www.moncenebista.blogspot.com                                                            www.moncenebista.blogspot.com

dimecres, 13 d’octubre del 2010

Skufca (CNB) es penja l'or al XV Campionat del Món de pilota

Durant els deu primers dies d’octubre a Pau (França) s’ha disputat el XV Campionat del Món de pilota. Un certamen que ha servit per confirmar que l’argentí establert a Catalunya, Emiliano Skufca, és el millor saguer de l’actualitat en la modalitat de ferramenta. Skufca, del CN Barcelona, s’ha penjat l’or fent parella amb l’aragonès David Caballero.

Skufca no ha sorprès ningú. L’argentí, federat català, ha signat un gran torneig i el darrer partit, contra els locals Fontano i Welmont, corresponent a la final, ha fet una demostració de joc. I aquest títol s’afegeix, per exemple, a l’assolit el 2007 a Barcelona en la IV Copa del Món de frontó de 36 metres. També formant dupla amb Caballero, en aquella ocasió (també pel mateix marcador, 32-22) es van desfer dels argentins Villegas I i Villegas II.

La final de l'or:

       Nota:   Al principi del video, el ròtul amb els jugadors espanyols és erroni.
                    Més endavant està correctament rectificat i apareixen l'Skufca i el                     Caballero.

dimarts, 12 d’octubre del 2010

La situació econòmica del CN Barcelona podria perjudicar seriosament la salut

Clica per a engrandir

dilluns, 11 d’octubre del 2010

Heliodoro Lozano, sinvergüenza padre de la sospechosa Fundación del CN Barcelona

Miembro fundador y patrono de la polémica —denunciada por presuntos fraudes— Fundación del Club Natación Barcelona.

Una Fundación que sus gestores (Sebastià Millans, Federico Moncunill, Joan Comajuncosa, Pere 'el ex-imputado en el caso Banca Catalana' Meseguer, ...) han procedido a disolver con celeridad, de manera sorprendente y sospechosa.

Ingeniero. Fue detenido e ingresó en prisión provisional en diciembre del 2009 relacionado por la investigación judicial con la trama de las licencias en Ciutat Vella. Ha estado seis meses a la sombra. Cuando fue detenido, el Ayuntamiento lo había ya "apartado" a Nou Barris pero entre 1991 y marzo del 2008 fue jefe de los servicios técnicos de Ciutat Vella.

La investigación le relaciona directamente con una trama de empresarios que habrían pagado comisiones para obtener licencias, en especial, de apartamentos turísticos. La policía sospecha que él está detrás de algunas de las amenazas recibidas por trabajadores del distrito de Ciutat Vella, firmadas con el pomposo nombre de "asociación justiciera de la comunidad del Raval".

"Eres una verdadera hija de puta, ..." (Clica para ampliar)

Tan sólo dos meses después de ser trasladado a Nou Barris, este indeseable y desgraciado sujeto ya habla, en una conversación telefónica, de amañar la concesión de un expediente de 100 millones de pesetas (el equivalente a unos 600.000 euros), y de interferir en las tramitaciones que se van a realizar en Nou Barris.

Más información y videos de Heliodoro Lozano

diumenge, 10 d’octubre del 2010

El Club Natació Barcelona ja és entre els 16 millors equips d'Europa

El CN Barcelona derrota el Savona i es classifica per als vuitens de final de la Lliga Europea (10-9)

   El Club Natació    Barcelona s'ha imposat    al Savona italià en    l'Eurolliga i s'ha    classificat per la següent    fase.

   A diferència d'aquest    dissabte, els nedadors    entrenats per Toni Esteller s'han llançat molt concentrats a la piscina i han mantingut el partit viu en tot moment.

A partir del tercer quart, els barcelonins han consolidat la sorpresa gràcies a la inspiració de Blai Mallarach que ha marcat cinc gols i les aturades d’Iñaki Aguilar que ha estat providencial.

El veterà Iván Pérez, que als seus 39 anys encara es manté al peu del canó, ha destacat el mèrit de classificar-se per a aquests vuitens de final de la màxima competició europea, sobretot tenint en compte el gran nivell d'aquests tres rivals contra els qui s'ha enfrontat. L'altre equip classificat per als vuitens d'aquest grup ha estat el Budva, després de guanyar el Vouliagmeni per un ajustat 8 a 9.

Clica per veure l'article original (10-10-2010)

El CN Barcelona encara es pot classificar per la següent fase de l’Eurolliga

El CN Barcelona sobreviu a un primer quart nefast

Per accedir a vuitens, avui cal sorprendre el potent Savona

El CN Barcelona va    haver de nedar contra    corrent per aconseguir    imposar-se al Vouliagmeni    i mantenir les esperances    d'accedir als vuitens de    l'eurolliga, reservats als    dos primers classificats de    cada grup de la segona    fase.

La victòria per la mínima (10-9) la va assolir després d'haver encaixat un desencoratjador 0-5 en el primer quart, que gairebé va fer llençar a les escombraries les il·lusions de l'equip català. Va ser una reacció meritòria que també obliga a reflexionar sobre els errors comesos en aquest primer tram per evitar-los aquest migdia (12:30 h) contra el Savona. Obtenir el triomf és tan difícil com necessari per poder continuar endavant en la màxima competició del waterpolo continental. En cas contrari, es passarà a disputar la copa LEN.

La condició d'amfitrió del grup E no va evitar que el CN Barcelona es veiés sorprès per un Vouliagmeni letal en els primers vuit minuts. De fet, als de Toni Esteller els va costar massa prendre la mida al rival i no va ser fins ben entrat el segon quart que van començar a reaccionar. La reacció va permetre que arribessin al descans amb un 4-6 més digne després d'haver fet un parcial de 4-0. Tot i això, quedava molt camí per recórrer perquè a l'inici del tercer quart els grecs mantenien una còmode renda de 3 gols (4-7). L'aportació d'Iván Pérez, autor de 4 gols, es va encomanar a la resta de companys i es va capgirar el resultat (8-7) en el darrer quart i, després d'un altre parcial, de 4-0. A pesar d'haver ampliat la diferència fins al 10-8, va caldre un darrer esforç per aturar la resistència dels grecs i completar la remuntada. Va ser un final dolç que no serà fàcil de repetir avui contra un Savona que ahir va cedir contra el Budva (8-7). El resultat assegura el primer lloc del grup a l'equip montenegrí.

Clica per veure l'article original (10-10-2010)

dissabte, 9 d’octubre del 2010

Mal debut del CN Barcelona en la 1a jornada d'Eurolliga

Europa s'encareix per al CNB

L'equip esgota el marge d'error per continuar aspirant als vuitens

El guió previst pel CN    Barcelona per assolir    l'accés als vuitens de    l'eurolliga va quedar    espatllat per la derrota    encaixada ahir contra el    Budva (7-12) en l'estrena    de la segona fase del    torneig a la nova piscina    de l'Escullera.

Un entrebanc que ara obliga a guanyar aquesta tarda (18.00 h) el Vouliagmeni grec per mantenir la possibilitat d'ocupar una de les dues primeres places del grup E, que permeten continuar endavant en la màxima competició continental de waterpolo. Després també caldria fer un bon paper demà contra el potent Savona en la darrera jornada.

Els temors que despertava el Budva, fonamentats per l'històric prestigi del waterpolo balcànic, van fer-se realitat des de l'inici del duel. De fet, el primer quart ja va tancar-se amb avantatge montenegrí (2-3), tot i que el CN Barcelona va aguantar el tipus i en el descans mantenia la mínima diferència (4-5). A la piscina, per contra, les distàncies anaven augmentant a mesura que avançaven els minuts i les mancances locals es feien més evidents. La principal va ser la inoperància ofensiva, en bona mesura causada per la solida defensa rival. El joc a la boia amb Sziranyi i Iván Pérez va quedar limitat per la corpulència dels montenegrins, mentre que el recurs del tir exterior sembla haver acusat la marxa durant l'estiu d'un referent com Kiko Perrone. Tot plegat va traduir-se en un parcial de 0-3 en el tercer quart que establia un desencoratjador 4-8 al marcador. Una diferència massa gran per somiar a capgirar la situació. A més, la sequera de gols cenebista s'allargaria prop de 13 minuts fins que Iván Pérez va fer el 5-9, ja ben entrat el darrer quart, una vegada l'objectiu es limitava a evitar rebre un càstig excessiu.

Clica per veure l'article original (09-10-2010)

divendres, 8 d’octubre del 2010

El Club Natació Barcelona debuta a l’Eurolliga

El Club Natació Barcelona    s'enfronta avui al conjunt    montenegrí del Budva.

És el primer partit de tres    per classificar-se per a la    següent ronda de la    màxima competició europea.

Clica per veure l'article original (08-10-2010)


dijous, 7 d’octubre del 2010

Objectiu: retornar a l'elit del waterpolo europeu

El CNB anhela posar fi a la seva absència en la lligueta de vuitens

Accedir a la lligueta de vuitens de l’Eurolliga, reservada als setze millors equips del continent, és l’objectiu que el CN Barcelona buscarà des de demà i fins diumenge en la segona fase del prestigiós torneig.

Un repte que se li resisteix des de la temporada 2006/07; massa temps per a un club tan històric, però que aquesta vegada té més arguments per assolirlo.

El principal és la seva condició d’amfitrió del grup E, que completen el Savona d’Itàlia, el Budva de Montenegro i el Vouliagmeni de Grècia. Tots quatre persegueixen el bitllet per a uns vuitens als quals només hi accediran els dos primers classificats del grup, mentre que el tercer i el quart baixaran al segon graó europeu, la copa LEN.

El tècnic, Toni Esteller, dóna instruccions als jugadors
cenebistes durant la campanya passada.

«El grup és dur, però estem mentalitzats de poder entrar en els vuitens.» Les paraules de Blai Mallarach, un dels referents de la plantilla cenebista, reflecteixen l’ambició amb la qual s’afronta l’estrena europea de demà. Serà contra el Budva, un equip «amb la tradició del waterpolo balcànic», que compta amb un vell conegut de la lliga estatal, l’exjugador mariner Petar Trbojevic.

«Esperem que sense la pressió de la seva piscina siguin menys perillosos», va desitjar Mallarach.

Dissabte serà el torn del Vouliagmeni, l’equip més desconegut del grup, mentre que diumenge es tancarà la fase contra el poderós Savona, que Mallarach preveu que sigui el rival més fort: «És un equip molt compensat, segon de l’edició passada de la lliga italiana i que té jugadors contrastats.» Per aquesta raó, el full de ruta marca guanyar els dos primers partits i així assegurarl’accés a la lligueta de vuitens abans de topar amb els italians.

Clica per veure l'article original (07-10-2010 / pàg.17)


Iván Pérez torna al CN Barcelona

El boia cubà Iván Pérez torna al seu equip de tota la vida. Després d'un parèntesi de tres anys, el jugador ha fitxat aquesta temporada pel Club Natació Barcelona. Potser serà l'última oportunitat per engrandir una mica més el palmarès d'un jugador que voreja els 40 anys.

L'experiència d'Iván Pérez, un valor afegit
L'aposta pels joves, en bona part obligada per tal de moderar la despesa, ha definit la plantilla del CN Barcelona durant les darreres temporades. Enguany, però, el tècnic Toni Esteller disposa de noves peces que li permeten compensar la joventut amb experiència. Destaca la d'Iván Pérez, el boia hispanocubà que amb 39 anys torna a l'Escullera, on durant deu temporades va acumular tres lligues, dues copes del Rei i una LEN.
Clica per veure l'article original (07-10-2010)




Clica per veure l'article original (06-10-2010)


dilluns, 4 d’octubre del 2010

En un lugar de la Barceloneta, de cuyo nombre no quiero acordarme, ...

Clica para ampliar

diumenge, 3 d’octubre del 2010

La Barceloneta acull el Torneig Ta-ka-tà

Al voltant d'una trentena    de participants s'han    donat cita sobre la sorra    de la Barceloneta amb    motiu del Torneig de    Ta-ka-tà, un esport no    gaire conegut que barreja    el voleibol i el tennis    platja.
La prova continuarà    aquest diumenge.

Clica per veure l'article original (02-10-2010)

dissabte, 2 d’octubre del 2010

El CN Barcelona, escombrat pel Natació Terrassa a la Copa Catalunya

Els egarencs han derrotat 11-3 els barcelonins i jugaran la semifinal de la Copa Catalunya contra el Sant Andreu

El Natació Terrassa s'ha imposat per 11 gols a 3 al CN Barcelona, un resultat sorprenent si es té en compte que el rival és un dels conjunts més forts del waterpolo estatal. Amb la victòria, el CN Terrassa assoleix el passi a la semifinal de la Copa Catalunya, que serà divendres a les vuit del vespre, davant el Sant Andreu, a la piscina de l'Àrea Olímpica.

Malgrat que es presumia com un partit igualat, el conjunt de Dani Nart ha dominat, en joc i en el marcador, des del començament. No havia passat ni un minut quan Iván Gallego ha marcat el primer gol. Dos minuts més tard, l'anglès Carpenter ha anotat el segon en la primera jugada en superioritat dels egarencs. Abans, els locals ja havien tingut dues bones ocasions de Piralkov per ampliar la diferència i havien defensat molt bé una jugada en superioritat dels barcelonins. Aquesta perfecció en defensa que s'ha mantingut durant gairebé tot el partit, tant dels defensors com del porter Michal Diakonow, ha estat clau en el resultat final.

En el segon quart han calgut uns tres minuts perquè Gallego marqués el tercer gol del Natació. El 3-0 feia evident la superioritat dels terrassencs davant un rival que, si bé pot no haver tingut el seu millor dia, s'ha trobat un Natació esplèndid, sobretot en les accions defensives. El festival de gols i la sentència ha arribat en els dos últims minuts del segon quart. Primer, Sergi Mora ha avisat amb una vaselina que ha colpejat a l'escaire, i acte seguit ha marcat el 4-0. Poc després, Piralkov, amb un xut des de la dreta, ha fet pujar el cinquè. A mig minut pel final José Rodríguez ha marcat el gol de l'esperança per al CN Barcelona, però Piralkov l'ha contrarestat amb el 6-1. La remuntada per als visitants era molt complicada.

El tercer quart només ha servit per mantenir als barcelonins a ratlla i sentenciar l'encontre amb un gol més de Gallego. En l'últim quart, Reixach ha marcat el 7-2 només començar, però encara hi havia cinc gols de diferència. Robert Parker ha respòs anotant el 8-2. Poc després, un llançament de Sergi Mora ha colpejat al marc de la porteria, ha rebotat al cap d'Ivan Gallego i el novè gol ha pujat al marcador. Jordi Pérez ha marcat el desè, i acte seguit el visitant Maitland ha establert el 10-3. La festa s'ha completat amb un gol de Víctor Cabanas en l'últim minut. L'11-3 al CN Barcelona era una realitat.


Clica per llegir l'article original (02-10-2010)

dilluns, 27 de setembre del 2010

Hacienda investiga al Club Natación Barcelona por un presunto fraude del I.V.A.

Clica la imagen para leer en pdf
el artículo completo publicado

sobre el Club Natación Barcelona
en El Triangle (núm. 966)
El fraude fiscal se caracteriza por implicar una ocultación de hechos económicos, mediante actividades económicas total o parcialmente ocultas, o mediante la presentación de los hechos económicos con un significado económico distinto al real.

En este campo distinguimos la siguiente irregularidad que tiene un carácter especial:

El fraude del IVA (impuesto sobre el valor añadido), que conlleva a que el individuo no pague un impuesto, en detrimento de sus derechos y, que el otro individuo implicado no declare la prestación efectuada a través de la factura.

diumenge, 26 de setembre del 2010

¡Que club éste que todas las presunciones son verosímiles!

Clica para ampliar

dissabte, 25 de setembre del 2010

Federico Moncunill, vicepresidente del CN Barcelona, amenazado de embargo

Paralizada la ejecución de embargo contra Federico Moncunill, vicepresidente del CN Barcelona y consejero del Hércules de Alicante.

Todos los consejeros del Hércules Club de Fútbol podrán respirar mucho más tranquilos desde hoy mismo. El club propiedad del constructor Enrique Ortiz Selfa pagó parcialmente el pasado viernes la histórica deuda que mantenía con la Tesorería General de la Seguridad Social. (...)

Federico Moncunill, en el consejo de la Fundación del Hércules FC
(Clica para ampliar)

En consecuencia, el máximo órgano recaudatorio del Ministerio de Trabajo ha decidido paralizar las ejecuciones de embargo que pesaban contra todos los vocales del consejo de administración, incluido su propietario Ortiz, y que empezaron a tramitarse a principios de año. (...)

Clica para leer la noticia original completa (15-09-2010)




¿Seguirá tentando a la suerte este secretario de los turrones? Porque quien juega con fuego acaba quemándose, sea en Alicante ... o sea en Barcelona.

Enrique Ortiz aseguró ayer que Valentín Botella seguirá siendo el presidente del club, pero anunció que en próximas fechas se acometerá una remodelación del consejo de administración.  

Los embargos de los que han sido objeto los consejeros por las deudas contraídas con las administraciones públicas provocarán que más de uno se piense si quiere seguir formando parte del organismo que rige el Hércules. (...)

Clica para leer la noticia original completa (15-09-2010)

dimarts, 21 de setembre del 2010

dimecres, 15 de setembre del 2010

Meritxell Moncunill, què has fet amb el tai txi del CN Barcelona?

Bústia de l'ex-soci/ia

Voldria agrair a la Meritxell Moncunill la seva gran assertivitat a l'hora de prendre decisions dins d'un club en el que, solament en teoria, es fomenta l'esport.

La més coherent i la que millor representa la manera de fer d'aquesta junta és la que ha pres la Moncunill respecte al tai txi. Per qui no sàpiga qui és aquesta senyora només us diré que és la germana del vicepresident del club que viu i treballa a Alacant, i que l'ha col·locada a dit en el club. Tot queda a casa col·locant en llocs claus del club a amics i familiars. Aixó se'n diu "nepotisme".

Doncs la tal Moncunill ha tret el professor de tai txi de la tarda (un dels millors professors de tai txi txen de Barcelona) per posar una practicant d'aquesta activitat que mai ha desenvolupat tasques de professora de tai txi. 

I ho ha fet contra la opinió unànim de tots els que practicàvem tai txi al club, fins al punt de redactar una carta, signada per la majoria, en la que es demanava la dimissió d'aquesta Sra. com a cap d'activitats del CNB.

Bravo! Una gran gestió la d'aquesta 'enxufada' germana d'un dels 'capos' de la directiva del club. Així s'estimula l'esport i s'il·lusiona al soci.

Però és clar, s'han esborrat del tai txi 13 alumnes (una barbaritat respecte del total de practicants de tai txi al club), que pagaven a part de la quota aquesta activitat. S'han esborrat els alumnes de tai txi de les tardes i del dissabte  pel matí.

Bé, ja sabem que tot es paga a part de la quota (ja de per sí elevada) en el CNB, fins i tot per una simple sauna.

Al final, farta de tanta incompetència, d'un pèssim servei, i de seguir pagant quotes i derrames per mantenir als inútils de la junta directiva, m'he donat de baixa del club. I cansada de que els socis, per tal de que no canviï res (o per por a ser expedientats i expulsats), deixin fer i desfer a aquesta junta de incompetents.

Mònica Codina (ex-socia del CN Barcelona)

dimecres, 18 d’agost del 2010

Adolfete Pérez de Arenaza (el delegado de natación): "Si no pagas no te dejo nadar en ningún club"

Kike, te remito carta escrita entre padres con nadadores en el Club.
Extrae tus propias conclusiones.
Juan Sáez, ex-socio
(22-nov-2008)

Bústia del soci/ia

Hola familia,

Sé como os sentís, y esta mañana después de haber hablado contigo se me han vuelto a retorcer las entrañas, pues ha sido revivir la amarga experiencia de tratar con el CNB.

Es una pena que, en un deporte tan duro como la natación, haya personas (Delegado) de esa calaña. Algunos nos hemos dado cuenta y, mal que bien, hemos salido de allí PAGANDO UNA GRAN CANTIDAD DE DINERO BAJO AMENAZA Y COACCIÓN, pues los padres no somos ni club ni empresas, sólo buscamos lo mejor para nuestros hijos. Me sentí libre, y también "ligero". Reconozco que nos toman el pelo y abusan indecentemente de una debilidad nuestra, que son nuestro hijos, y por eso no podemos permitir que se queden en ese club con medalla a la deportividad y buen hacer.

Nuestros hijos valen mucho como para perder un año en el CNB porque ... ¿y el próximo año? Pues más de lo mismo, abandono por parte de la Junta Directiva (Delegado, Gerente, Presidente, Directiva en general), ... e indiferencia y marginación por parte del entrenador.

¿Podrán aguantar los nadadores esa presión y ese ambiente un año más? Es un pulso. ¿Quién gana? ¿Quién pierde?

¿Por qué les interesan nuestros hijos? ¿Por qué piden dinero por ellos? ¿15.000,00 euros, 16.000,00 euros, 8.000,00 euros? Aducen a que son buenos, a derechos de formación, a que pagaron por ellos. Siendo éstos, los nadadores, los que casi a cambio de nada —un viaje, un hotel, una comida, y poco más— nadan y compiten por el Club. Madrugan, viven fuera de casa, entrenan dos veces al día, o lo que les pida el entrenador. Que este señor tenga muy presente que si no fuera por ellos, él no trabajaría como tal.


¿Justificarán ante los socios el cobro de aproximadamente entre 11.000,00 euros y 12.000,00 euros, PAGADOS POR LOS PADRES MEDIANTE PRESIÓN Y GITANEO para conseguir la salida de sus hijos del Club?

¿Qué sección de natación no se sustenta con nadadores buenos y menos buenos, haciendo equipo, PARA QUE EL CLUB DESPRECIE Y NO SE PREOCUPE POR LA MARCHA DE TANTOS NADADORES?

Vuelvo a lo mismo: no les interesan nuestros hijos. Les interesa la bola que han vendido para justificar unos gastos, y nuestros hijos han sido la carnaza. HAY UNA JUNTA QUE APROBÓ UNOS GASTOS, Y QUE EL PRÓXIMO AÑO NO PODRÁN JUSTIFICAR.

Quizás hemos perdido una batalla. En los dos últimos años, y por diferentes cuestiones, entre quince y veinte nadadores —grandes y pequeños— se han marchado del Club. ¿Alguien de la directiva se ha preguntado el por qué?

La guerra, posiblemente no se ha acabado. NADIE DEL CLUB SE PREOCUPA POR LA IMAGEN QUE SE DA EN EL MUNDO DE LA NATACIÓN: comentarios en páginas de natación —como por ejemplo NotiNat— a través de internet, convivencia entre nadadores en las piscinas, ...

Clica la imatge per llegir alguns comentaris

¿Cómo queda la imagen del Club Natació Barcelona, que es CAPAZ DE RETENER BAJO COACCIÓN? "SI NO PAGAS —les es igual quien pague— NO TE DEJO NADAR EN NINGÚN CLUB". Y por este motivo pierdes las becas que figura que te has ganado por ser un poco bueno, y el que cuenten contigo en la Federación, ¿o acaso es que se entra en ésta por enchufe?

¿Qué imagen de Club cara al futuro? ¿Solamente nadadores que den triunfos a cambio de dinero? ¿Qué cuesta la sección de natación? LOS QUE SE HAN QUEDADO —ÚNICAMENTE LOS BUENOS— AHORA COBRAN. ¿SE LES EXPLICARÁ A LOS SOCIOS PARA QUÉ SON LAS DERRAMAS? El esfuerzo de los supuestamente malos no vale nada. ¿Qué pasará en el futuro? ¿Quién querrá nadar por el Club, si no es a cambio de dinero?

¿Por qué no se potencia la sección de natación con los hijos de socios, y se cuida a éstos? Equipación, entrenadores competentes (actualmente sólo se salva Jaume, el de casa, que lo ha sido siempre, a quien le agradecemos el esfuerzo que hace para mantener la unidad entre padres y nadadores), preparadores físicos y todo lo que necesiten como deportistas, y así siempre serán deportistas del Club Natació Barcelona. Pero si quieren buscar libremente otra cosa mejor, que marchen. Ésta seguirá siendo la casa en donde se formaron como deportistas.

Un saludo



¿Quieres leer el correo electrónico original?



dimarts, 17 d’agost del 2010

La lenta agonía del Club Natación Barcelona

Clica para ampliar


Algunos datos extraídos de la Auditoría del ejercicio del año pasado, 2009:


◘   El patrimonio neto del CN Barcelona se ha reducido con respecto         al año 2008 en 689.138,73 €.


◘   La deuda económica del CN Barcelona a corto plazo se ha         incrementado con respecto al año 2008 en 445.556,78 €.


◘   El total de la deuda del CN Barcelona a corto plazo es hoy de         1.995.890,37 €, y en la tesorería del club sólo se dispone de         114.217,21 €.


◘   Los gastos de personal han crecido con respecto al año 2008 en         258.692,76 €.


◘   El ejercicio 2009 se ha saldado con una pérdida de 390.537,04 €,         cuando el saldo del año 2008 fue de 8.017,64 € a favor.
        Y en esta pérdida de 390.537,04 € no está incluida la       correspondiente provisión del gasto fijo que genera la       renta vitalicia que se abona mensualmente a los       trabajadores jubilados cuyo contrato de trabajo fue       anterior al 1 de enero de 1983, y que consta reiteradamente,        año tras año, en el Informe de Auditoria. Por lo que esta pérdida podría        llegar tranquilamente a los 500.000 €.


◘   El cómputo total entre los ingresos (83.181,65 €) y los gastos         (106.098,23 € ) por el concepto 'masajes', en el año 2009, arroja un         déficit de 22.916,58 €.


◘   El cómputo total entre los ingresos (11.606,16 €) y los gastos         (260.329,89 €) del concepto 'gimnasio' arroja un déficit de         248.723,73 €.



Lo que nos pone los pelos como escarpias es que el Sr. Sebastián Millans, depre/sidente del CN Barcelona, anuncia en la Asamblea de Socios del pasado mes de abril que la Sra. Anna Pruna, máxima responsable de la Secretaría General del Deporte de la Generalitat de Cataluña, ha concedido una subvención de 600.000 euros al club que preside.

Y en una huida hacia adelante de alguien que está encantado de haberse conocido, este sujeto dice que va a solicitar al Sr. Jaime Lissavetzki —Presidente del Consejo Superior de Deportes y Secretario del Estado para el Deporte— otros 600.000 euros del ala. ¡Toma ya!

O sea, dinero público para un club privado gestionado indigentemente por Sebastián Millans y su tropa de directivos palmeros, algunos de los cuales se han ido perpetuando en las sucesivas directivas.

Por ejemplo el vicepresidente que lleva las finanzas del club, Pedrito Meseguer Miranda, imputado en su momento en el escándalo financiero de Banca Catalana, que sacudió a la sociedad catalana en la década de los ochenta.

O también por ejemplo el primer vicepresidente, que vive en Alicante dedicado a sus turrones, Federico Moncunill Gallo, al alimón consejero del Hércules de Alicante y patrono de su Fundación. Directivo de un club de fútbol que acaba de subir a la primera división gracias a presuntos sobornos a equipos y/o guardametas contrarios para dejarse ganar. Como ha destapado en los últimos días el diario El País, con grabaciones de conversaciones telefónicas entre los implicados —transcritas literalmente en el propio diario— que no dejan lugar a dudas.

Millans pone la jeta, pero hay otros que cardan la lana, como Moncunill y Meseguer. Sin olvidarnos del 'nissanero' secretario Manolito Albado, otra figurita imprescindible en este pesebre cenebista.

¡Ojo! Una junta directiva que ha sido denunciada por presunto fraude por desviación irregular de fondos de la Fundación del CN Barcelona, que ahora sospechosamente se apresuran a disolver. Denunciada por presunta desaparición de numerosas obras de arte de la Fundación del CNB. Y también denunciada por presunto fraude en las liquidaciones del IVA. Recientemente una inspección de Trabajo sacó a la luz numerosas irregularidades en las nóminas de más de la mitad de la plantilla, que cobraban con dinero 'negro'. Posiblemente a finales del próximo septiembre haya una segunda inspección de Trabajo gracias a nuevas pruebas de fraude (éste ya no es presunto) registradas recientemente en Treball.

dilluns, 16 d’agost del 2010

Federico Moncunill Gallo, directivo de dos clubs deportivos denunciados por fraude ... ¡Hagan juego, señores! ¿Quién da más?

Federico Moncunill es vicepresidente primero del CN Barcelona (denunciado en Hacienda por varios presuntos fraudes), y consejero del Hércules CF de Alicante y patrono de su Fundación (club que amaña los partidos sobornando, presuntamente)

Federico Moncunill,
entre Blas Bernal y Enrique Ortiz,
en una reunión del consejo del Hércules
Conversan Enrique Ortiz,    accionista mayoritario del    Hércules CF de Alicante, y    un familiar sobre el intento    fallido de pago de primas en el    partido Hércules-Salamanca, y    sobre la presunta compra del    jugador Raúl Navas, portero    del Córdoba, al que se habrían    pagado, supuestamente,    100.000 euros para el decisivo    partido de la jornada 36, que el    conjunto alicantino venció por    4-0.

El Hércules necesitaba a toda costa llegar a Primera para lograr reimpulsar la precaria economía del club, que arrastra una deuda con Hacienda y la Seguridad Social de 15 millones.


Ortiz está imputado en el sumario general del caso Brugal, aún bajo secreto sumarial, por los delitos de cohecho, fraude y tráfico de influencias.

El diálogo de la polémica

- Allegado familiar: "¿El portero del otro equipo? ¿De qué equipo estás hablando? ¿Ese partido?"

- Enrique Ortiz (máximo accionista del Hércules): "Del anterior, del último que ganamos aquí. Le di 100.000 euros [al portero del Córdoba, Raúl Navas, según se desprende del diálogo] ... En el primer gol de Tote se tira para el lado contrario ... Es que fue la hostia, macho... El cuatro a cero ... 100.000 euros le había dado al portero [...]"

- Enrique Ortiz: "Al Salamanca le ofrecimos 150.000 euros. No quisieron y les metimos también cuatro".

Clica para leer la noticia original (03-08-2010)

Joan Antoni Samaranch, el ninot que fa la salutació feixista

Una figura de Samaranch presideix el guarnit del carrer de Sant Pere Màrtir

El carrer de Sant Pere Màrtir    no participa en el concurs de    carrers guarnits. La seva    decoració, però, aixeca molts    comentaris entre els visitants.   

En un ambient terrorífic    apareix el difunt Joan    Antoni Samaranch en un    taüt fent la salutació    feixista.


Una gran figura que simbolitza l’expresident de Comitè Olímpic Internacional presideix el carrer. A través d’una palanca que els mateixos ciutadans poden activar, el ninot fa la salutació feixista. Les alusions al passat falangista de Samaranch es completen amb la sivella, que porta el jou i les fletxes, i la bandera espanyola.

La decoració del carrer representa el passatge del Terror, amb figures de Fèlix Millet, Baltasar Garzón, Rita Barberà o Ramon García-Bragado. El carrer de Sant Pere Màrtir no entra al concurs de guarnits que organitza la Fundació de la Festa Major de Gràcia. Les activitats les programa l’Ateneu Popular “La Torna”.


Clica per veure l'article original (16-08-2010)


dissabte, 14 d’agost del 2010

Anna Blanch (del CN Barcelona), 'top ten' del windsurf mundial (1a part, ...)

Anna Blanch,
amb Jordi Basté a El món a Rac1
Siempre va cargada de un    sitio a otro con su tabla y su    vela. Va y viene como las    olas.
La barcelonesa Anna    Blanch se dedica    profesionalmente al windsurf    y vive entre Hawái y    Barcelona.
Anna sabe lo que es planear    sobre las olas de la mítica    playa de Hookipa y a sus 28    años también sabe lo que es    ser una de las mejores    windsurfistas del    planeta.
Tras ser operada de una hernia discal se ha tomado un respiro pero de nuevo ya vuelve a navegar. En busca de las mejores olas y del viento en septiembre cogerá de nuevo sus bártulos y regresará a Hawái, la meca del windsurf.

-¿Cuándo empezó a practicar windsurf?
- A los 13 años. En la Manga del Mar Menor con mi padre y mi hermano.

- Entonces su interés por el windsurf viene desde muy lejos...
- En el Club Natació Barcelona también había un grupo de amigos que navegaba cuando era pequeña y ya me empujaba a practicar windsurf. Lo mismo pasaba cuando veraneaba en la Costa Brava.

-¿Cuándo decidió dedicarse profesionalmente?
- Desde que empecé siempre lo tenía en mente. En casa me dijeron que hasta que no tuviera un título nada. Tan pronto como acabé la carrera de imagen y sonido dije a mi padre que me iba a entrenar. El primer año me fui a Tarifa a vivir a casa de una amiga y ese año ya hacía mi primer campeonato del mundo.

(Clica para ampliar)
- ¿Qué es lo que le enganchó de este deporte?
- Cuando empiezas a planear es una sensación que nunca olvidas y siempre quieres repetir. Además, al ser un deporte que no lo puedes hacer cuando quieras, solo cuando hay las condiciones necesarias, engancha todavía más. Es errónea la concepción de que el windsurf es un deporte lento y aburrido.

-¿En Catalunya hay playas dónde se puede practicar windsurf?
- Hay playas que están bien para practicarlo pero lo que pasa es mar plano y se puede hacer más la modalidad de slalom o freestyle. A mí lo que más me gusta son las olas. En Pals, Castelldefels o Barcelona hay días bonitos con olas pero son días contados.

-¿Qué les pasa a los surfistas y windsurfistas con el nuevo Hotel Vela de Barcelona?
-El hotel ha parado el viento. El Club Natació de Barcelona está justo al lado del hotel y entonces lo que ha hecho es parar un poco el viento. Eso va mal para nosotros porque tienes como 500 metros que la tabla se te hunde y luego cuando llegas afuera y el hotel ya no molesta la tabla te va grande porque has de escoger el tipo de tabla por el tipo de viento.

(...)

Clica para leer la entrevista completa (14-08-2010)

divendres, 13 d’agost del 2010

Entrevista a Marcel Zamora, del CN Barcelona (vencedor 5 veces consecutivas del IronMan de Niza)



dimarts, 10 d’agost del 2010

¡Pa' mear y no echar gota!

Clica para ampliar

Sebastià Millans, otro patético caso de presidente apoltronado

Dicen que nada produce tanta atracción y tanta afección como el poder. También dicen que el poder corrompe y que está impregnado de una buena dosis de perversión. El caso es que para mandar hay que tener madera, aparte de dinero, y mucha ambición.

Pero lo que resulta difícil de entender es a todos esos presidentes que se aferran al mando pese a tener un alto grado de impopularidad y haber hecho las cosas rematadamente mal. Algunos sostienen que lo hacen por responsabilidad y porque quieren cumplir el ciclo para el que fueron elegidos, y es entonces cuando soportan todo, desde críticas feroces a su gestión a comentarios malignos sobre su vida privada.

Nada les importa. Sólo el poder, seguir aferrados al mando. Quizás porque no tienen otra cosa que hacer o tal vez porque le han cogido gustillo a ese mundo en el que entraron como dioses y nada ni nadie les hace ver dónde está la puerta de salida ni cuándo ni cuál es el momento preciso para marcharse, o que ya no sirven para ello, y ninguno de sus amigos es capaz de decirle que se han desgastado, en definitiva.

El deporte es un espacio que experimenta muchos casos de presidentes apoltronados, de esos que no quieren irse nunca. Cierto es que la democracia tiene caminos legales para destronar a los dirigentes eternos ...

• Artículo de Dagoberto Escorcia, en su espacio dominical
   "Por la escuadra" (La Vanguardia —Dom, 14 Dic 2008, pág. 76—)

diumenge, 8 d’agost del 2010

El baríton Marcos Redondo canta Blavor, l'himne del CN Barcelona ( ... i 2a part)

L’himne del Club, BLAVOR, va ser composat pel mestre Tragan l’any 1932, quan el club feia els 25 anys del naixement.

En aquell mateix any es va fer un enregistrament en disc pel baríton Marcos Redondo, amb tot un grup de socis cantaires i amb l’orquestra del mestre Pasqual Godes.




I
Blau és el mar,
blau l’horitzó,
blau és el nostre pensament;
a tu devem,
Club sens parió,
nostra salut i esbargiment.
L’aire i el sol donen la joia
d’un viure molt més lleu
i quan gaudim de tal prodigi
esdevé temps més breu.

(TORNADA)
“Club Natació Barcelona”,
ves fent ta via triomfal;
“Club Natació Barcelona”,
fins assolir l’ideal.
En tot escut hi ha la gavina,
fem que triomfal segueixi el vol
fins convertir-lo amb entusiasme
en un radiant i esplèndid sol.
“Club Natació Barcelona”,
ves fent la via triomfal;
“Club Natació Barcelona”,
fins assolir l’ideal.

II
En nostre Club,
que és nostra llar,
la pau i el goig sempre hi trobem;
tots som germans,
som fills del mar,
i a tots en bressa dolçament.
Pels que aixecaren nostre casa
rublerta de clarors,
on nostre cor sentim renéixer,
honor i més honors!

(TORNADA)
“Club Natació Barcelona”,
ves fent ta via triomfal;
“Club Natació Barcelona”,
fins assolir l’ideal.
En tot escut hi ha la gavina,
fem que triomfal segueixi el vol
fins convertir-lo amb entusiasme
en un radiant i esplèndid sol.
“Club Natació Barcelona”,
ves fent la via triomfal;
“Club Natació Barcelona”,
fins assolir l’ideal.

¿SABíAS QUE ... el ex-vicepresidente primero del CN Barcelona, el turronero Federico Moncunill Gallo, aparece citado en la documentación del corrupto Caso Brugal, según puedes leer en El País?

Morositat de Sebastià Millans,
ex-president del Club Natació Barcelona
(Clica AQUÍ per a llegir l'article sencer)

Clica la imatge per engrandir-la

¿Y SABíAS ADEMÁS QUE ... el ex-vicepresidente económico del CN Barcelona, Pere Meseguer Miranda, ya directivo cenebista en el año 1970, fue uno de los 25 imputados judicialmente en el escándalo financiero —Caso Banca Catalana— que sacudió a la sociedad catalana en la década de los ochenta?

Creative Commons License
Free counter and web stats

 
Blavor, l'himne del CN Barcelona (any 1975) Blavor, amb el baríton Marcos Redondo (any 1932)