'Manolito' Albado Giner, un dels "pinotxos" del CN Barcelona, en la signatura de l'acord pels mundials de natació del 2013

Els presidents de les federacions espanyola i internacional de natació i l'alcalde de Barcelona han signat l'acord pel qual la ciutat sigui la seu del Campionat del Món de Natació de l'any 2013. Només hauran passat 10 anys dels mundial del 2003 que també va organitzar la ciutat.

'Manolito' Albado Giner,
3er vicepresident de la Federació Catalana de Natació,
i secretari de la junta directiva del CN Barcelona
(Clica per a engrandir)

La capacitat de Barcelona a l’hora d’organitzar esdeveniments esportius d’alta volada va ser fonamental per aconseguir que el mundial de natació repetís seu només una dècada després. Aquest dimarts s’ha signat l’acord amb el qual Barcelona es compromet a tirar endavant aquest nou repte.

   El president de la    Federació internacional,    FINA, Julio Maglione i    l’alcalde Jordi Hereu    estan segurs que els    mundials tindran tant    d’èxit com els que la    ciutat va organitzar l’any    2003. El Campionat del    Món de Natació de 2013 constarà de cinc disciplines: natació, waterpolo, salts, sincronitzada i aigües obertes.

Clica per veure l'article original (25-01-2011)

Si t'ha interessat aquest post, potser que també t'interessi:

◘  Barcelona, confirmada com a seu dels Mundials de natació del 2013

La lenta agonía del Club Natación Barcelona

Clica para ampliar

Algunos datos extraídos de la Auditoría del ejercicio del año pasado, 2009:

◘   El patrimonio neto del CN Barcelona se ha reducido con respecto         al año 2008 en 689.138,73 €.

◘   La deuda económica del CN Barcelona a corto plazo se ha         incrementado con respecto al año 2008 en 445.556,78 €.

◘   El total de la deuda del CN Barcelona a corto plazo es hoy de         1.995.890,37 €, y en la tesorería del club sólo se dispone de         114.217,21 €.

◘   Los gastos de personal han crecido con respecto al año 2008 en         258.692,76 €.

◘   El ejercicio 2009 se ha saldado con una pérdida de 390.537,04 €,         cuando el saldo del año 2008 fue de 8.017,64 € a favor.
        Y en esta pérdida de 390.537,04 € no está incluida la       correspondiente provisión del gasto fijo que genera la       renta vitalicia que se abona mensualmente a los       trabajadores jubilados cuyo contrato de trabajo fue       anterior al 1 de enero de 1983, y que consta reiteradamente,        año tras año, en el Informe de Auditoria. Por lo que esta pérdida podría        llegar tranquilamente a los 500.000 €.

◘   El cómputo total entre los ingresos (83.181,65 €) y los gastos         (106.098,23 € ) por el concepto 'masajes', en el año 2009, arroja un         déficit de 22.916,58 €.

◘   El cómputo total entre los ingresos (11.606,16 €) y los gastos         (260.329,89 €) del concepto 'gimnasio' arroja un déficit de         248.723,73 €.

Lo que nos pone los pelos como escarpias es que el Sr. Sebastián Millans, depre/sidente del CN Barcelona, anuncia en la Asamblea de Socios del pasado mes de abril que la Sra. Anna Pruna, máxima responsable de la Secretaría General del Deporte de la Generalitat de Cataluña, ha concedido una subvención de 600.000 euros al club que preside. Y en una huida hacia adelante de alguien que está encantado de haberse conocido, este sujeto dice que va a solicitar al Sr. Jaime Lissavetzki —Presidente del Consejo Superior de Deportes y Secretario del Estado para el Deporte— otros 600.000 euros del ala. ¡Toma ya! O sea, dinero público para un club privado gestionado indigentemente por Sebastián Millans y su tropa de directivos palmeros, algunos de los cuales se han ido perpetuando en las sucesivas directivas. Por ejemplo el vicepresidente que lleva las finanzas del club, Pedrito Meseguer Miranda, imputado en su momento en el escándalo financiero de Banca Catalana, que sacudió a la sociedad catalana en la década de los ochenta. O también por ejemplo el primer vicepresidente, que vive en Alicante dedicado a sus turrones, Federico Moncunill Gallo, al alimón consejero del Hércules de Alicante y patrono de su Fundación. Directivo de un club de fútbol que acaba de subir a la primera división gracias a presuntos sobornos a equipos y/o guardametas contrarios para dejarse ganar. Como ha destapado en los últimos días el diario El País, con grabaciones de conversaciones telefónicas entre los implicados —transcritas literalmente en el propio diario— que no dejan lugar a dudas. Millans pone la jeta, pero hay otros que cardan la lana, como Moncunill y Meseguer. Sin olvidarnos del 'nissanero' secretario Manolito Albado, otra figurita imprescindible en este pesebre cenebista. ¡Ojo! Una junta directiva que ha sido denunciada por presunto fraude por desviación irregular de fondos de la Fundación del CN Barcelona, que ahora sospechosamente se apresuran a disolver. Denunciada por presunta desaparición de numerosas obras de arte de la Fundación del CNB. Y también denunciada por presunto fraude en las liquidaciones del IVA. Recientemente una inspección de Trabajo sacó a la luz numerosas irregularidades en las nóminas de más de la mitad de la plantilla, que cobraban con dinero 'negro'. Posiblemente a finales del próximo septiembre haya una segunda inspección de Trabajo gracias a nuevas pruebas de fraude (éste ya no es presunto) registradas recientemente en Treball.

El CN Barcelona, vuitè! club de natació de Catalunya

Aquí teniu la classificació dels 10 millors clubs de Catalunya de l’any 2009, segons la Federació Catalana de Natació, en la gala de la IX DIADA DE LA NATACIÓ CATALANA celebrada el passat divendres 9 d’abril:

          1.- CN Sabadell

          2.- CN Sant Andreu

          3.- CN Terrassa

          4.- CN Mataró

          5.- CE Mediterrani

          6.- CN Atlètic Barceloneta

          7.- CN Granollers

          8.- CN Barcelona

          9.- CN L’Hospitalet

          10.- CN Rubí

Manel Albado, 3er vicepresident de la Federació Catalana de Natació,

lliurant un guardó en la IX DIADA DE LA NATACIÓ CATALANA

(Clica per engrandir)

Clica per veure la font original (07-04-2010)

Aquest individu, el Manolito Albado Giner, és també el Secretari de l'actual Junta de CN Barcelona, presidida per l'inefable Sebastià Millans. Doncs el tal Manolito Albado és qui va mentir conscientement —micròfon en mà— a tots els assistents a la darrera assemblea general de socis (26/04/2010), responent la pregunta del llavors soci Enric Meca (posteriorment expedientant i expulsat del club) afirmant que en el club no hi havíen monitors sense contracte, i que era fals que es pagués en 'negre' —en 'B' segons ell— a monitors del club. La inspecció de Treball feta al CN Barcelona passat l'estiu del 2009 va demostrar que hi havíen més de cinquanta monitors cobrant en 'negre' —en 'B' segons ell—. I el club va rebre un requeriment de Treball per abonar en caràcter urgent uns 40.000 euros per regularitzar la situació amb la Seguretat Social. I aquest individu, en el més pur exercici de cinisme, presenta una querella criminal contra la meva persona en la que sol·licita per a ell —no per al club— una indemnització de 8.000 euros, per haver-lo titllat de mentider i de poca-vergonya. I en aquesta demanda fa servir els serveis de l'advocat del CN Barcelona, Josep Maria Mir Padullés, com han fet tots els altres membres de la junta que m'han demandat. Senyors, qui paga a aquest advocat, els procuradors, els notaris, etc.? En tot cas, què fàcil serà demostrar davant del jutge, amb testimonis i amb l'informe de l'inspector de Treball, que l'amic Albado és un pocavergonya i un mentider, i que per tant així ho he denunciat en aquest bloc!

El president Millans, el secretari Albado, i el gerent Blanquer

Millans, Albado i Blanquer, en la presentació de l'anuari del waterpolo català

Clica per engrandir

L'individu anomenat Manel Albado i Giner (20/10/1946) és el secretari de la junta directiva del CN Barcelona des de fa nou anys, i és membre de les diverses Juntes Directives del CN Barcelona, en diferents càrrecs, ¡des del 1982!

A més a més ha estat vicepresident primer de la Federació Catalana de Karate del 1986 al 2008, ¡22 anys!. I ja en fa cinc anys que és directiu de la Federació Catalana de Natació.

Ara només li resta assolir el seu gran somni, que és ser president del CN Barcelona quan plegui l'octogenari de Millans. El mateix Manolito Albado s'ha situat en una hipotètica travessa per la cursa a la presidència del club.

Aquest paio és el que —a l'igual que han fet els Millans, Moncunill, Vallvé i Meseguer— ha presentat una demanda penal contra l'administrador d'aquest blog (Enric Meca) per calúmnies i injúries, sol·licitant que aquest sigui condemnat a abonar-li 8.000 euros —els altres també demanen el mateix— per restituir, segons diu, el seu honor. 

Quan resulta que personalmet jo els hi tinc a tots un cert apreci personal. Lògicament a uns més que a d'altres degut a que he tingut més tracte personal. El que sí que vaig a mort és contra l'ús que fan del seu càrrec, de la seva prepotència, de les seves reiterades mentides i falsedats, de la seva indigent gestió econòmica i esportiva, que ha dut a l'entitat a una crítica situació financera —les derrames parlen per sí soles— i a una paupérrima situació esportiva, havent desaparegut seccions històriques com l'atletisme i el rugby, i d'altres vegetant, com la petanca. O activitats arrelades en l'imaginari cenebista com els escacs, que enguany per primer cop no ha participat en el Campionat de Catalunya per equips, després d'haver estat present —fent un magnífic paper— els darrers vint anys.

Però tornant a les demandes penals, el més curiós és que aquestes les fan en el seu propi nom. Els diners que demanen aniríen en principi directament a les seves butxaques, però l'advocat que els representa és l'advocat del CN Barcelona, Sr. Josep Maria Padullés.

Amic Manolito Albado i companys de mentides, pagueu de les vostres butxaques el procés judicial contra la meva persona, o feu servir recursos econòmics del CN Barceloa per al vostre benefici personal? Ja respondrà aquesta pregunta l'inefable Moncunill —si s'hi presenta— el dia d l'Assemblea.

I per a que consti, amic Albado, segueixo afirmant —com ho van comprovar molts socis que van asistir a la darrera assemblea general de socis— que ets un pocavergonya i un mentider. I ho puc demostrar perfectament —testimonis no me'n falten— perquè vas respondre la meva pregunta a micrófon obert i dirigint-te a tots els socis assistents, dient que mai havíeu pagat en negre o en 'b', i la inspecció de Treball us ha deixat amb el cul mirant a Pamplona. I espera't a la inspecció d'Hisenda!

Ara pots imprimir aquest article i fer-li arribar a l'advocat del CN Barcelona que us defensa a títol personal. I dic imprimir l'article, perquè protocolitzar-lo notarialment com heu fet amb quasi tot el bloc (¡dos anys d'articles!) us deu d'haver surtit caríssim. Però és clar que com segurament vosaltres no heu pagat aquesta despesa, sinó els socis amb les seves quotes, ...

'Manolito' Albado Giner, cada vez te quedan menos primos en el CNB !

Manel 'Pinotxo' Albado Giner, el secretari de la Junta del CNB

Havent-me mentit el president Millans en alguna ocasió i davant de testimonis, no considero que sigui el xiripitiflàutic de la Junta del CN Barcelona al que li creix el nas més depresa.

Qui es mereix per mèrits propis el títol de Pinotxo d'aquesta Junta és, sens cap mena de dubte i per golejada, l'ínclit Manel Albado i Giner (20/10/1946), secretari els darrers vuit anys del CN Barcelona. I membre de la Junta Directiva del CN Barcelona només des del 1982 !

Cal estar mancat de qualsevol bri de dignitat personal per mentir descaradament a la massa social el dia de la darrera Assemblea General Ordinària, el passat 16 d'abril, i davant de no menys de tres-cents socis/ies.

En el moment de la meva intervenció en aquella assemblea, i atenent a la meva pregunta de si la Junta Directiva havia fet pagaments 'en negre' (digueu-li diner 'B' si voleu) a professionals del servei de monitors, aquest falsari va respondre categòricament que no.

Doncs heu de saber que l'amic Manel Albado és un mentider. No té vergonya i és indigne del càrrec que ocupa. Perquè m'he vist obligat a presentar proves a Hisenda de que la Junta Directiva ha pagat en 'B', i no un cop sino un munt.

Aquest individu sap, i si no ho sap és un perfecte ximplet, que s'han pagat sous a empleats del Club sense haver-los declarat en els fulls de salari. I encara és més greu —és de babau— el fet que aquests pagaments s'han fet a través de transferència bancària.

I quan no ha estat per transferència bancària, s'ha pagat en mà, com en el cas d'algun ex-monitor que ha prestat els seus serveis sense cap tipus de contracte laboral.

És legal això, Manel? Ja han estat informats els auditors del CNB, aquests darrers anys, d'aquesta pràctica? Sí? No? O pasapalabra?

En tot cas, tingues per segur que tard o d'hora, tu i els teus companys de directiva, haureu de rendir comptes davant de les autoritats pertinents per aquestes manifestes irregularitats comptables i laborals.

No creus que ja està bé ser directiu del CNB durant vint-i-set anys (27)? Què no saps fer res més? O és que tens un altre motivació que desconec per continuar figurant en la directiva?

I ara, que la Fiscalia investigui els comptes del CN Barcelona

L'amic Sebastià Millans (President de fràgil credibilitat del CN Barcelona) és company de Junta Directiva a Sport Cultura Barcelona de l'amic Fèlix Millet (President de l'Orfeó Català), personatge imputat en els darrers anys en diversos processos judicials. 

Detingut en el seu moment per estafa, també va ser condemnat per falsetat documental.

I ara, investigat per la Fiscalía a instàncies de l'Agència Tributària (a qui es va fer arribar denúncia de frau fiscal  del CNB) per apropiació indeguda i falsetat pel suposat desviament de més de 2,29 milions d'euros dels diners de l'Orfeó Català.

Sport Cultura Barcelona
(Clica per engrandir)

En propers dies us informaré de l'escandalosa darrera assemblea general ordinària de l'Orfeó Català, on es va criticar entre d'altres coses la manca de transparència, que va acabar amb crits i insults, i de la qual el President Millet va sortir plorant.

Però el més important serà posar-vos un extracte de l'informe de la Sindicatura de Comptes de Catalunya —caldrà prendre bona nota d'aquesta entitat— on s'explica detalladament diverses i fragrants irregularitats econòmiques per part de la Junta presidida per l'amic Fèlix Millet.

El que em fa feredat és que no són poques les similituds quant a irregularitats comptables, amb el que succeeix en la gestió econòmica de l'actual junta del CN Barcelona.
Serà divertit i molt instructiu trobar els paral·lelismes.

Benvolguts xiripitiflàutics directius del CN Barcelona  (Millans, Moncunill, Meseguer, Vallvé, Albado i Capdevila),  coneixeu aquell dit popular que diu  "Cuando las barbas de tu vecino veas cortar, pon ..."?

I ara, la tercera denúncia per pressumpte frau fiscal del CNB

Aquí de nou com fa set i quinze dies, sempre en dilluns.

Li arriba el torn aquest cop a la tercera denúncia presentada i registrada contra el Club Natació Barcelona.

Si la primera va ser registrada a Hisenda, i la segona va ser lliurada a Treball, aquesta vegada li ha tocat a la Inspecció Provincial de la Tresoreria General de la Seguretat Social.

Malgrat que totes les denúncies són i seran contra el CNB, s'ha tingut i es tindrà especial cura en personificar-les en el president Millans, en el vicepresident Moncunill, i en els altres membres de la Junta Directiva.

Les proves documentals presentades demostraran que la Junta Directiva, per veu del Secretari Manel Albado, mentia descaradament quan negava en la darrera Assemblea de socis/ies que el Club -davant de la meva denúncia i amb el silenci còmplice del President, dels Vice-presidents i del Tresorer- que paguessin en "negre" als monitors. Amb l'agravant d'algun monitor que ni disposava de l'obligatori contracte laboral amb el CNB. Voleu algun nom?

Si creuen que dic alguna mentida o calúmnia, ja saben què han de fer. O no faran res? Perquè diuen que qui calla, otorga.

Seguirem denunciant les il·legalitats perpetrades per aquesta Junta, a no ser que -com sempre dic- abans es rebi algun apropament per part de la cúpula del CNB.

El President sabia que si resultaven expulsats el soci Carrasco i/o el soci Meca, el Club seria denunciat. Es va intentar per activa i per pasiva, i fins al darrer moment, tenir una reunió amb el President per evitar això. Però l'amic Millans, amb la prepotència habitual s'hi va negar.

Com diu el Doctor House, "els errors sempre són tan grans com les seves conseqüencies".

Enric Meca

Cliqueu per engrandir i poder llegir