www.moncenebista.blogspot.com                                                            www.moncenebista.blogspot.com

dissabte, 21 de juny de 2008

Centenari del waterpolo

EL CLUB NATACIÓ BARCELONA FUE SEDE DEL PRIMER ENCUENTRO EN 1908

España celebra el centenario del waterpolo, que nació en la Barceloneta

ACTOS CONMEMORATIVOS
Un partido en aguas del puerto será el acontecimiento estrella de una agenda repleta

Cien años muy bien llevados
Por Ramón Álvarez (La Vanguardia 14-01-2008)

A pesar de ser el primer partido que se jugaba y de que los jugadores no están todavía familiarizados con las finezas del juego, entusiasmó a la concurrencia". Lo más destacado: "Las zambullidas de algunos nadadores y los saltos de Poeschke - el primer portero del que se tiene noticia en España-, verdaderamente extraordinarios, que le merecieron nutridos aplausos". Así resumía una breve crónica de Mundo Deportivo el éxito del primer partido de waterpolo que se disputó en España. Fue el 12 de julio de 1908 en la playa de la Barceloneta, donde el Club Natació Barcelona, organizador del encuentro, fijó su primera sede.
La inexperiencia de los jugadores no minó su empeño, y el resultado (2-2) da fe de la competitividad de aquel choque, del que se conocen hasta las alineaciones de los equipos - blancos y azules-, formados por jugadores españoles, franceses, británicos, alemanes y suizos. Bernat Picornell, fundador e impulsor de la natación y el waterpolo españoles, ejerció, desde una barca, las funciones de árbitro. Tras el partido, quién mejor que él para escribir aquella primera crónica. Firmada, eso sí, con seudónimo.

Un siglo después de aquel primer hito, con un largo y exitoso recorrido, el waterpolo español celebra su primer centenario con un nutrido calendario de actividades deportivas. Aunque, más allá de la competición, el objetivo de la celebración pasa por unir a las generaciones de waterpolistas que aún pueden dar testimonio de sus experiencias, como quedó de manifiesto en la presentación del centenario.

"Estos actos deben servir para reconciliar a todos los que han hecho del waterpolo español un referente internacional. A los que estuvieron en Londres 1948 y aún nos cuentan sus batallitas, a los que estuvimos en Helsinki 1952 y aún llegamos a conocer a los pioneros de Amberes 1920 y a los que han estado en posteriores citas olímpicas sin llegar a conocer la victoria. Todos hemos sumado, aunque se olvidaran de nosotros cuando llegaron las medallas olímpicas y los mundiales", alegó el ex jugador y seleccionador español Juan Luis Abellán.

Un olvido que tratará de cubrir la edición de un documentado estudio sobre estos cien años a cargo de Joan Antoni Sierra, también ex waterpolista, ex seleccionador y autor de diversas obras sobre este deporte. Un libro que recoge desde las anécdotas de aquellos primeros partidos internacionales en los albores de la Gran Guerra, disputados en el puerto de Barcelona frente a marinos de barcos británicos o franceses, hasta el decisivo desembarco en Barcelona en los años 80 de los pupilos de la Escuela de Madrid, que ayudarían a conformar la legendaria generación de oro de Barcelona 1992 y Atlanta 1996. Sin olvidar a esas generaciones perdidas que hicieron del waterpolo español lo que es hoy en día.

Y Barcelona, como hace cien años, volverá a ser el centro del waterpolo. En julio, coincidiendo con el centenario, se jugará en aguas del puerto un partido conmemorativo. Justo entre las dos grandes citas deportivas del año, en las que la selección tendrá la ocasión de dar el brillo de los metales a esta fiesta de aniversario: el Europeo, que se disputará en Málaga, y los Juegos de Pekín.

divendres, 20 de juny de 2008

dijous, 19 de juny de 2008

La gavina

Preciosa Havanera que únicament la Marina Rossell
interpreta amb aquest sentiment.
En les nostres vides cada cançó va tenir el seu moment,
recordar-los és tornar a reviure'ls.



Oh, gavina voladora
que voltejes sobre el mar,
i al pas del vent mar enfora
vas voltant fins arribar
a la platja solejada,
platja de dolços records
on dia i nit hi fa estada
la nina dels meus amors.

Quan la vegis sola
prop la quieta onada,
don-li la besada
que li envio més fervent.
Digues-li que sento
dolça melangia,
i que en ella penso
en tot moment.

Oh, si igual que tu gavina
el mar pogués jo travessar,
fins arribar a la platja
on tan dolç és recordar,
i veure la imatge bruna,
en el seu bell despertar,
de la nina que entre somnis
és tan grat acariciar.

Quan la vegis sola
prop la quieta onada,
don-li la besada
que li envio més fervent.
Digues-li que sento
dolça melangia,
i que en ella penso
en tot moment.

dimecres, 18 de juny de 2008

Grup de Marxaires del CNB


Pics de la Dona i de Bacivers
5 de juliol de 2008


El Bacivers és per preparar-se pel Comapedrosa - Sortirem amb vehicles particulars - Per inscriure's cal que em truqueu i intentarem omplir els cotxes perquè surti millor de preu - No hi ha pressupost establert: serà a repartir la benzina amb el cotxe que aneu, i el restaurant doncs cadascú el seu.

Com podeu veure en la sortida del Comapedrosa tampoc hi ha pressupost, però s'ha de comptar amb la benzina, crec que 32 € per persona, el refugi (1/2 pensió), i el restaurant del diumenge que s'ha de determinar - Recordeu que cal portar el DNI per l'assegurança - Ens veiem a la muntanya!


Comapedrosa (Andorra) 2942 m
19 i 20 de juliol de 2008

dimarts, 17 de juny de 2008

"Mobbing" al CNB ?

Mobbing, o assetjament laboral, és l'acció d'una persona o grup de persones amb l'objectiu de destruir l'estabilitat psicològica d'un ésser humà, a través del descrèdit i la rumorología.
Pretenen hostigar, intimidar, o pertorbar fins a l'abandó del treball de la víctima. Es practica acorralant grupalmente de tal manera que la víctima "estigmatitzada" no pugui defensar-se, que no pugui parlar o que la seva paraula ja no tingui cap valor.

La indefensió de la víctima prové de la passivitat dels testimonis de la violència, que permeten la destrucció d'altre ésser humà de manera indignament covarda".
(Definició de Marina Parés. Setembre 2002)
©2002marinapares


Extractes de "mobbing" a la Wikipèdia

"El mobbing suele afectar a trabajadores perfectamente válidos y capaces, bien valorados y creativos. Muy frecuentemente se trata, paradójicamente, de los mejores de la organización."

"Las víctimas, pues, suelen ser personas con elevada ética, honradez y rectitud, así como con un alto sentido de la justicia ... Personas altamente capacitadas."

Ai Sebastià! Quins mals de caps!

Bústia del soci/ia

El club és de capital privat.
Les obres de la piscina han costat uns diners que el club va haver de demanar al banc.
Que jo sàpiga a Barcelona hi ha 4 piscines olímpiques. Això fa que n’hi hagi molta competència per explotar les instal·lacions.
Què passa? Segons tinc entès la piscina genera 100.000 euros al mes de manteniment, i això és insostenible.
L’única manera de deixar de pagar derrames és pactar amb l’Ajuntament i fer-nos un club municipal com el Barceloneta. No és que el club sigui un exemple de glamour com pot ésser el Polo, però al ser privat es manté una certa qualitat en el club.
A l’última reunió no hi va haver quòrum. Van anar quatre gats, com a totes. Si no voleu pagar derrames, tingueu en compte que el club s’omplirà de socis municipals, que no et preguntaran a quin pis vas i no t’aguantaran la porta. I a més a més potser que quan sortiu de la dutxa us trobeu que us han fotut fins a la camisa.
Ai Sebastià! Quins mals de caps! Tothom et saluda i quan t’has girat, et retraten ben retratat. Podríes muntar una discoteca tipus after a la piscina, de 23h a 5h, i segur que no hauries de demanar derrames. Ara amb l’hotel 'vela' segur que el club s’omple de nous socis i tot anirà bé... I tu Sebastià recorda aquesta màxima, “Facis el que facis, sempre et criticaran”.
BLAU ÉS EL MAR,
BLAU ÉS EL CEL,
BLAU ÉS EL NOSTRE PENSAMENT,
VERDA ÉS LA FULLA,
VERDA ÉS LA RAMA,
VERDS ELS 2 BILLETS DE LA DERRAMA.
Aspardelet

Benvolgut Sr. Aspardalet,
Sempre és una alegria que un rapsode engalani els mecanismes de comunicació.
Estareu d'acord amb mi que aquesta no és una situació de blanc o negre, de públic o privat. Ens varem fer socis d'una institució privada i que així segueixi.
D'altra banda, el seu amic Sebastià, ha fet mèrits destacats per rebre crítiques. I els que participem d'aquest moviment signem les nostres opinions, i no esperem a que ningú giri l'esquena. La insinuació d'una hipotètica reconversió pública del club, sona a amenaça "que vienen los bárbaros". I confon els objectius d'aquest col·lectiu, que tot sigui dit de passada, pretén esperonar la imaginació, la honestedat, el dinamisme i la transparència d'aquesta junta directiva.
A mi, com dieu, ja m'han robat la camisa. Però no ha estat un forà precisament.
La riquesa del llenguatge rau en el matis. Que no s'omplin les butxaques rere un fals compromís.
Rebeu una abraçada,
Xavier Rodés

Benvolgut Sr. Aspardalet,
Estic d'acord amb en Xavier Rodés, que no estem tractant una situació de club privat o club públic. Potser estem parlant d'una bona o d'una dolenta gestió económica i social.
Penso que en el moment que es crea un blog a l'abast de tots els socis ja no "estem esperant que ningú es giri per retratar-lo". Aquí pots expressar la teva opinió, mantenint tot el respecte.
Quant al tipus de soci, és cert que ja no és el mateix de fa uns anys, però si demanem que el club evolucioni, el soci que el forma també haurà d'evolucionar i anar mirant endavant i no cap enrera.
Ara ja hi ha socis que no t'aguanten la porta, que no saluden en entrar o sortir, però ara també hi ha serveis que ja estan saturats. Ara també ja hi ha activitats esportives que no es poden fer si no es paguen a part. No és això incrementar també la quota, i rebaixar els serveis oferts? Moltes vegades no cal estar tantes hores al club per veure quin és el funcionament del club. Cal fixar-se en com es fan les coses, què és el que es demana,...
El primer que hauria de fer el club potser seria mirar-se internament:
- Quin tipus de soci vé
- Quin tipus de soci es dóna de baixa
- Què l'interessa més fer al soci
I així moltíssimes més preguntes ...
Respecte al soci "municipal" que anomena, actualment ja n'hi deu haver-hi molts. Si per soci "municipal" considerem aquell que ara ha de venir en transport públic ("Serveis Municipals"), perquè el club té un parking insuficient per als socis.
Una abraçada,
Montse Guadayol

UN CLUB D’ELIT ?
Un club d'elit,
- es descapitalitza cedint les instal·lacions de la primera piscina coberta ?
- cedeix el bar ?
- demana derrames ?
Un club d'elit busca treure profit de les instal·lacions.
Un club d’elit ? ... quan un monitor no pot assistir a les seves classes, per baixa o per motius personals ? ... quan no es fa la classe corresponent sense avisar previament als alumnes, sinó quan ja està començada aquesta ? ... quan es posen dos monitors per suplir la baixa, sense aconseguir fer la classe amb la mateixa qualitat ?
Un club d'elit és el que quan el professor és suplent, l'alumne no nota el canvi (fins ara no s’ha donat el cas en el nostre Club).
Un club d’elit ? ... quan vas amb un entrenador personal i després al dietista, i en el bar no pots trobar un menú de règim, o un menú especial per a aconseguir uns resultats esportius ?
És aquest el club d'elit que volem ?
Mònica Codina

Salt de trampolí

Déu n'hi do, quin ensurt !!




dilluns, 16 de juny de 2008

Prou cofoisme - Ens hem begut l'enteniment?

Bústia del soci/ia


Hola Enric,
No ens coneixem. El meu correu electrònic te'l va facilitar una sòcia amb qui vaig coincidir per casualitat al vestuari F.
Un grup de sòcies de diferents edats comentaven el seu malestar en relació a diversos aspectes de funcionament del Club, i els hi vaig donar el meu suport per a qualsevol iniciativa que volguessin emprendre; i així va ser com vaig tenir coneixement del corrent d'opinió que s'estava creant.
Sóc sòcia des del 1999, juntament amb la meva família. Ens va fer falta l'aval de dos socis i una important quantitat a fons perdut, per a entrar-hi. Durant aquest anys hem vingut poc al Club, per tant coneixem a pocs socis/ies; i en tot cas el coneixement ve donat per relacions externes al Club.
Des de l'anterior entrada massiva, el Club ha canviat substancialment, i evidentment a pitjor: massificació en alguns moments, mala educació, etc. Evidentment que de mala educació n’hi ha a tots els nivells de la nostra societat, però el cert és que també ha arribat al CNB: el "bon dia" és pràcticament inexistent, la porta als morros esdevé habitual, ... No cal fer una llista, però crec que molts socis i sòcies hi estaran d'acord, amb independència de la seva data d'incorporació. Aquests aspectes són més controlables amb un nombre menor de socis/es, i es poden treballar des de la pròpia Junta i des de les seccions. Però en un club massificat és impossible.
Evidentment que no m'ha fet cap gràcia la derrama. Malgrat tot, l'hem pagada. Però encara em preocupa més la possible entrada de 1.200 nous socis/ies que demandaran serveis, ja que aquest fet ens perjudicarà a la resta. A mi em dóna la sensació que és com una ampliació de capital en una societat, en perjudici del soci minoritari. Com més gran sigui la massa social, més es consolidaran en el poder els actuals directius.
A nosaltres ens acaba de passar. La segona estada de l'optimist va quedar coberta a les 2 hores. Els nens han fet cada any la 2ª estada al Club des que tenien 5 anys, i ara no disposem d'un pla B. Ara que tenen 10 anys i que les estades normals ja no els agraden, ens hem trobat amb la disjuntiva de que les tornessin a fer o bé cercar una alternativa.
El Club ha de preveure un augment dels seus serveis si incrementa el nombre de socis/ies, i això no passa.
D'altra banda l'espai és el que és, i no pot créixer. Darrerament sovinteja que en algunes activitats queda més reduït, com per exemple és l'ús lúdic de les piscines. El passat 26 de maig a la tarda vaig portar un dels meus fills a la piscina, mentre jo feia gimnàstica amb l'entrenador personal. La piscina olímpica era plena entre cursets i socis/ies nedant. A l'estar tancades les altres dos piscines, va acabar a la salada. Però són pocs el nanos d'aquesta edat que es banyen a la salada perquè l'aigua està massa freda, i el meu va acabar amb una sinusitis de cavall !! De què ens serveix la piscina olímpica, si perdem el caràcter lúdic de l'aigua, i el concentrem només amb l'esportiu per manca d'espai?
Podria seguir amb la llista. El fet és que com que darrerament vinc més sovint al Club, les deficiències se’m fan més evidents; i fins i tot m'he plantejat donar-me de baixa, però després m'ho repenso i segueixo.
Per a mi la derrama són els arbres, és el bosc, és la manca de previsió, és el voler arranjar un problema econòmic amb solucions que el que faran serà empitjorar la situació actual. Desconec com es gestiona el Club. No ha de ser fàcil amb el deute actual, però per a aquest casos hi ha gent preparada, i tècniques contrastades que han utilitzat altres entitats, com és l'obtenció d’ingressos atípics.
Reconec que no me n'he preocupat fins ara per feina i per altres motius, però cal començar a implicar-s'hi si no volem que vagi més a la deriva del que ja està anant. L'època de "aquí no passa res" s'ha d'acabar. Prou cofoisme.
Només em pregunto: S’ha plantejat la Junta directiva què passaria si un dia acudís al Club un 50% dels actuals socis? Jo sí que m'ho he plantejat. Només cal que tanquem els ulls i ens ho imaginem ...
Compteu amb mi per al que us calgui.
Isabel Vilalta i Calaf

Malgrat la impressionat entrada i majestuositat de l’edifici del CNB, malgrat el valor esportiu i l’empenta de les seves seccions (que guanyen títols mundials i europeus), malgrat la gran família que som i malgrat el prestigi reconegut arreu del mon, no pot ser que el nostre Club tingui només com a entrada d'ingressos les quotes (cada vegada més inflades) per a portar a terme les reformes de les instal·lacions.
Les gestions presidencials i tresoreres, així com les administratives, han d'aconseguir la sponsorització de les seccions i del propi Club; han de servir per pal·liar les mancances econòmiques del Club.
No es pot entendre que tot i així, ens comuniquin que et faran un descompte de la teva quota si portes un nou soci.
Ens hem begut l'enteniment? Voleu que porti un amic o un familiar nou a fer-se soci/ia tal i com està el Club? Voleu que la gent em deixi de parlar? No senyors, hi ha moltes maneres de fer que un club rutlli sense anar traient els quartos a la gent.
Cap a quin camí anem? L'any vinent que ens passaran, derrames de 250 €?
Juanma

diumenge, 15 de juny de 2008

Paral·lelisme

Dos clubs centenaris en crisi

[CNB+Brodat.jpg]


Dos presidents qüestionats


L'un ja treballa en un projecte que il·lusioni
a la massa social l'any vinent.

L'altre, salvat per la campana (o sigui, la derrama),
a veure-les venir, i esperant que amaini el temporal.

L'un ja té un vot de censura.

L'oposició de l'altre es carrega de raons,
busca solucions i prepara alternatives.

Atenció pregunta:
Arribaran tots dos al final del seu mandat?

Continuarà ...

¿SABíAS QUE ... el ex-vicepresidente primero del CN Barcelona, el turronero Federico Moncunill Gallo, aparece citado en la documentación del corrupto Caso Brugal, según puedes leer en El País?

Morositat de Sebastià Millans,
ex-president del Club Natació Barcelona
(Clica AQUÍ per a llegir l'article sencer)

Clica la imatge per engrandir-la

¿Y SABíAS ADEMÁS QUE ... el ex-vicepresidente económico del CN Barcelona, Pere Meseguer Miranda, ya directivo cenebista en el año 1970, fue uno de los 25 imputados judicialmente en el escándalo financiero —Caso Banca Catalana— que sacudió a la sociedad catalana en la década de los ochenta?

Creative Commons License
Free counter and web stats

 
Blavor, l'himne del CN Barcelona (any 1975) Blavor, amb el baríton Marcos Redondo (any 1932)