Seny per al Barça
Opinión - Carta de los lectores
Domingo, 2 de febrero de 1997
Aquests dies estic seguint amb molta preocupació el desenvolupament del procés electoral del FC Barcelona. Aquest club que tant ens estimem és una de les grans ensenyes que té el nostre país i el tarannà català sempre s'ha caracteritzat pel seny i l'elegància.
Tot sentint les declaracions d'aquests dies dels diferents candidats, on s'ha arribat a les faltes al respecte i als atacs personals, vull fer una crida a tots els aspirants a la presidència del FC Barcelona, així com als seus col·laboradors, perquè es sentin ja des d'aquest moment representants, no només de la massa social barcelonista, sinó també de tot el poble català, i, per tant, que actuin amb la responsabilitat que això comporta.
També aprofito per encoratjar Joan Trayter a continuar vetllant, com ho ha fet fins ara, perquè gaudim d'unes eleccions exemplars.
SEBASTIÀ MILLANS
Soci 1.108 del FC Barcelona
Barcelona
Clica per veure l'article original
Bé senyor Millans, parlava vostè de la seva preocupació en vers del desenvolupament del procés electoral del FCB. Nosaltres, LGdB (La Gent del Bloc) n'estem molt preocupats per la seva manifesta manca de gestió, tan social, com esportiva i com econòmica del CNB. I perquè any rere any es veu obligat a pidolar derrames als socis.
Senyor Millans, la seva tasca com a president del CNB, no solament és la d'aparèixer a les fotos. Sisplau, faci quelcom més que presentar-se a recepcions, sopars de gala, i actes commemoratius com a president del nostre Club.
Nosaltres, com demanava vostè en la carta als candidats a la presidència del FCB, també li demanem, li exigim, que actuï amb la responsabilitat que comporta ser el president del CNB.
Senyor Millans, practiqui amb l'exemple abans de demanar res a ningú. Abans de demanar "seny", tingui primer vostè el seny suficient per no conduir -és un dir- el nostre Club pels camins de les derrames.
Esperarem també a casa nostra una assemblea de socis exemplar per part seva i de la seva Junta.
Ens comenta un soci veterà que un cop en una d'aquestes assemblees, en el moment de votar a mà alçada, ho va fer en els tres supòsits: a favor, en l'abstenció i en contra del que es votava. I els tres cops li van comptabilitzar el seus vots! Què ridícul tot plegat!
Recordarà vostè que -encara no era president- va reclamar urnes en una assemblea en particular. I va aconseguir-ho. Què va passar un cop va ser vostè president? On són des de llavors les urnes? Potser és que, un cop ja aconseguit el seu somni de ser president, aquestes ja no poden afavorir els seus interesos? Possiblement per la propera assemblea caldrà treure'ls-hi la pols, no creu? Per cert, ja per acabar, comentar que el passat dimecres hi va haver reunió de Junta directiva. Sabeu qui va faltar? Doncs el de sempre, el que viu a Alacant. El que diuen que mana realment en el Club. És que potser assisteix per videoconferència? Si no assisteix a les reunions de Junta, i desapareix d'alguna assemblea general -en especial si en aquesta es demana una derrama-, quin interès deu de tenir en seguir com a vicepresident del Club, i més vivint a Alacant? Algú ens ho pot explicar?
|
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada