La cenebista Roser Ponsatí rep la Medalla de la Dona

Aquest any el districte de Sarrià-Sant Gervasi ha decidit concedir la Medalla de la Dona a Roser Ponsatí. Una de les coses de les quals se sent més orgullosa és d'haver format part d'un canvi històric al Club Natació Barcelona: permetre que les dones en fossin sòcies. Era l'any 1985.

Clica per veure la notícia original (21-03-2012)

  Si t'ha interessat aquest post, potser que també t'interessi:

◘  Roser Ponsati, nedadora i delegada de màsters i veterans del CN Barcelona ◘  Magnífic testimoni de la sòcia Roser Ponsati

Mor la nedadora centenària Rosa Sellarès

Rosa Sellarés, que va batre rècords mundials de longevitat esportiva, va morir ahir a casa seva dos dies abans de fer 101 anys

Rosa Sellarès

(Clica per a engrandir)

La qui ha estat la nedadora més veterana del món, la navassenca Rosa Sellarés, va morir ahir al seu domicili dos dies abans de fer 101 anys. Sellarés, que feia uns mesos havia deixat de nedar, va morir cap a 2/4 de 8 del matí per insuficiència cardíaca al seu domicili de Navàs, on vivia en companyia de la seva filla, Cor Maria Espluga. En els darrers dies, Rosa Sellarés havia tingut un refredat. El seu funeral serà avui, a les 10 d'aquest matí, a l'església parroquial de la Sagrada Família de Navàs.

La història de Rosa Sellarés és atípica, però demostra que l'afany de fer esport és compatible amb les edats més avançades. Va aprendre a nedar tard, als 60 anys, i la seva primera competició màster no va ser fins als 81 anys, un campionat de Catalunya a Reus. Després d'un parèntesi, l'any 2001 va tornar a la competició i va batre el rècord europeu de 50 metres lliures en la categoria de més de 90 anys, i la seva activitat es va perllongar fins als 100 anys. Va ser dirigida per Joan Claret, sallentí i entrenador nacional de natació. Pertanyent al Club Nagi, Sellarés destacava per la flexibilitat i feia gimnàstica abans de nedar i s'entrenava uns quatre cops la setmana. En deu anys va participar en cent proves, arreu de tot Catalunya, Espanya i va viatjar sense problemes també per ciutats europees, com Estocolm.

   El gener del 2010, per celebrar    els cent anys, va nedar 50    metres en estil esquena a la    piscina L'Eix de Navàs, on va    establir rècord mundial en    aquesta edat. Al seu palmarès    hi ha 12 rècords del món i 27    d'Europa. En els campionats    va guanyar una medalla de    bronze al mundial, dos ors    continentals i dues medalles de plata. En aquest moment, Sellarés encara manté 5 rècords d'Europa i 2 del món, el ja esmentat dels 50 metres esquena en piscina curta (+100) i el dels 50 metres braça en piscina llarga per als més grans de 95 anys.

Els premis que va rebre durant els darrers anys van arribar a ser molt nombrosos. Les federacions espanyola i catalana de natació la van distingir amb mencions pels seus resultats i longevitat. També el Comitè Olímpic Espanyol, en la gala Mujer y Deporte 2005, la va premiar amb el guardó a la Dona Esportista Veterana. Regió7 la va premiar durant la festa del trentè aniversari del diari, el 6 de juny del 2008. El conseller de Cultura i de Mitjans de Comunicació, Joan M. Tresserras, va ser qui li va lliurar el guardó en la gala que es va fer al Museu de la Tècnica. La Nit de l'Esportista de Manresa va ser un altre dels esdeveniments que li van valorar els mèrits.

Els qui coneixien Rosa Sellarés la definien com una persona que tenia molt caràcter, que era tossuda i constant, i amb un humor fàcil, de rialla franca. Per a ella, nedar era passar-s'ho bé i que fos notícia la seva activitat esportiva no li impedia de concentrar-se al màxim.

El somriure d´una vellesa activa i digna

Rosa, ara farà un any que vas aconseguir una fita que no havia aconse-guit mai ningú al món abans. Volíem celebrar els teus 101 anys, però ens has deixat aquest dia de Reis.
Han estat deu anys de convivència, qui ho havia de dir! Una "vella" (com tu deies sempre) i jo, un boig de l'esport, units per la natació: a tu t'agradava nedar i a mi els reptes. No era fàcil fer-te entrar en el món de la competició, però el teu caràcter, l'esperit de superació i la perseverança van fer possible aquests deu intensos anys en què has estat un referent per a tota la gent gran i per a la natació màster, a més d'un exemple per tenir una vellesa activa i digna. Quantes hores, Rosa, i quantes experiències, provant sempre que el treball fos com menys costós millor; amb les xerrades, els petits massatges, la gimnàstica... Vull pensar que vaig contribuir a donar sentit a la teva vellesa. Em queda el teu somriure en sortir de l'aigua i quan tornàvem a casa després de competir em deies "gràcies!".

Joan Claret, (entrenador nacional de natació)

Clica para leer la noticia original (07-01-2011)

Clàudia Núñez (CNB), rècord de Catalunya en el 4t Màster Ciutat del Prat

En el 4t Trofeu Màster Ciutat del Prat, celebrat el passat dissabte 8 de maig en la Piscina Municipal El Sagnier, Clàudia Núñez, nedadora del CN Barcelona, va batre el rècord de Catalunya dels 200 esquena 35+ amb un temps de 2.41.90, rebaixant en 3 segons l'anterior de 2.44.71.

Clàudia Núñez (CNB), a dalt de tot

(Clica per engrandir)

El CN Barcelona, en el XV Campionat d’Espanya Màster

Des de dijous 28 fins diumenge 31 de gener es celebrarà a la Piscina Municipal de Castelló el XV Campionat d’Espanya Màster en piscina curta.

Clica'ls per engrandir-los

Clica per veure font original (27-01-2010)

Els Màsters del CN Barcelona cerquen patrocinador

Sol·licitem suport en material esportiu i/o econòmic
per a la participació en les competicions oficials
de les Federacions Catalana i Espanyola de Natació

Desde l'equip màster del Club Natació Barcelona s'han pensat diferents opcions de col·laboració:

Com a patrocinador oficial de l'equip

• Col·laborar amb més d'un 50% del pressupost anual.

• Publicitat a l'equipació : casquet de bany, samarreta (en un lloc prioritari) i banyador (en el banyador s'haurà de complir la normativa FINA al respecte)

• Publicitat estàtica a les competicions organitzades per l'equip, així com en els fulls de resultats i de sèries de les competicions.

• Bàner prioritari a la pàgina web de l'equip.

Com a patrocinador de l'equip

• Col·laborar entre el 25 i el 50% del pressupost anual.

• Publicitat a les samarretes en un lloc prioritari, sempre i quan no existeixi un patrocinador oficial, en aquest cas es buscaria un lloc alternatiu.

• Publicitat en els fulls de resultats i de sèries de les competicions organitzades per l'equip.

• Bàner a la pàgina web de l'equip.

Com a col·laborador de l'equip

• Col·laborar amb menys del 25% del pressupost o mitjançant especies.

• Publicitat en una de les mànigues de les samarretes de l'equip.

Els Màsters del Club Natació Barcelona, ...

Clica per engrandir

◘ ... Integrat per nedadors d'edats compreses entre els 20 i els 77 anys.

◘ ... No té un horari fix d'entrenament, però la majoria s'agrupa per entrenar conjuntament.

◘ ... Els entrenaments consten de 3 dies a la setmana d’entrenament específic d’aigua i els dimarts i dijous, es combina sessions d’aigua i d’entrenament físic.

Aquest entrenaments s’orienten cap aconseguir el ple rendiment en els Campionats Estatals i Regionals que es celebren al llarg de l’any.

◘ ... La competició no és una finalitat per si mateixa, sinó un repte per si mateix. Cadascú es marca el seu objectiu i si no s'aconsegueix en una determinada competició no ha de passar res, a la propera ja sortirà.

◘ ... Ha fixat actualment, de forma interna, una quota anual de 40 €. Aquesta quota serveix per abonar la llicència anual de la Federació Catalana de Natació.

Clica per engrandir

Veure Documentació Adjunta

Via: tupatrocinio

El CN Barcelona, en el XII Campeonato de Europa Master

Comienza la competición en el 

Master Europeo de Cádiz

Tras la inauguración de ayer en la Plaza de San Juan de Dios de Cádiz, hoy arranca el Master Europeo de natación con la participación de más de 4.000 nadadores.

Alemanes y españoles serán los más numerosos del campeonato, que contará con la presencia de varios representantes sevillanos.

La competición, organizada por la Federación Andaluza de Natación, se divide en tres ramos diferenciados que se disputarán en distintos complejos deportivos.

Clica per engrandir

Las disciplinas de natación y sincronizada competirán en el Complejo Deportivo «Ciudad de Cádiz». En Puerto «El Cano» podrán verse las aguas abiertas, mientras que los saltos serán en el Polideportivo San Pablo de Sevilla hasta el día 20.

Clica per veure la notícia original (15-09-09)

Magnífic testimoni de la sòcia Roser Ponsati

La Roser ha lluitat molt per la igualtat d'homes i dones en el món de l'esport

En la família de la Roser, l'esport sempre ha estat molt present. De petita, el seu oncle la duia al Club Natació Barcelona, i sempre ha fet molt d'esport. Va lluitar perquè les dones poguessin ser sòcies del CNB a través d'un referendum i ho van aconseguir. Avui dia, totes les dones poden ser sòcies del club, però segueix havent bastant discriminació perquè en la junta directiva només hi ha una dona.

L'equip màster del CNB a Tenerife

Campionat d'Espanya Open Màster d'Estiu

Tenerife 2008

Del 18 al 20 de juliol es van celebrar en la piscina tinerfenya Acidalio Lorenzo els Campionats d'Espanya Open Màster d'Estiu. La participació, malgrat la llunyania, va ser bastant nombrosa, amb un total de 780 nedadors inscrits procedents de 101 clubs espanyols i diversos estrangers. En els hivernals de Pontevedra van competir 941 nedadors de 121 equips.

"8 (vuit) membres de l'equip màster del CNB

vam anar amb l'excusa de competir,

però realment era per passar uns dies tots junts."

Crònica del David Farràs

Enllaç recomanat: Magda Vives -Equip Màster C.N.Barcelona

El dijous 17, la primera part de l’expedició del club va agafar l’avió amb direcció a l’aeroport de los Rodeos. Tot just arribar a Tenerife, vam agafar la furgoneta per fer tots els desplaçaments i a buscar l’hotel. Un cop trobat l’hotel i reservades les habitacions, vam anar a agafar forces que venien 3 dies de dura competició. Per la tarda, a recollir a un altre membre de l'equip que arribava llavors, i després a Santa Cruz a buscar la piscina.

En trobar la piscina, la primera impressió va ser decepcionant. Feia fred i molt d’aire, i la piscina es veia molt antiga. Amb la moral baixa vam agafar la documentació dels campionats i carretera cap el Puerto per sopar i dormir.

Divendres, l’Àfrica, Josep, Paco i en David, vam esmorzar i cap a la piscina. La Verònica, la Montserrat i en Xavier Fàbrega es van quedar a l’hotel per anar a buscar les dues membres de l’equip que faltaven, la Clàudia i la Loli.

Un cop a la piscina, l’Àfrica va trencar el gel. Va fer els 800 metres molt bé, amb un sprint final digne de crack. Això sí, podria haver fet menys temps, perquè mentre ella estava xerrant amb la del costat, la noia que ella havia guanyat a l’sprint estava esbufegant, i un detallet: era la campiona d’Espanya.
Després de l’Àfrica el torn del David, com sempre si s’ha de baixar de temps es baixa bé. Baixar un segon no val la pena així que baixar 50 segons sí que val la pena.
A continuació torn del Josep, amb molt bona actuació.

Per la tarda, temps de 50 papallona de la Vero, Paco i Xavi, i dels 200 braça del Paco.
Un cop va acabar el Paco cap a l’hotel, i a sopar pel Puerto.
De la jornada vespertina destaquem la medalla d’argent d’en Paco en els 50 papallona i de la medalla d’or en els 200 braça.

Dissabte, torn del 200 estils de la Vero i del David, fent la feina correctament. Després els 200 lliures de l’Àfrica, on va sortir banyada d’argent.
Torn del Xavi i els 100 esquena, guanyant la medalla d’argent. Després la Montse, i Paco 50 braça, guanyant l’or i l’argent respectivament.
A continuació torn de Clàudia i Josep 100 papallona, amb medalla d’or per la Clàudia i molt bon temps d’en Josep. Finalment Clàudia i en David en els 400 estils. D’aquesta prova destaco que es va viure les dos cares de la natació, la satisfacció per la medalla d’or de la Clàudia i la desqualificació del David, per motius encara desconeguts.
Després visita a la Laguna i visita a un Parador per fer fotos del Teide, del mar de núvols, ...
Per la nit sopar a l’hotel i celebració de les primeres medalles del grup.

Diumenge, hora dels 50 esquena del Xavi, guanyant l’argent. A continuació els 200 de la Clàudia, banyant-se en or per tercera vegada, i del Josep, baixant uns quants segons de la marca anterior.
Després, hora del 100 braça de la Montse i el Paco, on la Montse va batre el rècord d’Espanya de la seva categoria, i els dos van guanyar la medalla d’or.
I per acabar els 50 lliures de la Vero.

Un cop la Vero va acabar, vam preguntar per un restaurant i ens van recomanar el Nervioso. Després d’un hora i mitja voltant, el vam trobar i com no podia ser d’un altre forma estava tancat. O sigui que buscant, buscant, vam trobar el Restaurant Bodegón Campestre, QUIN DINAR!!! QUINA MANERA DE MENJAR!!! QUÉ BO!!! O sigui, que la tornada cap a l’aeroport per deixar a la Montse i a l’Àfrica va ser molt curta per alguns.

Tornada al Puerto, sopar de germanor dels que ens quedàvem, i després a descobrir la nit del Puerto. Com era diumenge hi havia poc ambient, però va haver-hi prou per sentir una gran frase que ha quedat per a la posteritat, sobre tot després d’un parell de mojitos.

Dilluns, un cop esmorzats, vam agafar la furgoneta i a donar la volta a l’illa. Excursió marcada pels kilòmetres que vam fer, la pujadeta per una carretera molt estreta, la baixada temerària, tot això per acabar a una platja de terra volcànica. De la platja qué dir, que la sorra cremava molt, impossible estar sense sabatilles. Arribar a l’aigua era una odissea!!!

Un cop torrats, a dinar. Després de dinar, carretera fins a trobar un far que no sé com es deia. A continuació a buscar balenes, però com ens vam passar, ens vam aturar a la Candelaria a fer una visita. Un cop vist el poble, carretera i manta cap al Puerto.

Per la nit sopar i a dormir que el TEIDE ENS ESPERAVA!!!

Dimarts, esmorzar a les 9. De 9:30 a 12, compra de souvenirs i objectes varis.
A la una ens vam acomiadar del Paco i carretera cap el Teide. Pocs minuts abans de les 14 hores estàvem a peu del camí que duia al Refugi Altavista. En Josep i el Xavi van portar la furgo al pàrquing del telefèric. Uns nois els van retornar i van arribar les primeres males notícies, el telefèric no anava! Glups!!! Alhora que menjàvem barretes i fruits secs, vam decidir pujar al refugi i al dia següent en lloc de pujar al cim vàrem baixar. De manera que a les 14:30 aprox. començava l’ascensió. La primera part fins la Montanya Blanca cap problema, solament que era molt llarga. En un parell d’hores estàvem al cim de la Montanya Blanca. Moment d’agafar forces i sentir les primeres queixes de cansament. Llavors va tocar pujar cap al Refugi.
El terreny es va tornar més difícil, encara que el Josep diu que no era per tant. És clar, ell portava bastons i puja a la muntanya molt sovint. En una hora i mitja ens vam plantar al refugi. Com era de dia, i alguns ens veiem amb cor, vam decidir de pujar al cim. Això sí, primer preguntant a l’encarregat del refugi si aniria el telefèric el dimecres i quan es trigava cap el cim. Ens va dir que la previsió era tres dies tancat i que la pujada era hora i mitja més. Així que la Clàudia, el Xavi, el Josep i jo vam decidir pujar. La Vero i la Loli es van quedar al refugi degut a problemes físics.

La pujada al cim es va fer dura pel terreny i la suposada manca d’oxigen. A les 19:40 el Josep i el David vam ser els primer en fer cim!!! 5 minuts més tard la Clàudia i el Xavi. Del cim remarquem les vistes impressionants i l’olor a sofre. Al cap de 10 minuts a baixar cap el refugi, fent una aturada en un mirador per gaudir de la posta de sol. Cap a les 21:30 estàvem al refugi. Vam arribar just a temps, ja que res més vam encendre el llum -que no portàvem i vam haver de comprar- 10 minutets. En arribar al refugi sopar, treure’ns les botes i a dormir. A les 5 del matí diana. Esmorzar, agafar els llums, i Teide cap a baix, que si no perdíem l’avió.
A les 8:20 aprox. vam arribar al pàrquing. El Xavi i el Josep van anar a buscar la furgo, ens van venir a buscar i a recollir al Paco a l’hotel.
Tot estava cronometrat, però el senyor que ens va fer els entrepans per esmorzar al costat de l’hotel es va endarrerir 10 minuts. Per sort això no va impedir arribar a temps per agafar l’avió.

Resumint: 7 dies intensos i inoblidables, on es van barrejar 3 dies de competició, amb 4 dies de vacances per relaxar-nos dels 11 mesos d’intensos entrenaments que hem dut a terme per preparar els diferents campionats celebrats durant l’any.