Federico Moncunill, es mejor conocer la multa que no conocerla

Las sanciones de tráfico se podrán consultar en Internet

Federico Moncunill
Telediario 1 (TVE) 10-Dic-2010

Es mejor conocer la multa que no conocerla. E incluso puede resultar más barato. Estas son dos de las conclusiones que la Dirección General de Tráfico quiere trasladar a los conductores con la puesta en marcha, a partir del 25 de noviembre, de la Dirección Electrónica Vial (DEV) y del Tablón Edictal de Sanciones de Tráfico (TESTRA), previstos en la Ley de Seguridad Vial, que permitirán a cualquier usuario saber "si tiene alguna sanción pendiente", afirma Ramón Ledesma, subdirector de normativa de la DGT. (...)



Hasta ahora, una de cada tres denuncias por exceso de velocidad detectado por un radar fijo no podía ser notificada por la imposibilidad de encontrar al infractor, por lo que eran remitidas al Boletín Oficial de Provincia, y se consideraban, de esta manera, notificadas. (...)

Clica para leer la noticia original completa (07-11-2010)

Si t'ha interessat aquest article, potser que també t'interessi:

◘  No et perdis a Federico Moncunill parlant en valenci...añol
◘  Federico Moncunill, citado en la documentación de la corrupta trama Brugal
◘  Federico Moncunill, vicepresidente del CN Barcelona, amenazado de embargo
◘  Federico Moncunill, directivo de dos clubs deportivos denunciados por fraude ... ¡Hagan juego, señores! ¿Quién da más?
◘  Meritxell Moncunill, germaneta del vicepresident Frederic "el turroneru" Moncunill
◘  Sebastià Millans, ¿dónde escondes TODAS las obras de arte donadas a la Fundación del CNB?

No et perdis a Federico Moncunill Gallo parlant en valenci...añol

Federico Moncunill Gallo, primer vicepresident de la polèmica, i denunciada per presumptes fraus —alguns ja corroborats per inspecció oficial— junta directiva del Club Natació Barcelona, és secretari general del Consell Regulador del torró de Xixona i d'Alacant, va ser entrevistat al programa "Bon dia Comunitat Valenciana" del 02/12/2010, un dia abans de la inauguració de la nova seu del Consell Regulador del Torró de Xixona i Alacant per part de Francisco Camps, president de la Generalitat Valenciana.

I aquí pots escoltar, ara en català, al "secretari dels torroneros" ...

... en una de les seves intervencions a la darrera assemblea general ordinària del CN Barcelona, justificant la dissolució de la Fundació del club, sospitosament poc després de ser aquesta denunciada, amb proves fefaents, per presumpte frau fiscal, a més de presumpte desaparició de nombroses obres d'art donades obligatòriament pels artistes que han exposat a la Sala d'Art del CNB.

De fet van negar l'accés al magatzem, on hi ha algunes amuntegades al terra, a dos sòcies que ho van sol·licitar dies abans de la darrera assemblea, pixant-se en els propis estatuts del club i malgrat que un dels temes de l'ordre del dia era la Fundació del Club. Òbviament es van presentar les oportunes denúncies per part d'aquestes dues sòcies, que van ser lliurades a les autoritats inspectores.

Si t'ha interessat aquest article, potser que també t'interessi:

◘  Federico Moncunill, citado en la documentación de la corrupta trama Brugal
◘  Federico Moncunill, vicepresidente del CN Barcelona, amenazado de embargo
◘  Federico Moncunill, directivo de dos clubs deportivos denunciados por fraude ... ¡Hagan juego, señores! ¿Quién da más?
◘  Meritxell Moncunill, germaneta del vicepresident Frederic "el turroneru" Moncunill
◘  Sebastià Millans, ¿dónde escondes TODAS las obras de arte donadas a la Fundación del CNB?

Sentència de la demanda civil de la junta del CN Barcelona contra Enric Meca

Falsedades sobre el Club Natación Barcelona

Clica para ampliar

Xavi Spitzer (amb el CN Barcelona), bronze al Campionat d´Europa de karate per equips

Xavi Spitzer ja ha tornat a casa després d´obtenir una fita històrica al karate andorrà, com és la medalla de bronze aconseguida al Campionat d´Europa per equips, formant part del Club Natació Barcelona.

El Xavier Spitzer és el segon    entrenador del Karate Club    Shotokan Andorra la Vella, té    21 anys i és cinturó negre II    Dan. Actualment és el cap    més visible de la competició    del Karate Andorrà en la    vessant de Kumite masculí.

El Xavier és un clar exemple    del que suposa tenir un bon    Sensei darrere seu dia a dia. Està des dels 4 anys al Karate Club Shotokan, i allò que va començar com un esport per a ell ha acabat sent la part més important de la seva vida.

És competidor d'elit del Club, de la Federació Andorrana de Karate, i integrant de l'equip sènior del Club Natació Barcelona degut als innumerables contactes del Sensei Manel Jodar al món del Karate.

Després del Campionat de Catalunya absolut del 2009, Francisco Lorenzo, l'entrenador del Club Natació Barcelona, va posar-se en contacte amb el Sensei Manel Jodar per a arribar a un acord i que el competidor del Club Shotokan formés part del seu equip sènior, seguint les passes del mateix Jodar, el qual va ser durant molts anys el capità de l'equip sènior del Club Natació Barcelona.

Clica para leer la noticia original (01-12-2010)

Sebastià Millans, listo para calzarse de nuevo los guantes, en la Asamblea General Extraordinaria del CN Barcelona del 15/12/2010

Clica para ampliar

El CN Barcelona esgarrapa un valuós punt de la complicada piscina del Partizan

Blai Mallarach va repetir
com a canoner cenebista
(Clica per a engrandir)

El CN Barcelona va exhibir la seva millor versió en una de les piscines més complicades del continent, la de l'històric Partizan de Belgrad. Lluny d'arronsar-se per la pressió dels locals, ahir els de Toni Esteller van aconseguir un punt gràcies a un darrer parcial favorable de 0-3, que va establir el 6-6 definitiu. Aquest resultat els permet mantenir-se en la segona plaça del grup C, que dóna accés als quarts, rere l'invicte Mladost de Zagreb.

Sense complexos
Ni la plantilla del Partizan, plena de jugadors de la llorejada selecció sèrbia –campiona del món–, ni el 3-1 del primer quart no van acomplexar el CN Barcelona, que en arribar al descans cedia per dos gols (5-3). L'avantatge dels locals ascendiria a tres gols (6-3) abans que, ja en el darrer quart, els cenebistes capgiressin la situació fins a forçar l'empat. Blai Mallarach, amb tres gols, va tornar a ser el gran artiller de l'equip.

VK Partizan (6): Soro, Chatzitheodorou, Radjen (2), Korolija (1), Pijetlovic, Aleksic Prlainovic (2), Radovic (1), Avramovic, Mitrovic, Vujasinovic, Cuk i Mandic.

CN Barcelona (6): Aguilar, Díaz, Reixach, Bustos, Maitland (2), Sziranyi, Esteller, Rodríguez (1), Pérez, Estrany, Mallarach (3), Bruder i Sullà.

Parcials: 3-1, 2-2, 1-0 i 0-3.

Clica per a llegir la notícia original completa (01-12-2010)

La jove waterpolista Núria Cifuentes mor víctima d´un accident

La santjoanenca, de 24 anys i jugadora del CN Manresa, va perdre la vida en un xoc a Viladecavalls aquest dimarts a la tarda

Núria Cifuentes

Núria Cifuentes, jugadora de waterpolo del CN Manresa, de 24 anys d'edat i resident a Sant Joan de Vilatorrada, va morir ahir víctima d'un accident de trànsit a la carretera que va de Terrassa a Manresa, la C-58, a l'alçada del quilòmetre 26, al terme municipal de Viladecavalls.

L'accident va tenir lloc a 1/4 de 4 de la tarda. El sinistre es va produir poc després del primer revolt que es troba, en sentit Manresa, un cop passada la factoria Sony de Viladecavalls. Es tracta de l'inici de la pujada de l'abocador, en un tram de la C-58 que té diversos revolts i que, en direcció a Manresa, disposa d'un carril d'avançament de vehicles lents. El carril està separat del sentit contrari per una línia doble contínua.

Segons van explicar fonts dels Mossos d'Esquadra, un turisme, el que conduïa Núria Cifuentes, i un tot terreny van col·lidir frontalment quan un dels dos vehicles, després del revolt, va envair el carril contrari de la calçada. El fet que el paviment estigués moll en aquell moment a causa de la pluja s'apunta com una de les causes de l'accident.

Com a conseqüència de la violenta col·lisió, la santjoanenca, que anava en direcció a Manresa ja que tornava de treballar a Barcelona, va resultar morta. Per la seva banda, els tres ocupants del tot terreny van resultar ferits lleus i van ser traslladats en ambulància a l'hospital de Terrassa. Fins al lloc de l'accident s'hi van desplaçar cinc dotacions dels Mossos d'Esquadra i cinc més dels Bombers de la Generalitat, a banda dels serveis sanitaris, que no van poder fer res per reanimar la víctima. El cadàver va ser traslladat als dipòsits judicials de Collserola, on avui al matí és previst que se li faci l'autòpsia. El funeral de Núria Cifuentes és aquest dijous a les 12, a Sant Joan de Vilatorrada.

Consternació al CN Manresa

   La confirmació de la mort de    Núria Cifuentes va ser rebuda    amb la lògica consternació al    Club Natació Manresa, l'entitat    on havia crescut i on    pràcticament havia fet de tot.    De fet, era filla del    vicepresident segon, Javi    Cifuentes, i germana de    Patrícia, també nedadora del    club. La Núria havia practicat la natació de més jove, era monitora i també àrbitre de waterpolo. Des de feia quatre temporades formava part de l'equip femení, entrenat pel medallista olímpic Carles Sanz, que juga a Primera Divisió Estatal.

El president del Club Natació Manresa, Francesc Barés, va explicar ahir al vespre que "el club es troba destrossat. Ningú no es creu el que ha passat. Era una noia molt alegre que sempre havia estat aquí al club, hi havia crescut i ara hi continuava, fent de tot, de monitora, de jugadora, d'àrbitre... i a més és d'una família que sempre hi ha estat lligada". Ahir, en el moment de tenir l'accident, la jove bagenca tornava de treballar des del Col·legi d'Enginyers de Catalunya. Era enginyera tècnica de telecomunicacions especialista en sistemes de comunicacions.

Clica per a engrandir

Núria Cifuentes va jugar el seu darrer partit dissabte passat, quan el seu equip va aconseguir la victòria contra el Vand 03 de Madrid i ella va aconseguir marcar un gol. El club manresà, a causa de la rapidesa dels esdeveniments, encara no havia pogut anunciar ahir què farà per homenatjar-la.

Se´ns arrenca un tros de cor

Quan es parla que el món és injust, quan es parla que hi ha coses que no poden ser veritat, es parla del que ha succeït en aquesta tarda plujosa del darrer dia de novembre. La tristesa i les llàgrimes que omplen cors i ulls dels que l'estimàvem no ens poden fer oblidar el perfil de la Núria, la seva imatge d'una noia moderna, esportista, la seva cara plena d'alegria i ganes de viure. Una vida dedicada al CN Manresa, on des de petita va aprendre a nedar, per ser després una especialista en braça. La seva germana, Patrícia, la va seguir. El seu pare, vicepresident del club, se sentia orgullós d'elles. La seva vitalitat contagiosa i dedicació va fer que es comptés amb ella sempre que el club ho necessitava. Monitora, administrativa, àrbitre de natació, però sobretot amiga. Amb ella no se'n va una vida, ens arrenca un tros de cor. Quan es pregunta què demanaries si poguessis, en aquest moment seria fer realitat el desig de les companyes quan em diuen: "digue'ns que no és veritat, que ha tingut un accident però que és a l'hospital de Terrassa, que es pot salvar" i jo només responc amb un nus al coll que és veritat, que la Núria ens ha deixat. Núria. Un petó molt gros dels que et coneixem, que vol dir tots els que t'estimem.

Gaspar Ventura Messeguer, (gerent del CN Manresa i director tècnic en waterpolo de la Real Federació Espanyola de Natació)

Clica para leer la noticia original (01-12-2010)

El socio del CN Barcelona, ante la próxima Asamblea General Extraordinaria (15/Diciembre/2010)

Clica para ampliar

El CN Barcelona, dins la caldera balcànica

El CNB visita la històrica i calenta piscina del Partizan

La piscina del Voždovac na    Banjici es transforma en una    olla de pressió cada vegada    que salta a l'aigua l'equip local,    el Partizan de Belgrad.

Ho podran comprovar els    jugadors del CN Barcelona,    que aquest vespre (20:00 h)    s'enfronten a l'històric conjunt    serbi coincidint amb la segona    jornada del grup C de l'Eurolliga.

Sens dubte es tracta d'un dels grans reptes que han d'afrontar els homes de Toni Esteller, tant per l'ambient a les grades, que acostumen a aplegar més de 3.000 aficionats, com per la qualitat d'una plantilla que nodreix la llorejada selecció sèrbia, campiona del món. Entre els molts noms propis destaca el d'un vell conegut de l'afició catalana, Vladimir Vujasinovic, que va guanyar tres lligues amb el conjunt cenebista (de 1995 a 1997).

El Partizan entra en totes les travesses per accedir a la final four i qüestionar l'hegemonia del vigent campió del torneig, El Pro Recco. Tot i això, fa quinze dies, en l'estrena de l'Eurolliga, va cedir en una altra de les piscines històriques del waterpolo europeu, la del Mladost de Zagreb (10-8). Per contra, el CN Barcelona va obtenir un triomf important contra l'Olympiacòs (10-8). Tres punts que li permeten afrontar amb menys ansietat el duel d'avui.

Clica para leer l'article original i sencer (01-12-2010)

Joaquín Belza, brazadas de importación en el CN Barcelona

Joaquín Belza

Nacido hace veintisiete años en Neuquén y formado deportivamente en el semillero rionegrino de Cipolletti, Joaquín Belza es una de las figuras de la natación argentina que parece volar en el agua pero lo suyo no es de cabotaje porque ya lleva tres temporadas en España donde compite en el circuito profesional europeo. Fanático de la música de Pink Floyd, de las las películas de Quentin Tarantino y de la lectura, tres cosas que lo ayudan a distenderse después de las jornadas de entrenamiento en doble y triple turno, nos contó sobre su experiencia en el viejo continente y las diferencias con la natación nacional.

¿Cuándo apareció la natación en tu vida?
Comencé a nadar a los tres años porque mi hermano mayor, Agustín, iba a la pileta por recomendación médica, él me lleva un año y medio, entonces en esa época, hacía todo lo mismo que él, empecé siguiéndolo pero con el paso del tiempo le fui tomando el gusto a este deporte, a tal punto que al cumplir ocho años arranqué a competir en torneos infantiles para promocionales y la temporada siguiente ya estaba federado como representante del Club Cipolletti, cuyo equipo integré a lo largo de una década.

¿Cuáles son tus mejores marcas?
Espero seguir bajándolas, cada día me preparo para eso, mi mejor tiempo en los cien metros estilo libre es de 50 segundos y 42 centésimas mientras que en los cincuenta metros tengo 23 segundos y 2 centésímas. En estilo mariposa tengo 54 segundos con 47 centésimas en los cien metros y 24 segundos y 60 centésimas en los cincuenta metros.

¿Por qué te radicaste en España? ¿cómo fue la adaptación?
Me fui de la Argentina buscando una mejora deportiva, amo a mi país pero quiero crecer lo máximo posible a nivel competitivo y creo que no había mejor alternativa que emigrar, en noviembre de 2007 tuve la oportunidad de viajar a España y no la desaproveché, me incorporé al Club Natación Barcelona donde me dirige el profesor Joan Giralt, con él hice mis mejores tiempos en el reciente campeonato español que se disputó en Barcelona a fines de julio pasado cuando logré el título de los cien metros libre y la medalla de plata en los cincuenta metros de ese mismo estilo. A nivel deportivo no me costó la adaptación aunque culturalmente todavía me falta un poco y extraño a mis padres Américo y María Luisa y mis hermanos Carolina, Agustín, Martín y Catalina, pero aún así me siento cómodo ya que el trato es de primera y te brindan todo para dedicarte a la natación.

¿Qué diferencias encontrás entre el entrenamiento en España y la Argentina?
En mi club de Barcelona los entrenamientos son más cortos y me resultan más entretenidos, los considero más efectivos que la preparación que venía haciendo en Argentina. Actualmente nado cincuenta kilómetros por semana. Un tema fundamental es el calendario de torneos ya que en Europa existe un cronograma que se conoce desde antes de comenzar cada temporada y tiene muchas competencias con buen nivel deportivo en cada una de ellas. Eso es muy motivador, te ayuda a entrenar y vas mejorando.

¿Cuáles son tus objetivos para el resto de la temporada 2010?
Aspiro a mejorar aún más mis marcas y si las normas selectivas argentinas me acompañan, seguir representando a la selección nacional porque desde que me fui de la Argentina es la primera vez que me convocan a pesar de los muchos logros personales que alcancé en estas tres últimas temporadas. No hay nada mejor que representar a la selección argentina, es mi máximo orgullo.

Clica para leer la noticia original (27-08-2010)

Si te ha interesado este articulo, tal vez te interese:

◘  Joaquín Belza, del CN Barcelona, campeón de España en 100 libre
◘  " ... un acte de profunda irresponsabilitat dels incompetents de Joan Giralt i Adolfo Pérez de Arenaza."

El CN Sabadell ha donat un cop sobre la taula guanyant amb autoritat el CN Barcelona (9-5)

La millor versió defensiva del CN Sabadell anul·la per complet el joc interior del CN Barcelona (9-5)

El CN Sabadell es situa tercer
amb la victòria d'abans-d'ahir al CN Barcelona
(Clica per a engrandir)

Victòria de prestigi. La consigna era clara a la prèvia del partit: aturar el potent joc interior del Club Natació Barcelona. I s'ha aconseguit. El Club Natació Sabadell ha donat un cop d'autoritat a la Divisió d'Honor després d'imposar-se amb molta claredat al conjunt que dirigeix Toni Esteller (9-5). Un parcial de 9-0 entre el primer i el tercer quart, basat en una forta defensa interior que ha ofegat als boies cenebistes, ha estat la clau per trencar l'enfrontament i assegurar la quarta victòria de la temporada. Els homes de Xavi Balaguer s'havien preparat a consciència durant tota la setmana per frenar als tres puntals del CN Barcelona -Balazs Sziranyi, Iván Pérez, Blai Mallarach- i el canvi de sistema ha resultat decisiu per deixar-los en un sol gol.

Tot i això, ha estat el conjunt mariner el primer en avançar-se al marcador amb un gol de Tomas Bruder quan encara no es portava ni mig minut de partit. A pesar del favoritisme amb el què es plantava el CN Barcelona a la Bombonera de Can Llong, el CN Sabadell ha començat a sentir-se còmode amb la defensa més tancada i això s'ha traduït amb l'efectivitat en atac d'homes com Marko Cuk, Lars Gottemaker o l'ex CNB, Marc Hernández. El parcial de 5-0 que s'ha pogut viure al segon quart ha estat un clar reflex del tòpic que diu que el millor atac és una bona defensa. El tècnic del CN Barcelona, Toni Esteller, es desesperava a la banqueta visitant i no trobava la tecla per derrocar l'entramat defensiu que ha construït el CN Sabadell al voltant de Balazs Sziranyi i l'incombustible Iván Pérez. Al final, els homes de Xavi Balaguer han aixecat el peu de l'accelerador en l'últim quart i han permès que el CN Barcelona maquillés el marcador fins a situar-lo en aquest definitiu 9-5.

Club Natació Sabadell (9): Juan Carlos García, Carlos Sánchez, Óscar Carrillo, Adrià Carabí, Éric Marsal, Marc Hernández (3), Marko Cuk (3), Lars Gottemaker (2), Anthony Martin (1), Enric Moreno, Jordi Millán i Ricard Aguirán.

Club Natació Barcelona (5): Iñaki Aguilar, José Ramón Díaz, Gerard Reixach, José Javier Bustos, John Maitland, Balazs Sziranyi, Joel Esteller (2), José Rodríguez, Iván Pérez (1), Pere Estrany, Blai Mallarach i Tomas Bruder (2).

Parcials: 3-1 / 5-0 // 1-1 / 0-3

Clica para leer l'article original i sencer (27-11-2010)

Kit para la Asamblea General Extraordinaria del CN Barcelona (15/Diciembre/2010)

Clica para ampliar

Targeta d'assistència a l'Assemblea General Extraordinària del CN Barcelona (15/Desembre/2010)

Clica per a engrandir

El CN Terrassa continua sent una de les bèsties negres del CN Barcelona

El Natació dóna el cop a la Nova Escullera i se situa líder

L'equip de Dani Nart va imposar-se per 6 a 7 al CN Barcelona

El CN Terrassa va superar el CN Barcelona a domicili per 6 gols a 7 en partit corresponent a la cinquena jornada de la Lliga Nacional de Waterpolo Divisió d’Honor. El conjunt de Dani Nart, amb la absència d’un jugador cabdal com Sergi Mora, va quallar un partit esplèndid i va endur-se tres punts molt valuosos de la piscina d’un rival directe, un triomf que el situa líder de la competició amb dotze punts, dos més que el grup de cinc perseguidors format per Martiánez, WP Navarra, Barcelona, Barceloneta i Sant Andreu. Els egarencs van fonamentar la victòria en una defensa excel·lent.

   El primer quart ja va seguir el    guió previst pels terrassencs.    La intensitat a la rereguarda va    predominar sobre les accions    ofensives. Mitjan període,    Bruder va avançar els locals    en aprofitar una acció en    superioritat numèrica.
   El Natació va reaccionar    immediatament i va capgirar    l’electrònic gràcies a una finalització magnífica d’Iván Gallego des de la boia i a un llançament precís de Piralkov (1-2).

Els de Dani Nart van seguir exhibint una defensa impecable i van mantenir la porteria a zero en el segon període, cosa que els va permetre augmentar la renda quan Carpenter va batre Aguilar a menys de dos minuts per al descans (1-3).

A la represa, el ritme golejador va incrementar-se, circumstància que tampoc no va perjudicar els interessos del Natació. Carpenter, en home de més, va anotar un esperançador 1 a 4 en el primer minut del tercer quart. Els locals van replicar ràpidament amb un parcial de 2 a 0 obra de Díaz i Iván Pérez. Tot seguit, els egarencs van recuperar els dos gols de diferència després que Piralkov transformés un penal comès per Bruder. Un altre penal, que va convertir en gol Mallarach, va permetre els cenebistes retallar distàncies. El Natació va ficar-se mig partit a la butxaca en darrer tram del tercer quart en encadenar un parcial de 0 a 2, amb Piralkov i Parker com a artífexs. Els terrassencs encaraven els últims vuit minuts amb tres gols d’avantatge (4-7).

Malgrat que el Barcelona és tot un especialista en remuntar encontres en el darrer període, el conjunt de Dani Nart va poder conservar el marge fins a la botzina final. Estrany, primer, i Mallarach, a només un minut del final, van situar els locals a només un gol (6-7). Els de Toni Esteller van gaudir, fins i tot, d’una possessió per empatar, però Jordi Pérez va avortar-la en interceptar una pilota introduïda a la boia. Els tres punts, i el liderat, viatjaven a Terrassa.

Club Natació Barcelona (6): Aguilar, Díaz (1), Reixach, Bustos, Maitland, Sziranyi, Esteller, Rodríguez, Pérez (1), Estrany (1), Mallarach (2), Bruder (1) i Sullá.

Club Natació Terrassa (7): Diakonow, Sanz, Torilo, Carpenter (2), Piralkov (3), Cabanas, Alcaide, Aguilar, Pérez, Gallego (1), Parker (1), González i Alarcón.

Parcials: 1-2, 0-1, 3-4 i 2-0.

Àrbitres: Jordi Cisneros i Xavi Buch.

Clica per llegir l'article original (24-11-2010)

Un tango vertical a nivell del mar

La crítica situación económica del CN Barcelona deja a sus empleados sin el tradicional lote navideño

(Clica para ampliar)

Clica para ver en detalle
el lote navideño del 2009

Esta es la fotografía que hemos recibido (por cortesía de un ex-monitor) del lote navideño del año pasado, 2009.

Para estas fiestas de Navidad y Año Nuevo —según nos informa un empleado que vamos a mantener en el anonimato para evitarle posibles represalias— los empleados del CN Barcelona no van a recibir ni un simple turrón, a pesar de que el primer vicepresidente, Federico Moncunill, es el secretario general del consejo regulador del turrón de Xixona y Alicante.

Pero Millans y sus mariachis aún están a tiempo de  rectificar, y de obsequiar como se merecen a todos los empleados del club.

Las promesas (in)creíbles de Sebastià Millans, Federico Moncunill, ...

Clica para ampliar

Anna Blanch (del CN Barcelona), 'top ten' del windsurf mundial ( ... i 2a part)

Anna Blanch, a l'Arucitys

A Anna Blanch (Barcelona,    1982) li col·loquen les    càmeres o lents més    sofisticades del món a la    seva taula, ja que els seus    vídeos sobre les onades fan    estralls. És més, amb    Desigual, els vestits de    neoprè Ion i el seu col·lega    Robby Naish, mite de Hawaii,    una de les seves principals    patrocinadores són les    càmeres de filmació Gropo.
I aquesta serà, diu, la seva pròxima vida: promocionar el windsurf arreu del món, amb pel·lícules, vídeos, articles, classes i altres promocions.

–Perquè es faci càrrec del tipus d’entrevista: ningú diria que vostè acaba de ser operada d’una hèrnia discal i que, poc després, li han hagut gairebé de recompondre meticulosament l’oïda dreta perquè s’estava quedant sorda. ¿Quin tipus d’esport és aquest que practica on es queda feta un mapa?
–No ha sigut tan dramàtic, no ha sigut tan dramàtic, però la veritat és que quan vaig anar a veure el metge pels meus constants mals d’esquena, em va dir: «Però, ¡nena!, ¿quin esport practiques tu que t’ha deixat destrossada la columna?» I, quan li vaig explicar que feia windsurf, l’home no entenia res de res. Però, sí, té una explicació molt senzilla i lògica.

(Clica per a engrandir)

–Perdoni que li digui, deu ser senzilla, molt senzilla, però de lògica no sé si en té gaire.
–Si vols guanyar, si vols estar entre les millors, cosa que jo ja em començo a qüestionar perquè, la veritat, estar entre les tres primeres costa horrors... Bé, si vols intentar-ho, has d’aconseguir navegar molt veloç i, sobretot, en la meva especialitat, saltar ben amunt, fer la pirueta més rebuscada i això vol dir que t’has d’elevar, almenys, sis o set metres per sobre de l’onada. ¿Què significa això? Doncs, senzillament, que el teu aterratge a l’aigua, la recepció, és gairebé com si el fessis sobre ciment.

–I això, és clar, va castigant, maltractant, trinxant les vèrtebres.
–Quan t’entrenes o competeixes o, fins i tot, quan practiques amb els teus amics, encara que només sigui per divertir-te o, també, sí, per perfeccionar un salt, una maniobra, ho has de fer a un nivell molt alt, i encara que pretenguis no castigar el teu cos acabes maltractant-lo una mica. I això que nosaltres som com roques, ja que has de ser molt fort, molt, no només per saltar, sinó també per suportar la força del vent i la intensitat de l’onatge. Si vostè veiés les onades que es formen a la platja de Hookipa, la meca del windsurfing, i la intensitat del vent de Hawaii, ho entendria tot.

Tot significa la seva obsessió per anar-se’n cap allà, de deixar-ho tot, els estudis d’Enginyeria Naval, el títol en Imatge i So, els amics catalans, els pares, la família... Tot.
–Miri, l’hi explicaré perquè, si no, corro el risc que, efectivament, no entengui què significa ser windsurfista, ni el tipus de vida que fem. Jo, cada matí, sigui on sigui del món, el primer que faig és obrir l’Skype per contactar amb tots els meus col·legues de professió i, immediatament, ficar-me a Windguru.com, que és la pàgina del temps. Amb aquestes dues pantalles ja sé on hi ha onades, on hi ha vent, i on he d’anar. I si algun dels meus companys em diu que a Cap Verd hi ha previst el millor vent o la millor onada, doncs miro d’anar cap a allà. Encara que, la veritat, comença a no haver-hi ja cap lloc tan ideal com Hookipa, la meca.

–Ho he entès, encara que em sembla tan salvatge com li va semblar al seu doctor això de l’hèrnia discal. Però i l’oïda, ¿com va anar això de l’oïda?
–Doncs per una raó similar. D’estar tantes hores ficada al mar, volant sobre les onades, saltant, caient sobre l’aigua, submergida –és clar, no sempre aconsegueixes aterrar dreta, sencera– l’oïda es va omplint d’aigua i, sobretot, el que és pitjor, de sal, i els timpans ho acusen. I ho acusen tant que corres el perill que se’t foradin.

–Malgrat tot, ja veig que aquesta és la vida més guai que ha trobat i, per descomptat, no pensa canviar-la.
–S’ha de ser valent i tenir molts nassos per competir al més alt nivell en windsurf. Jo, la veritat, començo a no ser ja de les millors, però formar part d’aquesta família m’agrada, m’encanta i m’enorgulleix. Som nòmades, volem viure a l’aire lliure, busquem l’onada somiada i, sobretot, un mar que ens permeti disfrutar del nostre esport favorit. Viatgem molt en busca del lloc i la vida ideal.

–¿I no la cansa, què diu la família?
–Als 15 anys, quan vaig començar a tornar-me boja amb això i me’n vaig anar a Tarifa, el papà em va deixar, però vaig haver de jurar-li que, al tornar, faria una carrera abans d’anar-me’n a Hawaii. Vaig complir, no vaig poder acabar Enginyeria Naval i vaig fer Imatge i So. A partir de llavors, em va deixar volar.

–Suposo que deu tenir amics a totes les platges salvatges del món.
–El meu últim sopar a Barcelona, abans de tornar a Hawaii, va ser amb un marroquí, un anglès, una canària, un hawaià i una japonesa. L’endemà uns vam tornar a Hookipa, un altre a Cap Verd, un altre a Sud-àfrica, un altre a Austràlia i la canària, a la seva illa. I avui [per ahir] ens hem comunicat per Skype, com sempre.

–Aquesta vida pot cansar, ¿oi?
–Encara no he trobat millor plaer que flotar sobre les onades de Hookipa, però, sí, ja començo a canviar el meu rol en el windsurf. Vull ser més mediàtica i menys competitiva.

Clica per llegir l'article original (04-05-2010)

L'espot de La Marató de TV3 (2010)

D'aquí a poc més d'un mes, el proper 19 de desembre, arriba "La Marató de TV3", aquest any dedicada a les lesions medul·lars i cerebrals adquirides.

En aquesta edició s'ha pres    com a model la història real    de la família Hoyt, més    coneguda com el "team Hoyt".

Els Hoyt són en Dick, un    exmilitar nord-americà i    aficionat a les curses de    resistència (maratons, triatlons    ...), conegudes com d'Iron    Man, i el seu fill Rick, que    pateix una discapacitat severa des del seu naixement, tetraplegia espàstica amb paràlisi cerebral.

En una ocasió, el pare es va emportar el seu fill a una de les curses per participar-hi junts i el nen va escriure a Internet que es va sentir com si la malaltia desaparegués. A partir d'aquell moment, el pare s'emporta el seu fill, nascut el 1962, a totes les curses, adaptant-se a les seves necessitats a través de tot tipus d'enginys.

El tema musical és "Seràs en el meu cor", de Phil Collins, que canten Montserrat Caballé i la seva filla Montserrat Martí.

El capellà, i soci del Club Natació Barcelona, anomenat ... Manel Pousa, 'el pare Manel'

Amb tebeos de segona mà i entrepans, Manel Pousa va arribar a Verdum els anys 50 com a catequista dels maristes. Tenia 14 anys. Ara ja en fa 34 que és sacerdot i exerceix d'autèntic cristià amb els més vulnerables.

Manel Pousa, 'El pare Manel'

Qualsevol que conegui el pare Manel sap que la religió que professa aquest granadí, que va arribar a Barcelona quan tenia 4 anys, s'escriu amb majúscules en el cor de presos, drogoaddictes i els que tenen ben poc per ficar-se a la boca i gairebé res per disfrutar. La seva religió dels pobres viatja a peu i en moto, i s'aprèn en cada salutació que se li creua al carrer. Per a tothom té una paraula que aixeca l'autoestima. «Jo sóc igual que cada pres que visito a la presó i cada addicte a la droga. El fet de ser persones ens fa iguals», assenyala Pousa.

La parròquia de Sant Sebastià, al barri de Verdum, va ser el ganxo que el va vincular a Nou Barris, a mitjans dels 70 i ja com a sacerdot. «Sóc un enamorat de Barcelona, però a mi Roquetes i Verdum em van robar el cor». «En aquests barris l'heroïna va fer molt de mal. He vist noies de 14 anys punxant-se, i molt tràfic de droga. Era la ciutat sense llei», diu.

Excursions

Pousa es trobava pràcticament sol en aquells inicis i els enterraments, casaments, batejos i les misses de rigor no satisfeien el seu desig de tasca social. I va començar a organitzar excursions, a buscar voluntaris i a muntar els primers equips de futbol sala. Avui, n'hi ha 16 en marxa. «Txus Lahoz, actual responsable de futbol sala base del Barça, ens va ajudar», recorda Pousa.

A més de la socialització a través de l'esport, garantir l'alimentació i educació de les criatures va ser i segueix sent el seu principal objectiu. Avui, allà on l'Administració no arriba, la Fundació Pare Manel continua becant menjadors. «Per aconseguir tot això, atraco», declara. És la seva manera d'explicar com busca fons per subvencionar les activitats d'un potent equip humà. «Els nens necessiten vincles, referents i normes, sense les quals no poden estructurar la seva vida i socialitzar-se», apunta. El mateix els passa als drogoaddictes. «L'únic que rehabilita és la vida i la gent».

El pare Manel no va assistir a la visita del Papa a Barcelona, però sí que serà dijous que ve, 18, a la sala Luz de Gas. La seva causa, la de tots els que estan en risc d'exclusió social, serà l'amfitriona d'una festa solidària, un platet de missa d'acord amb el segle XXI.

Clica per llegir l'article original (10-11-2010)

La (primera) inspección de Trabajo al CN Barcelona desnuda a su junta directiva (y aún falta la segunda ... ¡y la de Hacienda!)

Importe económico
(más de 29 millones de las antiguas ptas.)
de la Inspección de Trabajo al CN Barcelona,
efectuada a finales del año pasado, 2009,
y como consecuencia de sendas denuncias.

En pocas semanas podría llegar una 2ª Inspección de Trabajo por una nueva y reciente denuncia, con documentos comprometedores. Esta segunda inspección podría ahora remontarse a los años que fueron soslayados en la primera.

Els cenebistes fan tambalejar els mariners en un trepidant partit

L'equip cenebista esgarrapa el primer punt de la piscina marinera en cinc anys

Els assistents a la    piscina de Sant Sebastià    van gaudir ahir d'un derbi    de l'escullera amb    majúscules, d'aquells    que forgen la històrica    rivalitat esportiva entre    l'Atlètic Barceloneta i el    CN Barcelona.

Un duel carregat d'alternatives que va finalitzar amb el repartiment de punts (8-8) després d'un darrer parcial de 0-2 a favor dels cenebistes. Gairebé una proesa, ja que cal remuntar-se a més de cinc anys enrere (6 de novembre de 2005) per trobar l'última ocasió que van escapar-se punts del feu mariner en la lliga, també coincidint amb un derbi (12-14).

L'empat manté els dos equips al capdavant de la classificació de divisió d'honor i, a la vegada, reforça els pronòstics d'una temporada més oberta respecte a les anteriors, en les quals l'hegemonia del Barceloneta ha estat incontestable.

El duel, avançat a causa dels compromisos d'Eurolliga que els dos equips tenen dissabte, va arrencar amb domini cenebista, avançant-se per dues ocasions en el primer quart. A pesar que l'equip mariner va respondre capgirant el resultat (3-2), el primer tram del matx va tenir color visitant fins al punt d'acumular tres gols de marge en l'inici del tercer quart (3-6). A partir d'aquí, el matx prendria un nou rumb i passaria a mans del Barceloneta, que va signar un parcial de 4-0 amb gols d'Albert Español (2), Xavi Vallès i Marc Minguell. Aquesta reacció dels de Santi Fernández els va permetre arribar a l'últim quart amb dos gols de marge (8-6), que no va ser suficient per contrarestar l'últim cartutx del CN Barcelona. Primer seria Blai Mallarach l'encarregat de reduir distàncies arran d'un penal, i a menys de dos minuts per al final era Joel Esteller qui segellava l'empat definitiu.

Atlètic Barceloneta (8): López Pinedo, Vrlic, Martín, Ciric (1), Español (3), Minguell (1), Monpeat, Delgado (1), Vallés (1), Fernández (1), Roca, De Lera i Fandos.

Club Natació Barcelona (8): Aguilar, Díaz, Reixach, José Bustos, Maitland, Sziranyi (1), Esteller (2), Rodríguez, Pérez (1), Estrany (1), Mallarach (2), Bruder (1) i Dani Sullá.

Parcials: 2-2, 1-3, 5-1 i 0-2.

Àrbitres: Sergi Borrell i Jaume Teixidó.

Clica per llegir l'article original (10-11-2010)

Pasado, presente y futuro del CN Barcelona

Clica para ampliar

Jornada de submarinisme adaptat (28/nov) al CN Barcelona

Jornada de submarinisme adaptat solidària amb la Marató de TV3

Clica per a engrandir

L’associació Àrea Adaptada organitzarà la tradicional jornada de submarinisme adaptat el proper 28 de novembre al Club Natació Barcelona, a la qual podran participar totes aquelles persones amb discapacitat que vulguin iniciar-se en la pràctica d’aquest esport. La diferència d’aquest any serà que els diners que es recaptin amb les inscripcions a la jornada es destinaran íntegrament a La Marató de TV3, que enguany està centrada en les lesions medul·lars i cerebrals adquirides.

Per a la realització d’aquesta jornada es comptarà amb la participació de submarinistes, instructors i voluntaris de l’associació Àrea Adaptada, amb experiència provada en submarinisme adaptat per a persones amb discapacitat.

Les persones interessades en participar en aquesta jornada cal que s’inscriguin abans del 24 de novembre enviant un correu electrònic a info@areaadaptada.org.

Més informació: 93 736 25 20 i 654 11 99 01 (Albert Font).

Clica per a llegir l'article original (08-11-2010)

El CN Catalunya posa difícil la victòria als cenebistes (11-9)

El CN Barcelona, que havia guanyat tots els partits de Lliga, s'ha enfrontat al Catalunya, que els havia perdut tots. En principi semblava que la victòria local estava assegurada, però el Barcelona ha suat de valent per guanyar.

Els de Toni Esteller han    començat forts, amb un    quatre a u al primer quart    que semblava segellar la    victòria. Però els visitants    no s’han rendit i gràcies a    un encertat Hernando, que    ha fet quatre gols, han    pogut lluitar per aconseguir    un resultat millor. Al final,    però, s’ha acabat imposant la lògica.

Clica per veure l'article original (06-11-2010)

Marc Blanquer (gerente del CN Barcelona) y Meritxell Moncunill (la hermanísima), ¡¡tomad buena nota!!

El buzón de chivatazos de empleo irregular recibe 101 avisos

El Departamento de Trabajo puso en marcha a finales de julio una nueva arma contra el empleo sumergido: un buzón para chivatazos ciudadanos. Colocó en la web de la Generalitat un formulario que cualquiera puede rellenar si cree que en una empresa hay trabajadores sin contrato, inmigrantes sin los papeles en regla o que realiza horarios desmesurados. En sus tres escasos meses de vida el buzón ha recibido 101 avisos.

"No son denuncias, son solo avisos", recuerda Elisenda Giral, directora general de Inspección de Trabajo. Por eso pueden ser anónimas y no todos acaban en una visita a la compañía. "Se revisaron todas y se hizo una criba. De las que parecían tener base, se miró la empresa supuestamente infractora y si aparecía con anteriores infracciones", explica Giral. Finalmente, aquellas con más posibilidades de ser ciertas, se incluyeron en las campañas de inspección ya previstas que se llevaron a cabo en verano.

Estas campañas de inspección veraniega llevaron a los inspectores a visitar 5.272 empresas. En ellas, localizaron a 1.302 trabajadores sin contrato, 317 que eran extranjeros sin papeles en regla y 126 personas que cobraban prestación por desempleo y al mismo tiempo trabajaban.

"Creo que los 101 avisos recibidos son un número importante", valora Giral. La mayor parte llegó de ciudadanos de Barcelona y Tarragona. Solo unos pocos formularios han sido rellenados en Lleida o Girona. "El buzón seguirá abierto, al menos hasta finales de año", asegura. El departamento no se plantea, sin embargo, hacer promoción o publicidad de su existencia. Giral no cree que sea necesario, aunque no les importaría que tuviera más visibilidad en la web de la Generalitat.

Clica para leer la noticia original (30-10-2010)

Juan Carrasco Pagán, testigo (mañana) en la querella interpuesta por la junta directiva del CN Barcelona

Teniendo en cuenta que la actual junta directiva de Sebastià Millans y sus secuaces también le abrió un expediente de expulsión al Sr. Juan Carrasco por denunciar el vergonzoso despilfarro del presupuesto de la sección de petanca del CN Barcelona capitaneada por el delegado Miquel Fusté, causa sorpresa que haya sido convocado como testigo por los querellantes (Sebastià Millans, Federico Moncunill, Joan Vallvé, Pere Meseguer y Manel Albado) contra mi persona.

El Sr. Carrasco estaba presente en la asamblea en la que quien escribe este post denunció la existencia de numerosos trabajadores sin contrato laboral, con el consiguiente pago de la totalidad o de parte de sus servicios a espaldas de la Agencia Tributaria, en dinero 'negro' o en B. Y escuchó, y consta en el Acta de aquella asamblea, cómo fui acusado de mentir y faltar a la verdad, por toda la junta directiva (que luego se querelló contra mí) y ante todos los socios presentes en aquella multitudinaria asamblea.

Y además este ex-socio, Juan Carrasco, es perfectamente conocedor de las pruebas, depositadas en los organismos oficiales inspectores, de los presuntos fraudes fiscales cometidos por la actual directiva, y del resultado de la reciente inspección de Trabajo que ha sufrido el club y que ha supuesto el pago de 174.000 euros de atrasos más intereses.

Evidentemente, estoy encantado con la convocatoria de este ex-socio como testigo de los querellantes contra mi persona.

Posiblemente alguien que está en el lado querellante debe (o debería) de estar dándose cabezazos contra la pared.

Montse Mechó, sòcia del CN Barcelona, paracaigudista als 77 anys

Paracaigudista als 77. Va començar a saltar als 49 anys i ni una pelvis feta miques li ha impedit seguir. Porta més de 900 salts.

Montse Mechó

(Clica per a engrandir)

És bona esquiadora, millor    nedadora i fins i tot va ser    campiona de salt i    trampolí. Amb 49 anys es    va separar del marit i es va    llançar en paracaigudes.

Montse Mechó acaba de    fer 77 anys, porta 903    salts i pensa seguir.

-A vostè no la pesquen fent punt de creu, ¿eh?

-Prefereixo fer piruetes a l'aire. El meu cos encara és flexible.

-Doncs té sort.

-De petita la mare em va portar a fer ballet amb Joan Magrinyà. I més tard vaig començar a nedar al Club Natació Barcelona. El 1951 vaig guanyar el Campionat de Catalunya de salts de palanca i trampolí. Després em vaig casar i vaig tenir els nens.

-¿I es va acabar l'esport?

-Al principi va anar bé. Ell era un esportista. Va fer les primeres tasques de socorrisme amb llanxes de la Creu Roja. Anàvem amb els nens a a la Molina i a Baquèira amb els diners que jo guanyava fent venda directa de productes de neteja de la llar i cosmètica Stanhome. Però després se'n va buscar una altra i es va acabar.

-A un gran mal vostè hi va trobar un gran remei.

-Els meus fills es van unir a mi. Em van apuntar a campionats del món d'esquí de veterans, em van dur a fer windsurf... Fins que un dia d'agost de fa 27 anys, el meu fill Eduard va anar a Empuriabrava a saltar en paracaigudes i m'hi vaig apuntar.

-Va saltar amb un monitor, és clar.

-¡Llavors no hi havia això, filleta! Em van explicar que havia de saltar mirant l'avió i em van ensenyar com fer la roulé a l'arribar a terra. Vaig saltar, vaig fer un àngel com feia al trampolí i vaig caure en un camp de patates, encantada de la vida.

-Quin atreviment, el seu.

-Era una cosa que volia fer des que el 1952 es va celebrar un festival aeri al Prat. Van venir els primers jets que trencaven la barrera del so i una paracaigudista anomenada Colette Duval va saltar amb un paracommander. ¡Jo volia fer el que feia ella!

-Ho ha aconseguit i de sobres.

-Saltar em va ajudar a superar la mort de l'Eduard, ara fa 25 anys. Allà a dalt li dic: «Encara faig coses, ¿eh?».

-¿Com va morir el seu fill?

-Fent pesca submarina a Roses. Es va quedar massa temps a sota. Tot ho portava a l'extrem. Havia esquiat amb Paquito Fernández Ochoa. Havia fet de doble en pel·lícules com Waka-waka, la primera que va rodar José Coronado.

-¿Què sent vostè allà a dalt?

-Quan baixes a 200 quilòmetres per hora sents... ¡la llibertat!

-L'ha sentit de totes les maneres.

-He saltat des d'un helicòpter rus ­M-26 i des d'un globus. El 1993 vaig fer els primers campionats del món de freestyle i em vaig enamorar. Els jutges es van quedar tan aturats al veure que una senyora de 60 anys feia tot allò que em van invitar a anar a Arizona. Ja em veu a mi viatjant sola cap a Phoenix en un avió de l'organització.

-Una valenta en tots els fronts.

-Em vaig llançar en les primeres olimpíades de l'aire a Efeso. I a Finlàndia. I durant cinc anys vaig saltar sobre la platja de Barcelona a la Festa del Cel de la Mercè. Una vegada em van deixar anar massa lluny, el vent era de llevant i vaig aterrar com una noia Bond sobre el Club Natació Barcelona. Van al·lucinar. Ara, per qüestions de seguretat aèria, diuen, ja no em deixen.

-Tinc entès que està operada del maluc.

-Fa 41 anys vaig tenir un accident a la Meridiana. Conduïa una amiga principiant, va fer un cop de volant i un cotxe ens va arrossegar. La pelvis se'm va trencar per cinc llocs, vaig estar dos mesos en un hospital i em va quedar una coixesa molesta. Fa quatre anys em van posar la pròtesi.

-¿El metge coneix els seus aterratges?

-Li vaig dir: «Si m'ha d'operar perquè no tingui dolors, però em prohibeix esquiar i saltar, deixi-ho. Puc aguantar els dolors».

-¿Li aguanta el compte corrent? El paracaigudisme no és barat.

-Doncs cobro una pensió no contributiva de 339 euros, més una ajuda de la Generalitat de 90. Fixi's, les finestres no tanquen bé, allà tinc humitats... Sort que ara ja no pago els salts. Tothom em convida.

-¿Li queda res pendent?

-No. La il·lusió de la meva vida era saltar. També vaig complir el somni d'anar al Brasil, pendent des que vaig veure Los tres caballeros amb José Carioca. Jo, que sóc campiona d'Espanya de braça de veterans, em vaig apuntar als Mundials de Rio de ­Janeiro i vaig quedar la 13a de 26. Sense entrenar-me, ¿eh?

Clica per llegir l'article original (31-10-2010)

Emiliano Skufca (del CN Barcelona), en el Torneig Internacional Ciutat de Barcelona

El Centre Municipal de Pilota de la Vall d’Hebrón va ser l’escenari, el passat cap de setmana, de la 29ª edició del Torneig Internacional de Pilota Ciutat de Barcelona.

La Federació Catalana    de Pilota i l’Institut    Barcelona Esports van    tornar a portar a    Barcelona els millors    pilotaires del moment,    amb la novetat enguany    que el campionat es va    jugar en mà parelles i en    pala curta.

En el partit de pala curta, els argentins Pablo Hernan Fusto (considerat el millor davanter del moment) i Emiliano Skufca (jugador de paleta de cuir del CN Barcelona, medalla d’or en el recent mundial de Pau, a França) es van veure les cares amb Esteban Gaubeka i Sylvian Brefel. Aquests últims van demostrar una gran superioritat amb un altíssim nivell de joc, mentre que Skufca va tenir dificultats per adaptar-se a aquesta modalitat després d’un any dedicat exclusivament a la paleta de cuir i Fusto no va saber sobreposar-se a la situació. Finalment, el resultat va ser de 40 a 22 a favor de Gaubeka-Brefel.

L’entrega de premis va anar a càrrec d’Agustí Brugués (soci del CN Barcelona i conegut, pel socis més veterans d'aquest club, com "El pájaro") i Josep Maria Mirapeix, president i vicepresident de la Federació Catalana de Pilota.

Clica per veure la font de la notícia (27-10-2010)