¿SABíAS QUE ... el ex-vicepresidente primero del CN Barcelona, el turronero Federico Moncunill Gallo, aparece citado en la documentación del corrupto Caso Brugal, según puedes leer en El País?

Morositat de Sebastià Millans,
ex-president del Club Natació Barcelona
(Clica AQUÍ per a llegir l'article sencer)

Clica la imatge per engrandir-la

¿Y SABíAS ADEMÁS QUE ... el ex-vicepresidente económico del CN Barcelona, Pere Meseguer Miranda, ya directivo cenebista en el año 1970, fue uno de los 25 imputados judicialmente en el escándalo financiero —Caso Banca Catalana— que sacudió a la sociedad catalana en la década de los ochenta?

dissabte 28 de gener de 2012

El restaurante del Club Natación Barcelona (del Grupo Andilana) se ríe de la Ley Anti-tabaco (... y 3ª parte)

Clica para ampliar
20minutos
Viernes, 27 de enero del 2012
Dolors Bragulat

Sóc una sòcia del Club Natació Barcelona i estic malalta d'asma. Molt sovint, em trobo que a la sala de menjar hi ha altres socis que fumen sense cap consideració. Es un recinte tancat, i moltes vegades hi ha nens. És molt trist que un club com aquest, que es diu esportiu i gaudeix d'una tradició centenària, toleri conductes tan perjudicials per a la salut dels associats. Espero i desitjo una rectificació per part de la directiva.

Clica para leer el diario completo  (27-01-2012)





divendres 27 de gener de 2012

Fumadors incívics al Club Natació Barcelona (... 2a part ...)

Clica per a engrandir
El Punt - Avui
Dijous, 26 de gener del 2012
Dolors Bragulat Andreu - (Barcelona)

Sóc una sòcia del Club Natació Barcelona i estic malalta d'asma. Em trobo sovint que a la sala de menjar hi ha altres socis que fumen sense cap consideració ja que és un recinte tancat i moltes vegades hi ha nens. És molt trist que un club com aquest, que es diu esportiu i té una tradició centenària, toleri aquestes conductes tan perjudicials per a la salut dels associats. Espero i desitjo una rectificació de la directiva.

Clica per llegir la carta original (26-01-2012)




dijous 26 de gener de 2012

Ramon Tremosa, eurodiputat i soci del CN Barcelona, denuncia la trepitjada de Pepe a Messi davant la Comissió Europea

Els eurodiputats Ramon Tremosa, de CiU —i soci del Club Natació Barcelona—, i Raül Romeva, d'ICV, s'han queixat a la Comissió  Europea (CE) mitjançant una pregunta parlamentària que el jutge de competició no sancioni la trepitjada del jugador del Reial Madrid Pepe a la mà del blaugrana Leo Messi en el partit d'anada dels quarts de final de la Copa del Rei.

Ramon Tremosa, a la piscina salada exterior 
del Club Natació Barcelona
(Clica per a ampliar)


Tremosa i Romeva demanen a l'executiu comunitari si "creu que aquests fets tan greus, vistos per milions de persones, moltes de les quals eren nens, no han de quedar impunes". "Està satisfeta la CE de saber que ningú del Comitè de Competició no s'ocuparà d'aquest cas de violència en l'esport?", pregunten el convergent i l'ecosocialista.

Clica per a veure video (Punto Pelota)
Tremosa i Romeva alerten que, si queda sense sanció, la trepitjada de Pepe a Messi "serà percebuda com a neutra per la societat". Ara, l'executiu comunitari haurà de respondre per escrit aquesta pregunta parlamentària sobre "valors en l'esport".

Clica per llegir de la font original (25-01-2012)

dimecres 25 de gener de 2012

El Club Natació Barcelona incompleix —en el seu restaurant— la Llei Antitabac (1a part ...)

Clica per a engrandir
El Periódico de Catalunya
Dimarts, 24 de gener del 2012
Dolors Bragulat Andreu - (Barcelona)

Sóc sòcia del Club Natació Barcelona i tinc asma. Sovint veig que al menjador hi ha altres socis que fumen sense cap mena de consideració, tot i que és un recinte tancat i hi sol haver nens. És trist que en un club com aquest, on es practica l'esport, es tolerin aquestes conductes tan perjudicials per a la salut.


El Periódico de Catalunya
Martes, 24 de enero del 2012
Dolors Bragulat Andreu - (Barcelona)

Soy socia del Club Natació Barcelona y tengo asma. A menudo veo que en el comedor hay otros socios que fuman sin consideración alguna, ya que es un recinto cerrado y suele haber niños. Es triste que en un club como este, donde se practica el deporte, se toleren estas conductas tan perjudiciales para la salud.

Clica per llegir la carta original (23-01-2012)




dilluns 23 de gener de 2012

Yago Bofill (ex-alumno del Colegio Agustinos de Valencia) ficha por el Club Natación Barcelona de Waterpolo

Yago Bofill, ex alumno del Colegio Agustinos de Valencia, acaba de fichar por el equipo de waterpolo Club Natación Barcelona, que milita en División de Honor, la máxima categoría de waterpolo en España, a pesar de contar sólo con 18 años de edad.

Yago Bofill ficha por el CN Barcelona

Yago comenzó practicando la natación a los 8 años de edad y tras dos años alternando ésta con el deporte del waterpolo, decidió decantarse por el deporte del balón, fichando por el equipo Aguas de Valencia, en el que ha jugado con sus distintas denominaciones Waterpolo Maybe Valencia, Waterpolo Valencia y Waterpolo Turia hasta esta temporada.

Yago comenzó a destacar pronto en su equipo. Ha jugado en la selección valenciana de waterpolo en todas sus categorías, siendo capitán del equipo en la selección sub 15 y sub 17. Además, participó con la selección española sub 17 en el Europeo de Stuttgart (Alemania) cuando contaba con 16 años. Un año después, con sólo 17 años de edad participó en varios entrenamientos de la selección española sub 20. Ahora le llega el momento de viajar a Barcelona para practicar el waterpolo en el lugar donde se encuentran los mejores equipos de España.

Clica para ver la noticia original (16-01-2012)

dilluns 16 de gener de 2012

Salt de trampolí a la piscina (Jordi Bertran Company)

dilluns 9 de gener de 2012

Toni Clapés, al respecte del Club Natació Barcelona: "Potser tancaran"

Extracte —són 17 segons— del programa radiofònic Versió Rac1 del passat dimecres, 4 de gener del 2012.
Toni Clapés, juntament amb dos dels seus col·laboradors habituals, la Montse Llussà i el Sr. Marcel·lí, conversen amb el Xesco Espar (ex-entrenador de handbol del Barça i professor de l'INEF), que intervé un cop a la setmana en el programa.

Clica si vols escoltar el tall original:

    Toni Clapés:  Jo, Xesco, ... mira ... Jo sóc inversor de ... de ...                            d'un club.
Montse Llussà:  Està bé.
    Toni Clapés:  Inverteixo allà. No hi vaig mai, però ...
   Sr. Marcel·lí:  És un gran club que l'any que ve farà el                            centenari ... l'any que ve ...
    Toni Clapés:  No, ja l'ha fet ... ja l'ha fet ... ja l'ha fet ... Però ...
   Sr. Marcel·lí:  Doncs, què faran l'any que ve?
Montse Llussà:  Gràcies a gent com tu ...
    Toni Clapés:  No ho sé ... Potser tancaran.

I aquí tots s'acomiaden del Xesco Espar.

diumenge 1 de gener de 2012

El CN Atlètic-Barceloneta també lluita contra la crisi

Fins al 15 de gener, totes aquelles persones que es facin sòcies del CN Atlètic-Barceloneta, s'estalviaran la matrícula d'abonament. Aquesta és una de les moltes mesures impulsades pel club presidit per Julián García.

El president del Barceloneta també ens ha parlat de la seva reelecció com a president del club. García és el màxim mandatari del club mariner des de l’any 98. També ens ha comentat que, tot i la retallada pressupostària de la secció de waterpolo, el primer equip de waterpolo tornarà a guanyar la Lliga.


Clica per veure l'article original (30-12-2011)

dimecres 28 de desembre de 2011

Toni i Joel Esteller, la nissaga del Club Natació Barcelona

En l'esport català, hi ha cognoms que van lligats intrínsecament a una modalitat esportiva. Els més grans recorden la saga dels Gonzalvo del futbol; els Ordeig són gent de l'hoquei patins; els Margall, basquetbolistes, i els Fàbregas els associem a l'hoquei herba. Ens en falta un, a quin esport vincularíeu el cognom Esteller?


Clica per veure l'article original (27-12-2011)

dimarts 27 de desembre de 2011

La piscina salada del Club Natació Barcelona

Fer esport per compensar els àpats nadalencs 
Per pal·liar els grans excessos a taula d'aquests dies, l'esport és un bon aliat. Tot és vàlid per cremar calories i preparar-se per al següent àpat festiu. 


Clica per veure la notícia original (26-12-2011)

dijous 22 de desembre de 2011

La 102a edició de la Copa Nadal, presentada per Joan Lluís Abellan (nou president del CN Barcelona)

La manera més sana de passar el matí del dia de Nadal és fer esport abans d'endrapar com a desesperats. El Club Natació Barcelona ha presentat l'edició número 102 de la Copa Nadal, la cita esportiva més tradicional en aquestes dates.


Una de les curses esportives més antigues de la ciutat ja té 400 persones inscrites que han hagut de pagar una quota de 10 euros per participar-hi. Aquest cop l’inici de la nedada serà a les 11 del matí, una hora abans del que era habitual. Els organitzadors confien que el temps i la presència de públic tornin a convertir la Copa Nadal en un dels actes tradicionals de les festes nadalenques.

Clica per veure l'article original (21-12-2011)

dijous 15 de desembre de 2011

Joan Lluís Abellan (nou president del CN Barcelona) amb la Junta Directiva de Sport Cultura Barcelona

En aquest centenari Club va tenir lloc el dinar organitzat per Sport Cultura Barcelona, al qual van assistir els membres de la seva Junta Directiva.

Es va donar la benvinguda al nou president del Club Natació Barcelona, Sr. Joan Lluís Abellan, i acomiadar al que ha estat President durant els darrers setze anys, Sr. Sebastià Millans.


Clica per veure la font original (30-11-2011)

dimarts 13 de desembre de 2011

Joan Lluís Abellan (nou president del CN Barcelona) ... by Carles Flavià


dilluns 21 de novembre de 2011

Un paradís fiscal anomenat Club Natació Barcelona ... de Sebastià Millans                                     (5a part de 6)

Clica per a engrandir

Ara comencem a entendre allò que afirmava Sebastià Millans en la carta enviada a determinats socis "oferir-li la possibilitat d'aprofitar els interessants avantatges en avançar el pagament de quotes".

L'avantatge és, ni menys ni menys, que per art de màgia, transmutar el pagament avançat d'uns 2.500 eu. —tres anys de quotes en un plis-plas— en un donatiu a la Fundació.

D'aquesta manera el soci del CN Barcelona, a l'igual que el que dóna a 'Metges Sense Fronteres' o a 'Amnistía Internacional', recupera de l'Estat, a través de la preceptiva desgravació, entre el 25% i el 35% dels diners pagats.

Si és o no és legal aquesta pràctica ja ho dictaminarà l'organisme oficial a qui li competeix. Però consultats diferents professionals, tot apunta a gravíssima irregularitat 'tunejar' els diners de les quotes mensuals de soci com a donatiu a la Fundació del Club.

Altra cosa, motiu de la última entrega d'aquesta sèrie, és si realment han anat a parar a la Fundació del CNB els diners avançats pels socis del club, perquè hi ha serioses dubtes de que així hagi estat. I s'estima que parlem, solament entre el 2004 i el 2011, i solament per avançaments de quotes, de prop de 600.000 euros.

Per no recordar els diners que han anat a parar irregularment a la Fundació per altres camins. Casualment poc després, i per sempre més, van desaparèixer aquells fulls que es facilitaven als interessats en ser socis del club.

Primera reunió de Meca amb Abellan,
a la casa de la tieta de Pol Avinyó,
al carrer Montsió,
damunt de Els Quatre Gats.
(Clica per a ampliar)

Des que el Joan Lluís Abellan és president, l'autor d'aquest blog s'ha intentat posar en contacte amb ell, sense èxit, ja que no en vol saber res. Tot i que en els darrers mesos, quan encara era aspirant, l'Abellan va mantenir nombrosos contactes, personals i telefònics, amb l'ex-soci Enric Meca perquè aquest l'ajudés a guanyar.

Al menys va poder mantenir una reunió amb el Sr. Josep Cuéllar al restaurant de El Corte Inglés (Pça. Catalunya), per parlar d'aquests documents abans de publicar-los. Va dir que aquest assumpte no els interessava i que l'autor del blog posés aquests documents, si aixó el feia feliç, en coneixement de les autoritats, que elles ja dictaminarien.

diumenge 20 de novembre de 2011

Un paradís fiscal anomenat Club Natació Barcelona ... de Sebastià Millans                                     (4a part de 6)


Una de les moltes simulacions de l'avançament de quotes. Avançamente dut a terme en aquest cas pel soci amb les inicials F.S.S., i des de la meitat de l'any 2008 fins al juliol d'enguany, del 2011.

El format original era una plantilla Excel, i l'autor de la mateixa, empleat del club, es diu Juan Carlos Serena.

dissabte 19 de novembre de 2011

Un paradís fiscal anomenat Club Natació Barcelona ... de Sebastià Millans                                     (3a part de 6)

Relació de socis que van afluixar  ± 2.100 eu. d'una tacada,
les QUOTES mensuals anticipades del 2005 al 2007,
majoritàriament en efectiu o en xec.
(Clica per a ampliar ... molt poquet)

Relació de socis que van afluixar  ± 2.500 eu. d'una tacada,
les QUOTES mensuals anticipades del 2008 al 2010,
majoritàriament en efectiu o en xec.
(Clica per a ampliar ... molt poquet)

divendres 18 de novembre de 2011

Un paradís fiscal anomenat Club Natació Barcelona ... de Sebastià Millans                                     (2a part de 6)

"Passi, passi per la Secretaria del Club, que Sebastià Millans li oferirà molt més que un 5% de descompte per avançar entre 2.000 i 2.500 euros, ni més ni menys que les quotes de tres anys. Trenta-sis quotes de cop, i si pot ser, millor trinco-trinco. No se'n penedirà. S'estalviarà molts diners ... Per cert, ¿coneix la nostra Fundació?"


dijous 17 de novembre de 2011

Un paradís fiscal anomenat Club Natació Barcelona ... de Sebastià Millans                                     (1a part de 6)

Incentius fiscals al mecenatge. Règim fiscal de les donacions fetes a la Fundació Club Natació Barcelona

La Fundació Club Natació Barcelona és una entitat sense fins lucratius, acollida a la Llei 49/2002, de 23 de desembre, de règim fiscal de les entitats sense fins lucratius i dels incentius fiscals al mecenatge.

Gràcies, Alba, pel teu temps, per revisar els documents del presumpte 
frau fiscal comés pel CN Barcelona i pel teu expert diagnòstic.
(Clica per  a engrandir)

Per fomentar la col·laboració econòmica amb les fundacions acollides a la llei esmentada, s’estableixen unes deduccions de la quota de l’impost sobre la Renda de les Persones Físiques (en cas que el donant sigui persona física) i de l’impost sobre Societats (quan el donant sigui una persona jurídica) pels donatius fets a aquestes entitats.

1. Persones físiques
    Podran deduir de la quota íntegra de l’Impost sobre la Renda de les     Persones Físiques, el 25% del valor de la donació realitzada.
    Per al seu càlcul, s’ha de tenir en compte que la base de la deducció, és     a dir, la quantitat a la qual s’aplica el percentatge del 25%, no podrà     excedir del 10% de la base liquidable del contribuent.

2. Persones jurídiques
    Tindran dret a deduir, de la quota íntegra de l’Impost sobre Societats,     el 35% del valor de la donació lliurada. Les quantitats corresponents     al període impositiu no deduïdes per insuficiència de quota podran     aplicar-se a les liquidacions dels períodes impositius que acabin en els     deu anys immediats i successius. De manera similar a les persones     físiques, cal tenir en compte que la base de deducció no podrà excedir del     10% de la base imposable del període impositiu, encara que, si les     quantitats sobrepassen aquest límit, podran aplicar-se als períodes     impositius que acabin en els deu anys immediats i successius.

dimecres 16 de novembre de 2011

dimarts 15 de novembre de 2011

dijous 10 de novembre de 2011

Dificultats al CNB (Carta de Joan Lluís Abellan a El Periódico de Catalunya)

Clica per a engrandir
El Periódico de Catalunya
Diumenge, 6 de novembre del 2011
Joan Lluís Abellán - (Barcelona)

Des que el setembre del 2008 la bancarrota del banc nord-americà Lehman Brothers va fer tremolar les borses mundials, moltes coses han passat. Si bé és cert que Espanya ha hagut de fer front a una crisi econòmica sense precedents, amb cinc milions d'aturats, el món de l'esport no ha viscut lluny d'aquesta crisi. Ens agradi o no, no tot en aquesta vida és futbol i les ingents quantitats de diners que mou aquest esport a nivell professional.

Fa 66 anys que sóc soci del Club Natació Barcelona (CNB), i durant tot aquest temps he vist i he viscut de tot: des d'èpoques d'esplendor esportiva, perquè hem estat en el passat referent del món del waterpolo i de la natació, amb campions olímpics, a èpoques en què l'austeritat havia estat la gran bandera del club.

Abans, els bancs ho finançaven tot, independentment dels recursos econòmics de què es disposava per pagar el deute amb posterioritat. Per tant, la reflexió que molts clubs haurien de fer en aquests moments és sobre la gestió de les juntes directives. La crisi ens va agafar a tots una mica desprevinguts, però el que és una certesa és que per sortir-ne es necessita gent que estigui disposada, sobretot, a donar un cop de mà. Perquè en temps de dificultats és el que s'ha de fer: apostar per noves polítiques financeres que aportin més capital als clubs perquè, al final, els socis no siguin els grans perjudicats amb augments de quotes o derrames que no serveixen per acabar amb el problema de base però sí per causar un gran descontentament.

Es tracta de sobreviure en època de crisi, i la millor manera de fer-ho és apostant per aire nou als clubs: aire en forma de nous socis, aire en forma de nous capitals i aire en forma de noves juntes directives. Només la il·lusió dels que volen reflotar un vaixell que saben que està tocat ens pot ajudar a sortir de la situació que viu el CNB i suposo que molts altres clubs de Barcelona.


El Periódico de Catalunya
Domingo, 6 de noviembre del 2011
Joan Lluís Abellán - (Barcelona)

Desde que en septiembre del 2008 la bancarrota del banco norteamericano Lehman Brothers hizo temblar las bolsas mundiales, muchas cosas han pasado. Si bien es cierto que España ha tenido que hacer frente a una crisis económica sin precedentes, con cinco millones de parados, el mundo del deporte no ha vivido ajeno a esta crisis. Nos guste o no, no todo en esta vida es fútbol y las ingentes cantidades de dinero que mueve este deporte a nivel profesional.

Hace 66 años que soy socio del Club Natació Barcelona (CNB), y durante todo este tiempo he visto y he vivido de todo: desde épocas de esplendor deportiva, porque hemos sido en el pasado referente del mundo del waterpolo y de la natación, con campeones olímpicos, a épocas en las que la austeridad había sido la gran bandera del club.

Antes, los bancos lo financiaban todo, independientemente de los recursos económicos de los que se disponía para pagar la deuda con posterioridad. Por tanto, la reflexión que muchos clubs deberían hacer en estos momentos es sobre la gestión de las juntas directivas. La crisis nos pilló a todos un poco desprevenidos, pero lo que es una certeza es que para salir de ella se necesita gente que esté dispuesta, por encima de todo, a arrimar el hombro. Porque en tiempos de dificultades es lo que hay que hacer: apostar por nuevas políticas financieras que aporten más capital a los clubs para que, al final, los socios no sean los grandes perjudicados con aumentos de cuotas o derramas que no sirven para atajar el problema de base pero sí para causar un gran descontento.

Se trata de sobrevivir en época de crisis, y la mejor manera de hacerlo es apostando por aire nuevo en los clubs: aire en forma de nuevos socios, aire en forma de nuevos capitales y aire en forma de nuevas juntas directivas. Solo la ilusión de los que quieren reflotar un barco que saben que está tocado nos puede ayudar a salir de la situación por la que atraviesa el CNB y supongo que muchos otros clubs de Barcelona.

dimecres 9 de novembre de 2011

La prioritat de la nova Junta del CNB, eixugar el deute

Juan Luis Abellán és el nou president del Club Natació Barcelona pels pròxims sis anys. La candidatura encapçalada per Abellán va aconseguir 712 vots contra els 681 de la candidatura de Susana Closa.


Abellán susbtitueix en el càrrec Sebastià Millans, que ha estat 15 anys al capdavant del club mariner. Un dels primers objectius de la directiva presidida per Juan Luis Abellán és el d’eixugar el deute de gairebé 11 milions d’euros que té l’entitat cenebista. A més volen “reflotar” la secció de waterpolo, però partint dels equips base del club. També tenen previst fer algunes millores en les instal·lacions i recuperar els socis que han marxat del club en els últims anys. Abellán també demana el suport econòmic de les federacions espanyola i catalana i de les administracions.

Clica per veure l'article original (09-11-2011)

dimarts 8 de novembre de 2011

El 'milagro' de Toni Esteller en el CN Barcelona

En primavera aspiraban a todo; en otoño, según sus propias palabras, se conformaban con evitar el descenso. Sin embargo, ni las previsiones más optimistas situaban al CN Barcelona tan arriba en la clasificación. Ha sumado seis puntos tras derrotar a CN Sant Andreu y CW Navarra, y su entrenador insiste que su verdadero nivel está todavía por llegar.

No era un farol. Al acabar la Supercopa, Toni Esteller se mostraba preocupado. Su plantilla había sido arrasada por los cimientos, por la base; había dicho adiós a la calidad individual que les había llevado a alzar la pasada Copa del Rey y a aspirar a la Liga hasta el final. Ocho nuevas altas y hasta nueve bajas, un resumen del mercado que transformaba a un equipo ganador en un conjunto a la defensiva; a un equipo hecho para ganar en otro ideado para evitar el descenso. Sin embargo, la experiencia de Esteller al frente empieza a dar sus frutos, y el CNB ya ha sumado seis puntos y se afianza en la zona media-alta de la clasificación. A continuación, los secretos de un inicio de campaña peculiar.

-Dos victorias en tres partidos. ¿Se lo esperaba?
-Nos ha sorprendido un poco el rendimiento del equipo hasta ahora. En nuestros cálculos iniciales no nos habría extrañado llegar a la sexta o séptima jornada con cero puntos. Era una posibilidad que existía y que nos abocaba a jugarnos el todo por el todo con el Turia, que hoy por hoy parece el equipo con más apuros. Sin embargo, nuestros jugadores reaccionaron muy bien a la derrota en la primera jornada contra el Montjuïc y son perfectamente conscientes de su necesidad de reforzar su ego deportivo. Pienso, por ejemplo, en los jugadores chinos, que vienen muy acomplejados a jugar a nuestra liga, y también en los dos chavales que llegan de Madrid después de no haber sido renovados por el Canoe. Luego están los de casa; sólo se han quedado los más jóvenes y, a cambio, hemos perdido un capital muy grande...

-¿Han cambiado los objetivos del equipo?
-En absoluto. Nuestra meta sigue siendo evitar la promoción de descenso. Al perder el primer partido teníamos la autoestima por los suelos; por eso, estas dos victorias logradas ante CN Sant Andreu y CW Navarra han de servir a nuestros jugadores para pensar que en los partidos contra los rivales que van del 5º al 12º hay que estar siempre dentro. Luego perderemos de tres, de cuatro o acabaremos sacando algún punto, pero dejando siempre la sensación de equipo que está ahí. Este es el reto que les he planteado, y de momento están respondiendo muy bien.

-Deduzco que su labor ha debido ser muy complicada, porque ha tenido que hacer de técnico, conjuntando a una marabunta de jugadores nuevos, y encima de psicólogo...
-Sí, y ha sido especialmente dura en el plano psicológico. Luego, en paralelo, he puesto el acento en el trabajo físico individual, porque nuestros jugadores tienen un concepto en este sentido más de Primera División que de División de Honor. Por eso hemos atacado la intensidad, para que sepan que los partidos tienen cuatro partes y que cada jugada, tanto en ataque como en defensa, requiere en nuestro campeonato de una intensidad fuera de lo normal.

-¿Y cómo se trabaja la táctica con tres jugadores foráneos que, deduzco, no hablan nuestro idioma?
-En efecto, sólo uno de ellos habla inglés, y lo hace de un modo bastante precario. En las reuniones y charlas previas no hay problema, pero el gran hándicap llega luego se tiran al agua, porque allí ya no me entienden. En los partidos el escollo a salvar es aún más grande, porque damos órdenes al segundo. Por eso, nuestro progreso táctico irá en función de su aprendizaje del idioma, y con ello y el trabajo individual en los entrenamientos diarios, calculo que en febrero tendremos un equipo mucho más bien conjuntado que ahora.

Clica para ver la entrevista original (08-11-2011)

dilluns 7 de novembre de 2011

Carta del president Joan Lluís Abellan al soci

diumenge 6 de novembre de 2011

Joan Lluís Abellan, proclamado nuevo presidente del Club Natación Barcelona

Clica per a engrandir

dissabte 5 de novembre de 2011

El CN Barcelona celebra eleccions amb victòria sobre el Waterpolo Navarra

Els aficionats que s'han apropat a veure el partit entre el CN Barcelona i el Navarra, hi han vist unes urnes. Hi eren perquè el club celebrava eleccions a la presidència entre els dos candidats Susana Closa i Joan Lluís Abellan.


Tot seguit els cenebistes han superat el Navarra per 10 a 7 en un partit ajustat. Una victòria que permet als barcelonins col·locar-se a la part alta de la classificació.

Clica per veure l'article original (05-11-2011)

El Club Natación Barcelona vota hoy su futuro

(Clica para ampliar)

divendres 4 de novembre de 2011

El Club Natació Barcelona afronta elecciones tras perder 274.452 euros

El Club Natació Barcelona (CNB) celebra mañana sábado elecciones a la presidencia y su junta directiva, las primeras en ocho años con más de un candidato, en una de las más delicadas situaciones financieras que ha vivido el club.

Clica per a engrandir

03.11.2011 Barcelona Bernat García.

El hasta ahora presidente, Sebastià Millans, ha decidido no volverse a presentar tras 15 años de mandato, y dos nuevos aspirantes se enfrentan por liderar esta entidad: la hasta hace poco vicepresidenta del club, Susana Closa, y el opositor de Millans, Juan Lluís Abellán, quien ya se había presentado hace años.

El club deportivo forma parte de un exclusivo grupo de entidades barcelonesas, el llamado G-16, cuyos presidentes se reúnen cada dos meses con discreción para compartir su visión sobre Catalunya y el mundo. Entre los asistentes se encuentran los máximos mandatarios del FC Barcelona, Fomento del Trabajo, el Racc y el Círculo de Economía, entre otros.

Estas elecciones, que decidirán quién se sienta por parte del CNB en estos encuentros, se enmarca en una situación difícil económicamente. La entidad, que agrupa 7.500 socios, registró unas pérdidas de 274.452 euros en 2010, con una cifra de negocios de 6,96 millones en el mismo año.

Abellán, que rechazó hacer declaraciones a este periódico, denuncia en su blog electoral la “crítica situación” del club, que ha perdido 488 socios en el último año. La deuda total ascendía a 10,84 millones. El vicepresidente primero de la actual junta, Frederic Moncunill, asegura que el club es viable: “no hemos dejado de pagar a nuestros proveedores”, defiende.

Susana Closa, que ejerce además de gerente en el Ayuntamiento de Viladecans, no quiere que se la relacione como la opción continuista de Millans: “No somos ni renovadores ni continuistas; somos impulsores”, se define.

Closa asumió la vicepresidencia ejecutiva en enero pasado “para conocer la entidad en profundidad” ante las elecciones, cargo del que dimitió al presentarse. En su candidatura se encuentra el exconseller Joan Vallvé; el ex consejero delegado del Institut Català de Finances (ICF), Miquel Salazar, y el profesor de Esade, Jordi Fabregat.

El CNB vive además desde hace meses un contencioso judicial contra uno de sus exsocios, Enric Meca, que ha denunciado en varias ocasiones supuestos fraudes fiscales y laborales ante diferentes organismos. El Club y cinco directivos exigen 18 años de cárcel por injurias.

La entidad ha realizado dos “regularizaciones voluntarias”, explica Moncunill. La primera de ellas, en 2009, supuso un ajuste de 178.000 euros para remediar irregularidades en el pago de horas extras, aunque el vicepresidente señala que se solventó por iniciativa propia, sin investigación de Trabajo. En la segunda, más reciente, Moncunill admite que ha habido un inicio de investigación por parte de las autoridades, aunque la cuantía a abonar no ha sido todavía establecida.

Clica per veure la notícia original

Jornada de reflexión en el Club Natación Barcelona

Clica para ampliar

dijous 3 de novembre de 2011

El Ta-ka-tà, versió en línia per jugar sol o contra els altres

Una web agrupa diferents jocs en línia que ens ajuden a conèixer les tradicions de la Barceloneta, popularment conegut com el barri de l'Òstia. Un espai que apropa als més joves el coneixement d'uns els barris amb més caràcter de la ciutat de Barcelona.

Clica per veure a pantalla sencera

El Casal d'Adolescents i Joves, ajudat pel Pla de Barris de la Barceloneta i la Biblioteca Barceloneta - La Fraternitat ha creat una web que agrupa diferents jocs en línia. Aquests jocs ens permeten conèixer una mica més la història i els trets culturals tradicionals d'aquest barri de Barcelona.

La Barceloneta és un barri que tradicionalment s'ha mantingut força aïllat de Barcelona. Tot i ser part del centre històric de la ciutat, aquest barri format sobretot per pescadors i treballadors de les fàbriques relacionades amb aquesta indústria, ha mantingut una identitat cultural molt diferenciada dels seus veïns territorials.

En un moment de transformació del barri (desaparició de les indústries tradicionals, augment del turisme, ...) recuperar la seva història i les seves tradicions es converteix en una tasca prioritària. Així ho ha vist el Pla de Barris de la Barceloneta, i ha donat suport a la iniciativa de creació d'una plana web que reculli diferents jocs que ens permeten conèixer els racons emblemàtics de la Barceloneta.

Fins al 30 de novembre podem jugar a jocs tradicionals com el ta-ka-tà, a moblar un pis típic de la Barceloneta (els quarts de casa), reconèixer la forma de les onades o repassar la història d'aquest barri. Un cop passat aquest període, els que hagin demostrat més destresa en aquests reptes, rebran el premi corresponent.

I tu, ja has provat etslostia.cat?

Clica per llegir de la font original (25-10-2011) 

dimarts 1 de novembre de 2011

Blai Mallarach i la crítica situació econòmica del CN Barcelona (de Sebastià Millans, de Susana Closa, de Joan Vallvé, ...)

Blai Mallarach: "En els últims anys ja m'havien anat rebaixant el sou, i fins i tot a mitja temporada et demanaven l'esforç de retallar-lo una mica més"

Blai Mallarach, jugador del Mladst Zagreb 
(Clica per a engrandir)
Aquest estiu tres jugadors catalans de waterpolo han fet les maletes per provar sort a la lliga italiana i croata: Blai Mallarach (CN Barcelona) al Mladst Zagreb, Marc Minguell (At. Barceloneta) al Posilipo de Nàpols i Albert Espanyol (At. Barceloneta) a l'RN Florentia. L'estiu passat va ser Xavi Garcia qui va fitxar pel Primorgje Rijeka, i en fa dos Felipe Perrone i Guillermo Molina. La lectura pessimista és que la lliga espanyola està notant en excés la crisi econòmica i està perdent potencial, però la positiva és que el waterpolo català cada dia és millor i els bons equips estrangers es fixen en els jugadors d'aquí per reforçar els seus equips.

Un dels waterpolistes que han deixat Catalunya per mirar de fer un pas endavant esportiu és Blai Mallarach, que explica les seves sensacions el dia que comença la temporada aquí, però que a Croàcia ja fa setmanes que ho ha fet. Mallarach (24 anys) va jugar al club de la seva ciutat, el CN Olot, fins als 15 anys, quan el va fitxar el CN Barcelona, on ha passat els darrers set anys abans de marxar al Mladst de Zagreb.

-Com t'arriba l'oferta del Mladst Zagreb?

Em van trucar a través d'un conegut, nosaltres no tenim agent ni res de tot això. Vam estar un mes negociant, però realment mai vaig dubtar que no es faria el fitxatge, les dues parts en teníem moltes ganes.

-T'hauries quedat si el CN Barcelona t'hagués igualat l'oferta econòmica?

En realitat les coses econòmicament no van bé ni a Catalunya ni a Croàcia, i a la lliga croata només hi ha dos equips que tenen diners perquè tenen un mecenes al darrere, el Rekko i el Rijeka, la resta d'equips com el meu són normals. Jo estic cobrant poc més del que cobrava a Barcelona perquè no vaig marxar per diners. Necessitava un canvi d'aires a nivell personal, i a nivell esportiu és un pas endavant poder jugar la Champions i la Lliga Adriàtica contra els millors clubs d'Europa.

-I no només tu has marxat, sinó també el Marc Minguel i l'Albert Espanyol.

La veritat és que quan vaig tancar el meu fitxatge no sabia que marxarien també el Marc i l'Albert perquè aquest estiu no he anat convocat amb la selecció espanyola i vaig estar de vacances. Em fa il·lusió que a tots ens vagi bé, i per la selecció és molt bo tenir tants jugadors jugant en lligues estrangeres, dóna prestigi i genera respecte.

-I el waterpolo català també pot treure pit.

I tant, l'Albert, el Marc i jo ens hem format aquí, hem jugat amb la selecció catalana i això diu molt del waterpolo català. És cert que sempre s'ha fet molt bona feina aquí amb el waterpolo de base, però fins fa poc hi havia una certa por de sortir de la lliga espanyola i marxar a l'estranger. A mi ara m'ho han dit a Zagreb, que abans els espanyols i catalans no volíem marxar perquè els feia cosa no saber si cobrarien al dia o no, cosa que a casa no passava. Però ara econòmicament el nostre waterpolo tampoc està bé, i això s'ha notat.

-Per tant, la crisi econòmica també ha influït en la teva marxa, i el fet que el CN Barcelona renunciés a jugar la Champions.

Bé, més que perquè no juguin a Europa, és que en els últims anys ja m'havien anat rebaixant el sou, i fins i tot a mitja temporada et demanaven l'esforç de retallar-lo una mica més. Al final optes per sortir a fora a buscar sort i quan les coses millorin aquí intentar tornar.

Clica per llegir de la font original (12-10-2011)




Si t'ha interessat aquest post, potser que també t'interessi:
◘  Blai Mallarach Güell, waterpolista del CN Barcelona

diumenge 30 d’octubre de 2011

Un grup de socis del CN Catalunya recull firmes per sortir de la Divisió d'Honor de waterpolo per la crisi

Una cinquantena d’antics socis i compromissaris es constituiran en plataforma per reclamar que el primer equip renuncïi a la Divisió d’Honor i es potencïi el waterpolo de base. Aquest grup vol demanar una auditoria per demostrar que el club no pot suportar econòmicament ser a l’elit del waterpolo. La gota que ha fet vessar el got ha estat l’acomiadament de tres treballadors.

Piscina CN Catalunya
Els crítics consideren que aquests fets demostren que el preu per ser a la màxima categoria del waterpolo és massa alt. Ara començaran a recollir signatures perquè el CN Catalunya faci com el Martiànez, que enguany ha renunciat a la seva plaça a la Divisió d’Honor pel deute que arrossegava. Una decisió que ja va prendre el Cata quan es va enfonsar el sostre de la piscina i van haver de fer front a les obres de remodel·lació.

Aquest grup de socis consideren que el club té un deute molt gran que no s’eixuga per les despeses que té el primer equip amb els sous dels jugadors, els desplaçaments, les dietes, el lloguer de la piscina on juguen i entrenen alguns dies a la setmana.

També asseguren que s’han fitxat tres jugadors de fora i se’ls hi està buscant un pis de lloguer. A parer seu, els números que va presentar l’entitat a la darrera assemblea no s’ajusten a la realitat i denuncien que amb els 122.944 euros de la partida del waterpolo pel 2011 no es paguen els sous dels tretze jugadors i de l’entrenador del primer equip, acusant la junta de treure els diners d’altres partides amb el conseqüent empitjorament dels serveis. Un extrem que el club nega rotundament.

El president del Catalunya, Ramon Geli, treu ferro a la polèmica i deixa clar que “és un pressupost aprovat per l’assemblea” i es pregunta “en nom de que es pot demanar una auditoria, no té cap lógica”. Pel que fa al deute, Geli subratlla que “tenim un préstec hipotecari que anem tornant” i que “els números interns són els de qualsevol entitat esportiva”.

Clica per llegir l'article original (29-10-2011)

dissabte 29 d’octubre de 2011

Àlex Tello Grau, tècnic de running i fitness del Club Natació Barcelona

EL NOU REPTE D’UN EXPORTER D’HOQUEI SOBRE PATINS

La vida d’Alex Tello sempre ha girat al voltant de l’esport. Des dels cinc anys aquest apassionat culer havia jugat a hoquei sobre patins, fins a arribar a l’OK Lliga, la millor competició del món, amb el Cerdanyola. Fins que el 2008, amb 22, es va fer una lesió a l’esquena mentre s’entrenava. Va descansar un parell de setmanes i va tornar al frenètic ritme d’entrenaments i dos partits cada cap de setmana amb el primer i el segon equip del conjunt vallesà. «Vaig forçar tant que al final vaig acabar petant», reconeix gràficament.

Decisió difícil

Àlex Tello
Els metges li van diagnosticar un principi d’hèrnia discal i li van plantejar un dilema: o se sotmetia a una perillosa operació que li podia reduir la mobilitat de les cames o s’oblidava de l’esport de competició. Va penjar els patins però, fanàtic de l’esport com és, va decidir que volia que la seva vida seguís orbitant al voltant d’aquest món. Va continuar vinculat a l’hoquei sobre patins (ara és preparador físic del Cerdanyola) i es va llicenciar en Ciències de l’Activitat Física i l’Esport. «Fins i tot quan jugava pensava a estudiar perquè a l’OK Lliga, a excepció dels que juguen en els tres o quatre equips més rics, la resta han de treballar d’una altra cosa».

Al Club Natació Barcelona, on és tècnic de running , fitness i activitats dirigides, comprova dia a dia que, malgrat la crisi, els gimnasos segueixen plens. «La cultura de l’esport està molt implantada i per això crec que pot ser una molt bona sortida professional», explica.

Va ser allà on un dia, mentre llegia EL PERIÓDICO, va veure la beca per a esportistes que aquest diari i Sport oferien per al Màster Internacional en Sport Management del Johan Cruyff Institute. «Em va interessar, per sobre de tot, per la sòlida formació que ofereixen i la seva projecció internacional». Després de dues setmanes de classe creu que ha encertat plenament amb la seva decisió. «Donen canya, però val la pena».

A més, per a aquest culer aquesta oportunitat té un interès afegit: poder conèixer l’home que, quan l’Alex començava a gatejar, va tornar al Camp Nou per canviar per sempre el curs de la història del Barça. «Ell va canviar el club de dalt a baix. Aquestes dues dècades d’èxits i el pes que ha tingut i té en ells el planter no podrien entendre’s sense Cruyff», sentencia.

Clica per llegir l'article original (29-10-2011)

dimarts 25 d’octubre de 2011

Ivan Tibau (Secretari General de l’Esport) rep Carles Sanz i Emiliano Skufca, campions del món de pilota

El secretari general de l’Esport, Ivan Tibau, ha rebut aquest dilluns a la seu del Consell Català de l’Esport una delegació de la Federació Catalana de Pilota, encapçalada pel seu president Agustí Brugués, acompanyat dels jugadors catalans Carles Sanz i Emiliano Skufca, que han ofert els darrers títols de campions d’Espanya, Europa i el Món. La dupla del CN Barcelona és una de les més exitoses i any rere any amplien el seu palmarès.


Ivan Tibau ha felicitat Sanz i Skufca per aquests èxits i els ha encoratjat a continuar amb la bona línia de treball per tal de repetir els brillants resultats i fomentar la pilota al país.

Brugués, que ha assistit a la trobada juntament amb els vicepresidents Josep Maria Mirapeix i Jordi Albanell, ha conversat amb el secretari general de l’Esport sobre el bon moment pel qual pasa la pilota a Catalunya i, entre d’altres temes, li ha comentat la possibilitat que l’esport de la pilota estigui present en els Jocs Mediterranis del 2017 a Tarragona.

Clica per veure la notícia original (25-10-2011)

dilluns 24 d’octubre de 2011

El Club Natación Barcelona, sin un céntimo ... y con una deuda de espanto

Clica para ampliar

diumenge 23 d’octubre de 2011

Carles Flavià, soci del Club Natació Barcelona


dissabte 22 d’octubre de 2011

A tribute (by Sebastià Millans) to Susana Closa

Como una promesa, eres tú, eres tú.
Como una mañana de verano.
Como una sonrisa, eres tú, eres tú.
Así, así, eres tú.
Toda mi esperanza, eres tú, eres tú.
Como lluvia fresca en mis manos
como fuerte brisa, eres tú, eres tú.
Así, así, eres tú.
 Eres tú como el agua de mi fuente (algo así eres tú)
Eres tú el fuego de mi hogar
Eres tú como el fuego de mi hoguera
Eres tú el trigo de mi pan.
Como mi poema, eres tú, eres tú.
Como una guitarra en la noche,
todo mi horizonte eres tú, eres tú.
Así, así, eres tú.
Eres tú como el agua de mi fuente (algo así eres tú)
Eres tú el fuego de mi hogar
Eres tú como el fuego de mi hoguera
Eres tú el trigo de mi pan.
Eres tú ...


divendres 21 d’octubre de 2011

Ferran Esteban, saltador de trampolí del Club Natació Barcelona

Ferran Esteban, el jove saltador de trampolí del Club Natació Barcelona, considerat un dels millors saltadors espanyols, ens parla del seu esport, de com va començar tot, i del seu somni per poder participar al XV FINA Campionats del Món de Barcelona 2013.


Clica per veure la font original (13-10-2011)

Creative Commons License

Free counter and web stats
 
Blavor, l'himne del CN Barcelona (any 1975) Blavor, amb el baríton Marcos Redondo (any 1932)