Hortènsia Graupera ha estat guardonada amb el segon Premi a la Dona Dirigent Esportiva. Aquest premi, impulsat per la Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC), va néixer l’any passat amb l’objectiu de reconèixer la trajectòria d’una dona dirigent en l’àmbit de l’esport, així com per promocionar la participació de les dones a les juntes directives.
 |
| Sebastià Millans, Mercè Rosich, David Moner, Ivet Castaño, Mònica Amat i Jaume Conejero, aquest migdia a la seu de la UFEC (Clica per a engrandir) |
Hortènsia Graupera ha estat escollida entre un total de tretze nominades per un jurat format per David Moner, president de la Unió de Federacions, Mònica Amat, subdirectora de Gestió i Recursos Humans de la Secretaria General de l’Esport, Ivet Castaño, coordinadora territorial de l’Institut Català de les Dones a Barcelona, Sebastià Millans, president del CN Barcelona, Mercè Rosich, guanyadora del primer Premi a la Dona Dirigent Esportiva, el dirigent esportiu Jaume Conejero, Patrícia Comas, cap de Relacions Externes i Organització del Futbol Femení del RCD Espanyol, i Mireia Vicente, cap de redacció d’Esports de TV3.
El jurat s’ha reunit aquest migdia a la seu de la UFEC i ha decidit premiar Hortènsia Graupera per la seva extensa i destacada trajectòria professional tant en el salvament i socorrisme com en la natació sincronitzada. Actualment, Graupera és vicepresidenta de la Federació Catalana de Salvament i Socorrisme, a banda de secretària del Comitè Tècnic de Natació Sincronitzada de la Lliga Europea de Natació i membre de la Junta Directiva de l’Associació Catalana de Dirigents de l’Esport. El jurat també ha volgut reconèixer el fet que Graupera fos la primera dona en dirigir una federació catalana. Va ser a la FC de Salvament i Socorrisme des del 1992 al 2008.
El guardó es lliurarà el proper 16 de juny en un acte al Museu i Centre d’Estudis de l’Esport Melcior Colet, a Barcelona.
HORTÈNSIA GRAUPERA MONAR
Nascuda a Barcelona (1950)
Vinculada a la gestió esportiva ja des de jove, va destacar com esportista en el món de la natació i el salvament i socorrisme. A més, ha sigut monitora i àrbitre en tots dos esports i compta amb nombroses distincions tant pels seus mèrits esportius com per la seva gestió com a dirigent esportiva. Ha format part del comitè organitzador de les competicions de natació sincronitzada en Jocs Olímpics, campionats i copes del món i d’Europa, a banda d’haver-hi participat també com a jutgessa.
TRAJECTÒRIA DIRECTIVA
1973 - 1991 Membre de la Junta Directiva de la FC de Salvament i Socorrisme
1983 - 1987 Membre del Comitè Tècnic de la RFE de Salvament i Socorrisme
1987 - 1991 Presidenta del Comitè Tècnic de la RFE de Salvament i Socorrisme
1990 - 2009 Directora de la Residència Joaquim Blume
1990 - Cap de secció de residències esportives del Consell Català de l’Esport
1990 - 2000 Membre del Comitè Tècnic de Natació Sincronitzada de la FC de Natació
1990 - 2004 Membre de la divisió de Sincronitzada de la RFE de Natació
1990 - 1993 Membre del Comitè Tècnic de Natació Sincronitzada de la Lliga Europea de Natació
1992 - 2008 Presidenta de la FC de Salvament i Socorrisme
1994 - Secretària del Comitè Tècnic de Natació Sincronitzada de la Lliga Europea de Natació
2000 - Membre de la Junta Directiva de l’Associació Catalana de Dirigents de l’Esport
2008 - Vicepresidenta de la FC de Salvament i Socorrisme
Clica per llegir la notícia original:
Si t'ha interessat aquest post, potser que també t'interessi:
◘ Què fa Sebastià Millans en un jurat per al que no està moralment legitimat?
Blavor, l'himne del CN Barcelona (any 1975)
Blavor, amb el baríton Marcos Redondo (any 1932)
2 comentaris:
En condiciones normales de decencia, Sebastià Millans, que además de chupar de la teta de los presupuestos del CN Barcelona intenta hacerlo de varios pezones a la vez, debería dimitir ya mismo y esconderse por las esquinas, no sea que los socios le reconozcan.
El resultado de su gestión al frente del CN Barcelona es para cortarse las venas: no ha mejorado ni por simple azar. Vamos, igual que un mono borracho apretando botones.
Sigue creyéndose en "Iupilandia", haciendo de Don Tancredo: con la cara pintada de blanco y subido a un pedestal. Pero gracias a Meca ahora sabemos que la gestión de este paniaguado sujeto tiene más trucos que el cinturón de Batman.
Entre ellos, ese truco de desviar ilegalmente ingentes cantidades de dinero a la prematuramente desaparecida Fundación del CNB, provenientes de las cuotas de tres años adelantados por casi 200 de socios del club, ha sido desvelado. Eso, amigos, es delito fiscal a tenor de la enorme cantidad desviada irregularmente a la Fundación. Pero es que en las cuentas de la Fundación no constan como entrada esos muchos millones. ¿Dónde han ido a parar esos cerca de 600.000 euros? ¿Y todas las obras de arte de la Fundación, dónde están?
A ver si Meca tiene lo que hay que tener, que lo tiene, y nos deleita con algún documento de esos que le han llegado, y que no admita duda del fraude cometido. Y los socios que han pagado esas cantidades, varios miles de euros de golpe, y se lo han desgravado —a sabiendas o no— irregularmente, ya saben lo que les espera: una inspección paralela.
Publica un comentari a l'entrada