La prepotència i la supèrbia de Sebastià Millans i els seus sequassos

Se'ls va advertir - Ho podíen haver evitat - Però deien que no era de cap interès per al CNB les inspeccions de Treball i d'Hisenda

El passat 25 de maig vaig enviar un correu electrònic adreçat al Marc Blanquer i al Federico Moncunill —gerent i primer vicepresident respectivament del CNB— en el qual sol·licitava una reunió amb el president Sebastià Millans, en la qual ja comentava la possibilitat de provocar una inspecció de Treball i d'Hisenda depenent del resultat d'aquesta reunió sol·licitada.

Federico 'el turroneru' Moncunill no va respondre, però sí el gerent Marc Blanquer l'endemà dia 26 de maig, dient-me que la meva voluntat de reunir-me amb el president Millans i altres directius del Club no responia a cap assumpte d'interès per al Club. La va signar el mateix gerent, encara que el text segurament no era d'ell. Però vaig tenir la preocupació d'atansar-me a les oficines del Club perquè el propi Blanquer la signés a mà i fiqués el segell del Club.

Clica per llegir (pdf)

Però el que volia és que fos el propi president qui la signés. I així la vaig tornar a refer i la vaig adreçar al propi president Millans. La vaig lliurar a secretaria del Club tres dies més tard, el dilluns 29 de maig. Hi consta el segell del Club i la signatura del Marc Blanquer.

Clica per llegir (pdf)

I ja per últim, quatre dies més tard —el divendres 2 de juny— rebo un correu electrònic signat pel president Sebastià Millans en el que es ratifica en que no hi cap assumpte d'interès per al Club en la meva voluntat de reunir-me amb ell. Òbviament també en aquest correu vaig demanar el segell del Club.

Clica per llegir (pdf)

Bé doncs. Com heu pogut comprovar, el president Sebastià Millans no considerava d'interès per al CNB que presideix i al que hauria de defensar, per a la massa social que pateix la seva ineptitud, i ni tan sols per a la seva pròpia vergonya, el fet de que el CN Barcelona fos denunciat davant d'Hisenda i de Treball per pressumptes estafes o fraus fiscals. Us ho podeu creure?? Aquest paio no té ni dos dits de front!! De moment el frau que ha detectat Treball és monumental, perquè encara que tan solament s'ha inspeccionat des de principis del 2008, més tard s'inspeccionaran anys anteriors. I no oblidem que manca la inspecció d'Hisenda, que arribarà més aviat que tard. El cost que això suposarà per al CN Barcelona, tant des del punt de vista econòmic —de moment ja són uns 40.000€— com el d'imatge, serà brutal. Ja abans d'enviar aquests emails i escrits sol·licitant una reunió amb la Junta del Club, vaig rebre un parell de vegades la negativa verbal del president Sebastià Millans abordant-lo en les instal·lacions del Club. Per això, i perquè volia evitar arribar a denunciar els fraus de la Junta del Millans, és que ho vaig demanar per escrit, perquè hi hagués constància. Però no solament no van atendre la demanda d'una reunió, sinó que van dur a terme l'expulsió de dos socis del CNB —Carrasco i Meca— que, fins llavors, només eren crítics de portes endins amb la nefasta gestió de la Junta Directiva. Vet aquí —diran alguns— la prepotència i l'ensuperbiment d'aquest president (Millans) i dels seus vicepresidents (Moncunill, Vallvé i Meseguer), del secretari (Albado), i del tresorer (Capdevila). Però jo afegiria la covardia i la por d'aquests pocavergonyes en acceptar la reunió sol·licitada. Perquè s'agafa abans a un mentider que a un coix. I tots aquests individus són uns mentiders de campionat. I aviat hauran de respondre per haver enganyat reiteradament a la massa social del CN Barcelona.