Núria Cifuentes |
L'accident va tenir lloc a 1/4 de 4 de la tarda. El sinistre es va produir poc després del primer revolt que es troba, en sentit Manresa, un cop passada la factoria Sony de Viladecavalls. Es tracta de l'inici de la pujada de l'abocador, en un tram de la C-58 que té diversos revolts i que, en direcció a Manresa, disposa d'un carril d'avançament de vehicles lents. El carril està separat del sentit contrari per una línia doble contínua.
Segons van explicar fonts dels Mossos d'Esquadra, un turisme, el que conduïa Núria Cifuentes, i un tot terreny van col·lidir frontalment quan un dels dos vehicles, després del revolt, va envair el carril contrari de la calçada. El fet que el paviment estigués moll en aquell moment a causa de la pluja s'apunta com una de les causes de l'accident.
Com a conseqüència de la violenta col·lisió, la santjoanenca, que anava en direcció a Manresa ja que tornava de treballar a Barcelona, va resultar morta. Per la seva banda, els tres ocupants del tot terreny van resultar ferits lleus i van ser traslladats en ambulància a l'hospital de Terrassa. Fins al lloc de l'accident s'hi van desplaçar cinc dotacions dels Mossos d'Esquadra i cinc més dels Bombers de la Generalitat, a banda dels serveis sanitaris, que no van poder fer res per reanimar la víctima. El cadàver va ser traslladat als dipòsits judicials de Collserola, on avui al matí és previst que se li faci l'autòpsia. El funeral de Núria Cifuentes és aquest dijous a les 12, a Sant Joan de Vilatorrada.
Clica per a engrandir |
Se´ns arrenca un tros de cor
Quan es parla que el món és injust, quan es parla que hi ha coses que no poden ser veritat, es parla del que ha succeït en aquesta tarda plujosa del darrer dia de novembre. La tristesa i les llàgrimes que omplen cors i ulls dels que l'estimàvem no ens poden fer oblidar el perfil de la Núria, la seva imatge d'una noia moderna, esportista, la seva cara plena d'alegria i ganes de viure. Una vida dedicada al CN Manresa, on des de petita va aprendre a nedar, per ser després una especialista en braça. La seva germana, Patrícia, la va seguir. El seu pare, vicepresident del club, se sentia orgullós d'elles. La seva vitalitat contagiosa i dedicació va fer que es comptés amb ella sempre que el club ho necessitava. Monitora, administrativa, àrbitre de natació, però sobretot amiga. Amb ella no se'n va una vida, ens arrenca un tros de cor. Quan es pregunta què demanaries si poguessis, en aquest moment seria fer realitat el desig de les companyes quan em diuen: "digue'ns que no és veritat, que ha tingut un accident però que és a l'hospital de Terrassa, que es pot salvar" i jo només responc amb un nus al coll que és veritat, que la Núria ens ha deixat. Núria. Un petó molt gros dels que et coneixem, que vol dir tots els que t'estimem.
Gaspar Ventura Messeguer, (gerent del CN Manresa i director tècnic en waterpolo de la Real Federació Espanyola de Natació)
2 comentaris:
"Tanto dolor se agrupa en mi costado,
que por doler me duele hasta el aliento.
Un manotazo duro, un golpe helado,
un hachazo invisible y homicida,
un empujón brutal te ha derribado.
No hay extensión más grande que mi herida,
lloro mi desventura y sus conjuntos
y siento más tu muerte que mi vida."
Elegía (Miguel Hernández)
Gent
No existeixen homes poc interessants.
Els seus destins són com històries de planetes.
Cada un és únic, sol, ell sol,
No hi ha cap altra que s'hi assembli.
I si algú ha viscut en silenci,
Feliç en el seu racó,
La seva mateixa insignificança
L'ha fet interessant.
Cadascú té un món secret, ben seu,
On s'amaga el millor instant,
On s'amaga l'hora més terrible.
Però nosaltres no en sabem res.
I si un home mor,
Mor també la seva primera nevada,
I el primer petó, i el primer combat ...
Tot s'ho emporta.
Sí, queden llibres i ponts,
Màquines i teles de pintors,
Sí, moltes coses ha de restar,
Però alguna cosa fuig!
Així és la llei d'aquest joc sense pietat,
Desapareixen mons, no persones.
Els homes, pecadors i terrenals, els recordem,
Però en realitat, què en sabíem, d'ells?
Què en sabem nosaltres, dels germans, dels amics?
Què en sabem de la nostra estimada?
Fins del nostre pare,
Coneixent-ho tot, no en sabem res.
Se'n va la gent, no la podem retornar.
No podem fer renéixer els seus mons secrets.
I cada vegada,
Tinc ganes de xisclar davant aquesta impotència.
Evgueni Alexándrovich Evtushenko o Yevtushenko
Poeta rus
(Zima, Sibèria, 1933)
Publica un comentari a l'entrada