El costat bo de les crisis

Les crisis tenen costats bons?  Tot ho té, per més que ens sorprengui admetre-ho. De què estem parlant en aquest cas?

Les crisis permeten reintroducir en el nostre escenari vital la certesa del límit (en última instància la mort) i la necessitat d'actuar enfront d'ell. Dit d'altra forma: ens fa sortir de l'error de creure que la vida és o ha de ser una línia constant de creixement sense accidents i fer present en l'escena un primer criteri de realisme productiu: el camí de la civilització és accidentat, i depèn de la nostra acció la possibilitat de certs assoliments.

Les crisis duen gent a la participació social. En el 2001 va passar això de forma molt notòria. Tornarà a passar aquesta vegada? Tindrem altra onada de persones que, conscients de la necessitat d'involucrar-se en la marxa de les coses, decideixin no romandre al marge de tot?

Les crisis produïxen realitats millors. No hi hauria Comunitat Europea sense les dues guerres mundials. No hi hauria EEUU sense la guerra civil. Després dels fets espantosos apareix un fruit valuós. (No hem de ser llavors productors del mal, només convido a considerar els passos de creixement que succeïxen després de certs horrors que haguéssim preferit evitar).

Les crisis generen intel·ligència. A l'haver d'enfrontar-les inventem coses que abans no havíem inventat. Sabem perfectament que així succeïx en les crisis personals, per què no captar aquest gir en les realitats socials? I a més de captar-lo, podem produir-lo?

Per Alejandro Rozitchner (Dissenyador de recursos conceptuals)