Federico Moncunill se incorpora al comité de dirección de la Institución Ferial Alicantina (IFA)
Durante la mañana de hoy, jueves 30 de septiembre, en la Institución Ferial Alicantina (IFA), se ha llevado a cabo una reunión del Comité de Dirección, órgano de gobierno de la misma.
Clica para ampliar
En la reunión se han presentado dos nuevas incorporaciones al comité, Modesto Crespo Quiles y Federico Moncunill Gallo, que entran a formar parte del mismo en sustitución de Luís Torres Castaño y Pedro Mira Montalbán.
[...]
Clica para leer noticia original ... y completa
Si te ha interesado este post, quizá que también te interese:
Lionel Messi y Emiliano Skufca tienen muchas cosas en común: son argentinos, son zurdos, viven ahora mismo en Barcelona y son campeones de referencia de sus respectivos deportes. Recordamos que Skufca es campeón del mundo de Paleta Cuero con España en frontón de 36 metros en el torneo celebrado el octubre pasado en Pau (Francia).
Clica para ampliar
Dos grandes peloteros, y dos historias paralelas que tarde o temprano tenían que cruzarse, dos fenómenos que debían conocerse y que finalmente gracias a las gestiones efectuadas por Agustí Brugués, presidente de la Federación Catalana de Pelota y a la gran sensibilidad demostrada por el Futbol Club Barcelona y el propio Messi fue posible.
Después de unos años los dos jugadores son un ejemplo de adaptación a la vida barcelonesa y cada uno a su manera ha encontrado “su lugar” en la ciudad Condal.
Los dos “craks” estuvieron hablando de sus últimos éxitos deportivos, y Messi siendo de la ciudad de Rosario (donde existe gran afición a pelota) demostró gran interés en conocer más cosas sobre este deporte, hasta cierto punto novedoso para el; Emiliano le estuvo explicando el manejo de una pala corta que después le regalo para que tuviera un particular recuerdo de este día, o lo que Leo correspondió inmediatamente obsequiándole con una camiseta firmada. Lionel y Emiliano han llegado a la cúspide de sus respectivos deportes, uno más popular, y otro no tanto………, pero esto es irrelevante, porque ellos en la cancha de juego son felices y hoy por hoy no tienen rival.
Skufca, remarca que gestos como los de Leo son de agradecer y de suma importancia para unir a deportistas de distintas disciplinas o deportes mayoritarios con minoritarios, donde no cuentan las diferencias económicas y sociales por reconocimiento público, y aunque reconoce que impone conocerlo; -en el fondo todos somos personas “normales”, que hacemos un deporte con la máxima ilusión-.
Agustí Brugués, testimonio de este encuentro puso de manifiesto después del mismo la sencillez y humanidad de ambos jugadores, lo cual da aun más grandeza a su dominio deportivo.
Lean el pie de la fotografía que aparece en la pàgina 303 del Libro del Centenario del CN Barcelona. Y luego escuchen el audio de la Asamblea Ordinaria de Socios de abril del año pasado, en el que el Federico 'el turronero' Moncunill anuncia la inminente extinción de la Fundación del CN Barcelona.
¡Qué casualidad! Proceden a disolverla pocos meses después de haber sido ésta denunciada ante los organismos oficiales con documentos que acreditan presuntos fraudes, como desviación irregular y reiterada de dinero de la Fundación al club y viceversa, y presunta desaparición de numerosas obras de arte de dicha Fundación. Repito: ¡qué casualidad!
Llibre del Centenari del CNB
(Clica para ampliar)
Fíjense desde cuándo el club era de utilidad pública, ya con efectos fiscales: ¡DESDE EL 23 DE JUNIO DEL 2000! Y va y este "turronero", que divide sus afectos entre el CN Barcelona y el Hércules C.F. de Alicante del que también es directivo, dice que ya no es necesaria la Fundación porque han conseguido las mismas ventajas por los efectos fiscales conseguidos al alimón de la utilidad pública. ¡¡ PERO MONCUNILL, A VER SI TE ENTERAS, LUMBRERAS: QUE YA GOZABÁIS DE ESTAS VENTAJAS DESDE EL 2000 !! ¿A qué tanta prisa?
¿A QUIÉN PRETENDE ENGAÑAR EL AMIGO FEDERICO MONCUNILL? ¿A los abrazafarolas y correveidiles, palmeros del presidente Millans, que asistieron a esa asamblea y que se tragaron todos los sapos de la junta?
Escuchen las razones de Federico Moncunill, que además cambia fechas de la historia del club, el año 1923 por el 1929. Normal, ¿qué se puede esperar de quien vicepreside el CNB desde una distancia de 515 kilómetros?
BONUS TRACK
Los mismos personajes, en el 2007, más el inconmensurable delegado de petanca del club, el amigo Miquel Fusté (aquél que dijo a Meca y a Carrasco, «Sortireu amb la cua entre cames»)
Clica para visualizar a toda pantalla
Si te ha interesado este post, quizá que también te interese:
Sebastià Millans Rosich es el nuevo concejal de Deportes del Ayuntamiento de Barcelona.
Clica per a engrandir
Ferran Fornells - 03/mayo/1981
Un cargo importante, no hay duda, desde un punto de vista europeo. Nuestra Ciudad Condal, candidata a los JJ.00. 1936, perdió la batalla entonces frente a Berlín; fue nombrada sede de una Olimpíada Popular contestataria a la de la Alemania nazi, que no se celebró por nuestra guerra civil. Luego, Barcelona fue sede de los "II Juegos Mediterráneos" en una época en que el COI trataba de disminuir el gigantismo de los JJ.OO. creando Juegos "regionales" (Panamericanos, Asiáticos, Africanos, etc.)
Como sea que fuere que fuese, la verdad es que.nuestra Ciudad Condal es un auténtica capital del deporte europeo y mundial: al frente de su deporte, ahora, Sebastià Millans Rosich, quien sucede a Xavier Millet.
Su antecesor
"Xavíer Millet, mi antecesor, además de ser un gran amigo y un deportista que admiro, creo que ha desarrollado una labor tan correcta que puede ser una excelente guía para mi futura gestión" —me dijo de entrada.
Nació el año 1927 (12 de mayo), en Barcelona hijo de padres barceloneses. Salesianos, Armengol y otros colegios. Técnico superior de reparaciones marítimas, más tarde, constructor naval. Comisario de averías («surveyor»). Miembro de la «Agrupación de Oficiales de la Marina Mercante». Consejero de la Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Barcelona... Un acreditado industrial naval, en suma.
Además del fútbol y de la gimnasia desde sus años escolares, la natación y la pelota (pala), son sus deportes preferidos, practicados mayoritariamente en el Club Natación Barcelona.
Sus problemas
"El día 10 me dijeron que sería ‘regidor’. También, que probablemente, de deporte. El día 27, me dieron la responsabilidad del área deportiva... ¡Oiga, que estamos a 30! Hágase cargo de que aún no encuentro mi sitio en la silla"—y se ríe de buen humor.
La «tira» de cuestiones
Le convenzo de que algo debe decir. Me quiere huir los temas candentes de la problemática deportiva de la ciudad, pero le emplazo y me lo acepta.
— ¿Estadio de Montjuíc?
— Hace años que se discute. No lo sé. Ahora, parece haber un informe pendiente. ¡Es un caso...!
— ¿Cuántas hectáreas quedan en la ciudad para el deporte?
— Uy, uy, uy...! Aparte el «pulmón» que es Montjuïc, quizá la única montaña «ciudadana» en el mundo mayoritariamente dedicada al deporte y a la cultura, las hectáreas que queden, que creo son pocas, deben ser consideradas de «equipamientos» y dentro de este título, habrá que luchar para que el deporte tenga su sitio.
— ¿Por dónde se puede expansionar la zona deportiva para los barceloneses?
— Creo que hacia Viladecans, Gavà y alrededores.
— ¿Mundial '82 de fútbol?
— Aún no sé nada. Lo que sí sé es que cada vez que Barcelona ha tenido que ser escenario de un acontecimiento deportivo de prestigio mundial, quedó superlativamente bien. Esta vez ocurrirá lo mismo.
— ¿Deporte ciudadano?
— Promocionarlo al máximo. Dotarlo de seguridad. La salud, la higiene, es lo primero. Los participantes deben ser conscientes de los riesgos de fatiga, si no tienen preparación, y los organizadores, del posible fallo de los mismos.
— ¿Deporte escolar?
— ¡Básico! Intentaré proporcionarlo al máximo. Sobre todo, dando preponderancia a su influencia pedagógica sobre la agonística.
— Cuando termine su mandato... ¿Qué querría haber ofrecido al deportista de Barcelona?
— Déjeme decirle primero que para alguien nacido en Barcelona, de padres barceloneses, ser «regidor» es un techo de sus aspiraciones humanas. Esto creo yo. Ello implica.obligaciones. Llego: lo primero, inventario; luego, sanear patrimonio; después, nuevas realizaciones. Esto haría cualquiera en una empresa privada... iTodavía más en una empresa altruísta, como la municipal! Intentaré primero obtener el máximo rendimiento y eficacia de las instalaciones deportivas existentes, distrito por distrito, tras inspección. personal; después, que socialmente queden al abasto del mayor número posible de ciudadanos; y finalmente, base de la seguridad del empeño, que ello sea posible con el mínimo coste económico.
Millans Rosich lo tiene difícil. La complejidad del deporte moderno en sus facetas olímpicas, profesionales, «amateurs» y escolares con su conjunto pedagógico, debe sumarse a las dificultades de regir no importa qué área de cualquier gigantesca urbe metropolitana como las hay, aún cuando en escaso número, en los cinco continentes.
Además, las fauces inmensas del próximo «Mundial-82» de fútbol lo devoran todo. Concejales incluso. Su futuro puede serlo todo, menos tranquilo.
EL TRIANGLE és un setmanari d’informació general, editat a Catalunya i escrit en llengua catalana, especialitzat en investigació periodística. Va ser fundat pel periodista Jaume Reixach i la primera edició va sortir al mercat el 29 de gener de 1990. En la seva primera etapa es definia com a setmanari satíric i d’informació. Per les seves pàgines han passat els millors humoristes de Catalunya, com Perich, Miquel Ferreres, Toni Batllori, Joma, Guillén, Ermengol, Kap, Pierino, Napi…Amb posterioritat, la revista ha anat evolucionant i s’ha consolidat com una publicació d’investigació i opinió.
Durant la seva llarga trajectòria, la revista ha destapat nombrosos casos de corrupció política i econòmica i es caracteritza per publicar reportatges en exclusiva. El setmanari EL TRIANGLE és una revista catalanista, ecologista i d’esquerres que ha fet costat, amb edicions especials, a les grans mobilitzacions socials: contra el transvasament de l’Ebre, contra la guerra de l’Iraq, pels drets dels treballadors, etc.
En els últims anys, la revista ha desenvolupat una estratègia d’expansió territorial. En l’actualitat compta amb delegacions exteriors a les Illes Balears, País Valencià, Andorra, Catalunya del Nord, la Franja de Ponent, L’Alguer i Occitània. És l’única revista catalana que ofereix, cada setmana, informació de tots els territoris de parla catalana. També publica setmanalment articles en llengua occitana des de la delegació de Tolosa de Llenguadoc. Des de l’any 2009, EL TRIANGLE ha anat obrint diverses corresponsalies internacionals a Brussel·les, Madrid, Euskadi, Lisboa, L’Havana, Mèxic DF i Nova York.
L'empresa editora, Editorial de Periodistes SL, desenvolupa altres activitats rellevants, com ara la publicació de llibres (Barcelona, cap on vas?, Los señores de los anillos…) i de monogràfics informatius, com la revista mensual d’informació internacional LA PAU. El mes de gener de 2009, Editorial de Periodistes SL va posar en marxa el diari per Internet, EL TRIANGLE DIARI, que cobreix informativament tots els territoris de parla catalana i occitana.
El setmanari EL TRIANGLE tira actualment 10.000 exemplars i es distribueix als punts de venda de Catalunya, Illes Balears, País Valencià, Andorra i la Franja de Ponent.
Articles publicats a EL TRIANGLE sobre el C.N. BARCELONA (en pdf):
A què es dedica Joan Vallvé Ribera, ex-diputat, ex-eurodiputat i ex-conseller de la Generalitat de Jordi Pujol?
Joan Vallvé Ribera Clica per a engrandir
Allunyat del primer pla de la política, Joan Vallvé Ribera, de 70 anys, exerceix com a degà del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, però també segueix dedicant-se als negocis i, últimament, a supervisar la restauració d’una casa de Porrera (Priorat), fruit d’una herència i que pensa convertir en la seva segona residència.
El convergent Joan Vallvé ha estat diputat al Parlament (1980-88), secretari general d’Indústria (1980-84), conseller d’Agricultura (1989-92), comissionat d’Actuacions Exteriors de la Generalitat (1992-94) i eurodiputat (1994-99), però, en l’actualitat, ja no té cap responsabilitat política. En l’àmbit institucional, Joan Vallvé segueix com a degà del Col·legi d’Enginyers i com a vicepresident del polèmic Club Natació Barcelona.
Clica per a engrandir
En el món de l’empresa, figura com a president d’Inmoassets, una societat d’inversió immobiliària controlada pels quatre germans Vallvé, i com a conseller de GVC Gaesco Holding, el grup financer que encapçala la seva germana Maria Àngels Vallvé Ribera, esposa de Joan Hortalà, president de la Borsa de Barcelona. En el consell de GVC Gaesco Holding també hi apareixen, entre altres, el mateix Hortalà i l’exministre Josep Piqué.
Però, en les últimes setmanes, Joan Vallvé ha estat molt ocupat amb les obres de restauració de la seva casa de Porrera, segons indiquen a EL TRIANGLE fonts convergents, que lamenten que Artur Mas ja no tingui en compte els «veterans» del partit. De fet, Vallvé ja pot disfrutar d’una tranquil·la jubilació ... a Porrera.
Clica per veure l'article original (12-05-2010)
Si t'ha interessat aquest post, potser que també t'interessi:
Després de guanyar la Copa del rei la setmana passada, l'equip de Toni Esteller ha tornat a la Lliga amb una amplia victòria per quatre a 12 contra el Catalunya. Els cenebistes han sentenciat el partit ràpidament amb un parcial d'un a cinc i han ampliat l'avantatge per sumar la quarta victòria consecutiva en Lliga. El Catalunya continua penúltim.
La història d’avui, encara que sembli mentida, és un cas real.
Fa uns dies un misteriós home va entrar a la meva oficina oferint un CD amb moltes fotografies antigues de la Barceloneta a molt bon preu.
Automàticament els meus companys de feina van mirar cap a mi mentre se’m posaven els ulls com dues taronges.
Ell es va identificar amb el nom de Paco, i ràpidament vaig entendre que es tractava del famós Paco López Tey, un home popular fins el punt de tenir un capgrós dedicat, que porta més de 40 anys dedicant-se a recopilar fotografies sobre el passat del barri.
Els veïns ja me n’havien parlat algun cop. El volum de documentació gràfica era tan gran que va poder arribar a crear l’Arxiu Popular de la Barceloneta.
El Centre Cívic va cedir-li un espai, però l’arxiu va haver de tancar per manca de recursos.
En Paco ha donat bona part del seu arxiu a l’Ajuntament i els documentalistes oficials es posaran mans a l’obra algun dia o altre.
Aquesta troballa no ha fet més que aprofundir la meva estima pel barri d’en Pedrola. Mirant aquestes imatges de prop, sobretot els rostres de la gent, no paro de preguntar-me quantes persones anònimes han anat caient al pou de l’oblit, i me n’adono de com n’és d’important recordar-los a tots i cadascun d’ells.
Davant d’això, he volgut aportar el meu granet de sorra a la recuperació de la memòria del barri amb aquest petit muntatge a tall de mostra d’algunes de les fotografies d’aquest arxiu. Així podreu captar el regust de les “altres Barcelonetes... Barcelonetes d’altres temps...”
Els cenebistes han posat fi a vuit anys de sequera superant l'Atlètic Barceloneta
El CN Barcelona ha trencat aquest migdia l’hegemonia del CN Atlètic-Barceloneta, vencedor dels darrers 15 títols estatals en joc, i s’ha imposat per 3-7 a la final de la Copa del Rei de waterpolo. Sense el Blai Mallarach de les grans ocasions, però amb un immens Iñaki Aguilar (MVP del partit) i una excel·lent defensa en zona, els cenebistes s’han endut merescudament el títol després d’un gran torneig.
El partit ha començat amb les dues defenses en zona, per evitar l’enorme potencial d’Ivan Pérez i Balasz Sziranyi del CNB i de Xavi Vallès per l’Atlètic-Barceloneta. Tocava, per tant, xutar des de fora, com bé ha fet Pere Estrany per obrir el marcador en superioritat i altra vegada el mateix Pere Estrany per a col·locar el 0-2 als 2.32.
L’Atlètic-Barceloneta ha retallat distàncies mitjançant una superioritat transformada per Adrià Delgado, però els cenebistes no s’han relaxat i han posat l’1-5 al marcador abans d’arribar al descans gràcies a 2 gols d’Ivan Pérez, un d’ells acabant magistralment des de la boia, i un de Tomas Bruder.
A l’inici del tercer període l’Atlètic-Barceloneta ha canviat el sistema defensiu per un que li permetia marxar al contraatac quan recuperava la pilota. Tot i això, no han estat encertats en atac i han xutat poc i malament fins al final del partit. De fet, el segon gol mariner ha estat obra de Josip Vrlic en aprofitar un rebot del pal en una superioritat numèrica. Era el 2-6 i quedaven 52 segons per acabar el període.
En els darrers 8 minuts del partit el Barcelona ha especulat amb el resultat, cosa que ha permès a Aleksandar Ciric marcar el tercer gol de l’Atlètic-Barceloneta quan faltaven 4.32 pel final del partit. De poc ha servit, ja que en la següent jugada una nova badada defensiva del conjunt mariner a l’hora de tapar el xut d’Ivan Pérez feien pujar el 3-7 al marcador i sentenciava la final. A falta d’un minut i mig l’Atlètic-Barcelonetra ha abaixat els braços i el CNB ha aguantat les possessions fins al final.
Amb la botzina final s’ha trencat una ratxa impecable del conjunt mariner, vencedor dels darrers 15 títols estatals en joc i el CN Barcelona ha pogut alçar la seva vuitena Copa del Rei.
CN ATLÈTIC-BARCELONETA (3): Dani L. Pinedo, Josip Vrlic (1), David Martín, Aleksandar Ciric (1), Albert Español, Marc Minguell, Blagoje Ivovic, Adrià Delgado (1), Xavi Vallés, Fran Fernández, Marc Roca, Rubén De Lera i Albert Fandos. E: Santi Fernández.
CN BARCELONA (7): Iñaki Aguilar, José Ramon Díaz (1), Gerard Reixach, José Javier Bustos, Rob Maitland, Balasz Sziranyi, Joel Esteller, Jose Rodríguez, Iván Pérez (3), Pere Estrany (2), Blai Mallarach, Tomas Bruder (1) i Dani Sullá. E: Toni Esteller.
Àrbitres: Jaume Teixidó i Joan Carles Colominas, tots dos catalans
Una de las innumerables personas que ha trabajado sin contrato en los últimos años (y por tanto ha cobrado 'en negro' durante meses y meses), nos hizo llegar este "Qüestionari de satisfacció" dirigido a los socios y socias del Club Natación Barcelona del año 2008. Esta persona es una de las 32 que salen relacionadas en el documento que podéis ver en el lateral superior de la página principal de este blog.
Muchos socios/as recordarán que los 'trileros' de la junta directiva del CN Barcelona negaron ante la asamblea de socios del mes de abril del 2009 que hubiesen trabajadores sin contrato y que, por tanto, se pagase 'en negro'. Y consta en el Acta de aquella asamblea cómo tildaron de mentiroso al socio que lo denunció en la misma. Socio al que poco después expulsaron del club y contra el que se querellaron por acusarles públicamente, entre otras cosas, de 'pinochos'.
¿En qué quedamos, presidente Sebastià Millans? ¿Son o no son ustedes unos 'trileros'?
¿A ver, a ver, dónde está la bolita, vicepresidente Federico Moncunill? Porque es 'vox pópuli' que su hermana Meritxell Moncunill es la que selecciona y contrata (es un decir) a los/las monitores/ras. ¿Cómo podrá explicar su querida hermana que hayan tantos monitores sin contrato? Amigo, eso se llama fraude. Y, sin duda, así lo corroborarían tanto el abogado que les defiende, Josep Maria Mir Padullés, como el periodista de El País, Lluís Pellicer Mateo.
Este otro wiki-documento adjunto es indigno de un club con el prestigio del CN Barcelona. ¿Quién, del Departamento de Actividades del CN Barcelona, lo ha redactado? ¿Tal vez su directora, la hermanísima Meritxell Moncunill? Mal presentado, mal redactado, repleto de faltas de ortografía, ...
Una vez más queda demostrado que a los responsables de la gestión del CN Barcelona no les importan ni los fondos ni las formas.
— "¿Cómo sabes que estoy loca?", dijo Alicia. "Lo tienes que estar",
dijo el gato; "si no, no estarías aquí". (Alicia en el país de las maravillas)
El dissabte 5 de febrer, Esport 3, el nou canal d'esports de Televisió de Catalunya, estrenarà les emissions regulars. Per presentar la nova oferta i la imatge del nou canal, el dijous 3 de febrer, a les 17.00, se celebrarà un acte al Museu Olímpic i de l'Esport Joan Antoni Samaranch, el qual serà transmès en directe per Esport 3. En la presentació de dijous hi intervindran el secretari general de l'Esport de la Generalitat, Ivan Tibau; el president de la CCMA, Enric Marín; la directora de TV3, Mònica Terribas; i el cap d'Esports de TV3, Josep M. Farràs.
A més, en representació de les entitats esportives catalanes, a l'acte també hi haurà la presència de 17 presidents de clubs als quals es lliuraran els logos personalitzats del canal Esport 3 adaptats amb els colors de la seva entitat. Hi seran Josep M. Biosca, de l'Atlètic Terrassa; Josep Lluís Caña, del Club Handbol Granollers; Josep M. Fernández, del Gimnàstic de Tarragona; Toni Gabarró, de la U. E. Santboiana; Albert Agustí Garcia-Navarro, del Reial Club Tenis Barcelona; Annabel Junyent, de la U. E. Lleida; Sebastià Millans, del Club Natació Barcelona(veure video); David Moner, de la UFEC; Josep Manuel Puente, del Centre Excursionista de Catalunya; Enric Roca, del Vic Tennis Taula Femeni; Sandro Rosell, del F. C. Barcelona; Joan Sabater, del Reus Deportiu; Sebastià Salvadó, del RACC; Dani Sánchez Llibre, del R. C. D. Espanyol; Ramon Vilaró, del Girona F. C.; Jordi Villacampa, del DKV Joventut de Badalona; i Josep Vives, de l'Assignia Manresa.
Clica primer a "menu" (inferior esquerra), i després a "View Fullscreen" per veure les fotografies a pantalla sencera
Després de la presentació, a càrrec dels periodistes Pere Bosch i Francesc Sòria, es farà la foto dels responsables del nou canal amb els presidents dels diferents clubs i, un cop tancat l'acte, la directora de TV3, Mònica Terribas, el cap d'Esports de TV3, Josep M. Farràs, i Lluís Canut, presentador d'"Efectivament", un dels nous programes d'Esport 3, atendran al Museu Olímpic les preguntes dels mitjans de comunicació sobre el nou canal.
Josep María Mir Padullés, nou President de la Comissió de Clubs de la Real Federació Espanyola d'Atletisme (RFEA)
Josep Maria Mir Padullés
(Clica per a engrandir)
El passat 23 d'octubre del 2010, Odriozola va informar de la incorporació de José María Mir Padullés a la Junta de Govern de la Real Federació Espanyola d'Atletisme com a nou representant del Futbol Club Barcelona. A més li nomena President de la Comissió de Clubs en substitució de José Ortuño, que va dimitir fa un mes. Mir és el nou President de la Secció d'Atletisme del FC Barcelona des del passat estiu i ja va formar part de la Junta durant els anys '80 quan era Delegat d'Atletisme del club blaugrana, D'altra banda, José María Mir Padullés, advocat en exercici del bufete "de Vargas, Mir & Lazuen - Abogados Asociados", va ser el President del Comitè de Competició i Jurisdicció de la RFEA des de 1991 fins al passat mes de setembre de 2010 que va ingressar en la Junta de Govern.
Sent l'atletisme una de les seves passions (en el mes de juliol del '73 l'amic Josep Maria signava uns excel·lents 52" en 400 mts), no és estrany que aquest advocat del CN Barcelona —que ja va defensar exitosament al club cenebista fa uns 10 anys en el cas de l'ex-soci Pepe Bedmar— fos un dels tres aspirants a la presidència de la Federació Catalana d'Atletisme, juntament amb Romà Cuyàs (ja llavors president i Ex-Secretari d'Estat per a l'Esport), i Carme Valero (la primera atleta olímpica espanyola i dues vegades campiona del món de cross) en les eleccions celebrades el març del 2008.
Aquestes eleccions a la FCA les va guanyar Romà Cuyàs per tercera vegada consecutiva amb 29 vots, per davant dels 24 que va sumar la candidatura encapçalada per Josep Maria Mir Padullés(veure vídeo). Carme Valero va sumar 12 paperetes i va haver-hi dos vots en blanc. Van exercir el seu dret al vot 64 dels 83 clubs que figuraven en el cens.
Els presidents de les federacions espanyola i internacional de natació i l'alcalde de Barcelona han signat l'acord pel qual la ciutat sigui la seu del Campionat del Món de Natació de l'any 2013. Només hauran passat 10 anys dels mundial del 2003 que també va organitzar la ciutat.
'Manolito' Albado Giner,
3er vicepresident de la Federació Catalana de Natació,
i secretari de la junta directiva del CN Barcelona (Clica per a engrandir)
La capacitat de Barcelona a l’hora d’organitzar esdeveniments esportius d’alta volada va ser fonamental per aconseguir que el mundial de natació repetís seu només una dècada després. Aquest dimarts s’ha signat l’acord amb el qual Barcelona es compromet a tirar endavant aquest nou repte.
El president de la Federació internacional, FINA, Julio Maglione i l’alcalde Jordi Hereu estan segurs que els mundials tindran tant d’èxit com els que la ciutat va organitzar l’any 2003. El Campionat del Món de Natació de 2013 constarà de cinc disciplines: natació, waterpolo, salts, sincronitzada i aigües obertes.
Clica per veure l'article original (25-01-2011)
Si t'ha interessat aquest post, potser que també t'interessi:
El CN Mataró ensopega a casa 5-8 amb el CN Barcelona després d’encaixar cinc gols en tres minuts
CN Mataró 5 - CN Barcelona 8 (Clica per a engrandir a pantalla sencera)
El CN Mataró Quadis va perdre el partit amb el CN Barcelona en només tres minuts fatídics del tercer període. Els mataronins s’enfrontaven a un rival directe davant el qual havien de mantenir la seva posició, però no va ser possible. Els barcelonins semblen haver-li agafat la mida al conjunt mataroní, i aquesta vegada no va ser diferent. Tot i això, la clau es va trobar en aquests tres minuts on es van encaixar cinc gols que van trencar un partit que estava sent tant dur com igualat. Allà es va acabar tot pels de Beto Fernández, que van veure com el matx es posava massa coll amunt. La derrota envia a la sisena posició el Quadis, però molt a prop de tot el grup capdavanter. Sense anar més lluny, el Sabadell –tercer- va perdre davant el Mediterrani, tercer per la cua. La lliga està més igualada que mai.
El partit va començar malament pels interessos dels mataronins, que van rebre el 0-1 ben aviat. Tot i això, el Quadis va intentar capgirar sense èxit el marcador. Quatre pals va fer l’equip abans que Mate aconseguís empatar el partit. En el segon quart es va veure que marcar seria molt complicat pels dos equips, ja que les defenses s’imposaven als atacs. Babay va donar avantatge al Quadis per primera vegada abans d’arribar al descans.
En la represa, a més, el mateix Babay va obrir escletxa amb el 3-1, un resultat que semblava que posava les coses al seu lloc. Però el matx es va tornar boig i en un moment el CN Barcelona va empatar el partit. No acabava la cosa aquí, perquè el bloqueig dels mataronins va ser claríssim i els visitants van aprofitar-ho per capgirar el marcador i fer un parcial tant terrible (1-5) com dur era el marcador a falta d’un període: 3-6. En el darrer quart es va intentar recuperar el marcador, però la pilota no entrava i finalment es va perdre per 5-8.
Qui més qui menys ja està fent els seus càlculs per saber si s'haurà de jubilar als seixanta-set o si ho podrà fer als seixanta-cinc depenent de l'edat que tenim o dels anys que sumem de cotització. Finalment, s'ha decidit per consens el canvi legal de l'edat de jubilació. En parlem amb un expert: Jordi Fabregat, professor de finances d'Esade (i soci del CN Barcelona).
També el pots visionar clicant el logo de TV3 (L'entrevista 3/24 - 28/01/2011)
Si t'ha interessat aquest post, potser que també t'interessi:
Ets un soci cenebista intel·ligent? Tens el més mínim sentit comú, capacitat crítica o discerniment? Malament, amic meu, molt malament. Ets una rara avis, un empestat, algú que destorba als mecanismes de poder de Millans i del dolce far niente dels seus deixebles de la junta directiva. Et prefereixen submís, obedient i de bon conformar, fent uns llargs a la piscina, una partideta de dominó, jugant al ta-ka-tà, o simplement prenent el sol, però aliè a totes les irregularitats i presumptes fraus que han comés en nom del club.
No els hi agraden els socis espavilats. Porten molts i molts anys prosperant poc a poc, a l'ombra, readaptant-se amb cada nova assemblea general de socis (amb noves derrames o augments desorbitats de quotes i/o serveis), estenent els seus tentacles per acabar amb els que són com tu.
Et fan passar cada quatre anys per les urnes per alimentar la fantasia d'un club democràtic, fabriquen la idea d'un club modern per ocultar l'autèntic domini que tenen sobre la massa social.
Són ferotgement corporativistes quan amenaces els mecanismes del seu poder. Criden a files als seus acòlits, perquè si els critiques a ells estàs criticant al club. Es pensen que ells són el club, quan no són més que directius temporers, instruments amb els quals executar els interessos de l'entitat que gestionen.
Fan i desfan al seu antull. Interpreten les lleis del club, els seus estatuts, segons els convé, i si cal se'ls salten a la torera. Quan els felicites trauen pit, i quan els critiques s'inflamen com sangoneres a punt d'esclatar. En aquest darrer cas no dubten en utilitzar els recursos del club en el seu propi benefici a fi d'assegurar els seus privilegis.
Per sort se'ls hi escapa algun reducte de poder. Internet, per exemple, és un lloc que els hi està causant autèntic mal, un lloc on s'arrepleguen socis i no socis del CN Barcelona per rosegar els seus fonaments, socis i no socis amb un mínim de sentit comú i amb capacitat crítica, que s'adonen de les greus irregularitats i dels fraus que han comés, presumptament o no, aquests fatxendes.
I ara relaxa't i gaudeix del club per fer esport o el que més et plagui, perquè ens espera un 2011 trepidant i curull de sorpreses.
Enric Meca
Si t'ha interessat aquest post, potser que també t'interessi:
La trama 'Brugal' se financió desde paraísos fiscales
Federico Moncunill,
entre Blas Bernal y Enrique Ortiz,
en una reunión del consejo del Hércules
Empresarios implicados en el caso Brugal (trama corrupta vinculada al negocio de la basura en La Vega Baja) se financiaron con fondos ocultos en paraísos fiscales para llevar a cabo sus operaciones, vinculadas básicamente con la creación de firmas tapadera para optar a contratas. ( ... )
Por otra parte, las diligencias del caso Brugal referente a la pieza que investiga supuestas irregularidades en la financiación de la Fundación del Hércules revelan, al menos otras cuatro irregularidades. ( ... )
En este apartado el informe policial destaca el presunto desvío de dinero de Hércules CF a su propia fundación"para eludir el embargo al que está sometido desde la Hacienda". El Hércules tenía una deuda de 16 millones (sumados los pagos pendientes a la Seguridad Social y Hacienda). ( ... )
Ignacio Mangada y Federico Moncunill, presentando el Campus de verano
de la Fundación del Hércules C.F.
Y la tercera irregularidad es un intento de crear un entramado de empresas similares "a las de Arosa" para financiar la Fundación en firmas "que Rafael Gregori conoce, citando entre tales empresarios a José Enrique Garrigós Ibáñez y a Federico Moncunill Gallo". Esa operación supuestamente estaría impulsada por Gregori y Mazón. Según el fiscal, estos hechos podrían acarrear "responsabilidades penales en los presuntos delitos de, al menos, cohecho y tráfico de influencias". ( ... )
Clica para leer la noticia original completa (30-10-2010)
Si te ha interesado este post, quizá que también te interese:
Dedicat al soci Lluís Duró Torres, membre de l'ICAB,
(Il·lustre Col·legi d'Advocats de Barcelona,
col·legiat núm. 6720);
i assessor jurídic de la FCP,
(Federació Catalana de Pilota),
pel detall de recordar-se
sovint de la meva mare
(Clica per a engrandir)
• Lògicament hem ratllat
els noms dels monitors
Las MARTINGALAS ECONÓMICAS
del CN BARCELONA
de Sebastià Millans
(Creu de Sant Jordi)
(Intereconomía TV)
• Millans i els seus directius dissolen a corre-cuita la Fundació pretenent amagar els fraus comesos. • Brutal apujada dels preus del pàrquing.
• Un sol monitor per a 38 infants a la piscina, monitor que va patir
mobbing i assetjament laboral.
• Un grup de socies ha preguntat per la destinació d'aquests quadres i només
ha aconseguit veure'n una quinzena en una habitació immunda
on s'estan fent malbé
per culpa de la humitat.
• La inspecció de Treball detecta que part
de les nòmines es paguen en 'negre',
i Hisenda investiga si els directius
han desviat diners a la Fundació de forma irregular.
Dos 'jetas' muy 'jetas'
ESCOLTA al secretari dels torronerus justificant la dissolució
de la Fundació del CN Barcelona,
després de ser aquesta denunciada
(amb proves)
a Hisenda i al Departament de Justícia
de la Generalitat de Catalunya
per manifestes irregularitats
i presumpte frau fiscal,
corroborats per l'inspector consultat :
A la atención de los ex-vicepresidentes
del CLUB NATACIÓN BARCELONA:
Federico MONCUNILL GALLO,...
... Secretario General del Consejo Regulador
del Turrón de Jijona y Alicante,...
... y Consejero del Hércules CF de Alicante,
y ex-Patrono de su Fundación.
Joan VALLVÉ RIBERA (29/09/1940),...
... Decano del Colegio de Ingenieros
Industriales de Cataluña,...
... y ex-Consejero de Agricultura, Ganadería
y Pesca de la Generalitat de Cataluña
de Jordi Pujol.
« Nos informásteis en la penúltima Asamblea de Socios (22/04/2010) de la inminente y sorprendente disolución de la Fundación del CN Barcelona, sospechosamente poco después de haber sido ésta denunciada ante la Delegación de Hacienda por presunto desvío irregular de fondos, y por presunta desaparición de numerosas obras de arte, y después de haber ingresado en prisión uno de sus fundadores por la trama corrupta de Ciutat Vella.
Pero lo que aún es más sospechoso es ver cómo desde esta misma Fundación, cuya razón de ser es la difusión y promoción sin ánimo de lucro del deporte, se desviaron hacia el propio club 130.218,42 euros en el año 2008, y 147.518 euros en el año 2007. — ¿Cuántos se desviaron en el 2009?
Si Hacienda investiga presuntos fraudes, ya sabe por dónde empezar. Una Fundación no puede, mediante el desvío de fondos, financiar a su propio club».
Cercar en aquest blog
L'AUDITOR DEL CN BARCELONA
Joan Josep Gonzàlez-Simó del Río
L'administrador d'aquest blog no es fa responsable de les opinions expressades en els comentaris i els mateixos no constitueixen l'opinió de l'administrador del blog. No obstant això, l'administrador d'aquest blog no té obligació de controlar la utilització d'aquests pels usuaris i no garanteix que es faci un ús diligent o prudent dels mateixos. Tampoc té l'obligació de verificar i no verifica la identitat dels usuaris, ni la veracitat, vigència, exhaustivitat i/o autenticitat de les dades que els usuaris proporcionen i exclou qualsevol responsabilitat pels danys i perjudicis de tota naturalesa que poguessin deure's a la utilització dels mateixos o que puguin deure's a la il·licitud, caràcter lesiu, falta de veracitat, vigència, exhaustivitat i/o autenticitat de la informació proporcionada.
Blavor, l'himne del CN Barcelona (any 1975)
Blavor, amb el baríton Marcos Redondo (any 1932)