 |
David Moner, el president dinosaure de la UFEC
(Clica per a engrandir) |
Artur Mas té un greu problema en l’esport català. És diu David Moner, té 78 anys, forma part com a membre adherit de l’ala més estrema de la Fundació Catalunya Oberta, i vol seguir encapçalant la Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC) en les eleccions que se celebraran el pròxim 28 de juny i en les quals un total de 67 federacions esportives catalanes escolliran el seu president per als sis anys vinents. El gran dinosaure vol aferrar-se al càrrec fins al final dels seus dies. I vol fer-ho a costa de plantar cara als quatre homes que controlen les regnes de l’esport català: el president del Govern, Artur Mas; el senador de CiU Josep Maldonado; el secretari general de l’Esport, Ivan Tibau, i el director del Consell Català de l’Esport, Albert Marco. Són els qui per activa i per passiva han intentat desfer-se de Moner en els darrers mesos, fent-li veure que la seva època com a dirigent de l’esport català ha arribat al final.
Moner no encaixa en el nou perfil de dirigent esportiu jove i emprenedor que CiU està promovent, com és el cas d’Andreu Subies, de 40 anys, a la Federació Catalana de Futbol, o del mateix Ivan Tibau, de 38 anys, a la Secretaria General de l’Esport. Des del Govern tampoc no es vol que sigui Moner qui controli, amb tot l’enorme poder que se li atorga en temps de crisi, els més de 20 milions d’euros anuals que la UFEC té de pressupost. La idea de Mas i de Tibau és que la Secretaria General de l’Esport recuperi totes les funcions, com són el control de les federacions i de la promoció internacional de Catalunya, que en el seu dia es van traspassar a la UFEC i a la Plataforma pro Seleccions Catalanes. Però aquí han topat amb els contractes que tenen signats amb la UFEC fins al 2012 i amb un Moner que no vol perdre els importants privilegis que ha acumulat des que va accedir a la presidència de la UFEC l’any 1997.
Guerra oberta
La batalla dels darrers dies ha estat brutal. I, com en tota guerra, hi ha hagut dos protagonistes, dos vells enemics: David Moner i Josep Maldonado. Moner va admetre «falta de diàleg» amb el Govern en un acte amb periodistes celebrat el passat mes d'abril. Es va quedar curt. El que hi ha és una confrontacó oberta que ha arribat fins i tot a provocar tensions entre CDC i UDC. Maldonado no vol veure ni en pintura Moner a lUFEC. Així li ho han fet saber i fins i tot li han proposat un pacte en el qual se li demana que es presentés a les eleccions amb un delfí a qui deixar la presidència en menys de dos anys, quan complís els 80 anys. Moner passaria a ser llavors president d'honor de l'entitat. Però el dirigent, en una maniobra que posa en perill el futur de la institució, s'hi ha negat. «Yo sigo» és la resposta que ha donat Moner als emissaris enviats pel Govern català per fer-li veure que ja era hora de plegar.
I és que Moner s'ha enrocat. No vol afluixar la corda davant el seu enemic de tota la vida: Josep Maldonado. Una actitud que ha obert la capsa dels trons. Maldonado, amb el suport moral de Sandro Rosell, que tampoc no vol veure Moner des de la seva actuació com a president de la taula del vot de censura contra Joan Laporta del 2008, ha sondejat els presidents de federacions que estan vinculats a CiU per veure si donarien suport a un altre candidat. Moner, en assabentar-se'n, ha reaccionat tancant files i cobrant-se antics favors per assegurar-se, com a mínim, el suport de més de 50 federacions. Una xifra que li servirà per ser reelegit president de la UFEC.
I en quina situació queda l'esport català? Des del Govern tenen clar que Moner els ha desafiat i, tot i haver buscat el suport de Josep Antoni Duran i Lleida, des de l'entorn de CiU s'assegura que «pagarà per aquesta ofensa» al president de la Generalitat. I això no vol dir altra cosa que patir una retallada en les subvencions que acabarà ofegant la UFEC. Serà la Secretaria General de l'Esport la que assumeixi en el futur moltes de les funcions que fins ara són de la UFEC.
Al Govern ningu no es refia d'un Moner que tenia pactada la seva successió amb l'exsecretari general de la Vicepresidència, Rafel Niubò. Només així s'entén que el nou mòdul del Centre d'Alt Rendiment de Sant Cugat del Vallès fos traspassat a la UFEC dos dies abans de les eleccions al Parlament. Aquest va ser el darrer regal d'ERC a David Moner. Era Niubò la moneda de canvi d'aquest pacte? La resposta sembla afirmativa, una traició que Mas no està disposat a perdonar.
Clica per veure l'article original (11-06-2011)
Blavor, l'himne del CN Barcelona (any 1975)
Blavor, amb el baríton Marcos Redondo (any 1932)