Tradicional embarcació barcelonina

El retorn del patí

• La barca de baix cost, ideada a BCN el segle passat, guanya adeptes - Cada dia 700 usuaris hi naveguen a Catalunya

DAVID PLACER (09-12-2007)

El 1920, els nedadors de la Barceloneta que es volien entrenar al mar van idear una petita barca per allunyar-se de les aigües plenes de residus industrials de la vora del mar. L'invent es va perfeccionar a poc a poc i va guanyar popularitat entre els que volien fer una cabussada lluny de la immundícia fabril d'aquells temps.

El resultat d'aquesta idea, concebuda pels humils esportistes de la Barceloneta i perfeccionada per dos coneguts fusters de Badalona, els germans Mongé, va ser el patí català, una barca que guanya cada dia més adeptes.

Uns 700 usuaris a Catalunya disposen d'aquests patins que només tenen un suport de fusta i una vela. El seu baix cost de manteniment i la seva facilitat per entrar a l'aigua per la platja --no necessita ni rampes ni tampoc instal.lacions portuàries-- s'han guanyat la simpatia de tots aquells que no tenen temps ni tampoc recursos per poder navegar.

"He provat diverses embarcacions i prefereixo el patí català perquè es pot entrar i sortir de l'aigua molt ràpidament. A més, és una construcció típica catalana que té un sabor especial", explica Daniel López, de 41 anys.

Expansió internacional

L'augment dels patins catalans els últims anys ha fet que el Club Natació Barcelona no permeti més unitats a les seves instal.lacions per falta d'espai, segons comenta Gerard Esteva, president de l'associació de propietaris de patí català.

La Base Nàutica de la Mar Bella també ha recuperat l'emblemàtic vaixell, que havia desaparegut d'aquesta platja des del temps de la dictadura. Fa dos anys la instal.lació va començar a reprendre els patins catalans en aquesta zona. L'any passat es van inscriure 73 alumnes als cursos d'iniciació i aquest any ja s'hi comptabilitzen més de 104 interessats.

El popular invent, que va sorgir de la deprimida Barceloneta, s'ha estès a les platges de València, Andalusia, França, Holanda i Bèlgica, on hi ha més de 200 patins aparcats en clubs selectes.

"El que més acostuma a agradar és que pot agafar velocitats altíssimes. A més, és molt senzill, perquè no té ni timó ni orsa" --una peça a la part baixa que li confereix estabilitat--, explica Daniel Paladini, restaurador d'aquestes embarcacions que, superen els 30 anys de vida útil.

Des que se'n va construir oficialment el primer model el 1942 s'han realitzat 3.000 patins. Gairebé tots són de fusta i tenen un cost d'entre 2.000 i 6.000 euros. Una xifra gens astronòmica per a algú habituat als elevats preus del món nàutic.

  

Clica per veure l'article original