Yo aprendí que la Marató era algo muy especial ya en 1987, cuando de chavalillo, entrenando en l'Escola d’Atletisme del Club Natació Barcelona, escuchaba, en el Estadi Serrahima, como algunos atletas populares veteranos no hacían más que hablar, cuando se acercaba el mes de marzo, sobre “la marató”; que si el circuito ese año era muy duro porque había que subir hasta Montjuïch, que si llevarlo a la Zona Franca era muy solitario, que si la meta en un muelle del Port estaba bien o mal, que si subir a l’Estadi Olímpic, que si venir de Mataró por la Nacional II, que si la subidita del Paral·lel, que si tal marca, que si gané a aquél, que si me retiré, o me lesioné… ¡Ya sabéis cómo somos los runners!
populares en España y más allá de nuestras fronteras.
(...)
Què s'ha fet de l'Escola d'Atletisme del Club Natació Barcelona? Doncs simplement que ja no existeix. Com tampoc existeix la Secció d'Atletisme del CNB, secció amb un passat recent esplendorós, però que sota el mandat del "tremendu" Millans ha desaparegut. Com també ha desaparegut la històrica -fundada l'any 1922- Secció de Rugby. Sabeu quants anys fa que no hi ha penjada cap notícia d'aquestes seccions als espais reservats a les mateixes, en les vitrines d'informació de totes les seccions? Quan fa que no veieu fent mínimament esport al (segons un antic titular de La Vanguardia) gran esportista Sebastià Millans? I al vicepresident Meseguer? I al tresorer Capdevila? Potser molts i molts anys, oi? Vet aquí l'amor que senten aquests individus per l'esport. Aquesta indigent Junta Directiva, operativament parlant, ha menystingut dues seccions cabdals del CNB fins a fer-les desaparèixer. Ara bé, el que és "de traca i mocador" és que encara el 'tremendu' Millans les anomena com a Seccions Esportives, així com també hi consten a la web del Club. Però ja ens ho explicarà en la inminent Assemblea. |
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada