Iñaki Aguilar, porter de l'equip de waterpolo del CNB i de la sel·lecció nacional, amb la Mireia Belmonte i l'Ona Carbonell, entrevistats a la Piscina Nova de l'Escullera.
Balanç molt positiu
Els Mundials de natació celebrats a Roma aquest 2009 van representar un pas endavant per a aquesta disciplina esportiva al nostre país. Ara, a les portes de tancar un any ple d'èxits, toca fer balanç, i el resultat és d'allò més positiu.
També el pots visionar clicant el logo de TV3 (Telenotícies - 25/12/2009)
El Pere Meseguer és un altre directiu amb una llarga trajectòria, amb gairebé 40 anys vinculat a la directiva del CNB.
Ha estat tresorer amb el president Luís Sentís (1970), també va assolir el càrrec de secretari amb el president Albert Assalit (1975), i ara és, des de fa més de deu anys, vicepresident econòmic amb l'actual president Sebastià Millans.
Fins als anys 90, va estar lligat a Banca Catalana, i des de 1997 ocupa el càrrec de vocal de la comissió de control de Foncatalana Fondo de Pensiones.
El seu nom, però, té llum pròpia, ja que va ser un dels 25 noms d’alts càrrecs de Banca Catalana que el fiscal Carlos Jiménez Villarejo havia inclòs com a responsables de l’escàndol que va sacsejar la societat catalana la dècada dels vuitanta, la llista dels quals estava encapçalada pel llavors president de la Generalitat, Jordi Pujol.
La querella, que va ser rebutjada amb posterioritat, afirmava que els directius havien creat un forat de 20.000 milions de pessetes, —120 milions d’euros al canvi d’avui—, i que els administradors“extreien sistemàticament fons líquids mitjançant el recurs d’inversions simulades que figuraven com a actius a la comptabilitat, tot i que en realitat havien sortit de les arques i comptes de Banca Catalana per apartar quantioses sumes de diners de tota possibilitat de control i vigilància”.
Membre de l’IESE, Pere Meseguer va tenir la “sort” de, com a suscriptor de La Vanguardia, assistir totalment gratis a la preestrena de la película Amic/Amat, de Ventura Pons, el gener de 1999. El film participava a la selecció oficial del Festival de Berlín d’aquell any. Ara té de nou l’ocasió d’assistir a una altra preestrena, però de la pel·lícula de l’escàndol del club on ha sentat càtedra.
En cent anys d'història, la Copa Nadal acumula multitud d'anècdotes i records.
Qui n'ha viscut molts i de prop és Jordi Casas (del CN Barcelona), que no s'ha perdut cap edició en els últims 56 anys.
Nota: Malauradament, als 27 segons del video, i durant cinc segons, hi surt un individu sospitós d'haver enganyat i mentit deliberadament a la massa social en la darrera Assemblea General Ordinària de Socis. Aquest prepotent i trist personatge és el vicepresident econòmic del CNB, el Pere Meseguer Miranda.
També el pots visionar clicant el logo de TV3 (Telenotícies - 25/12/2009)
La Copa Nadal, organizada por el Club Natació Barcelona,
celebra el viernes en aguas del puerto su edición número 100
Por Ramón Álvarez (Barcelona)
"El Club de Natación Barcelona, en vista del éxito obtenido el invierno anterior con el campeonato de natación que se celebró en enero último, ha decidido organizar todos los años en 26 de diciembre, empezando por el presente, un concurso de natación que comportará una carrera de 200 metros y ha instituido la Copa de Navidad". Con este anuncio, aparecido en La Vanguardia el 26 de noviembre de 1908, quedaba inaugurado un trofeo que el próximo viernes celebra su edición número 100.
No fue la primera prueba de natación que se celebró en España, le precedieron diversas exhibiciones y la Copa Solé, organizada meses antes por el barcelonés gimnasio Solé con la colaboración del recién constituido club, aunque sí la primera que tuvo continuidad —sólo dejó de celebrarse durante la guerra civil—, que siempre se ha disputado sobre una distancia de 200 metros y la única que ha seguido celebrándose en el mismo escenario: el puerto de Barcelona.
Aunque el objetivo de aquellas primeras ediciones, más allá de la competición, no era otro que "demostrar la necesidad y utilidad de que un hombre pueda echarse al mar sin ningún peligro, cualquiera que sea la temperatura del agua", la Copa Nadal pronto se convirtió en un referente ciudadano. Hasta el punto que ya en esa segunda edición el rey Alfonso XIII ofreció una copa de plata que se convirtiría en el primer trofeo de la competición. Desde entonces, la prueba barcelonesa se convirtió en el campeonato de natación de invierno de España. El de verano, lógicamente, también lo organizaba el club fundado y presidido por Bernat Picornell, por aquel entonces el único en España, donde también nacieron las federaciones española y catalana de natación, con el objetivo de poder participar en competiciones internacionales.
"Empezamos con 10 participantes y estamos en los 300, sin haber desistido nunca, pese a las dificultades y a que a menudo nadie nos hiciese caso", explica el actual presidente del club, Sebastià Millans, que a sus 82 años conoce muchos de los avatares de una competición que ha sabido seducir a cinco generaciones de barceloneses en épocas y circunstancias dispares y que sigue manteniendo tanto su carácter deportivo —es la primera prueba del calendario de travesías de la federación catalana— como lúdico. Aunque ahora tenga también un marcado carácter identitario."Es una enseña del club y de la sociedad barcelonesa", concluye.
Desde el agua, quien mejor conoce lo que es y lo que significa esta competición es Jordi Casas, que este año nadará su 56ª Copa Nadal. Empezó a los 13 años y no ha dejado de disputar ninguna. "Menos mal, porque si no, los que me persiguen, con 52 o 53 ediciones a las espaldas, me habrían pillado", explica. Casas fue de los que empezaron a tirarse a las aguas del puerto con un espíritu deportivo, para tratar de alcanzar a los mejores, y ahora lo hace por devoción, como una cita personal irrenunciable. Como anecdótica, recuerda la edición de 1962, "cuando la nieve te llegaba hasta las rodillas". Eso no amilanó a los participantes ni a la organización, que para evitar que los nadadores pasasen frío fuera del agua —contra un mar gélido no podía luchar— acercó la barcaza desde donde saltan los nadadores a 100 metros de la llegada y dispuso un recorrido de ida y vuelta. Lo único que lamenta este histórico es no haber contagiado su afición a sus hijos. "No se han tirado nunca".
Tampoco lo ha hecho Enric Bertran, presidente de la federación catalana, que se declara un seguidor y defensor de la prueba, pese a provenir de otro club de la ciudad, el Montjuïc. "La Copa Nadal siempre ha estado por encima de cualquier rivalidad —explica—,aunque yo siempre he sido un hombre de waterpolo, otro deporte que también le debemos al Barcelona". Bertran se felicita porque la edición 100 de esta travesía sirva para cerrar el año en que la natación catalana —y, por extensión, la española— ha completado su mejor ejercicio. "La historia y el futuro se darán la mano este 25 de diciembre".
El 25 de desembre a les 12.00 h es donarà el tret de sortida a la cent edició de la Copa Nadal, la competició de natació més antiga de Catalunya i de tot l’Estat.
El centenari d’aquesta competició s’ha presentat avui a la seu del Club Natació Barcelona, club fundador i organitzador de la Copa Nadal.
Clica per engrandir
La Copa Nadal es va celebrar per primera vegada l’any 1907 a les aigües del Port de Barcelona, durant els anys de la guerra no es va celebrar, per això enguany es celebra el centenari.
Des de llavors fins l’actualitat les aigües del port de Barcelona han acollit aquesta mítica competició a on es neden 200 m de distància, suficient per la temperatura de l’aigua en ple mes de desembre. Aquest any es nedarà amb els banyadors segons la normativa FINA 2010.
El fiscal investiga pagaments irregulars d’Unió per mitjà d’una fundació
• Un proveïdor implica el diputat Sánchez Llibre en operacions amb suposades factures falses
• Les indagacions se sustenten en dos informes de l’Agència Tributària i la Conselleria de Justícia
La Fiscalia de Barcelona està investigant el presumpte pagament irregular de despeses d’Unió Democràtica de Catalunya (UDC), relatives fonamentalment a l’organització de congressos, per part de la Fundació Catalunya i Territori, pròxima al partit democristià, i de tres empreses. La citada fundació està presidida per Josep Boqué Cos, exdirector general de Consum en els governs de CiU la dècada dels anys 90 i considerat políticament un home pròxim al diputat al Congrés Josep Sánchez Llibre.
Josep Sánchez Llibre
Un proveïdor ha implicat davant de la policia el parlamentari al declarar que va ser aquest polític qui li va indicar que, per cobrar un deute per serveis prestats a Unió, es dirigís a la xarxa d’empreses investigades i a la fundació, a les quals, a més, va haver de girar diverses factures falses. (...)
Clica per llegir la notícia sencera (17-12-09)
El pressupost anual de l’entitat implicada és de 300.000 euros
«Incentivar, promoure, activar i impulsar les accions i actuacions de la societat civil i de les forces polítiques per aconseguir l’equilibri territorial». Aquest és un dels objectius de la Fundació Catalunya i Territori que, segons dades de la Coordinadora Catalana de Fundacions, té un pressupost anual de 300.000 euros. Aquest diari no va aconseguir ahir parlar amb cap responsable de l’entitat.
Fonts de la investigació van precisar que, en un primer moment, l’Agència Tributària va descobrir un volum bastant gran de factures falses i que estirant del fil va anar a parar a la xarxa d’empreses implicades en els pagaments de despeses d’Unió, que té com a objecte social la prestació de serveis d’obres i instal·lacions; la captació d’inversors, patrocinis i publicitat, i la venda de material informàtic.
Clica per llegir l'article original (17-12-09)
Primer va ser el Cas Fèlix Millet, on descubríem que la Fundació Trias Fargas —vinculada a CiU— havia rebut 630.000 euros d'aquest xoriço confés.
Després es destapa el Cas Pretòria, en el qual dos ex-alts càrrecs de la Generalitat de Pujol —Macià Alavedra i Lluís Prenafeta— han estat empressonats més d'un mes, i avui en llibertat sota fiança d'un millió d'euros cadascun.
Ara ens assabentem de que una altra fundació pròxima a CiU, Fundació Catalunya i Territori, està sent investigada per la Fiscalia de Barcelona per pressumptes pagaments irregulars de despesses, relatius fonamentalment a l'organització de congressos.
Amb aquests antecedents, i tenint en compte l'estretíssima relació que tenen amb CiU alguns membres cabdals de la Junta del Club Natació Barcelona com:
• Sebastià Millans Rosich (President CNB). A les eleccions autonòmiques es va presentar a la llista de CiU amb el número 42.
• Joan Vallvé Ribera (Vicepresident CNB). Secretari general d’Indústria i Energia de 1980 a 1984, va ser conseller d’Agricultura entre 1989 i 1992. I de 1994 a 1999 també va ser eurodiputat en representació de Convergència i Unió (CiU).
• Pere Meseguer Miranda (Vicepresident econòmic CNB). Un dels 25 noms d’alts càrrecs de Banca Catalana que el fiscal Carlos Jiménez Villarejo havia inclòs com a responsables de l’escàndol que va sacsejar la societat catalana la dècada dels vuitanta, la llista dels quals estava encapçalada pel llavors president de la Generalitat, Jordi Pujol.
Quin serà el resultat de la més que probable inspecció dels comptes de la Fundació del Club Natació Barcelona?
La pel·lícula (que s'estrena en les nostres sales el 29/01/2010), està basada en l'obra "El Factor Humà" de l'escriptor anglès John Carlin, que viu a Sitges, i que pren com a fil conductor el Mundial de rugby de Sud-àfrica en 1995 per a parlar de solidaritat i de la capacitat del ser humà per a perdonar.
Dirigida per Clint Eastwod, ens explica com l'expresident de Sud-àfrica Nelson Mandela (Morgan Freeman), nouvingut al poder, va unir forces amb el capità de la selecció nacional de rugby, François Pienaar (Matt Damon), per a unir al país a través d'aquest esport.
El líder africà va apostar per Pienaar en aquesta missió, fent-li arribar la responsabilitat de crear un equip campió, construït sobre una sèrie de reflexions i missatges de lideratge i companyerisme.
"Invictus" pren el seu nom d'un poema del poeta britànic William Ernest Henley, que conclou amb la frase: "Sóc l'amo de la meva destinació, sóc el capità de la meva ànima". Aquest poema va ajudar a Mandela a soportar espiritualment els 27 anys que va passar tancat a la presó de Robben Island (prop de Ciutat del Cap) pel seu activisme en contra del apartheid. Tot just un any després de ser triat president, Mandela va aconseguir que el rugby, llavors l'esport que simbolitzava la supremacia blanca en el país, unifiqués a tota la població darrere d'un somni: assolir el títol de campió. Tot això en un clima en el qual la societat acabava de triar al seu primer president democràtic i començava a abraçar el missatge del "País de l'Arc de Sant Martí", que apostava per la reconciliació de totes les races.
La inspiració dels missatges de Mandela i el titànic esforç dels jugadors sud-africans van dur a l'equip fins a la gran final del campionat del món de 1995, disputat precisament a Sud-Àfrica, on el gran rival eren els All Blacks de Nova Zelanda.
Una vegada més, la tragèdia sacseja el barri de la Barceloneta de Barcelona. Si fa uns mesos vam perdre Pepe Rubianes, aquesta vegada es tracta d’una dona que, sense ser tan famosa, no per això era menys entranyable. Emília Llorca ha mort.
Els que la vam conèixer no podem creure que ja no estarà més entre nosaltres, recorrent els carrers del barri, atenent un veïnat que va dipositar en ella la confiança i també la responsabilitat de defensar uns interessos, a vegades oposats als de l’Administració. Emília era presidenta de l’associació de veïns L’Òstia. La tasca que va portar a terme durant anys sempre va ser desinteressada, sense cap mena d’ambició política, i menys encara econòmica, sense més interès que el de protegir els drets de les classes més desafavorides del barri.
En aquest terrible tràngol totes les associacions i tots els veïns de la Barceloneta lamentem la pèrdua irreparable d’una dona, esposa, mare i amiga que era valenta i guerrillera de barri, i que va dedicar la seva vida a lluitar contra l’especulació. Emília Llorca: encara que te n’hagis anat, no t’oblidarem.
Vicens Forner (soci del Club Natació Barcelona) Barcelona
From December 11th to 13th will play the 2009 International Open Raquetbol in the Club Natació Barcelona.
A club that will benefit all participants playing Racquetball and its fantastic facilities.
The championship will feature the presence of the two European champions, Victor Montserrat and Elisabet Consegal, that surely will enjoy all of their great form.
We hope a great level of participation and a great games during the weekend.
L'ara exsoci Enric Meca tenia raó quan va dir en la darrera assemblea que difícilment el CN Barcelona superaria positivament una inspecció de Treball ja que, aquest llavors soci, disposava de proves de nombroses irregularitats en les nòmines als treballadors.
Li dediquem aquest informe de la inspecció de Treball al delegat de natació, el maleducat d'Adolfo Pérez de Arenaza, que va demostrar un comportament deplorable com a directiu i responsable d'una secció cabdal, i a ulls de molts/es socis/ies assistents a aquella assemblea.
I el que no diu aquest informe és que el deute ha estat d'uns 40.000 euros, i que les irregularitats han afectat a poc més del 50% de la plantilla. Ep!, i això en poc més d'any i mig.
I penseu que hi va haver una segona denúncia a Treball que no va presentar l'Enric Meca i de la que es va fer càrrec una sub-inspectora. Potser s'estan investigant anys anteriors al 2008? Què dirà l'informe d'aquesta segona denúncia?
Ara la pregunta és: Superaria el CNB i la seva Fundació una inspecció d'Hisenda?
Hace como 1 mes volví a inscribirme como socio al Club Natació Barcelona, y para sorpresa mía (hacía como 3 años que no iba al Club) me dicen que tenía que pagar 5 meses de cuota de socio, que por las razones que fueran me lo hicieron pagar, eso sí... aquellos 5 meses se lo tragaron ellos porque yo ni entré después de dejarlo.
Algo que me sorprendió y bastante, puesto que igual si un socio no viene en 1 mes... porque alargarlo hasta 5 meses?? Algo ilógico, pero algo lógico dentro de lo natural de la entidad.
Hasta ahí todo bien, se pagan las cuotas y me inscribo como socio.
Ahora bien, una vez como socio, trato de mirar que interesantes actividades podría pillar en un Centenario club, como es el Club Natació Barcelona.
Para colmo, casi todas las actividades que tienen y que son muy exquisitas para el público... se pagan aparte, sauna, pádel (raquetas te las compras tu aparte) etc etc
En fin... Un club que hace poco salió en una revista del Ayuntamiento y en el que decían que se promovía el deporte, más allá de eso, también comentaban que la reestructuración de la pasarela de Joan de Borbó abriria las puertas a toda Barcelona, algo ilógico. Puesto que llevan como 8 años "reformandola" miles de veces... y sólo sirve para gastarse unos millones, que bien los paga el ayuntamiento junto a las autoridades portuarias, que son las que permiten las obras.
Caso aparte, el Club quiere aumentar socios, vi sus carteles y ninguno de ellos me enganchó de tal manera que quisiera entrar aún sin ganas.
La campaña de recolectación de socios para ese club es mínimo, se dirigen a un público "socio-económicamente" alto, por así decirlo, y es con razón que nunca avanzará, razón de ello es la fuga de jugadores, técnicos y socios.
Algo que también me conmueve mucho de este club, son las cuotas que se han de pagar por mes, anteriormente cité para un público "socio-económicamente" alto.
En fin, un club que a ratos va a la deriva y que acabará por hundirse si no resuelven estos problemas. Sólo los deportistas de las diferentes secciones, mantienen ese club a un nivel alto.
Saludos!
HELLRA8
Clica para ver la carta original, en http://hellra8.blogspot.com/
Antes que nada, agradecer a HellRa8 —obviaremos su nombre y sus apellidos— que haya contestado positivamente a nuestra solicitud de contacto personal.
"ELS DRETS D'INSCRIPCIÓ PODEN SUBSTITUIR-LOS PER UNA APORTACIÓ VOLUNTÀRIA A LA FUNDACIÓ"
Estimado HellRa8, ahora ya sabes cuál ha podido ser el destino de los 426,69 euros que abonaste en concepto de cuotas de cinco meses por adelantado. Ésta es una presunta irregularidad, ante la cual a un inspector de Hacienda se le abrieron los ojos como platos.
Igualmente es una presunta irregularidad que los socios puedan desgravarse el dinero que abonan en concepto de paquetes o bonos de saunas o de masajes. Tal vez todo este montante de dinero que pagan los/as socios/as por estos paquetes o bonos de saunas y/o masajes —y desde hace años— va todo o en parte a las arcas de la Fundación del Club. ¿Por qué sinó un/a socio/a puede desgravarse el dinero que abona por dichos conceptos?
Suerte que como dice el iluminado de Joan Vallvé, las cosas ahora se hacen bien, ¿verdad?.
Lo decimos también por el Convenio Colectivo de Trabajo del CN Barcelona. ¿Ya se cumple, amigo Vallvé? Nosotros sabemos positivamente que no, y pueden haber denuncias. Si quiere, hablamos.
Aquest dijous (03/12/09) s'han entregat les medalles d'honor a la ciutat. Amb aquest guardó l'Ajuntament ha reconegut la tasca de persones i entitats que treballen per la ciutat, moltes d'elles sense ànim de lucre.
Entre els premiats es troben el pare Manel, pel seu treball amb els més desfavorits de la ciutat.
MANEL POUSA, sacerdot
“Sí que és important, és una cosa que no t’esperes i m’ajuda a ser més conscient i a intentar treballar una mica més. I fer una mica d’autocrítica, no dir ‘que bo que sóc, m’ho mereixo’, sinó intentar fer una mica més divertit aquest món”.
Nota: En el minut 1:11 d'aquest vídeo reconeixereu a Joaquim "Costelletes" Laguarda, soci del CN Barcelona. Gran jugador de paleta de goma i millor persona, a qui saludem des d'aquí carinyosament.
Celebrem aquesta afirmació d'un vicepresident del CN Barcelona, encara que fetes després d'haver vist les orelles del llop. Perquè ha calgut una inspecció de Treball, que ha trobat irregularitats en les nòmines de més d'un 50% de la plantilla del Club des del gener del 2008, i que ha instat a regularitzar la situació urgentment, el que ha suposat una despesa de poc més de 40.000 euros.
No voldríem, estimat Vallvé, que torni a passar com a l'estiu del 2007 —anterior al gener del 2008— amb un monitor de pàdel, Pol, que exercia sense cap tipus de contracte, i que va cobrar merescudament uns bons milers d'euros.
N'estem convençuts de que aquest ex-monitor del CN Barcelona corroboraria, si calgués, el que aquí afirmem.
Pregunti-li, home, pregunti-li a la Meritxell "la germaníssima" Moncunill, que el coneix bé aquest tema.
La fiscalía critica el auto del instructor y asegura que podría decretar la prisión
Fiscales ante la prensa. La fiscal jefa de Cataluña, Teresa Compte, acompañada por el fiscal del caso Palau, Francisco Bañeres(*),
primero por la izquierda, y el anterior responsable, Emilio Sánchez Ulled.
(*)Jugador de ta-ka-tà en el CN Barcelona
Clica per veure l'article original (22-10-2009)
Si t'ha interessat aquest post, potser que també t'interessi:
Aquest Meca és boooig, està boooig!" —és l'únic que sap articular el galtes del Sebastià Milans quan es refereix a aquest ex-soci.
Un ex-soci que s'ha atrevit a desafiar-lo, que l'està desemmascarant, que el deixarà -metafòricament parlant- amb el culet a l'aire, i que provocarà la seva caiguda. I no dic dimissió, perquè l'orgull i la supèrbia d'aquest individu l'impedirà posar per damunt seu el bé del Club que presideix.
Un ex-soci que ha provocat una inspecció sancionadora de Treball, i que provocarà tot seguit una altra d'Hisenda. Un ex-soci amb el qual el president Millans no es vol rebaixar en mantenir una reunió -segons li va dir al soci Joan Lluís Abellan el passat dissabte, en presència de l'ex-president Leandre Ribera i del 'decanillu' Joan Vallvé Ribera- per evitar l'escàndol i l'acarnissament mediàtic i econòmic que caurà al damunt de tota la Junta, i per extensió al damunt del propi CNB.
Per cert que encara l'amic Vallvé va dir que ara s'estan fent les coses bé. O sigui, que reconeix que abans no es feien bé? De debò es creu el que diu aquest il·luminat de que ara les coses s'estan fent bé? Vaja amb aquest 'lumbreras', que encara va afegir en la improvisada reunió del passat dissabte, "Que el Meca ens faci una oferta". Ja la vaig fer, em vaig fartar de fer-la, i vau passar d'ella.
La reunió del passat dissabte, tot s'ha de dir, va ser convocada a instàncies del soci Joan Lluís Abellan —excandidat a la presidència del CNB—, que prèviament va mantenir una àmplia reunió amb l'ex-soci Meca, obtenint moltíssima i preocupant informació del CNB. Joan Lluís Abellan és un soci que s'estima aquest Club infinitament més que el president actual.
I això que li vas dir, president, en la reunió del passat dissabte pel matí, de que no sortiria res de tot això en la premsa escrita, doncs t'equivoques de nou. Sortirà, et dono la meva paraula, i no trigarà pas massa més. Ah!, i en premsa escrita de pagament, de quiosc. Aquí queda escrit.
Per acabar et diré, benvolgut Sebastià, que no han estat uns "atrassos" aquests poc més de 40.000€ liquidats a corre-cuita a instàncies de la inspecció de Treball. Ha estat un frau en tota regla. I no com dius, de nou enyorat Sebastià, uns "atrassos" dels darrers quatre anys. No, amic meu, aquests "atrassos" com dius, són des de gener del 2008. No han passat ni dos anys, i ja han estat 40.000 els euros defraudats. Però restes avisat de que no descarto — i en això estic— una nova inspecció de Treball d'anys anteriors al 2008.
Del 27 al 28 de Novembre es va jugar en les instal·lacions del Club Natació Barcelona el Campionat de Catalunya absolut de Raquetbol 2009. Un campionat que va reunir a les millors raquetes de l'àmbit català.
L'Albert Serfaty sortia com a cap de sèrie número 1 del torneig ja que era el defensor del títol. El cap de sèrie número 2, era Victor Montserrat, flamant campió d'Europa ara fa 4 mesos a Paris i el cap de sèrie número 3 era l'Humberto Morales, actual campió del Belgian Open disputat ara fa dues setmanes a Brussel·les.
Clica per engrandir
També jugadors com Ricardo Soto i Fede Ronda (del CNB) van donar un gran espectacle, ja que el seu partit de quarts de final va acabar en un 2-1 i 11-10 pel Ricardo amb 5 pilotes de partit pel Fede.
La final entre l'Albert i el Victor va ser menys disputada del que s'esperava ja que el Victor, molt concentrat des del principi, no va donar opcions i es va imposar per un clar 15-6 i 15-2, recuperant el títol que va perdre l'any passat.
Gràcies també als jugadors juniors que van venir de Sabadell, com Arnau Vidal, Enric Creus i Oriol Bruguera.
Pregunta.- ¿Cuál es el peor defecto de Jordi Pujol? Respuesta.- Tiene muchos...como todos. Pero tiene una característica especial: es demasiado sensible al entorno que le denuncia cosas inverosímiles. Yo creo que a lo largo de su vida Pujol ha hecho caso a personas que yo nunca escucharía, incluso por encima de lo que demostraban los hechos.
Con motivo de la “Festa Major” del barrio de la Verneda, las instalaciones federativas de Bac de Roda volvieron a ser la sede de una competición que año tras año va consolidándose como la más importante que se celebra en Barcelona, en la modalidad de paleta con pelota de goma.
En esta XV edición se pudo contar con la participación de diez parejas, en su mayoría del Club Natación Barcelona y de la Casa de los Navarros.
Divididos en dos grupos de 5 parejas cada uno, los dos primeros de cada grupo se clasificaban para unas semifinales que quedaban así: Ayuso II-Gonzalo, Javier Marco-Eric, Jesús Mª Martinez-Javier G.Sanz y Francisco Diaz-Alex García.
En la final Diaz y García se imponían a Ayuso II-Gonzalo por 30 a 18, mientras que Martinez y Sanz se hacían con el tercer lugar al vencer a Marco y Eric.
En el posterior reparto de premios estuvieron presentes Doro García, representante de la Casa de los Navarros, José Antonio Oltra, delegado del Club Pilota Bac de Roda, y Jordi Albanell, vicepresidente de la Federación Catalana de Pelota.
Nota: Diuen que qui calla atorga. Aquells delegats/da esportius/va que miren cap a una altra banda davant de les mentides i dels fraus comesos per Millans, Moncunill, Vallvé, Meseguer, Albado i Capdevila, confirmats per Treball —després vindrà Hisenda—, són i seran còmplices de les mentides i corresponsables del fraus comesos.
Està clar que en aquesta Junta Directiva no hi ha cap delegat/da esportiu/iva amb prou dignitat o vergonya aliena per renunciar el seu càrrec.
Alguns/na delegats/da esportius/iva diran/à després que no en sabíen/ia res, i que també estàven/a enganyats/da. Massa tard. És una llàstima, perquè en sortiran/à molt esquitxats/da, i per la porta del darrera.
Susanna Closa, delegada de la secció de salts, és l'única fèmina en la Junta Directiva.
Se'ls va advertir - Ho podíen haver evitat - Però deien que no era de cap interès per al CNB les inspeccions de Treball i d'Hisenda
El passat 25 de maig vaig enviar un correu electrònic adreçat al Marc Blanquer i al Federico Moncunill —gerent i primer vicepresident respectivament del CNB— en el qual sol·licitava una reunió amb el president Sebastià Millans, en la qual ja comentava la possibilitat de provocar una inspecció de Treball i d'Hisenda depenent del resultat d'aquesta reunió sol·licitada.
Federico 'el turroneru' Moncunill no va respondre, però sí el gerent Marc Blanquer l'endemà dia 26 de maig, dient-me que la meva voluntat de reunir-me amb el president Millans i altres directius del Club no responia a cap assumpte d'interès per al Club. La va signar el mateix gerent, encara que el text segurament no era d'ell. Però vaig tenir la preocupació d'atansar-me a les oficines del Club perquè el propi Blanquer la signés a mà i fiqués el segell del Club.
Clica per llegir (pdf)
Però el que volia és que fos el propi president qui la signés. I així la vaig tornar a refer i la vaig adreçar al propi president Millans. La vaig lliurar a secretaria del Club tres dies més tard, el dilluns 29 de maig. Hi consta el segell del Club i la signatura del Marc Blanquer.
Clica per llegir (pdf)
I ja per últim, quatre dies més tard —el divendres 2 de juny— rebo un correu electrònic signat pel president Sebastià Millans en el que es ratifica en que no hi cap assumpte d'interès per al Club en la meva voluntat de reunir-me amb ell. Òbviament també en aquest correu vaig demanar el segell del Club.
Clica per llegir (pdf)
Bé doncs. Com heu pogut comprovar, el president Sebastià Millans no considerava d'interès per al CNB que presideix i al que hauria de defensar, per a la massa social que pateix la seva ineptitud, i ni tan sols per a la seva pròpia vergonya, el fet de que el CN Barcelona fos denunciat davant d'Hisenda i de Treball per pressumptes estafes o fraus fiscals. Us ho podeu creure?? Aquest paio no té ni dos dits de front!!
De moment el frau que ha detectat Treball és monumental, perquè encara que tan solament s'ha inspeccionat des de principis del 2008, més tard s'inspeccionaran anys anteriors. I no oblidem que manca la inspecció d'Hisenda, que arribarà més aviat que tard.
El cost que això suposarà per al CN Barcelona, tant des del punt de vista econòmic —de moment ja són uns 40.000€— com el d'imatge, serà brutal.
Ja abans d'enviar aquests emails i escrits sol·licitant una reunió amb la Junta del Club, vaig rebre un parell de vegades la negativa verbal del president Sebastià Millans abordant-lo en les instal·lacions del Club. Per això, i perquè volia evitar arribar a denunciar els fraus de la Junta del Millans, és que ho vaig demanar per escrit, perquè hi hagués constància.
Però no solament no van atendre la demanda d'una reunió, sinó que van dur a terme l'expulsió de dos socis del CNB —Carrasco i Meca— que, fins llavors, només eren crítics de portes endins amb la nefasta gestió de la Junta Directiva.
Vet aquí —diran alguns— la prepotència i l'ensuperbiment d'aquest president (Millans) i dels seus vicepresidents (Moncunill, Vallvé i Meseguer), del secretari (Albado), i del tresorer (Capdevila).
Però jo afegiria la covardia i la por d'aquests pocavergonyes en acceptar la reunió sol·licitada. Perquè s'agafa abans a un mentider que a un coix. I tots aquests individus són uns mentiders de campionat. I aviat hauran de respondre per haver enganyat reiteradament a la massa social del CN Barcelona.
El CN Terrassa acabó con su racha (145 partidos sin perder en competición nacional) al imponerse por 11-10
Cuatro años sin conocer la derrota en competición nacional. En total, 133 partidos sin perder y que alcanzaban la friolera de 145 contabilizando la Copa Catalunya. Ese era el espectacular bagaje del Atlètic Barceloneta, dominador absoluto del waterpolo estatal, hasta su visita a Terrassa. Allí, los hombres de Dani Nart, en la sexta jornada de Liga de División de Honor, lograron lo que parecía imposible: doblegar al campeón y líder de la competición aunque en su favor hay que recordar que siete de ellos viajaron esta misma semana a Rumanía para jugar el primer partido de la Liga Mundial con la selección española.
El conjunto egarense derribó a un auténtico coloso que no se dio por vencido en ningún momento. Pero era una recompensa para los jugadores de Nart, actuales subcampeones de Liga y Copa del Rey, el equipo que en las últimas temporadas ha sufrido más de cerca el dominio tiránico de los ‘marineros’.
Serios y agresivos en defensa y muy acertados en ataque –con Piralkov e Iván Pérez, que no tuvo piedad de sus antiguos compañeros, como máximos anotadores locales–, el CN Terrassa demostró, desde el primer minuto del encuentro que ayer podía ser el ‘Dia D’. Los locales llevaron la iniciativa en el primer parcial mientras que el segundo período fue el único en el que los jugadores de Santi Fernández gozaron de una mínima ventaja (3-4 y 4-5). Con las cosas tan igualadas no es de extrañar que se fueran al descanso en tablas (6-6).
Los primeros minutos de la reanudación fueron decisivos para la suerte del encuentro. Con un parcial de 3-0 desconcertaron al Barceloneta, nada acostumbrado a nadar contrarriente. Sólo Perrone era capaz de frenar la avalancha local aunque al final él también perdería la inspiración fallando un penalty que les habría situado a un gol de distancia con dos minutos aún por jugarse. Ahí se acabaron las concesiones de un Terrassa que jugó con cabeza y logró un triunfo que les sitúa al frente de la clasificación, empatado a puntos con el Barceloneta y el CN Barcelona, que superó por la mínima al Alcorcón.
Los hombres de Dani Nart celebraron el triunfo
en una piscina llena hasta los topes
Ficha técnica
CN Terrassa, 11 (6+5): Strujic, Sanz, Mora (1), Bonca (1), Piralkov (3), Cabanas, Alcaide (1), Aguilar, J. Pérez (1), Iván Gallego (1), I. Pérez (3), González, Alarcón.
Dedicat al soci Lluís Duró Torres, membre de l'ICAB,
(Il·lustre Col·legi d'Advocats de Barcelona,
col·legiat núm. 6720);
i assessor jurídic de la FCP,
(Federació Catalana de Pilota),
pel detall de recordar-se
sovint de la meva mare
(Clica per a engrandir)
• Lògicament hem ratllat
els noms dels monitors
Las MARTINGALAS ECONÓMICAS
del CN BARCELONA
de Sebastià Millans
(Creu de Sant Jordi)
(Intereconomía TV)
• Millans i els seus directius dissolen a corre-cuita la Fundació pretenent amagar els fraus comesos. • Brutal apujada dels preus del pàrquing.
• Un sol monitor per a 38 infants a la piscina, monitor que va patir
mobbing i assetjament laboral.
• Un grup de socies ha preguntat per la destinació d'aquests quadres i només
ha aconseguit veure'n una quinzena en una habitació immunda
on s'estan fent malbé
per culpa de la humitat.
• La inspecció de Treball detecta que part
de les nòmines es paguen en 'negre',
i Hisenda investiga si els directius
han desviat diners a la Fundació de forma irregular.
Dos 'jetas' muy 'jetas'
ESCOLTA al secretari dels torronerus justificant la dissolució
de la Fundació del CN Barcelona,
després de ser aquesta denunciada
(amb proves)
a Hisenda i al Departament de Justícia
de la Generalitat de Catalunya
per manifestes irregularitats
i presumpte frau fiscal,
corroborats per l'inspector consultat :
A la atención de los ex-vicepresidentes
del CLUB NATACIÓN BARCELONA:
Federico MONCUNILL GALLO,...
... Secretario General del Consejo Regulador
del Turrón de Jijona y Alicante,...
... y Consejero del Hércules CF de Alicante,
y ex-Patrono de su Fundación.
Joan VALLVÉ RIBERA (29/09/1940),...
... Decano del Colegio de Ingenieros
Industriales de Cataluña,...
... y ex-Consejero de Agricultura, Ganadería
y Pesca de la Generalitat de Cataluña
de Jordi Pujol.
« Nos informásteis en la penúltima Asamblea de Socios (22/04/2010) de la inminente y sorprendente disolución de la Fundación del CN Barcelona, sospechosamente poco después de haber sido ésta denunciada ante la Delegación de Hacienda por presunto desvío irregular de fondos, y por presunta desaparición de numerosas obras de arte, y después de haber ingresado en prisión uno de sus fundadores por la trama corrupta de Ciutat Vella.
Pero lo que aún es más sospechoso es ver cómo desde esta misma Fundación, cuya razón de ser es la difusión y promoción sin ánimo de lucro del deporte, se desviaron hacia el propio club 130.218,42 euros en el año 2008, y 147.518 euros en el año 2007. — ¿Cuántos se desviaron en el 2009?
Si Hacienda investiga presuntos fraudes, ya sabe por dónde empezar. Una Fundación no puede, mediante el desvío de fondos, financiar a su propio club».
Cercar en aquest blog
L'AUDITOR DEL CN BARCELONA
Joan Josep Gonzàlez-Simó del Río
L'administrador d'aquest blog no es fa responsable de les opinions expressades en els comentaris i els mateixos no constitueixen l'opinió de l'administrador del blog. No obstant això, l'administrador d'aquest blog no té obligació de controlar la utilització d'aquests pels usuaris i no garanteix que es faci un ús diligent o prudent dels mateixos. Tampoc té l'obligació de verificar i no verifica la identitat dels usuaris, ni la veracitat, vigència, exhaustivitat i/o autenticitat de les dades que els usuaris proporcionen i exclou qualsevol responsabilitat pels danys i perjudicis de tota naturalesa que poguessin deure's a la utilització dels mateixos o que puguin deure's a la il·licitud, caràcter lesiu, falta de veracitat, vigència, exhaustivitat i/o autenticitat de la informació proporcionada.
Blavor, l'himne del CN Barcelona (any 1975)
Blavor, amb el baríton Marcos Redondo (any 1932)