Un futur esplendorós? Per al CNB, o per a uns quants en particular?

Mireia Belmonte fitxa pel CN Sabadell

La nedadora Mireia Belmonte, campiona d'Europa de 200 metres estils i bronze en la prova de 400 estils, ha fitxat pel CN Sabadell, després de deixar el seu club, el CN l'Hospitalet, perquè l'entitat no ha pogut fer front a la fitxa de la nedadora.

Belmonte, actualment a Gènova en una concentració de la selecció espanyola, ha estat representada pel seu pare, el qual ha tancat el fitxatge amb l'entitat catalana.

La nedadora, que estarà lligada per dues temporades amb el CN Sabadell, serà presentada oficialment dimarts que ve a la seu del club vallesà.

L'actual campiona d'Europa havia estat negociant amb altres clubs de Catalunya, Madrid i Canàries, abans d'arribar a un acord amb l'entitat sabadellenca.

Clica per veure l'article original

 

Érika Villaécija i Mireia Belmonte deixen el CN L'Hospitalet per raons econòmiques

Per David Caraltó (21-11-08)

La natació és un esport fortament arrelat a Catalunya i els seus nedadors sempre han sigut referència a l'Estat. En el passat, actualment i tot fa pensar que també en el futur. Això sí, la societat d'ara no és la de fa uns anys i cal adaptar-se a unes noves circumstàncies, cosa no sempre fàcil. En aquesta conjuntura, en els últims temps en més d'una ocasió s'ha parlat de crisi, com després dels passats Jocs Olímpics, tot i que els principals implicats no volen caure en el pessimisme. Tot i així, la confirmació ahir que dos noms destacats com els d'Érika Villaécija i Mireia Belmonte deixaven el CN L'Hospitalet per raons econòmiques afegeix llenya al foc.

"És possible que molta gent que desconeix la realitat de la natació mundial tingués unes falses esperances per als Jocs de Pequín, en part pels bons resultats de l'Europeu d'Eindhoven, però la veritat és que el paper que es va fer no és gaire diferent al d'anteriors cites olímpiques", explica Lluís Bestit, president de la Federació Catalana de Natació (FCN) els últims 14 anys i que demà pot substituir Juan Gerardo Konick al capdavant de l'Espanyola. "Als nostres nedadors no els podem demanar fer un rècord mundial als Jocs, perquè això és impossible, però sí que estiguin al seu millor nivell", afegeix.

"A Catalunya tenim uns clubs que estan treballant molt bé la natació, des de la base fins a l'excel·lència, i que a més, per experiència, són punters a l'Estat -continua Bestit-. I aquest vincle entre el nedador i el club no es pot perdre. Ara bé, si fins ara la política era la de concentrar els millors nedadors en uns centres d'alt rendiment, potser ha arribat el moment de canviar-la una mica per tal que aquests, tot i continuar anant periòdicament als centres de tecnificació, no es deslliguin dels seus clubs i entrenadors. En definitiva, que aquests centres d'alt rendiment siguin oberts i no tancats".

Combinar socis i elit

El cert és que els últims anys no han sigut fàcils per a molts clubs, que han vist com l'oferta esportiva de grups privats anava en augment i això incidia directament en la seva economia. Davant d'això, i per analitzar el problema i buscar-hi solucions, fa un parell d'anys la FCN va tirar endavant el pla estratègic de la natació catalana (PENC). El que és clar és que si la natació d'alt nivell no s'entén sense els clubs, aquests no poden sobreviure sense els socis.

"El gran espònsor del club són els socis, sense ells no hi hauria natació de competició i per això cal respectar-los al màxim", explica Albert Tubella, director tècnic del CN Sabadell. "El que cal és buscar l'equilibri entre activitat social i esportiva -afegeix-, perquè, d'altra banda, estic segur que els socis entenen perfectament que l'esport ha de formar part de la formació integral dels nostres joves".

Per Tubella, els clubs catalans continuen sent capdavanters a l'Estat, si bé ara no hi ha tanta diferència com abans. "Comunitats com Andalusia, Madrid o Castella i Lleó estan fent grans inversions per apropar-se al nivell de Catalunya, però penso que en el futur seguirem sent el referent, tant per tradició com per experiència i nivell de les instal·lacions", diu. Sobre això, Eugeni Ballarín, director tècnic del CN L'Hospitalet, tampoc no té cap dubte: "Tenint en compte les seves dimensions, Catalunya deu ser un dels llocs del món amb més piscines de 50 metres".

Tots dos tècnics confien en la categoria dels nedadors de casa nostra i no creuen que hi hagi una gran diferència amb els d'altres països. "Jo distingiria entre equip i individu -diu Ballarín-. En el primer cas sí que estem clarament per sota de les grans potències, però a nivell individual tenim gent que pot estar competint a l'elit". Per la seva banda, Tubella apunta que "a la natació mundial cada cop hi ha més competència i guanyar una medalla olímpica és només a l'abast d'alguns privilegiats". "Sigui com sigui -segueix-, cal ser optimistes perquè la natació catalana ja té nivell europeu i també podria tenir-ne de mundial".

El sacrifici, a la baixa

El gran problema que veu el tècnic de l'entitat vallesana, i que també apunta Jordi Murio, actual encarregat de la Residència Blume de Madrid, és més genèric. "Crec que si la tasca dels clubs és cada cop més complicada és per tot un procés que té molt a veure amb la societat actual, on la cultura de l'esforç s'ha perdut una mica", diu el primer. I el segon completa: "El més preocupant és que cada cop hi ha menys clubs que treballin l'alt rendiment. Això és tant perquè han hagut d'introduir modalitats noves, com l'aiguagim o d'altres, com pel fet que ni joves ni pares no estan tan disposats com abans a fer el sacrifici que vol la natació".

Per Murio, exentrenador de la FCN i de la badalonina Belmonte, el nivell de la natació catalana, que "continua ocupant ben bé el 50 per cent de l'equip estatal", és bo, tenint en compte que "la competència a Europa ha pujat molt, amb països com per exemple Polònia, que fa deu anys estava clarament darrere nostre i ara és una potència". Però també té el seu taló d'Aquil·les: "Hi ha talents amb possibilitats a nivell júnior, però ens costa fer el següent pas, el de transferir el potencial a la categoria absoluta".

Una de les nedadores que sí que ha arribat a l'elit, l'esmentada Villaécija, admet el problema de falta d'entrega que es pot viure actualment, recordant els seus inicis. "Quan tenia 13 o 14 anys m'aixecava a les sis del matí per anar a entrenar-me i ara sovint sents algú que comença dient: «Bé, per un dia que no hi vagi no passa res»", explica. Això sí, la de l'Hospitalet també creu que és clau "potenciar la gent que puja, donant-los totes les facilitats possibles". "Per exemple -afegeix-, estaria bé que els clubs establissin acords amb les escoles per tal que els nens que estudien i s'entrenen no anessin, de vegades, tan forçats".

Cuidar les estrelles

Pel que fa a les complicacions amb què es poden trobar els nedadors catalans a l'hora d'entrenar-se, no és qüestió que afecti només la base, sinó també l'elit, com va apuntar un altre dels noms destacats, el sabadellenc Aschwin Wildeboer, durant els Jocs.

"Els clubs catalans no fan només una funció esportiva, sinó també social, i de vegades la societat no entén per què ha de cedir part de la instal·lació per la qual paga a uns esportistes que sovint no coneix", subratlla Bestit. "Jo entenc la preocupació de l'Aschwin en un doble sentit -continua-. El dels problemes que es pot trobar a l'hora d'entrenar i el de l'ambició sana de treballar al costat d'una gent de gran categoria que li permeti fer un salt endavant. I en aquest sentit, crec que se li ha de donar tot el suport possible".

Clica per veure l'article original

 

Venç les teves pors - Atreveix-te - Canvia

El CN L'Hospitalet, com el CNB, econòmicament deprimit

Belmonte y Villaécija, sin equipo

EFE (20-11-2008)

Las dos mejores nadadoras españolas han abandonado el CN L'Hospitalet por sus problemas económicos. Ambas se encuentran negociando con otros clubes.

Las nadadoras Mireia Belmonte, campeona de Europa de 200 metros estilos, y Erika Villaécija, subcampeona continental en 800 y 1500 libres, abandonan el CN L'Hospitalet debido a que la entidad no puede hacer frente a las fichas de ambas nadadoras.

Ambas nadadoras se encuentran negociando ahora con otros clubes catalanes para continuar con su preparación. Belmonte, que tenía un principio de acuerdo con el CN Metropole de Las Palmas de Gran Canaria, finalmente no ha concretado su fichaje por esta entidad.

Tanto Belmonte como Villaécija continuarán entrenando con sus respectivos técnicos, Carles Subirana y Joan Fortuny, en el Centro de Alto Rendiemiento (CAR) de Sant Cugat del Vallès.

Clica per veure l'article original

La fi de l'hegemonia waterpolística del CNB

Tal día como hoy, el 20 de noviembre de 1969, el CN Atlètic-Barceloneta acabó con la histórica hegemonía del CN Barcelona y derrotó por primera vez al club decano del waterpolo español, rompiendo medio siglo de hegemonía waterpolística del CN Barcelona.

Según las referencias históricas, el primer Campeonato de España de Waterpolo “oficial” se disputó el 1912 y como que entonces no existía ningún otro club organizado, el ganador de este primer concurso fue uno de los diversos equipos que tenía el Club Natació Barcelona.

Desde entonces, el dominio del Club “decano” en esta especialidad había sido avasallador porque el hecho de disponer de piscina cubierta y de entrenadores competentes le daba una gran ventaja sobre los demás clubes. A lo máximo que éstos habían llegado era al empate (lo había conseguido el CN Sabadell el año 1963 cuando ya hacía tres que disfrutaba de piscina cubierta).

Pero el Sabadell no parecía demasiado interesado en el waterpolo. Al menos así lo demostraba contratando entrenadores expertos en natación. Por lo tanto hubo que esperar el turno del Barceloneta o del Montjuïc, con sus piscinas cubiertas inauguradas en 1968 y 1966, respectivamente, que sí estaban dispuestos a desarrollar a fondo la especialidad.

En efecto, el día 20 de noviembre de 1969 se consumaba la rotura –que no el fin, porque el CNB ha seguido dando pruebas de su potencial waterpolístico– de una hegemonía que había durado 57 años, cuando el Club Natació Barceloneta logró vencerlo en el Campeonatos de Cataluña de dicho año.

Al siguiente (1970) el CN Barceloneta confirmaría su superioridad venciéndole de nuevo, dos veces, para proclamarse novísimo Campeón de la todavía joven Liga Nacional de Waterpolo.

En la foto el equipo del Club Natació Barceloneta, verdugo del CN Barcelona en la primera derrota sufrida por éste después de 57 años de hegemonía estatal. De izquierda a derecha, de pie: Polichón Ibern (entrenador), Eduard Arruga, Joan Fortuny, Josep Lluís Méndez, Antoni Culebras y Vicent Monsonís. Agachados: Pere Espinosa, Sito Cánovas, Genaro Bosque, Josep Ruiz Orlan y Lolo Ibern.

Font: Real Federación Espanyola de Natació

La (increïble) veritat del president

¿Quiénes son las europeas más deportistas?

Una alemana, una francesa y una española 

se encuentran en el gimnasio...

Por ANA SERRANO (SOITU.ES)

La alemana pedalea, la francesa nada y la española prefiere el aerobic y las clases de gimnasia. Por mucho que pertenezcamos a una Europa común, la idiosincrasía de cada nacionalidad se nota hasta en el deporte con el que nos machacamos.

Parece el comienzo de alguno de esos chistes de toda la vida, que hoy pueden resultar xenófobos, misóginos u ofensivos casi para cualquier colectivo pero nada más lejos de la realidad. Es curioso como, analizando las preferencias de las europeas a la hora de hacer deporte, emerge la personalidad tan enraizada de cada país.

Un estudio realizado por Nike Women sobre los hábitos deportivos de las féminas comunitarias revela datos curiosos. Parece mentira pero a pesar de que compartimos moneda, espacio aéreo y Parlamento, una alemana no se machaca en el gimnasio igual que una española. Lo que sí tenemos en común es que hacemos ejercicio para sentirnos mejor, ya que aumenta el orgullo y la autoestima.

Las 10.000 mujeres, de entre 16 y 30 años originarias de 9 ciudades europeas que han participado en este estudio sobre sus hábitos deportivos tienen claros los motivos que las animan a enfundarse en ropa cómoda y a liberar endorfinas. ¿Cuál es la conclusión más inmediata que se ha obtenido? Que las mujeres que practican deporte se sienten mejor, tienen una autoestima más alta y que lo hacen sobre todo por motivos saludables.

¿Quiénes son las europeas más deportistas? Sin lugar a dudas, las alemanas ya que un 67% de las encuestadas de esta nacionalidad afirma practicar ejercicio de manera habitual. Las españolas un nada desdeñable 49%, superadas por las francesas (51%) e italianas (52%), mientras que las turcas apenas alcanzan el 41%. Here they are! ¿De dónde viene eso de que las chicas no se mueven? Lo más sorprendente son las sensaciones que les produce el hacer ejercicio: un 41% de ellas se siente como si pudiera conquistar el mundo, un 77% tiene más confianza en sí mismas, un 77% se sienten triunfadoras y el 68% cree que este hecho afecta al éxito que puedan tener en su carrera profesional. En definitiva, una excelente terapia que puede ahorrar mucho dinero en libros de autoayuda.

Claro que a la hora de sudar la camiseta existe menos unanimidad. Pues, aunque algunos puedan pensar que la respuesta iba a ser la gimnasia pasiva, los deportes preferidos son el aeróbic (un 67%), el fitness (un 35%) y la natación (un 31%). De manera que, después de conocer estos datos, todos aquellos que afirman que el deporte femenino por excelencia es comprar zapatos, ya pueden irse a correr.

Y eso que el running es el deporte que cuenta con menos adeptas. Las francesas se decantan por la natación. A nadie pasa por alto que quienes se tiran a la piscina logran un cuerpo armónico, más equilibrado que el que procura un deporte tan intenso como el ciclismo. Justo el que prefieren las alemanas para quemar calorías. Las italianas, las inglesas, las rusas, las suecas y las españolas coinciden en gustos: las clásicas clases de gimnasia y el aerobic.

Los datos más curiosos llegan cuando las mujeres que practican deporte afirman que no sólo se sienten más contentas sino también más atractivas y sexys. Seguro que esto también influye en el hecho de que un 12% de ellas hayan conocido a su anterior pareja gracias al deporte, algo sorprendente ya que sucede entre sudor, máquinas y, porqué no, lágrimas. A pesar de que no es infrecuente ligar en el gimnasio, algunas de las rusas e inglesas encuestadas declararon tener algo de miedo a perder su feminidad debido al deporte. Las turcas, italianas y rusas temen desarrollar demasiado músculo, e incluso muchas inglesas aseguran que no hacen deporte porque les hace sudar en exceso.

La mitad de las encuestadas prefiere aumentar su confianza jadeando en el gimnasio antes que comprando maquillaje o ropa. ¡Absolutamente inaudito! ¿Qué opinará El Corte Inglés al respecto? ¿Se pondrá a clausurar gimnasios femeninos para evitar pérdidas económicas?

Fuente: soitu.es

Derrama sí, derrama no: tu decidiràs

Hotel Vela: primera línea d'especulació

El Maremàgnum va ser un avís. El paisatge barceloní que viu estressat pels grans edificis suposadament prestigiosos comptarà amb una nova tensió l’estiu del 2009. L’Hotel Vela, a 20m de la platja, regalarà als barcelonins tota mena de complicacions. I també al litoral, víctima d’una nova agressió

GEMMA AGUILERA

La campanya institucional de l’Ajuntament de Barcelona Visc(a) Barcelona, en què diversos veïns reals descriuen una ciutat de somni amb bars de patates braves i serveis socials i culturals per a tots, podria haver inclòs un veí de la Barceloneta afirmant que “Visc (a) les platges sense xiringuitos i amb hotels de luxe”.

L’Hotel Vela, un enorme bloc de maons de luxe dissenyat per Ricard Bofill, s’enlairarà a 88 metres sobre un espigó a només 20 metres del mar. Complementat per una zona comercial, aparcaments i un edifici d’oficines, el complex s’inaugurarà previsiblement l’estiu del 2009, però la polèmica ja estava servida des del moment en què es va presentar el projecte inicial. El fet que amb aquesta construcció es guanyin 9 hectàrees de passeig públic no compensa ni de bon tros l’agressió al paisatge i al barri que, a parer dels veïns de la Barceloneta i de molts experts, suposa quest projecte privat.

Vida de barri afectada

“L’hotel de luxe és la viva imatge del capitalisme en estat pur que ho arrossega tot al seu pas. Aquest complex revaloritza turísticament la zona, però el turisme de la Barceloneta és desordenat i invasiu amb el vist-i-plau de l’Ajuntament”, denuncia l’Emília Llorca, presidenta de l’Associació de Veïns L’ Òstia. Els veïns ja saben com és l’estiu al barri: “molts aprofiten aquesta època per duplicar els preus de cara al turista, però els que hi vivim tot l’any en paguem les conseqüències. Quan s’inauguri l’Hotel Vela la nostra qualitat de vida seguirà reculant, com ja ho ha fet per culpa dels apartaments turístics”. El veïnat també tem que l’Avinguda de Joan de Borbó quedi totalment col·lapsat quan a la circulació avui ja molt densa s’hi afegeixin els clients de l’Hotel, alhora que lamenta que la imatge del barri quedi més malmesa per dissenys “horribles” que posen més barreres al curs natural de la costa barcelonina. Aquesta construcció s’ubica a la gran esplanada guanyada entre el final de la platja de la Barceloneta i la nova bocana del port.

    
La Favb també s’oposa al projecte, i afegeix un nou argument. “Aquests espais dedicats a l’oci acaben generant molts problemes de seguretat, en tenim exemples amb el Maremàgnum, el Port Olímpic o l’Heron City. Problemes que s’intenten resoldre amb una seguretat privada que no sempre respecta els drets de les persones. A més a més, aquests conflictes sovint tenen conseqüències en l’entorn immediat”, adverteix l’Eva Fernández, presidenta de la Favb. Als veïns de la Barceloneta tampoc no els ha convençut la tesi de l’Ajuntament per justificar la concessió del permís per edificar a 20 metres de la costa. “Es defensen dient que l’Hotel generarà molts llocs de treball per al barri, però per si no ho recorden, som un barri molt envellit i de gent de tota la vida, pescadors, botiguers etc. De debò que ens donaran feina?”, ironitza l’Emília Llorca, que lamenta que el consistori no hagi valorat les conseqüències d’aquest projecte per a un barri que ja suporta prou el pes del turisme desordenat i en ocasions poc respectuós.

Qüestionament legal

L’Hotel Vela, oficialment W Hotel, es va començar a construir el juny del 2007 i serà una realitat d’aquí a poc més d’un any. Però no tindrà massa a veure amb el plantejament oficial de l’arquitecte. El 2001 es va posar sobre la taula un projecte que provocava un impacte fora de mesura sobre la façana litoral de la ciutat amb una alçada de 160 metres. Set anys després, havent rebaixat l’altura a la meitat i situant el complex a 20m de la platja, el projecte va tirar endavant sota la direcció de l’Autoritat Portuària de Barcelona, que va adjudicar la construcció –la inversió prevista és de 180 milions d’euros- i respon l’explotació del complex a una unió temporal de quatre empreses.

 La Barceloneta, sense xiringuitos però amb l'hotel de luxe

Però són molts els qui qüestionen que aquest projecte realment compleixi la filosofia de la Llei de Costes i sospiten que s’han passat per alt alguns aspectes legals per tal de permetre’n la construcció. Experts i veïns afectats coincideixen a denunciar que aquest gran hotel dins del mar contamina el paisatge i modificarà les onades, a banda que ja ha destruït l’escullera, que era un dels passeigs més tradicionals de la ciutat.

Una bona rectificació Ni discoteques ni espais d’oci nocturn de cap mena, només oficines i serveis per als treballadors del complex hoteler i dels edificis d’oficines. El projecte de Ricard Bofill ja no serà apte per al públic enamorat d’ofertes com el Maremàgnum o el Port Olímpic, tot i que en els primers plans especials es preveien fins a 4.500 m² de sostre per a “usos recreatius i culturals”. Així ho asseguren fonts del consorci encarregat de la construcció, que arapreveu un total de tres edificis al marge de l’Hotel, dos dels quals de quatre plantes d’alçada, i el tercer de nou pisos. Es destinaran aproximadament 1.500 m² a serveis de restauració, oficines bancàries, copisteries i alguns bars.

Horacio Capel, geògraf de la Universitat de Barcelona, recorda que la Llei de costes està feta per assegurar el domini públic de l’espai litoral, que “a Barcelona es va utilitzar aquesta eina legal per destruir tots els xiringuitos de platja, amb l’argument que no garantia el pas de la gent i que creava una situació de precarietat del paisatge”. És per això que Capel es pregunta com és possible que ara, sota l’empara d’aquesta llei, es permeti construir aquest hotel a primera línia de costa: “És una privatització de l’espai públic, em sorprèn que tingui autorització. És un hotel privat en la primera línia de platja que, al marge dels permisos que pugui tenir, comportarà una agressió al paisatge barceloní i a la seva platja. Em pregunto si realment això és el que es vol per a la ciutat”. A parer d’aquest expert, la concessió per a l’edificació del complex hoteler i d’oci “representa una transgressió de la Llei de costes en la qual no s’ha mesurat l’impacte mediambiental del projecte”.

    
Tot i que ja no hi ha marxa enrere, cada dia les grues enlairen una mica més l’edifici, els veïns de la Barceloneta que estan en contra de l’Hotel adverteixen que no es quedaran de braços creuats.

Font: Carrer 107 (juliol 2008) pàgs. 5-6

Esperança Cavero, ens alegrem molt per tu

Avui obre un nou Metropolitan, 

el quart a Barcelona, 

desafiant la crisi i la recessió

Serà sens dubte, per les informacions que ens han arribat, el millor de la cadena a Barcelona i un dels millors centres esportius de la ciutat.

Coneixent la professionalitat i els competitius preus d'aquests centres esportius ben segur que en els propers mesos ens esgarraparan socis del CNB que viuen pels voltants, o que poden arribar més fàcilment gràcies a les excel·lents comunicacions de la zona.

 Clica per engrandir

Fa setmanes que es va fer la selecció dels entrenadors de fitness i activitats. Aquell soci o sòcia del CNB que s'apunti en aquest club es retrobarà amb una monitora de fitness que va treballar en el CNB, en activitats dirigides en sales i piscina. L'Esperança Cavero encara es recordada i enyorada per un bon grapat de socis i sòcies que valoravan la seva excel·lent professionalitat i dedicació.

Malauradament en el CNB ni saben ni volen retenir els bons professionals que de tant en tant contracten. I tot això malgrat la manifesta satisfacció dels socis i sòcies en vers de la magnífica feina d'aquests monitors i entrenadors, com va ser el cas d'una altra excel·lent professional, la Rosa Domínguez. Però en aquests temes sempre prevaleix la decissió de la Meritxell Moncunill, amb sou i despatx al Club i germana del vicepresident que viu a Alacant. I que té tota la confiança del gerent  Marc Blanquer. Faltaria plus, n'estem parlant de la "germaníssima"!

Bé doncs, vull felicitar i desitjar-li molta sort a la ex-monitora del CNB Esperança Cavero. Ens va comentar que al menys en el Club Metropolitan Sagrada Família tindrà un contracte de treball. No haurà d'anar reclamant aquest contracte infructuosament durant mesos i mesos per la seva feina en activitats dirigides fóra de la piscina, i cobrarà puntualment la totalitat del sou, sense deixar-li quantitats pendents d'un mes a l'altre, per segons li deien, la delicada situació econòmica del CNB. Tot això i més és el que ens ha confessat, i així ho explico en aquest bloc.

Per cert, Meritxell Moncunill, dir-te que desprès d'unes exhaustives proves d'accés, superant a molts altres candidats i candidates, l'Espe ha aconseguit el treball a raó de 2.800 euros bruts al mes, amb 14 pagaments anuals. Ah! i per 40 hores setmanals de feina. Realment ha tingut molta sort sortint del CNB ... gràcies a tu.

Cal que comencem a denunciar alguns fets tal com han estat en un passat molt recent. La qüestió és si potser es continuen fent.

"Sortireu amb la cua entre cames", - delegat Fusté 'dixit'

Alta tensió en la secció de petanca

Ahir diumenge al matí, al vestidor, vaig haver de sentir per part del delegat de petanca Sr. Miquel Fusté que ja ens cansarem aquests que demanem una millor gestió de la Junta del president Millans i que sortirem amb la cua entre cames a la propera assemblea.

El Sr. Fusté es pensa que pot aixoplugar-se sota el paraigua del president Millans. Deixem que ho segueixi pensant. Millor que no s'assabenti de l'estat d'aquest paraigua.

I de moment, mentre m'ho passi bé, i ja fa sis mesos que m'ho estic passant "pipa", el bloc seguirà. Al menys fins a la propera assemblea. El dubte és si vostè, Sr. Fusté, aguantarà com a delegat de petanca fins llavors. Tant de bo, perquè haurà de respondre directament al Sr. Carrasco. En tot cas aquest bloc no és un "bluff" producte "dels quatre gats de sempre", com va dir amb la prepotència habitual el vice-president econòmic Sr. Pere Meseguer.

Sr. Fusté, la denúncia feta pel soci Sr. Joan Carrasco és, cregui'm, una anècdota. Significativa del desgavell del Club, però davant de l'immens pressupost que disposa la Junta per gestionar el Club, 5.088 euros és "la xocolata del lloro". Hi ha temes al voltant de l'actual gestió del Club molt més importants i sagnants, i sobre els que ja estem treballant.

Si vostè té la consciència tranquil·la, doncs enhorabona. Encara que hi ha una dita que diu que "qui calla, otorga". Però tingui per segur que tard o d'hora seran revisades minuciosament les despeses de la seva secció, així com de les altres seccions esportives -i no esportives- del Club. Com a socis tenim tot el dret, que farem valer, segons una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que està per sobre de qualsevol disposició en sentit contrari que marqui l'actual Junta o els estatuts del Club.

Amic Jordi Gimeno, saps que t'aprecio molt. Però això no treu que t'hagi de fer una petita estrebada d'orelles.

El bloc és una eina que està a disposició de qualsevol soci o sòcia per dir el que vulgui al respecte del Club i de la gestió del mateix. Tant si és per criticar-la o per elogiar-la. L'única censura que apliquem és la que marca l'insult, que no tolerem. Aplaudim la creativitat, la ironia i fins i tot el sarcasme. I ens reservem el dret de publicar qualsevol comentari o carta rebuda, en funció de si és anònima o va signada.

Jo solament sóc el missatger. No em vulguis matar, metafòricament parlant. Si no estàs d'acord amb la denúncia del Sr. Juan Carrasco, no em demanis que ignori i esborri la seva denúncia. Contacta amb el soci Carrasco i expressa-li el teu rebuig, o escriu-li una carta de resposta que molt gustosament inclouré en el bloc. Però sobretot et pregaria que respectessis les opinions que no coincideixen amb les teves.

Benvolgut Didac Pastor, saps perfectament que et tinc molt de carinyo. Però també t'haig de cridar, juganerament, l'atenció.

No tens ni idea de qui hi ha al darrera d'aquesta iniciativa. I no val anar afirmant categòricament que tal o qual hi és al darrera, a la manera de "si l'encerto l'adivino". El Sr. Lluís Moyà ni ha estat, ni està, ni estarà. Des un principi, tant per decisió seva com meva.

Però actituds com la teva són l'antesala dels rumors. I ja saps que la rumorologia és l'esport predilecte de molts socis del Club. No aporta res de positiu escampar pel Club afirmacions sense cap fonament. Només crea confusió. Però és clar que potser és el que l'interessa a algú per desviar l'atenció.

Aquesta Junta Directiva porta massa temps donant "pals de cec".

Però encara queda algun soci, com l'estimat Sr. Jaume Janer, que confia en que puguin recuperar la visió. No seré pas jo qui li tregui la il·lusió.

El CN Barcelona gana con mucha superioridad a un Real Canoe sin opciones

No hubo partido en la pileta del Real Canoe Grupo Gallego, ya que el CN Barcelona pasó por encima de los locales sin dejar lugar a las dudas. Todo parecía indicar una vez iniciado el primer periodo que algo diferente podría pasar en el partido. El equipo de Toni Esteller se colocó rápido con un 0-2, al que respondió el conjunto madrileño con una diana y una muy buena defensa. Con este resultado empezó un segundo periodo en el que las cosas volverían a su lugar. Los cenebistas demostraron por qué le pueden hacer sombra al Atlètic Barceloneta y su juego fue un rodillo. Finalizó este segundo parcial con un concluyente 0-6. Los dos últimos periodos sirvieron para ratificar la absoluta superioridad del conjunto de Toni Esteller, que anotó diez goles más y tan sólo permitió que los madrileños certificaran un tanto. Con esta derrota el equipo de Félix Fernández sigue sin conocer la victoria, mientras que el CN Barcelona parece que sigue siendo el único que podrá seguir la estela del CN Atlètic Barceloneta.

DIVISIÓN DE HONOR MASCULINA

SEXTA JORNADA, 15/11/2008

REAL CANOE GRUPO GALLEGO 2 - CN BARCELONA 18

Real Canoe Grupo Gallego: Neno Kacic, Ignacio Martínez (1), Jorge Carpeño, Eridu Alcalá, Francisco Barrena, Carles Sanz, Borja del Castillo, Milos Zmukic (1), Milos Maric, Carlos Barrena, Borja Hernández y José Carlos Giersig.
Entrenador: Félix Fernández

CN Barcelona: Iñaki Aguilar, Richard Campbell (5), Balasz Sziranyi, Ricardo Perrone, Eric Marsal (5), Marc Hernández (1), Rhys Howden, Joel Esteller (3), Pere Estrany, Blai Mallarach (4), José Rodríguez y Daniel Sulla.
Entrenador: Toni Esteller

Parciales: 1-2 / 0-6 / 0-4 y 1-6

Árbitros: Siscu Sánchez y Jaume Sanfeliu

Via:  WPA - Waterpolo Asociación (15-11-08)