Els comptes del Gran Capità, ... i el CNB

La frase o expressió "els comptes del Gran Capità" s'usa habitualment per a indicar que els comptes o explicacions que s'ofereixen són una aixecada de camisa i que la despesa en la qual s'ha incorregut és totalment injustificable i absurda.

Segons expliquen les cròniques de l'època, D. Gonzalo Fernández de Còrdova, il·lustre militar espanyol, va ser requerit pel rei Fernando el Catòlic perquè detallés els comptes de la campanya d'Itàlia que va culminar amb la conquesta del regne de Nàpols el 1498. El Gran Capità, molest pel que ell considerava un excessiu zel fiscalizador del monarca, va respondre, amb una ironia que la llegenda s'ha encarregat de magnificar, amb una enumeració en la qual figuraven conceptes tan variats com estranys:

Por picos, palas y azadones para enterrar los cadáveres del adversario, cien millones de ducados; ciento cincuenta mil ducados en frailes, monjas y pobres, para que rogasen a Dios por la prosperidad de las armas españolas; cien mil ducados en guantes perfumados para preservar a las tropas del mal olor de los cadáveres de los enemigos tendidos en el campo de batalla; ciento sesenta mil ducados en poner y reponer campanas destruidas por el uso continuo de repicar todos los días por nuevas victorias conseguidas sobre el enemigo; y, finalmente, cien millones por mi paciencia en escuchar ayer que el Rey pedía cuentas al que le había regalado un reino.

Certes o no, els comptes del Gran Capità han arribat als nostres dies com expressió de despeses desorbitades, incoherents i arbitràries.

Amb no poca dosi d'exageració, però també amb un innegable fonament, podríem dir que la informació financera proporcionada avui dia per algun club esportiu i social recorda els comptes del Gran Capità.

Déborah Font, del CNB, bronze a Pequín

La nedadora d'El Vendrell (Baix Penedès) Déborah Font s'ha acomiadat de l'alta competició aconseguint aquest diumenge la medalla de bronze en els cinquanta metres lliures de natació per a deficients visuals en els Jocs Paralímpics de Pequín. També ha signat un quart lloc als cent metres lliures i un cinquè en els cent braça.

Deborah té la síndrome de Stargardt, una malaltia hereditària difícil d'estudiar i que causa la pèrdua de visió provocada per la degeneració progressiva de la retina.

Els darrers mesos ha estat vivint i entrenant en el CAR de Sant Cugat del Vallès i preparant els seus tercers i últims Jocs Paralímpics.

Malgrat la seva curta carrera esportiva, la Déborah té un palmarès impecable. Va aconseguir la medalla d'or i rècord del món en els 100 metres braça, així com el bronze en els 400 lliures a Sydney 2000 amb tan sols 14 anys. En Atenes es va fer amb la plata en els 400 lliures i en els 100 braça, i amb el bronze en els 200 estils.

Font, de 23 anys i estudiant de fisioterapia, ha posat d'aquesta manera el punt final a la seva carrera amb un palmarès que consta de sis medalles paralímpiques, nou campionats del món i catorze europeus.

Bellesa paralímpica

Fotografies d'els alemanys Sonja i Michael Inselmann

 que ens mostren la bellesa estètica,

més enllà dels seus impediments físics,

d'uns atletes paralímpics de la mateixa nacionalitat.

Visiona'l amb pantalla sencera (Full Screen)

Comentaris a la denúncia de la dilapidació del pressupost de la secció de petanca

Bústia del soci/ia

Dono fe d'aquesta denúncia.

(El soci Vicenç Allué es refereix a la denúncia del soci Juan Carrasco -que podeu recuperar en aquest bloc- sobre la dilapidació escandalosa del pressupost econòmic de la secció de petanca)
A banda m'agradaria exposar el pràcticament nul i inexistent manteniment de les instal·lacions del nostre gimnàs.
Setmana sí i setmana també, les bicicletes i els aparells de rem es troben completament aturats per culpa d'un ineficient i inexistent manteniment dels aparells.
De vegades és un problema d’engreixinar els eixos, i d'altres és tant sols un "canvi de pila".
Quan ho vas a reclamar als monitors del gimnàs l'únic que saben fer és apuntar-ho en un full i esperar que algú mogui fitxa.
És això de rebut en un club privat com el nostre?
Per què no es concerta un manteniment amb les empreses que venen els aparells?
Si voleu també podríem parlar dels aparells de TV del gimnàs ... Donaria per un full sencer d'ineptituds.
L'amic Carrasco ens ho podria explicar amb tot luxe de detalls.
Ànims, i força CNB !
Vicenç Allué i Blanch

Grup de Marxaires del CNB

Pedraforca

dissabte, 20 de setembre de 2008

clica: dades informatives

Bon dia a tots i totes - Desitjo que hagueu passat un molt bon estiu!

Us annexo la convocatòria de la propera excursió al Pedraforca - De dificultat alta - Però amb una alternativa molt més suau d'una horeta, entremig dels boscos, fins el refugi de Lluís Estassen - I la possibilitat de visitar Gósol i el seu Espai Picasso.

En principi comptarem amb un autocar - Però si no hi ha quòrum pujarem amb vehicles particulars - Així doncs, preguem us apunteu el més aviat possible a l'excursió - Com sempre al mostrador de la sauna d'homes.

De nou sortim des de Sant Adrià del Besòs - Ja sé que hi han marxaires que s'han queixat de que és lluny - Difícil d'arribar si no es disposa de vehicle, i fins i tot inhòspit - Però no se'ns acut cap lloc més adient, davant de les dificultats d'aparcament al voltant del CNB - Propostes alternatives seran benvingudes.

S'ha intentat arribar a un acord amb el Club per què ens obri l'aparcament, però sense èxit - Tanmateix significaria incrementar el cost de l'excursió amb un 6 euros.

Ens veiem a la muntanya!

Xavier Cercós i Montañés

Atenció !! - Atenció !!

Canvi de lloc de sortida

clica: veure planell

Hola a tothom - Com que hi ha hagut molts suggeriments sobre el canvi de lloc de sortida, us annexo un document on proposem un nou lloc, que en realitat són dos - Hi haurà una primera sortida des del Pg. Joan de Borbó cantonada Ronda Litoral, molt a prop del metro de Barceloneta, on es recollirà aquells maixaires que vinguin en metro - I un segon lloc a la Vila Olímpica (pirulí en la intersecció entre el carrer Jaume Vicenç i Vives i el lateral de la Ronda del Litoral, molt a prop del McDonald's i la benzinera REPSOL) - On esperem que hi haurà bastant espai per aparcar - Ens veiem a la muntanya! - Xavier

Pesadillas de la sección de petanca del CNB ( ... y 2ª parte)

Bústia del soci/ia

Temporada 2008:

El despilfarro

El equipo se retiró de la Lliga Provincial Federada del 2007 justo antes de su inicio, lo que supuso para el Club:

- Sanción de 100 euros por parte de la Federación Catalana de Petanca.

- Inscripción en el Libro de Sanciones de dicha Federación.

- La pérdida total de la categoría.

Y este último punto debido a la negativa a jugar de 7 socios-jugadores, alegando como motivo mi participación en dicho campeonato, y por ser culpable de que no se celebrara el Torneig del Centenari.

Pero este año el Sr. Miquel Fusté, Delegado de la Sección de Petanca, decide inscribir de nuevo al equipo en la Lliga Provincial Federada.

La Sección de Petanca tiene asignado un presupuesto, aprobado por la Asamblea de Socios para esta temporada, de 5.088 euros. Es difícil poder gastar toda esta cantidad de dinero, dado que cada vez hay menos socios que quieran representarnos en los Campeonatos Oficiales Federativos (campeonatos de Cataluña, fases previas al campeonato de España en las diversas modalidades, torneos inter-clubs, etc...).

Por lo que, cuál es mi sorpresa cuando me entero por varios socios-jugadores, que el Delegado Sr. Fusté, se ha pulido más de la mitad del presupuesto en la compra (arbitraria e innecesaria como veréis a continuación) de nuevos uniformes para todos los jugadores, por lo menos para 18 de ellos. Esto es:

- Pantalón largo  
- Pantalón corto 
- Calcetines  
- Polo de manga corta  
- Sudadera  
- Y chaqueta tipo "forro polar"  

Lo que según mis cálculos, y siendo prudente, supone una inversión de 200 euros por jugador. Como es 18 el cupo mínimo de jugadores inscritos, todo ello suma la friolera de un total de 3600 euros. ¡Toma ya!
  
¿Creéis que es un gasto justificado y necesario? Evidentemente que no, puesto que hace dos años ya se renovaron los uniformes, que son perfectamente aptos para su uso ya que al no jugar la temporada pasada no se utilizaron. En definitiva, un absurdo y una desfachatez.  

Pero la obsesión del Delegado Sr. Fusté y la de algunos jugadores es que "hay que gastar todo el presupuesto como sea, o si no el año que viene nos lo rebajarán".  

Como colofón a este despilfarro en un Club asfixiado económicamente a pesar de las continuas derramas que nos endosa su Junta Directiva con el Presidente Millans a la cabeza, os informo que el próximo 14 de septiembre comienza la citada Lliga Provincial (podéis ver la convocatoria, jornada a jornada, en las vitrinas del Club). Tendrá una duración de 18 jornadas, siempre en domingo. Y todos los equipos contrarios se encuentran dentro de la corona metropolitana de Barcelona.  

Ya estoy oyendo por parte de algunos socios-jugadores: "Menudos desayunos nos vamos a meter". ¿De dónde pensáis que saldrá el dinero paga pagar esas comilonas? Porque os puedo asegurar que esos festines no son aptos para deportistas, ya que corren platos como 'callos con garbanzos', 'carnes en salsas', 'albóndigas', todo acompañado con buenos 'vinos de crianza de Rioja', botellas de 'cava brut nature', 'carajillos', 'chupitos', y algún que otro 'puro Cohiba'.  

Creo que deberíamos solicitar la supresión de esta sección deportiva a nivel federativo. No aporta ningún prestigio al Club. Más bien al contrario, y a las pruebas me remito. En estos dos últimos años han ocurrido problemas muy sonados y muy desagradables entre los socios-jugadores. Todo ello ha derivado en una gran división entre los mismos, Por no hablar del coste económico que supone mantener esta Sección año tras año, haciendo un despilfarro vergonzoso y vergonzante (que no es lo mismo), por parte del Delegado Sr. Fusté, del presupuesto asignado.

Juan Carrasco (socio del CNB)

La Gent del Bloc (LGdB) dóna total credibilitat a la denuncia pública i notòria d'aquest soci sobre els darrers desgavells de la Secció de Petanca. Esperem per part de la Presidència del Club una reacció institucional a aquesta denúncia, i una resposta convincent. Si no fos així, tard o d'hora l'hauran de donar. Potser en la propera Assemblea de Socis i Sòcies. Ja només ens queda afegir: "Sr. Millans, si no està capacitat, deixi de ser part del problema"

Pesadillas de la sección de petanca del CNB (1ª parte ...)

Bústia del soci/ia

Temporada 2007:
El esperpento 

Por iniciativa propia y con gran ilusión, me ofrezco voluntariamente para organizar el "Torneig del Centenari de Petanca" juntamente con el Delegado de la Sección.

Nos pusimos "manos a la obra" y antes de comenzar a enviar las invitaciones a los clubs seleccionados para participar, comunico verbalmente al resto de jugadores del CNB la fecha del torneo y la posibilidad de participar, siempre y cuando "se monten" los equipos entre sí.

La organización del Torneo duró 3 meses, puesto que era preciso contactar con los clubs, confeccionar el cuadrante de juego, buscar sponsors, ... Pero cuál fue mi sorpresa que sólo participaban 2 tripletas de nuestro Club, entre los más de 20 jugadores.

Una semana antes de celebrar la competición, ya estaba todo organizado:
- Confirmación de 14 Clubs invitados, desplazados desde toda Cataluña.

- Premios esponsorizados por una empresa de material especializado en Petanca.

Todo apuntaba a que iba a ser un éxito deportivo, o por lo menos pusimos todo nuestro empeño en ello.

Pero recibo una llamada de parte de nuestro Presidente, Sr. Millans, en la que quería una urgente reunión conmigo, como organizador del Torneo. Cuál fue mi gran sorpresa cuando el Presidente Millans me comenta que "han habido quejas de socios-jugadores porque hay un jugador del Club convocado para jugar que no es socio".

Empiezo a alucinar, puesto que ese jugador tenía licencia federativa con nosotros desde hacía la friolera de ...¡¡nueve (9) temporadas!! Tras plantearle razones lógicas, como por ejemplo que ese jugador ha sido elegido por otros dos socios-jugadores, el Presidente da la autorización para que participe, puesto que además así lo dictaminan los Estatutos Sociales del Club.

¡Asunto arreglado!, pienso con gran alegría. Pero no pasa ni media hora cuando el Presidente se dirige de nuevo a mí, cuando estaba entrenando en nuestras pistas de petanca, y me dice alzando la voz, "Acabo de hablar con el Sr. (no vale la pena citar su nombre), y de lo que hemos hablado antes, nada de nada. Ese chico no juega porque no es socio del Club, y se acabó".

¡No entiendo nada de lo que pasa! Al parecer, esos socios-jugadores que habían protestado por la presunta alineación indebida de nuestro compañero, le habían "comido el coco" al Sr. Presidente Millans, obligándole así a que se retractara de su decisión inicial. ¡Hay que ver qué facilidad tiene este Sr. para cambiar de criterio y quitarse los muertos de encima!

En definitiva, el Torneig del Centenari de Petanca se anuló a tan sólo 6 días de su celebración, puesto que lógicamente, yo renuncié irrevocablemente a seguir con la organización del mismo. Y, claro, nadie tuvo lo que hay que tener para continuar mi labor.

Pero lo que es peor, ¡no se avisaron a muchos clubs participantes de la anulación del Campeonato del Centenario! Éstos hicieron acto de presencia, llegados de toda Cataluña, a las 9 de la mañana del sábado 12 de mayo. Os ahorro los improperios que lanzaron hacia nuestro Club.

¡Menudo ridículo! Y todo por la ineptitud del Presidente Millans y por la desidia del Delegado de Petanca, a quienes no les importó lo más mínimo que el Club diera una diáfana imagen de desorganización, poca seriedad e informalidad, mostrando un absoluto desprecio a los otros clubs y a sus jugadores.

Patético el papel de estos dos personajes, el Presidente y el Delegado. Muchas gracias señores, con minúscula, por preocuparse en dar una imagen indigna de la Petanca de nuestro Club.

Juan Carrasco (socio del CNB)

Impagable vídeo i àudio del President Millans

Cliqueu per ampliar

Com podeu comprobar engrandint la imatge ja en el Diari de Barcelona, així com en El Periódico, en La Vanguardia, en l'Avui, en El País, ... Vaja! que en tots els mitjans de comunicació s'anunciava a finals dels 2006 o a principis del 2007, que la presentació per part del Sr. Lluís Permanyer del Llibre del Centenari seria el dia 17 d'abril de l'any passat, any del Centenari. Un bon grapat de socis van avançar uns bons dinerets (100, 200, 300, ... euros) atrets per la il·lusió de veure el seu nom i el de membres de la seva família en un capítol especial del Llibre creat a tal efecte.

Doncs bé, del famós Llibre, 17 mesos després, "ná de ná". I això que el President Millans i la Junta Directiva van recaptar més de 30.000 euros per aquest concepte. Ja sentim el neguit d'uns quants socis que reclamen o el Llibre o la devolució dels diners. Fa poc va dir que el, fins ara, retard de disset mesos és per culpa d'un problema amb les fotografies del Llibre. Deu n'hi do! Sí home, i nosaltres vam néixer ahir.

Bé, podeu visionar en aquest mateix post els dos vídeos inclosos en el Diari de Barcelona amb motiu del Centenari. En el segon tenim l'impagable imatge i àudio del nostre President.
Cliqueu aquí, Diari de Barcelona, si voleu visionar-los directament des de la seva web.

Radiografia (escandalosa) d'una secció, segons un soci

Així s'ha quedat aquesta noia quan ha llegit una carta signada que ens ha fet arribar un soci del CNB, que coneix fil per randa una secció del nostre Club.

És del màxim interès que els socis i les sòcies tinguin accés al que diu. La publicarem aquesta setmana, en dues parts. Sobretot llegiu atentament la segona part.

Com que no se'ns escapa que el president deu de ser puntualment informat del que surt en aquest bloc, esperarem per part del president Millans una reacció institucional i una resposta pública a aquesta gravíssima denúncia de la malversació econòmica dels diners destinats a aquesta secció del Club, i que apunta directament a la línea de flotació d'aquesta Junta Directiva.

Agraïm infinitament el coratge i la valentia d'aquest soci. Desitgem que aquesta denúncia marqui un punt d'inflexió, que provoqui un efecte dominó i que animi a altres socis/ies -farts d'aquests directius actuals- a seguir el mateix camí per bé del Club. 

Així s'ha quedat un que ha llegit la carta, i que recorda la darrera derrama que li ha encolomat el president Millans, el vicepresident Moncunill,  i la resta de la Junta Directiva.

Procurarem que aquesta carta tingui la màxima difusió, potser més enllà d'aquest bloc.

Estigueu atents a la pantalla del vostre ordinador aquests propers dies.

Entendreu ara perquè el president Millans i el vicepresident Moncunill ens endossen derrama sí, derrama també. I quin futur ens espera amb aquesta política econòmica. Qui ens assegurarà que no succeeix el mateix en altres seccions?  El president? Nosaltres ja no ens refiem de la paraula donada per aquest senyor.

Tinc un llibre en les mans ...

Va per tu, amic Ivan Baena.

Gràcies pels llibres que hem aconseguit a la teva llibreria,

per l'exquisit tracte que rebem,

i pel magnífic descompte que sempre ens fas.

Llibreria Free Time Rambles
Rambla St. Josep, 114 (davant Palau de la Virreina)
08002 - Barcelona
Ivan Baena info@freetimebcn.com
(Si t'hi acostes o encarregues llibres, porta el carnet del CNB, ...
... no et diem més. Ja veuràs).

El soci ideal d'algun club esportiu

Característiques, avantatges, manual d'ús

Què és el que caracteritza al soci ideal, aquesta panacea per a qualsevol club esportiu que es preciï de ser "un dels millors d'Espanya i Europa", com titlla el president Millans al nostre Club?

Els directius d'un club esportiu van buscant aquesta tipologia des de sempre, i el que més sorprèn és que gairebé sense excepció, el soci o la sòcia ideal sempre haurà de tenir una qualitat bàsica: tenir un caràcter fàcilment conformista. No es vol que "doni problemes", entenent això com tenir esperit crític, criteri propi i idees. Es considera "desestabilitzant" i que va contra el status quo del club esportiu, i això pot ser altament perillós.

Perillós per a aquells que volen mantenir la seva poltrona sense massa sobresalts. No volen socis farts de pagar derrames, que reclamin una eficaç gestió esportiva i econòmica, que demanin transparència, etc ... Quin directiu d'un club esportiu vol tenir com soci/a del club a algú que li posi en evidència i li tregui els colors?

El que sí està clar, és que si havies pensat que per a ser el soci ideal havies de ser ... 

- intel·ligent

- atractiu

- amb idees i capacitat d'innovació

- bé preparat

... estàs ben equivocat. Millor ves al Club a fer les teves piscines, o la teva partideta del que sigui, paga religiosament la quota mensual i les derrames, i sobretot no qüestionis la gestió de la Junta Directiva. Així almenys el president no et negarà la salutació quan coincideixis amb ell pel Club, que corren temps dolents per als revolucionaris.

Estem en una època  on el que es premia és la mediocritat, la covardia i el 'seguidisme'.

Examen de gimnàstica

clica per engrandir

Madrid, 22 de juny de 1954

El (llavors) Príncep D. Joan Carles durant un examen de gimnàstica de sisè de batxillerat en l'Institut San Isidro.

No sé que us sembla a vosaltres, però fer un examen de gimnàstica amb camisa de màniga llarga, corbata i sabates de vestir... no ens diu molt de la dificultat de l'examen...

Intercanvien experiències organitzatives i de gestió esportiva?

FCBARCELONA

MEMORIA ANUAL 2004 - 2005

CONVENI D’AGERMANAMENT AMB EL CNB

clica per engrandir

El FC Barcelona i el Club Natació Barcelona van signar un conveni d’agermanament per donar pas a un període de cooperació institucional, social, esportiva i cultural. El conveni, d’un any de durada, ha permès que les dues institucions intercanviïn les seves experiències organitzatives i de funcionament en els àmbits esportiu, mèdic i de gestió esportiva, i per al foment de l’esport del país. A més, s’ha col·laborat en diverses activitats multiculturals amb col·lectius o comunitats de la ciutat de Barcelona. Aquesta aposta vol fomentar la cultura de la pau i de la convivència.

Tots/es els que composem La gent del bloc (LGdB) estem convençuts que l'amic Jan Laporta, el Ferran Soriano, el Marc Ingla, ...   van quedar bocabadats per la magnífica experiència organitzativa i per la no menys brillant gestió esportiva dels craks que formen l'actual Junta directiva del CNB.  Segurament es van treure el barret davant l'incommensurable gestió econòmica del president Millans, i del que diuen que veritablement decideix, el -mig alacantí- vicepresident Moncunill. Bé, fóra bromes, a nosaltres ens dóna la sensació que, actualment, només estem per intercanviar cromos amb l'equip que presideix l'ínclit Sr. Moncunill, el Xixona CF en la categoria 2a regional de la Comunitat Valenciana. Club que segurament, ni que sigui per proximitat geogràfica, trepitja més sovint que el nostre CNB.

Els llibres t'estimen

Enfadats ?

Benvolguda Isabel Vilalta, moltes felicitats en el dia del teu aniversari !

¿Qui no s’ha emocionat fins a les llàgrimes veient la seqüència final de Cinema Paradiso? ¿Qui no reconeix en aquell magistral muntatge de petons prohibits una exquisida declaració d’amor al cinema i a un fill? Una pel·lícula que és capaç d’arribar a aquest clímax amb la serenor i la senzillesa que ho fa la cinta de Giuseppe Tornatore ha de considerar-se per força un clàssic, un bocinet de vida tan ben recreat i interpretat que mereix ser revisat ara, amb la distància que aporta el pas del temps, i oblidant l’eufòria que va provocar un unànime reconeixement de la crítica i un èxit de públic colossal.

Ensenyant el camí i preparant el relleu

- El director de marketing del CNB?

- Ehhh? Cómorrr?

Bateria de preguntes:

- Disposa el CNB d'un departament o d'algun professional -com té el grup DiR- especialitzat en vendre el nostre concepte de club esportiu a empreses, únic a Barcelona i sense competència en aquest sentit?

- No solament per fer nous socis sinó també per cercar sponsors i patrocinadors de les diverses seccions, així com per contractar publicitat estàtica dins de les nostres instal·lacions, amb el benefici econòmic que tot això ens reportaria?

- Per què alguns dels equips de pilota d'altres clubs que competeixen amb el nostre presenten jugadors que porten engaxines publicitàries a las seves samarretes (amb l'ajut econòmic que això comporta per aquells clubs), i els nostres jugadors -ojo!, campions d'Europa per equips i campions de la Copa del Rei- només porten l'enganxina o l'escut del CNB?

- I per què no disposem d'un departament o un professional del marketing, de publicitat, de corporate, o de com el vulgueu anomenar?

- Algú creu que no seria rendible aquest departament o professional, que podria aportar inversió i creixement al nostre Club?

- És que no ens cal incrementar i estabilitzar el número de socis?

- És que, quan fins i tot marques capdavanteres com Coca-Cola o Nike s'han d'espavilar per no perdre quota de mercat davant la competència, nosaltres deixem que altres clubs de Barcelona ens esgarrapin socis i sòcies?

- És que pensen que qui s'esborra del Nata no s'apunta a cap altra club de similar quota?

- Voleu noms de socis que ho eren del Nata i ara ho són d'altres clubs de la ciutat de similar i inclús superior quota? "Haberlos haylos" i en coneixem algú.

- S'interessa personalment algú de la Junta directiva o s'ha creat un mecanisme per esbrinar el perquè un soci es dona de baixa?

- Cóm es gestiona el fet que un passavolant demani informació del Club a recepció?

- Es fa un seguiment d'aquest passavolant per captar-lo?

Resposta comuna:

Tot i que moltes les sospiteu, les aconseguirem en el seu moment directament dels responsables del CNB. Potser en la propera assemblea general, que serà molt interessant. No us la perdeu, sisplau.

Ara que ja els hi avancem algunes preguntes, tenen temps per preparar les respostes. Els hi donem l'oportunitat de no suspendre. A veure si l'aprofiten.

Cliqueu per ampliar

Tenim una fluctuació constant, a la baixa, en el número de socis/ies. i una gran volatilitat en el socis recents.

Fixeu-vos que si cal incrementar el número de socis la gran idea de la Junta és demanar al soci -sempre el soci els hi ha de treure les castanyes del foc- que porti un nou soci en la sempiterna campanya d'estiu. Igualment si van ofegats de diners recorren al maltractat soci endollant-li una nova derrama. En aquest club les grandioses idees d'aquesta Junta directiva passen perquè el soci faci la feina que els pertoca a ells.

Aquesta actual Junta directiva no és que no cregui en la publicitat, és que no hi ha un 'duro' per invertir en ella, i el que s'ha invertit en el passat és diner llançat perquè després no s'ha sabut fidelitzar al nouvingut.

Més preguntes:

- És què solament som capaços de captar socis a l'estiu per després perdre'ls a l'hivern?

- És que només captem socis per un termini de pocs mesos?

- Som realment un club de sol i platja, i poc més?

Sr. Millans, president del CNB, solament vostè es deu de creure el que repeteix a cada assemblea,  que "el nostre club és un dels millors clubs d'Espanya i d'Europa". Ho podria ser, però òbviament mai amb la Junta que vostè presideix sota la batuta del vice-president Sr. Moncunill. Altre gall li cantaria si vostè s'emmirallés en veritables professionals com el Sr. Ramón Canela i Piqué*.

* Soci fundador-majoritari i administrador dels Clubs DiR, entitat que dóna servei a més de 80.000 abonats en les seves 13 instal·lacions, la primera creada el 1979, quan era propietari d'un negoci de fotografia fundat als seus 24 anys. Hi ha prevista una nova instal·lació a la Plaça Lesseps de Barcelona.