Mancances del servei mèdic del CNB

Bústia del soci/ia

14 de juliol del 2003, a les  21h17m

Jugant a frontó amb el meu amic Salvador, ell va caure desplomat sense sentit. Vaig avisar a crits a l'atenció mèdica. Va venir l'encarregat i un empleat 'eventual' que li va fer el boca a boca per reanimar-lo. No reaccionava i es va avisar a 061. Al cap de 27 minuts va arribar l'ambulància i el servei mèdic. Era tard. Ja estava mort.

A l'endemà vaig parlar amb el president sr. Millans, el vicepresident sr. Meseguer, el tresorer sr. Capdevila, i amb altres membres de la Junta que ara no recordo, denunciant la manca de servei mèdic en cas d'algun petit o gran accident en aquestes hores.
La contesta del president sr. Millans va ser que ja s'ho estudiarien.
La contesta del tresorer sr. Capdevila: "Però pagant, eh!". Després d'aquesta contesta, al meu entendre tan inhumana, no poso aquí el que li vaig arribar a dir.

18 de setembre del 2008, a les 21h  (CINC ANYS MÉS TARD !!)

Em trobo a l'amic Roger assegut, tot desencaixat, al costat de la piscina salada.
- Què et passa, Roger?
- Lluís, estava nedant i m'he trobat malament. He sortit com he pogut i ara estic marejat.
- Tranquil Roger. No et moguis.
Aviso a l'empleat que en la seva samarreta posa 'Socorrista'.
- Vingui que tenim un problema, i per favor avisi a l'ATS.
- A esta hora ya no hay ATS.

Què fem? El Roger es troba una miqueta millor, i juntament amb el socorrista anem plegats on estava ubicat el servei mèdic. El socorrista va a buscar les claus i entrem. Però no vam poder fer res. Tots els armaris on podia ser que estigués l'aparell per prendre la tensió arterial, així com benes, esparadraps, grapes, desinfectants, etc. TOTS TANCATS. Ens veiem impotents d'ajudar al Roger. El socorrista es treu un caramel de la butxaca i li en dóna al Roger.

Una mica avergonyit, el pobre socorrista ens diu que "lo siento mucho no poder hacer nada más. Varias veces hemos reclamado tener medios para poder atender cualquier eventualidad, pero no nos hacen caso. Hasta que suceda una desgracia, como siempre".
Passa una estona. El Roger es va recuperant i podem donar-li l'alta després del ... caramel.
Dies després li explico aquest fet al sr. president Millans.

Dia 22 d'octubre del 2008

Li pregunto al sr. encarregat l'horari del servei mèdic, i em diu que està obert fins a les 20h30m.
Mitja hora més tard del tancament del restaurant, però dues hores abans de la fi de qualsevol activitat esportiva a les instal·lacions del Club, els dies laborables.

Sr. president Millans: Que ja s'ho estudiarien, em va dir el juliol del 2003?
Sr. tresorer Capdevila: Que qui es trobi en la situació que pagui el servei? Era una broma de mal gust?
Sr. socorrista: Un caramel? No em serveix que vostès hagin reclamat repetidament més mitjans. Si no els hi faciliten ho han de denunciar als socis, per poder evitar una tragèdia qualsevol dia. Aquest bloc és un mitjà molt vàlid per denunciar-ho, i si vol, anònimament per no rebre represàlies o patir de mobbing. De totes formes és un tema molt important del que es parlarà en la propera assemblea de socis.

Sabeu qui té la responsabilitat al CNB en cas d'accident d'un soci a partir de les 20:30h?
Doncs la màxima autoritat del Club, el president Millans, que ja des del 2003 està avisat de les mancances del servei mèdic, i encara no ha fet res. Ah! sí, canviar fa uns dies la ubicació de la farmaciola. 

Consciència o inconsciència?
Han de baixar un parell d'Àngels de la Guarda al CNB a partir de les 20:30h?

President Millans, després de que ens digui que tenim la millor piscina del món, el nostre servei mèdic, ens pot dir en quin món està?

Lluís Moyà