Bon dia a tothom,
Ahir la nit va donar pas a l’estiu.
Portava dies pensant en escriure-us unes paraules. Crec que si formeu part del Club, tant en passiu com en actiu, és desitjable dir-vos la raó del meu per què.
Fa setmanes, d’un dia per l’altre, no anava al Club. La raó és que vaig agafar una baixa. La situació amb la gestió del Club: injustícies, presa de pèl, discriminació i tantes més, era insuportable.
A partir d’aquí algunes persones sabien què estava passant, d’altres no. I els rumors ja sabem que fan distorsionar les situacions reals.
Després de la baixa, vaig agafar l’alta el mateix dia que els meus papers per l’atur estaven en marxa. Per tant, el meu vincle laboral amb el Club Natació Barcelona ha cessat. A la vida hi ha situacions que per molt que intentis buscar solucions et trobes un mur davant.
Simplement amb aquest e-mail desitjo fer-vos arribar el meu agraïment. Perquè si vaig treballar durant un any i 8 mesos en aquest Club, va ser en part per vosaltres, les persones. Perquè us dic sincerament que era per tornar-se boja.
I com personalment jo li dono valor a les persones:
- Gràcies per venir a les classes, amb queixes o sense queixes per la situació.
- Gràcies per acollir-me en aquest Club tan peculiar.
- Gràcies a les persones (Anna, Àfrica, Enric, Mª Jesús) que cada dia de baixa, i de bogeria, estàveu donant-me escalfor.
- Gràcies a les persones que sé que es van anar a queixar a la Meritxell Moncunill i al President, com tu Joan Cutchet. També a tu Mònica, que sé que vas parlar amb molta força i claredat en el sentit més positiu.
- I gràcies a tu Espe, per estar pendent quasi cada dia.
És difícil entre companys/es (és el que els interessa a les empreses) ser equitatius i donar suport quan les injustícies són sobretot a nivell vertical. A nivell horitzontal sembla ser que els de dalt estan massa protegits en el seu seient de reis i reines incompetents.
Que aquesta estació nova d’estiu us arribi plena de colors, variats i dolços com els gelats.
Us recordo i bon camí. Un camí maco.
Rosa Domínguez
(Només demanar prestada, i degudament modificada, una dedicatòria del meu admirat Carl Sagan: "En la vastitut de l'espai i en la immensitat del temps ha estat un honor compartir un Club i uns mesos amb tu, Rosa" .
3 comentaris:
Rosa,
Em sap molt greu que en el Club la direcció no t'hagi donat el tracte que et mereixes. Em sap molt greu que hagis marxat, i d'aquesta manera. He disfrutat sempre molt amb les teves classes. Ets una bona professional i espero que trobis una feina on valorin realment el que vals.
Un petó molt gran.
Sempre serem els teus amics!
Rosa,
Aprofitant el mail de l’Elvira, poc més a dir.
Ja saps que t’estimem molt i que sempre tindrem un "ep eo vámonos" dins nostre!
Un petó molt gran. Et desitjo tot el millor que es pot desitjar a la gent estimada.
Petonets molt grans des dels Madriles.
Ens veiem la pròxima setmana.
Hola Rosa,
Em sap molt greu que hagis marxat. És molt dificil trobar bons professionals en les activitats dirigides. Però aquestes activitats no són prioritat al Club. Segur que el canvi serà per millor, encara que nosaltres et trobarem molt a faltar.
Publica un comentari a l'entrada