en un deporte tan duro como la natación, haya personas (Delegado) de esa calaña. Algunos nos hemos dado cuenta y, mal que bien, hemos salido de allí PAGANDO UNA GRAN CANTIDAD DE DINERO BAJO AMENAZA Y COACCIÓN, pues los padres no somos ni club ni empresas, sólo buscamos lo mejor para nuestros hijos. Me sentí libre, y también "ligero". Reconozco que nos toman el pelo y abusan indecentemente de una debilidad nuestra, que son nuestro hijos, y por eso no podemos permitir que se queden en ese club con medalla a la deportividad y buen hacer. Nuestros hijos valen mucho como para perder un año en el CNB porque ... ¿y el próximo año? Pues más de lo mismo, abandono por parte de la Junta Directiva (Delegado, Gerente, Presidente, Directiva en general), ... e indiferencia y marginación por parte del entrenador.
¿Podrán aguantar los nadadores esa presión y ese ambiente un año más? Es un pulso. ¿Quién gana? ¿Quién pierde?
¿Por qué les interesan nuestros hijos? ¿Por qué piden dinero por ellos? ¿15.000,00 euros, 16.000,00 euros, 8.000,00 euros? Aducen a que son buenos, a derechos de formación, a que pagaron por ellos. Siendo éstos, los nadadores, los que casi a cambio de nada -un viaje, un hotel, una comida, y poco más- nadan y compiten por el Club. Madrugan, viven fuera de casa, entrenan dos veces al día, o lo que les pida el entrenador. Que este señor tenga muy presente que si no fuera por ellos, él no trabajaría como tal.
¿Justificarán ante los socios el cobro de aproximadamente entre 11.000,00 euros y 12.000,00 euros, PAGADOS POR LOS PADRES MEDIANTE PRESIÓN Y GITANEO para conseguir la salida de sus hijos del Club?
¿Qué sección de natación no se sustenta con nadadores buenos y menos buenos, haciendo equipo, PARA QUE EL CLUB DESPRECIE Y NO SE PREOCUPE POR LA MARCHA DE TANTOS NADADORES?
Vuelvo a lo mismo: no les interesan nuestros hijos. Les interesa la bola que han vendido para justificar unos gastos, y nuestros hijos han sido la carnaza. HAY UNA JUNTA QUE APROBÓ UNOS GASTOS, Y QUE EL PRÓXIMO AÑO NO PODRÁN JUSTIFICAR.
Quizás hemos perdido una batalla. En los dos últimos años, y por diferentes cuestiones, entre quince y veinte nadadores -grandes y pequeños- se han marchado del Club. ¿Alguien de la directiva se ha preguntado el por qué?
La guerra, posiblemente no se ha acabado. NADIE DEL CLUB SE PREOCUPA POR LA IMAGEN QUE SE DA EN EL MUNDO DE LA NATACIÓN: comentarios en páginas de natación -como por ejemplo NotiNat- a través de internet, convivencia entre nadadores en las piscinas, ...
Autor: aquablade Fecha: 07/11/2008 11:38:22
Autor: JAK Fecha: 07/11/2008 18:12:11
Autor: aquablade Fecha: 07/11/2008 20:04:33
Autor: rateta_h2o Fecha: 07/11/2008 21:19:11
¿Cómo queda la imagen del Club Natació Barcelona, que es CAPAZ DE RETENER BAJO COACCIÓN? "SI NO PAGAS -les es igual quien pague- NO TE DEJO NADAR EN NINGÚN CLUB". Y por este motivo pierdes las becas que figura que te has ganado por ser un poco bueno, y el que cuenten contigo en la Federación, ¿o acaso es que se entra en ésta por enchufe?¿Qué imagen de Club cara al futuro? ¿Solamente nadadores que den triunfos a cambio de dinero? ¿Qué cuesta la sección de natación? LOS QUE SE HAN QUEDADO -ÚNICAMENTE LOS BUENOS- AHORA COBRAN. ¿SE LES EXPLICARÁ A LOS SOCIOS PARA QUÉ SON LAS DERRAMAS? El esfuerzo de los supuestamente malos no vale nada. ¿Qué pasará en el futuro? ¿Quién querrá nadar por el Club, si no es a cambio de dinero?
¿Por qué no se potencia la sección de natación con los hijos de socios, y se cuida a éstos? Equipación, entrenadores competentes (actualmente sólo se salva Jaume, el de casa, que lo ha sido siempre, a quien le agradecemos el esfuerzo que hace para mantener la unidad entre padres y nadadores), preparadores físicos y todo lo que necesiten como deportistas, y así siempre serán deportistas del Club Natació Barcelona. Pero si quieren buscar libremente otra cosa mejor, que marchen. Ésta seguirá siendo la casa en donde se formaron como deportistas.
Un saludo
Etiquetes de comentaris:
bústia del soci/ia,
delegat natació,
denúncia,
gestió esportiva,
junta directiva,
natació,
vinyeta
dissabte, 5 de setembre del 2009
Arriben les inspeccions (diverses) al CN Barcelona
Etiquetes de comentaris:
denúncia,
frau fiscal,
vinyeta
divendres, 4 de setembre del 2009
El tao de la petanca
Jugar a petanca és zen
MÍSTICA ALS PARCS
• Un mestre budista francès triomfa amb un llibre on exalça l’activitat com a eina de creixement personal «sempre que es practiqui amb l’esperit adequat»
Abans, molt abans de convertir-se en mestre budista, Alain Krystaszekv –nascut a França però de pares polonesos– era un bon jugador de petanca. Alguns diuen que excel·lent. Els que coneixien el fervor de la seva afició no es van estranyar gaire quan, molts anys després, van saber que aquell que amb el temps va acabar fent-se dir mestre Kaisen no només havia seguit practicant, sinó que havia contagiat als seus companys de meditació i havia convertit el joc en una pràctica comuna al Temple Zen del Cim Lluminós, situat al sud de França. El mestre va revelar més tard –i és inevitable pensar en tots els avis que cada dia es dediquen a practicar aquest joc– la següent veritat: la petanca i la meditació zen són germanes. Tenen trets en comú. Aquell que juga com s’ha de jugar, va dir Kaisen sense immutar-se, pot paladejar l’eternitat.
Pràctica superior
Kaisen (que significa «ermita solitària de la muntanya profunda») va trobar en algun moment que la seva teoria havia de ser impresa i divulgada, i acaba de publicar un llibre en el qual recorre els 35 anys que fa que medita i juga. «Si es practica la petanca amb l’esperit adequat, aleshores et pot fer créixer com a persona», assegura aquest home que ja és avi i venerable i que a les fotografies que li han fet per promocionar el llibre apareix sempre amb un resplendent somriure.
L’èxit de L’esperit de la petanca és el que té menys importància de tot això. De fet, probablement el més important és que ha fet sortir del seu cau veterans jugadors que, segons es desprèn de les seves declaracions, feia anys que intuïen (o sabien) que la petanca és una espècie de pràctica superior, capaç de fer millors les persones, i que –per descomptat, si es practica amb l’esperit adequat– pot arribar fins i tot a propiciar moments d’epifania.
«L’excel·lència s’aconsegueix –argumenta el mestre– deixant-te portar i apartant-te dels aspectes il·lusoris. En un determinat moment, es produeix una unitat entre el cos, l’ànima i la teva pròpia respiració. T’oblides de tu mateix i t’oblides dels altres. No ets aquí ni allà; ets a tot arreu».
Aplaudiment d’un campió
Un dels que van subscriure entusiasmats la teoria del mestre Kaisen va ser ni més ni menys que Philippe Quintais, que ha estat 12 vegades campió del món i és una espècie d’heroi nacional per als francesos. Quintais va llegir el llibre i quan va arribar a l’última pàgina va decidir que havia de conèixer l’il·luminat. Va agafar un avió i es va plantar al cap de poc temps a la Dordonya, al Temple del Cim Lluminós; segons sembla, van jugar diverses partides, van parlar i es van agradar. «No sóc un fanàtic del budisme –va declarar el robust i eixerit Quintais–, però gent com aquesta et recarrega les bateries».
¿Acabarà la petanca, gràcies a l’experiència i les teories del mestre Kaisen, per obra i gràcia de l’enorme difusió que està tenint el seu llibre (de moment a França), compartint lloc al costat de pràctiques considerades perfectament zen com el tir amb arc, la cal·ligrafia o el combat bushido? Qui es decideixi a llegir les més de 200 pàgines de l’obra entendrà que per a l’autor la pregunta és retòrica. Per descomptat. «Hem de perfeccionar-nos sense parar –diu–, aprofitar que és el cos-esperit el que apunta i llança la bola i el que s’oposa als altres jugadors. És llavors quan l’esport es converteix de sobte en art, pràctica i recerca d’una millora a la vegada mental, espiritual i corporal».

Clica per veure l'article original (01-09-09)
dijous, 3 de setembre del 2009
Vosaltres també, Federico Moncunill Gallo, i Joan Vallvé Ribera?
COMPLIMENT DE LES OBLIGACIONS TRIBUTÀRIES
Un de cada tres espanyols justifica defraudar Hisenda
Tot i que cada vegada hi ha menys persones que justifiquen el frau fiscal, encara hi ha un terç d’espanyols que saben disculpar aquesta conducta.Segons l’enquesta de l’últim Baròmetre Fiscal, que elabora l’Institut d’Estudis Fiscals (IEF), dos terços de la població no troba cap justificació per al frau; no obstant hi ha un terç de la gent que admet que «hi ha circumstàncies que obliguen a defraudar per tirar endavant» o que «el normal és evadir els impostos».
En l’estudi del IEF sobre l’any 2007, la meitat dels enquestats van justificar el frau.
(...)
Clica per veure l'article original, i sencer (19-08-09)
Etiquetes de comentaris:
frau fiscal,
premsa,
vice-president moncunill,
vice-president vallvé
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Morositat de Sebastià Millans,
ex-president del Club Natació Barcelona
|


















































