Toni i Joel Esteller, la nissaga del Club Natació Barcelona

En l'esport català, hi ha cognoms que van lligats intrínsecament a una modalitat esportiva. Els més grans recorden la saga dels Gonzalvo del futbol; els Ordeig són gent de l'hoquei patins; els Margall, basquetbolistes, i els Fàbregas els associem a l'hoquei herba. Ens en falta un, a quin esport vincularíeu el cognom Esteller?

Clica per veure l'article original (27-12-2011)

La piscina salada del Club Natació Barcelona

Fer esport per compensar els àpats nadalencs 

Per pal·liar els grans excessos a taula d'aquests dies, l'esport és un bon aliat. Tot és vàlid per cremar calories i preparar-se per al següent àpat festiu. 

Clica per veure la notícia original (26-12-2011)

La 102a edició de la Copa Nadal, presentada per Joan Lluís Abellan (nou president del CN Barcelona)

La manera més sana de passar el matí del dia de Nadal és fer esport abans d'endrapar com a desesperats. El Club Natació Barcelona ha presentat l'edició número 102 de la Copa Nadal, la cita esportiva més tradicional en aquestes dates.

Una de les curses esportives més antigues de la ciutat ja té 400 persones inscrites que han hagut de pagar una quota de 10 euros per participar-hi. Aquest cop l’inici de la nedada serà a les 11 del matí, una hora abans del que era habitual. Els organitzadors confien que el temps i la presència de públic tornin a convertir la Copa Nadal en un dels actes tradicionals de les festes nadalenques.

Clica per veure l'article original (21-12-2011)

Joan Lluís Abellan (nou president del CN Barcelona) amb la Junta Directiva de Sport Cultura Barcelona

En aquest centenari Club va tenir lloc el dinar organitzat per Sport Cultura Barcelona, al qual van assistir els membres de la seva Junta Directiva.

Es va donar la benvinguda al nou president del Club Natació Barcelona, Sr. Joan Lluís Abellan, i acomiadar al que ha estat President durant els darrers setze anys, Sr. Sebastià Millans.

Clica per veure la font original (30-11-2011)

Joan Lluís Abellan (nou president del CN Barcelona) ... by Carles Flavià

Un paradís fiscal anomenat Club Natació Barcelona ... de Sebastià Millans (5a part de 6)

Clica per a engrandir

Ara comencem a entendre allò que afirmava Sebastià Millans en la carta enviada a determinats socis "oferir-li la possibilitat d'aprofitar els interessants avantatges en avançar el pagament de quotes".

L'avantatge és, ni menys ni menys, que per art de màgia, transmutar el pagament avançat d'uns 2.500 eu. —tres anys de quotes en un plis-plas— en un donatiu a la Fundació.

D'aquesta manera el soci del CN Barcelona, a l'igual que el que dóna a 'Metges Sense Fronteres' o a 'Amnistía Internacional', recupera de l'Estat, a través de la preceptiva desgravació, entre el 25% i el 35% dels diners pagats.

Si és o no és legal aquesta pràctica ja ho dictaminarà l'organisme oficial a qui li competeix. Però consultats diferents professionals, tot apunta a gravíssima irregularitat 'tunejar' els diners de les quotes mensuals de soci com a donatiu a la Fundació del Club.

Altra cosa, motiu de la última entrega d'aquesta sèrie, és si realment han anat a parar a la Fundació del CNB els diners avançats pels socis del club, perquè hi ha serioses dubtes de que així hagi estat. I s'estima que parlem, solament entre el 2004 i el 2011, i solament per avançaments de quotes, de prop de 600.000 euros.

Per no recordar els diners que han anat a parar irregularment a la Fundació per altres camins. Casualment poc després, i per sempre més, van desaparèixer aquells fulls que es facilitaven als interessats en ser socis del club.

Primera reunió de Meca amb Abellan,

a la casa de la tieta de Pol Avinyó,

al carrer Montsió,
damunt de Els Quatre Gats.

(Clica per a ampliar)

Des que el Joan Lluís Abellan és president, l'autor d'aquest blog s'ha intentat posar en contacte amb ell, sense èxit, ja que no en vol saber res. Tot i que en els darrers mesos, quan encara era aspirant, l'Abellan va mantenir nombrosos contactes, personals i telefònics, amb l'ex-soci Enric Meca perquè aquest l'ajudés a guanyar.

Al menys va poder mantenir una reunió amb el Sr. Josep Cuéllar al restaurant de El Corte Inglés (Pça. Catalunya), per parlar d'aquests documents abans de publicar-los. Va dir que aquest assumpte no els interessava i que l'autor del blog posés aquests documents, si aixó el feia feliç, en coneixement de les autoritats, que elles ja dictaminarien.

Un paradís fiscal anomenat Club Natació Barcelona ... de Sebastià Millans (4a part de 6)

Una de les moltes simulacions de l'avançament de quotes. Avançamente dut a terme en aquest cas pel soci amb les inicials F.S.S., i des de la meitat de l'any 2008 fins al juliol d'enguany, del 2011.

El format original era una plantilla Excel, i l'autor de la mateixa, empleat del club, es diu Juan Carlos Serena.

Un paradís fiscal anomenat Club Natació Barcelona ... de Sebastià Millans (3a part de 6)

Relació de socis que van afluixar  ± 2.100 eu. d'una tacada,

les QUOTES mensuals anticipades del 2005 al 2007,

majoritàriament en efectiu o en xec.

(Clica per a ampliar ... molt poquet)

Relació de socis que van afluixar  ± 2.500 eu. d'una tacada,

les QUOTES mensuals anticipades del 2008 al 2010,

majoritàriament en efectiu o en xec.

(Clica per a ampliar ... molt poquet)

Un paradís fiscal anomenat Club Natació Barcelona ... de Sebastià Millans (2a part de 6)

"Passi, passi per la Secretaria del Club, que Sebastià Millans li oferirà molt més que un 5% de descompte per avançar entre 2.000 i 2.500 euros, ni més ni menys que les quotes de tres anys. Trenta-sis quotes de cop, i si pot ser, millor trinco-trinco. No se'n penedirà. S'estalviarà molts diners ... Per cert, ¿coneix la nostra Fundació?"

Un paradís fiscal anomenat Club Natació Barcelona ... de Sebastià Millans (1a part de 6)

Incentius fiscals al mecenatge. Règim fiscal de les donacions fetes a la Fundació Club Natació Barcelona

La Fundació Club Natació Barcelona és una entitat sense fins lucratius, acollida a la Llei 49/2002, de 23 de desembre, de règim fiscal de les entitats sense fins lucratius i dels incentius fiscals al mecenatge.

Gràcies, Alba, pel teu temps, per revisar els documents del presumpte 
frau fiscal comés pel CN Barcelona i pel teu expert diagnòstic.

(Clica per  a engrandir)

Per fomentar la col·laboració econòmica amb les fundacions acollides a la llei esmentada, s’estableixen unes deduccions de la quota de l’impost sobre la Renda de les Persones Físiques (en cas que el donant sigui persona física) i de l’impost sobre Societats (quan el donant sigui una persona jurídica) pels donatius fets a aquestes entitats.

1. Persones físiques

    Podran deduir de la quota íntegra de l’Impost sobre la Renda de les     Persones Físiques, el 25% del valor de la donació realitzada.
    Per al seu càlcul, s’ha de tenir en compte que la base de la deducció, és     a dir, la quantitat a la qual s’aplica el percentatge del 25%, no podrà     excedir del 10% de la base liquidable del contribuent.

2. Persones jurídiques

    Tindran dret a deduir, de la quota íntegra de l’Impost sobre Societats,     el 35% del valor de la donació lliurada. Les quantitats corresponents     al període impositiu no deduïdes per insuficiència de quota podran     aplicar-se a les liquidacions dels períodes impositius que acabin en els     deu anys immediats i successius. De manera similar a les persones     físiques, cal tenir en compte que la base de deducció no podrà excedir del     10% de la base imposable del període impositiu, encara que, si les     quantitats sobrepassen aquest límit, podran aplicar-se als períodes     impositius que acabin en els deu anys immediats i successius.

El presidente del CN Barcelona, Juan Luís Abellán, sabe pero no contesta ... emulando a Sebastià Millans

(Clica para ampliar)

El famós — i encobert — recurs de Joan Lluís Abellan a les eleccions a la presidència del CN Barcelona

Dificultats al CNB (Carta de Joan Lluís Abellan a El Periódico de Catalunya)

Clica per a engrandir

El Periódico de Catalunya
Diumenge, 6 de novembre del 2011
Joan Lluís Abellán - (Barcelona)

Des que el setembre del 2008 la bancarrota del banc nord-americà Lehman Brothers va fer tremolar les borses mundials, moltes coses han passat. Si bé és cert que Espanya ha hagut de fer front a una crisi econòmica sense precedents, amb cinc milions d'aturats, el món de l'esport no ha viscut lluny d'aquesta crisi. Ens agradi o no, no tot en aquesta vida és futbol i les ingents quantitats de diners que mou aquest esport a nivell professional.

Fa 66 anys que sóc soci del Club Natació Barcelona (CNB), i durant tot aquest temps he vist i he viscut de tot: des d'èpoques d'esplendor esportiva, perquè hem estat en el passat referent del món del waterpolo i de la natació, amb campions olímpics, a èpoques en què l'austeritat havia estat la gran bandera del club.

Abans, els bancs ho finançaven tot, independentment dels recursos econòmics de què es disposava per pagar el deute amb posterioritat. Per tant, la reflexió que molts clubs haurien de fer en aquests moments és sobre la gestió de les juntes directives. La crisi ens va agafar a tots una mica desprevinguts, però el que és una certesa és que per sortir-ne es necessita gent que estigui disposada, sobretot, a donar un cop de mà. Perquè en temps de dificultats és el que s'ha de fer: apostar per noves polítiques financeres que aportin més capital als clubs perquè, al final, els socis no siguin els grans perjudicats amb augments de quotes o derrames que no serveixen per acabar amb el problema de base però sí per causar un gran descontentament.

Es tracta de sobreviure en època de crisi, i la millor manera de fer-ho és apostant per aire nou als clubs: aire en forma de nous socis, aire en forma de nous capitals i aire en forma de noves juntes directives. Només la il·lusió dels que volen reflotar un vaixell que saben que està tocat ens pot ajudar a sortir de la situació que viu el CNB i suposo que molts altres clubs de Barcelona.

El Periódico de Catalunya

Domingo, 6 de noviembre del 2011

Joan Lluís Abellán - (Barcelona)

Desde que en septiembre del 2008 la bancarrota del banco norteamericano Lehman Brothers hizo temblar las bolsas mundiales, muchas cosas han pasado. Si bien es cierto que España ha tenido que hacer frente a una crisis económica sin precedentes, con cinco millones de parados, el mundo del deporte no ha vivido ajeno a esta crisis. Nos guste o no, no todo en esta vida es fútbol y las ingentes cantidades de dinero que mueve este deporte a nivel profesional.

Hace 66 años que soy socio del Club Natació Barcelona (CNB), y durante todo este tiempo he visto y he vivido de todo: desde épocas de esplendor deportiva, porque hemos sido en el pasado referente del mundo del waterpolo y de la natación, con campeones olímpicos, a épocas en las que la austeridad había sido la gran bandera del club.

Antes, los bancos lo financiaban todo, independientemente de los recursos económicos de los que se disponía para pagar la deuda con posterioridad. Por tanto, la reflexión que muchos clubs deberían hacer en estos momentos es sobre la gestión de las juntas directivas. La crisis nos pilló a todos un poco desprevenidos, pero lo que es una certeza es que para salir de ella se necesita gente que esté dispuesta, por encima de todo, a arrimar el hombro. Porque en tiempos de dificultades es lo que hay que hacer: apostar por nuevas políticas financieras que aporten más capital a los clubs para que, al final, los socios no sean los grandes perjudicados con aumentos de cuotas o derramas que no sirven para atajar el problema de base pero sí para causar un gran descontento.

Se trata de sobrevivir en época de crisis, y la mejor manera de hacerlo es apostando por aire nuevo en los clubs: aire en forma de nuevos socios, aire en forma de nuevos capitales y aire en forma de nuevas juntas directivas. Solo la ilusión de los que quieren reflotar un barco que saben que está tocado nos puede ayudar a salir de la situación por la que atraviesa el CNB y supongo que muchos otros clubs de Barcelona.

La prioritat de la nova Junta del CNB, eixugar el deute

Juan Luis Abellán és el nou president del Club Natació Barcelona pels pròxims sis anys. La candidatura encapçalada per Abellán va aconseguir 712 vots contra els 681 de la candidatura de Susana Closa.

Abellán susbtitueix en el càrrec Sebastià Millans, que ha estat 15 anys al capdavant del club mariner. Un dels primers objectius de la directiva presidida per Juan Luis Abellán és el d’eixugar el deute de gairebé 11 milions d’euros que té l’entitat cenebista. A més volen “reflotar” la secció de waterpolo, però partint dels equips base del club. També tenen previst fer algunes millores en les instal·lacions i recuperar els socis que han marxat del club en els últims anys. Abellán també demana el suport econòmic de les federacions espanyola i catalana i de les administracions.

Clica per veure l'article original (09-11-2011)

El 'milagro' de Toni Esteller en el CN Barcelona

En primavera aspiraban a todo; en otoño, según sus propias palabras, se conformaban con evitar el descenso. Sin embargo, ni las previsiones más optimistas situaban al CN Barcelona tan arriba en la clasificación. Ha sumado seis puntos tras derrotar a CN Sant Andreu y CW Navarra, y su entrenador insiste que su verdadero nivel está todavía por llegar.

No era un farol. Al acabar la Supercopa, Toni Esteller se mostraba preocupado. Su plantilla había sido arrasada por los cimientos, por la base; había dicho adiós a la calidad individual que les había llevado a alzar la pasada Copa del Rey y a aspirar a la Liga hasta el final. Ocho nuevas altas y hasta nueve bajas, un resumen del mercado que transformaba a un equipo ganador en un conjunto a la defensiva; a un equipo hecho para ganar en otro ideado para evitar el descenso. Sin embargo, la experiencia de Esteller al frente empieza a dar sus frutos, y el CNB ya ha sumado seis puntos y se afianza en la zona media-alta de la clasificación. A continuación, los secretos de un inicio de campaña peculiar.

-Dos victorias en tres partidos. ¿Se lo esperaba?

-Nos ha sorprendido un poco el rendimiento del equipo hasta ahora. En nuestros cálculos iniciales no nos habría extrañado llegar a la sexta o séptima jornada con cero puntos. Era una posibilidad que existía y que nos abocaba a jugarnos el todo por el todo con el Turia, que hoy por hoy parece el equipo con más apuros. Sin embargo, nuestros jugadores reaccionaron muy bien a la derrota en la primera jornada contra el Montjuïc y son perfectamente conscientes de su necesidad de reforzar su ego deportivo. Pienso, por ejemplo, en los jugadores chinos, que vienen muy acomplejados a jugar a nuestra liga, y también en los dos chavales que llegan de Madrid después de no haber sido renovados por el Canoe. Luego están los de casa; sólo se han quedado los más jóvenes y, a cambio, hemos perdido un capital muy grande...

-¿Han cambiado los objetivos del equipo?

-En absoluto. Nuestra meta sigue siendo evitar la promoción de descenso. Al perder el primer partido teníamos la autoestima por los suelos; por eso, estas dos victorias logradas ante CN Sant Andreu y CW Navarra han de servir a nuestros jugadores para pensar que en los partidos contra los rivales que van del 5º al 12º hay que estar siempre dentro. Luego perderemos de tres, de cuatro o acabaremos sacando algún punto, pero dejando siempre la sensación de equipo que está ahí. Este es el reto que les he planteado, y de momento están respondiendo muy bien.

-Deduzco que su labor ha debido ser muy complicada, porque ha tenido que hacer de técnico, conjuntando a una marabunta de jugadores nuevos, y encima de psicólogo...

-Sí, y ha sido especialmente dura en el plano psicológico. Luego, en paralelo, he puesto el acento en el trabajo físico individual, porque nuestros jugadores tienen un concepto en este sentido más de Primera División que de División de Honor. Por eso hemos atacado la intensidad, para que sepan que los partidos tienen cuatro partes y que cada jugada, tanto en ataque como en defensa, requiere en nuestro campeonato de una intensidad fuera de lo normal.

-¿Y cómo se trabaja la táctica con tres jugadores foráneos que, deduzco, no hablan nuestro idioma?

-En efecto, sólo uno de ellos habla inglés, y lo hace de un modo bastante precario. En las reuniones y charlas previas no hay problema, pero el gran hándicap llega luego se tiran al agua, porque allí ya no me entienden. En los partidos el escollo a salvar es aún más grande, porque damos órdenes al segundo. Por eso, nuestro progreso táctico irá en función de su aprendizaje del idioma, y con ello y el trabajo individual en los entrenamientos diarios, calculo que en febrero tendremos un equipo mucho más bien conjuntado que ahora.

Clica para ver la entrevista original (08-11-2011)

Carta del president Joan Lluís Abellan al soci

Joan Lluís Abellan, proclamado nuevo presidente del Club Natación Barcelona

Clica per a engrandir

El CN Barcelona celebra eleccions amb victòria sobre el Waterpolo Navarra

Els aficionats que s'han apropat a veure el partit entre el CN Barcelona i el Navarra, hi han vist unes urnes. Hi eren perquè el club celebrava eleccions a la presidència entre els dos candidats Susana Closa i Joan Lluís Abellan.

Tot seguit els cenebistes han superat el Navarra per 10 a 7 en un partit ajustat. Una victòria que permet als barcelonins col·locar-se a la part alta de la classificació.

Clica per veure l'article original (05-11-2011)

El Club Natación Barcelona vota hoy su futuro

(Clica para ampliar)

El Club Natació Barcelona afronta elecciones tras perder 274.452 euros

El Club Natació Barcelona (CNB) celebra mañana sábado elecciones a la presidencia y su junta directiva, las primeras en ocho años con más de un candidato, en una de las más delicadas situaciones financieras que ha vivido el club.

Clica per a engrandir

03.11.2011 Barcelona Bernat García.

El hasta ahora presidente, Sebastià Millans, ha decidido no volverse a presentar tras 15 años de mandato, y dos nuevos aspirantes se enfrentan por liderar esta entidad: la hasta hace poco vicepresidenta del club, Susana Closa, y el opositor de Millans, Juan Lluís Abellán, quien ya se había presentado hace años.

El club deportivo forma parte de un exclusivo grupo de entidades barcelonesas, el llamado G-16, cuyos presidentes se reúnen cada dos meses con discreción para compartir su visión sobre Catalunya y el mundo. Entre los asistentes se encuentran los máximos mandatarios del FC Barcelona, Fomento del Trabajo, el Racc y el Círculo de Economía, entre otros.

Estas elecciones, que decidirán quién se sienta por parte del CNB en estos encuentros, se enmarca en una situación difícil económicamente. La entidad, que agrupa 7.500 socios, registró unas pérdidas de 274.452 euros en 2010, con una cifra de negocios de 6,96 millones en el mismo año.

Abellán, que rechazó hacer declaraciones a este periódico, denuncia en su blog electoral la “crítica situación” del club, que ha perdido 488 socios en el último año. La deuda total ascendía a 10,84 millones. El vicepresidente primero de la actual junta, Frederic Moncunill, asegura que el club es viable: “no hemos dejado de pagar a nuestros proveedores”, defiende.

Susana Closa, que ejerce además de gerente en el Ayuntamiento de Viladecans, no quiere que se la relacione como la opción continuista de Millans: “No somos ni renovadores ni continuistas; somos impulsores”, se define.

Closa asumió la vicepresidencia ejecutiva en enero pasado “para conocer la entidad en profundidad” ante las elecciones, cargo del que dimitió al presentarse. En su candidatura se encuentra el exconseller Joan Vallvé; el ex consejero delegado del Institut Català de Finances (ICF), Miquel Salazar, y el profesor de Esade, Jordi Fabregat.

El CNB vive además desde hace meses un contencioso judicial contra uno de sus exsocios, Enric Meca, que ha denunciado en varias ocasiones supuestos fraudes fiscales y laborales ante diferentes organismos. El Club y cinco directivos exigen 18 años de cárcel por injurias.

La entidad ha realizado dos “regularizaciones voluntarias”, explica Moncunill. La primera de ellas, en 2009, supuso un ajuste de 178.000 euros para remediar irregularidades en el pago de horas extras, aunque el vicepresidente señala que se solventó por iniciativa propia, sin investigación de Trabajo. En la segunda, más reciente, Moncunill admite que ha habido un inicio de investigación por parte de las autoridades, aunque la cuantía a abonar no ha sido todavía establecida.

Clica per veure la notícia original

Jornada de reflexión en el Club Natación Barcelona

Clica para ampliar

El Ta-ka-tà, versió en línia per jugar sol o contra els altres

Una web agrupa diferents jocs en línia que ens ajuden a conèixer les tradicions de la Barceloneta, popularment conegut com el barri de l'Òstia. Un espai que apropa als més joves el coneixement d'uns els barris amb més caràcter de la ciutat de Barcelona.

Clica per veure a pantalla sencera

El Casal d'Adolescents i Joves, ajudat pel Pla de Barris de la Barceloneta i la Biblioteca Barceloneta - La Fraternitat ha creat una web que agrupa diferents jocs en línia. Aquests jocs ens permeten conèixer una mica més la història i els trets culturals tradicionals d'aquest barri de Barcelona.

La Barceloneta és un barri que tradicionalment s'ha mantingut força aïllat de Barcelona. Tot i ser part del centre històric de la ciutat, aquest barri format sobretot per pescadors i treballadors de les fàbriques relacionades amb aquesta indústria, ha mantingut una identitat cultural molt diferenciada dels seus veïns territorials.

En un moment de transformació del barri (desaparició de les indústries tradicionals, augment del turisme, ...) recuperar la seva història i les seves tradicions es converteix en una tasca prioritària. Així ho ha vist el Pla de Barris de la Barceloneta, i ha donat suport a la iniciativa de creació d'una plana web que reculli diferents jocs que ens permeten conèixer els racons emblemàtics de la Barceloneta.

Fins al 30 de novembre podem jugar a jocs tradicionals com el ta-ka-tà, a moblar un pis típic de la Barceloneta (els quarts de casa), reconèixer la forma de les onades o repassar la història d'aquest barri. Un cop passat aquest període, els que hagin demostrat més destresa en aquests reptes, rebran el premi corresponent.

I tu, ja has provat etslostia.cat?

Clica per llegir de la font original (25-10-2011) 

Blai Mallarach i la crítica situació econòmica del CN Barcelona (de Sebastià Millans, de Susana Closa, de Joan Vallvé, ...)

Blai Mallarach: "En els últims anys ja m'havien anat rebaixant el sou, i fins i tot a mitja temporada et demanaven l'esforç de retallar-lo una mica més"

Blai Mallarach, jugador del Mladst Zagreb 

(Clica per a engrandir)

Aquest estiu tres jugadors catalans de waterpolo han fet les maletes per provar sort a la lliga italiana i croata: Blai Mallarach (CN Barcelona) al Mladst Zagreb, Marc Minguell (At. Barceloneta) al Posilipo de Nàpols i Albert Espanyol (At. Barceloneta) a l'RN Florentia. L'estiu passat va ser Xavi Garcia qui va fitxar pel Primorgje Rijeka, i en fa dos Felipe Perrone i Guillermo Molina. La lectura pessimista és que la lliga espanyola està notant en excés la crisi econòmica i està perdent potencial, però la positiva és que el waterpolo català cada dia és millor i els bons equips estrangers es fixen en els jugadors d'aquí per reforçar els seus equips.

Un dels waterpolistes que han deixat Catalunya per mirar de fer un pas endavant esportiu és Blai Mallarach, que explica les seves sensacions el dia que comença la temporada aquí, però que a Croàcia ja fa setmanes que ho ha fet. Mallarach (24 anys) va jugar al club de la seva ciutat, el CN Olot, fins als 15 anys, quan el va fitxar el CN Barcelona, on ha passat els darrers set anys abans de marxar al Mladst de Zagreb.

-Com t'arriba l'oferta del Mladst Zagreb?

Em van trucar a través d'un conegut, nosaltres no tenim agent ni res de tot això. Vam estar un mes negociant, però realment mai vaig dubtar que no es faria el fitxatge, les dues parts en teníem moltes ganes.

-T'hauries quedat si el CN Barcelona t'hagués igualat l'oferta econòmica?

En realitat les coses econòmicament no van bé ni a Catalunya ni a Croàcia, i a la lliga croata només hi ha dos equips que tenen diners perquè tenen un mecenes al darrere, el Rekko i el Rijeka, la resta d'equips com el meu són normals. Jo estic cobrant poc més del que cobrava a Barcelona perquè no vaig marxar per diners. Necessitava un canvi d'aires a nivell personal, i a nivell esportiu és un pas endavant poder jugar la Champions i la Lliga Adriàtica contra els millors clubs d'Europa.

-I no només tu has marxat, sinó també el Marc Minguel i l'Albert Espanyol.

La veritat és que quan vaig tancar el meu fitxatge no sabia que marxarien també el Marc i l'Albert perquè aquest estiu no he anat convocat amb la selecció espanyola i vaig estar de vacances. Em fa il·lusió que a tots ens vagi bé, i per la selecció és molt bo tenir tants jugadors jugant en lligues estrangeres, dóna prestigi i genera respecte.

-I el waterpolo català també pot treure pit.

I tant, l'Albert, el Marc i jo ens hem format aquí, hem jugat amb la selecció catalana i això diu molt del waterpolo català. És cert que sempre s'ha fet molt bona feina aquí amb el waterpolo de base, però fins fa poc hi havia una certa por de sortir de la lliga espanyola i marxar a l'estranger. A mi ara m'ho han dit a Zagreb, que abans els espanyols i catalans no volíem marxar perquè els feia cosa no saber si cobrarien al dia o no, cosa que a casa no passava. Però ara econòmicament el nostre waterpolo tampoc està bé, i això s'ha notat.

-Per tant, la crisi econòmica també ha influït en la teva marxa, i el fet que el CN Barcelona renunciés a jugar la Champions.

Bé, més que perquè no juguin a Europa, és que en els últims anys ja m'havien anat rebaixant el sou, i fins i tot a mitja temporada et demanaven l'esforç de retallar-lo una mica més. Al final optes per sortir a fora a buscar sort i quan les coses millorin aquí intentar tornar.

Clica per llegir de la font original (12-10-2011)

Si t'ha interessat aquest post, potser que també t'interessi:

◘  Blai Mallarach Güell, waterpolista del CN Barcelona

Un grup de socis del CN Catalunya recull firmes per sortir de la Divisió d'Honor de waterpolo per la crisi

Una cinquantena d’antics socis i compromissaris es constituiran en plataforma per reclamar que el primer equip renuncïi a la Divisió d’Honor i es potencïi el waterpolo de base. Aquest grup vol demanar una auditoria per demostrar que el club no pot suportar econòmicament ser a l’elit del waterpolo. La gota que ha fet vessar el got ha estat l’acomiadament de tres treballadors.

Piscina CN Catalunya

Els crítics consideren que aquests fets demostren que el preu per ser a la màxima categoria del waterpolo és massa alt. Ara començaran a recollir signatures perquè el CN Catalunya faci com el Martiànez, que enguany ha renunciat a la seva plaça a la Divisió d’Honor pel deute que arrossegava. Una decisió que ja va prendre el Cata quan es va enfonsar el sostre de la piscina i van haver de fer front a les obres de remodel·lació.

Aquest grup de socis consideren que el club té un deute molt gran que no s’eixuga per les despeses que té el primer equip amb els sous dels jugadors, els desplaçaments, les dietes, el lloguer de la piscina on juguen i entrenen alguns dies a la setmana.

També asseguren que s’han fitxat tres jugadors de fora i se’ls hi està buscant un pis de lloguer. A parer seu, els números que va presentar l’entitat a la darrera assemblea no s’ajusten a la realitat i denuncien que amb els 122.944 euros de la partida del waterpolo pel 2011 no es paguen els sous dels tretze jugadors i de l’entrenador del primer equip, acusant la junta de treure els diners d’altres partides amb el conseqüent empitjorament dels serveis. Un extrem que el club nega rotundament.

El president del Catalunya, Ramon Geli, treu ferro a la polèmica i deixa clar que “és un pressupost aprovat per l’assemblea” i es pregunta “en nom de que es pot demanar una auditoria, no té cap lógica”. Pel que fa al deute, Geli subratlla que “tenim un préstec hipotecari que anem tornant” i que “els números interns són els de qualsevol entitat esportiva”.

Clica per llegir l'article original (29-10-2011)

Àlex Tello Grau, tècnic de running i fitness del Club Natació Barcelona

EL NOU REPTE D’UN EXPORTER D’HOQUEI SOBRE PATINS

La vida d’Alex Tello sempre ha girat al voltant de l’esport. Des dels cinc anys aquest apassionat culer havia jugat a hoquei sobre patins, fins a arribar a l’OK Lliga, la millor competició del món, amb el Cerdanyola. Fins que el 2008, amb 22, es va fer una lesió a l’esquena mentre s’entrenava. Va descansar un parell de setmanes i va tornar al frenètic ritme d’entrenaments i dos partits cada cap de setmana amb el primer i el segon equip del conjunt vallesà. «Vaig forçar tant que al final vaig acabar petant», reconeix gràficament.

Decisió difícil

Àlex Tello

Els metges li van diagnosticar un principi d’hèrnia discal i li van plantejar un dilema: o se sotmetia a una perillosa operació que li podia reduir la mobilitat de les cames o s’oblidava de l’esport de competició. Va penjar els patins però, fanàtic de l’esport com és, va decidir que volia que la seva vida seguís orbitant al voltant d’aquest món. Va continuar vinculat a l’hoquei sobre patins (ara és preparador físic del Cerdanyola) i es va llicenciar en Ciències de l’Activitat Física i l’Esport. «Fins i tot quan jugava pensava a estudiar perquè a l’OK Lliga, a excepció dels que juguen en els tres o quatre equips més rics, la resta han de treballar d’una altra cosa».

Al Club Natació Barcelona, on és tècnic de running , fitness i activitats dirigides, comprova dia a dia que, malgrat la crisi, els gimnasos segueixen plens. «La cultura de l’esport està molt implantada i per això crec que pot ser una molt bona sortida professional», explica.

Va ser allà on un dia, mentre llegia EL PERIÓDICO, va veure la beca per a esportistes que aquest diari i Sport oferien per al Màster Internacional en Sport Management del Johan Cruyff Institute. «Em va interessar, per sobre de tot, per la sòlida formació que ofereixen i la seva projecció internacional». Després de dues setmanes de classe creu que ha encertat plenament amb la seva decisió. «Donen canya, però val la pena».

A més, per a aquest culer aquesta oportunitat té un interès afegit: poder conèixer l’home que, quan l’Alex començava a gatejar, va tornar al Camp Nou per canviar per sempre el curs de la història del Barça. «Ell va canviar el club de dalt a baix. Aquestes dues dècades d’èxits i el pes que ha tingut i té en ells el planter no podrien entendre’s sense Cruyff», sentencia.

Clica per llegir l'article original (29-10-2011)

Ivan Tibau (Secretari General de l’Esport) rep Carles Sanz i Emiliano Skufca, campions del món de pilota

El secretari general de l’Esport, Ivan Tibau, ha rebut aquest dilluns a la seu del Consell Català de l’Esport una delegació de la Federació Catalana de Pilota, encapçalada pel seu president Agustí Brugués, acompanyat dels jugadors catalans Carles Sanz i Emiliano Skufca, que han ofert els darrers títols de campions d’Espanya, Europa i el Món. La dupla del CN Barcelona és una de les més exitoses i any rere any amplien el seu palmarès.

Ivan Tibau ha felicitat Sanz i Skufca per aquests èxits i els ha encoratjat a continuar amb la bona línia de treball per tal de repetir els brillants resultats i fomentar la pilota al país.

Brugués, que ha assistit a la trobada juntament amb els vicepresidents Josep Maria Mirapeix i Jordi Albanell, ha conversat amb el secretari general de l’Esport sobre el bon moment pel qual pasa la pilota a Catalunya i, entre d’altres temes, li ha comentat la possibilitat que l’esport de la pilota estigui present en els Jocs Mediterranis del 2017 a Tarragona.

Clica per veure la notícia original (25-10-2011)

El Club Natación Barcelona, sin un céntimo ... y con una deuda de espanto

Clica para ampliar

Carles Flavià, soci del Club Natació Barcelona

A tribute (by Sebastià Millans) to Susana Closa

♫

Como una promesa, eres tú, eres tú.

Como una mañana de verano.

Como una sonrisa, eres tú, eres tú.

Así, así, eres tú.

♪

Toda mi esperanza, eres tú, eres tú.

Como lluvia fresca en mis manos

como fuerte brisa, eres tú, eres tú.

Así, así, eres tú.

♬

 Eres tú como el agua de mi fuente (algo así eres tú)

Eres tú el fuego de mi hogar

Eres tú como el fuego de mi hoguera

Eres tú el trigo de mi pan.

♪

Como mi poema, eres tú, eres tú.

Como una guitarra en la noche,

todo mi horizonte eres tú, eres tú.

Así, así, eres tú.

♫

Eres tú como el agua de mi fuente (algo así eres tú)

Eres tú el fuego de mi hogar

Eres tú como el fuego de mi hoguera

Eres tú el trigo de mi pan.

♪

Eres tú ...

♬

Ferran Esteban, saltador de trampolí del Club Natació Barcelona

Ferran Esteban, el jove saltador de trampolí del Club Natació Barcelona, considerat un dels millors saltadors espanyols, ens parla del seu esport, de com va començar tot, i del seu somni per poder participar al XV FINA Campionats del Món de Barcelona 2013.

Clica per veure la font original (13-10-2011)

Si t'ha interessat aquest post, potser que també t'interessi:

◘  Ferran Esteban (saltador de trampolí i esportista d'elit del Club Natació Barcelona) a l'Institut Guttman

Elecciones a la presidencia del Club Natación Barcelona: ¿candidatura continuista o candidatura alternativa?

(Clica para ampliar)

Federico Moncunill, de Origen España —y polémico vicepresidente del Club Natación Barcelona—, conferenciante en Jalisco (México)

Atención, Moncunill, sucede que si no revisas previamente tus diapositivas,
se te puede colar un cero en lugar de un uno.
Estás en el 2011 y, ¡voilà!, regresas al 2001, pero con tus canas de hoy.

Zapopan, Jalisco, sede de foro mundial de productos emblemáticos

Sede de la conferencia internacional

(Clica para ampliar)

El Museo de Arte de Zapopan (MAZ) será la sede de la Conferencia Internacional de las tendencias del sector de las Indicaciones Geográficas (IGs). Tal encuentro supone la participación de organizaciones y gobiernos que engloban a 110 países, 200 organismos promotores de sus productos y 2.5 millones de productores. Tal encuentro será del 30 de septiembre al primero de octubre. (...)

El encuentro incluye ponencias de personalidades de los organismos de productores y de funcionarios gubernamentales, como Rodrigo Roque Díaz, director del Instituto Mexicano de la Propiedad Industrial; Federico Moncunill, director de la Asociación Española de Denominaciones de Origen; Wang Zhong Min, presidente del Instituto de Estandarización de China; Luis Fernando Samper, directivo de la Federación de Cafetaleros de Colombia; y Ricardo Deserti, exministro de Agricultura de Italia, lo que augura un intercambio muy enriquecedor de experiencias.(...)

• Visita el programa de la jornada de la conferencia.

Clica para ver la noticia original completa (22-09-2011)

Si te ha interesado este post, quizá que también te interese:

◘  Federico Moncunill, del Consejo de Jijona (y vicepresidente responsable de los fraudes laborales y fiscales del Club Natación Barcelona), elegido director del comité ejecutivo de Origen España
◘  Federico Moncunill (vicepresidente del CN Barcelona y directivo del Hércules) solicita concurso voluntario de acreedores, de momento sólo para este último club
◘  Federico Moncunill Gallo (vicepresidente del CN Barcelona) sigue coleccionando cargos directivos
◘  Desmontando a Federico Moncunill. Pasen, lean ... ... y escuchen
◘  Federico Moncunill Gallo (vicepresidente del CN Barcelona), citado en la documentación de la corrupta trama Brugal
◘  No et perdis a Federico Moncunill parlant en valenci...añol
◘  Federico Moncunill, es mejor conocer la multa que no conocerla
◘  Federico Moncunill, vicepresidente del CN Barcelona, amenazado de embargo
◘  Federico Moncunill, directivo de dos clubs deportivos denunciados por fraude ... ¡Hagan juego, señores! ¿Quién da más?
◘  Meritxell Moncunill, germaneta del vicepresident Frederic "el turroneru" Moncunill
◘  Sebastià Millans, ¿dónde escondes TODAS las obras de arte donadas a la Fundación del CNB?

Sorprenent sessió d'spinning nocturn

Sebastià Millans (el polèmic president del CN Barcelona), en la celebració del 25è aniversari de la nominació olímpica de Barcelona

El 17 d'octubre de 1986 al Palais de Beaulieu de Lausanna, Joan Antoni Samaranch va pronunciar les paraules "À la ville de... Barcelona", que van atorgar a la ciutat l'organització dels vint-i-cinquens jocs de l'era moderna. Un quart de segle més tard, la majoria dels protagonistes s'han tornat a retrobar a l'Estadi Olímpic Lluís Companys.

A les 13.32 h, l’hora exacta de la nominació olímpica d’ara fa 25 anys, un vídeo ha reproduït les paraules de Joan Antoni Samaranch. “Avui ens hem tornat a emocionar veient aquestes històriques imatges d’un dia com avui fa 25 anys”, ha dit l’alcalde actual, Xavier Trias, que ha estat acompanyat de bona part dels protagonistes d’aquella efemèride, entre ells Pasqual Maragall, Josep Miquel Abad, Enric Truñó o la filla de Joan Antoni Samaranch, Maria Teresa.

L’acte d’aquest dilluns ha estat un homenatge a la figura de Samaranch, clau en tot el procés de la designació olímpica de Barcelona. La seva filla Maria Teresa ha explicat que Samaranch sempre va voler que la ciutat fos líder del moviment olímpic, més enllà de 1992.

L’organització dels Jocs -considerats els millors de la història en el seu moment- va suposar un salt endavant de la ciutat, que va aprofitar per obrir la façana marítima i construir noves infraestructures.

Clica per veure l'article original (17-10-2011)

El CN Montjuïc sorprén en l'estrena de la Divisió d'Honor i guanya el CN Barcelona (10-9)

El Club Natació Montjuïc, equip que acaba de pujar a la Divisió d'Honor, ha guanyat el Club Natació Barcelona en un partit molt igualat que s'ha decidit gràcies a l'encert de l'hongarès Gabor Egedi.

   L’equip entrenat per Toni    Esteller ha notat, i molt,    les baixes de jugadors    clau la temporada    anterior, com Iñaki    Aguilar o Ivan Pérez.

   Malgrat tot, l’aposta dels    cenebistes pel planter i    el fitxatge de tres jugadors xinesos pot donar fruits al llarg de la temporada.

Clica per veure l'article original (13-10-2011)

L'Atlètic Barceloneta goleja el CN Barcelona i conquereix la seva novena Supercopa (14-6)

L'Atlètic Barceloneta ha conquerit el seu novè títol de la Supercopa espanyola de waterpolo en imposar-se en la final disputada a Molins de Rei al CN Barcelona per un contundent 14-6. Els mariners sempre han portat la iniciativa en el marcador i al descans ja han arribat amb un còmode avantatge de quatre gols (7-3). En la represa, el conjunt de Santi Fernández no ha afluixat i ha sentenciat el títol amb dos últims parcials al seu favor de 4-1 i 3-2. El seleccionador espanyol de waterpolo, Rafa Aguilar, ha escollit el capità del Barceloneta David Martín com el jugador més valuós de la final.

Abans de la final el tècnic de l'Atlètic Barceloneta, Santi Fernández, i el del CN Barcelona, Toni Esteller, comentaven les remodelacions que s'han produït als seus respectius equips. S'han trobat amb uns obligats pressupostos a la baixa i no podran competir a Europa. Però l'Atlètic Barceloneta, campió de les últimes sis lligues, segueix amb alguns incombustibles, que no fallen mai, com Xavi Vallès. El boia internacional, amb dos gols només començar i dos penals provocats, ha liderat els primers avantatges. Avantatges que s'han anat incrementant i han portat el conjunt mariner a guanyar la Supercopa amb molta comoditat.

   El Club Natació    Barcelona, vigent    campió de Copa, no ha    tingut cap opció. I és    que els de Toni    Esteller només    conserven quatre    jugadors de la    temporada passada i    presenten un equip molt jove i inexpert. Dels fitxatges, en destaquen tres xinesos, un encara ha d'arribar. Jugadors que vénen d'un país encara lluny del nivell europeu i algun com Pan, amb maneres, però amb poca consistència.

El serbi Petkovic, una de les incorporacions del Barceloneta ha destacat amb tres gols, però el premi al millor jugador ha estat per un altre incombustible, el capità David Martin, que amb la d'aquest dissabte ha conquerit el seu novè títol en aquesta competició, un rècord absolut.

Clica per veure la notícia original (14-02-2011)