Qui sobreviu en temps de crisi ?
Les bones notícies duren poc. La Borsa pujava el dilluns al seu rècord històric, ahir repetia en verd i avui ja sembla ser que tot torna a baixar. A veure si s’estabilitza una mica i deixa d’arrossegar a bancs i amb ells els empresaris cap a la deriva. I sinó, només aguantaran els que tinguin la millor estratègia i tàctica.
Carles Torrecilla,
professor de màrqueting a ESADE i especialista en emprenedoria i màrqueting estratègic, donava algunes claus a la Jornada de Debat organitzada a Tarragona la setmana passada per ACC1Ó. Segons ell, totes les empreses haurien d’oferir tres tipus de productes als seus clients i donar-los la mateixa importància: - Els d’ESTRUCTURA: donen poc marge, però són constants (com ara el pa). Són adquirits per l’àvia de torn, per exemple.
- Els de MARGE: donen molt marge de benefici, però la venda és més esporàdica (com ara el pernil ibèric); el que els compra és el típic client que té diners i se’ls vol gastar bé.
- Els d’IMATGE: venuts molt esporàdicament pel seu nom (un bon formatge francès que se l’emporta l’artista per sopar perquè ha convidat a uns amics i vol quedar bé per celebrar una gran venda d’obres)
I resulta que, en època de crisi, el client dels diners està massa ocupat intentant no perdre diners a la Borsa i deixa de venir. L’artista ja no ven tants quadres i no fa sopars… En canvi, la iaia segueix necessitant el seu pa de cada dia. Però com que aquell botiguer la va maltractar, perquè li donava prioritat al “pijo” de l’ibèric, ella ha decidit anar a la botiga del costat.
S’ha de treballar el mercat d’estructura, perquè en temps de crisi és el que paga les factures. El mercat que creix és el de la classe mitja i ara que els bancs no estan tan receptius per donar préstecs per cotxes o cases, part de la renda (pensada per invertir) queda lliure pel consum, perquè d’estalviar no en sabem gaire per aquí.
Una anàlisi senzilla, però molt il·lustrativa.
Vist a: ExploraTgn.cat (15 octubre 2008)
Què en sabran aquests de la Junta Directiva de productes d'estructura, de productes de marge o de productes d'imatge? Aquests no han treballat, no treballen, ni treballaran mai aquests tres mercats, hi hagi o no hi hagi crisi. Perquè ni saben ni en volen saber.
El seu principal interès en vers del soci és allò del "Caixa! Cobri!". I com que la gestió econòmica d'aquests diners no és la correcta, al final, és clar, no tenen més remei que clavar-li al soci una derrama.
Si s'haguessin fet les coses mínimament bé aquests darrers anys, el Club s'enfrontaria amb preocupació, però amb moltes possibilitats de sortir benparat, del que li vindrà a sobre els propers mesos, els propers dos anys de crisi galopant.
Sort que ja estem farts de tanta ineptitud. La pregunta és: "Arribarem a temps?"
|
.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada