www.moncenebista.blogspot.com                                                            www.moncenebista.blogspot.com

divendres, 1 d’agost de 2008

Conmovedor acte d'amor fratern


Nota: I nosaltres, La gent del bloc, afegiríem que una germana també és un tresor. Amb això segur que hi estarà d'acord el vice-president Moncunill i la seva germana Meritxell, oi?

Grup de socis/ies del CNB en peu de guerra

Els conductors del bus no paren a la parada del Club Natació Barcelona

-Els socis es queixen que no sempre s'aturen.
-Han presentat diferents queixes i els han arribat a dir que ja saben que això passa.
-Recullen firmes per enviar a TMB.


Un grup de socis del Club Natació Barcelona estan en peu de guerra. Estan farts d'esperar uns autobusos que, quan arriben, no sempre s'aturen.


A més a més, a la parada que hi ha davant del centre i on s'indica que s'han de parar els busos de les línies 17, 39 i 64, no hi ha cap seient que els faci més lleuger el pas del temps.

Els afectats afirmen que han presentat vàries queixes al 010 i a TMB. I, segons ha explicat a 20 minutos una de les afectades, Susana Pujol, de vegades "no fa falta ni explicar tot el problema. Molts cops ens han respost que ja saben de què va".

Ella ha trucat dos cops al telèfon d'informació municipal i a l'empresa de transports, però "no he rebut cap resposta", es lamenta.

Estan recollint firmes

Segons relaten, l'autobús que menys s'atura és el 64. "Ens fan un gest amb la mà i marxen", diu Pujol. La tensió ha arribat a tal punt que, fa un parell de setmanes, la gent que esperava es va plantar davant del vehicle, en marxa, per obligar-lo a parar.

Ara han iniciat una nova protesta: estan recollint signatures. Van començar ahir i, en menys d'una hora, van replegar-ne 60. Quan arribin a les 200, les portaran a TMB.

Clica per veure la notícia original





Benvolguts/des:
Aquesta és una notícia del passat 21 de maig. Desconeixem si s'ha assolit el que es demanava. Però hem constatat que segueix sense haver-hi cap seient per fer més agradable l'espera dels autobusos. Voldríem esbrinar quin paper ha jugat en tot aquest assumpte la direcció del CNB, en defensa dels seus socis i sòcies. Perquè no creiem de rebut que s'hagin de mobilitzar un grapat de socis i sòcies com a grup de pressió al marge del Club, disposant la direcció del Club, amb el president Millans com a màxim responsable, de les eines i els contactes necessaris per solucionar aquest desgavell sense gaires dilacions. Agrairíem doncs a la sòcia Susanna Pujol, o a qualsevol altre afectat/da que ens digués quelcom al respecte.
Gràcies.
La gent del bloc

dijous, 31 de juliol de 2008

El Kynodesme: en l'origen de l'Olimpisme

Es recollien el penis amb una cinta nuada sobre el prepuci

Segur que alguna vegada hem sentit comentaris en algun documental sobre l'origen de les Olimpíades: que en la Grècia Antiga, inspiració de les mateixes, els atletes grecs, acostumats com estaven a tapar el seu cos el menys possible, solien fer esports i competir nus. O gairebé.

Era el seu costum usar una petita corretja de cuir amb la qual es recollien el seu penis i el lligaven a la cintura de manera que quedés immòbil i mirant cap amunt. Durant molt temps es va creure que ho feien perquè el membre no els molestés mentre feien els exercicis, però ara resulta que alguns experts encapçalats per Frederick M. Hodgfes afirmen que tan curiós costum tenia altres motius una mica menys pràctics.

Per a l'estètica grega i en les proves atlètiques, que el prepuci ocultés el gland donava una imatge pudorosa, mentre que el gland a plena llum d'un no circumcís es considerava indecent en la sorra o camp d'entrenament. Els atletes, per a prevenir-ho, duien el
kynodesme, una cinta de color fortament nuada sobre el prepuci.

O sigui, d'una banda per evitar que el gland se'ls escapés -si alguna cosa consideraven impúdic els grecs era que els hi veiessin el gland-, i per l'altre la simple coqueteria.

Per cert, m'ofereixo desinteressadament per a explicar-los als responsables dels Jocs de Pequín que bastarien uns petits detalls per a duplicar l'audiència dels mateixos. Una mica així com un retorn als orígens de l'olimpisme clàssic. Molta gent ho agrairia.


Bibliografia:
CUERPO Y ESPACIO. Símbolos, representación y expresividad en las culturas
Autor: Honorio M. Velasco Maíllo, catedrático de Antropología Social UNED
Editorial Universitaria Ramón Areces, 2007

El president Millans i la festa del waterpolo

Per a tots els qui ens heu comentat l'estranyesa de que no surtís
el president Millans fotografiat a peu de platja,
en el partit del centenari del waterpolo,
aquí el teniu en l'acte posterior, a les oficines del Club.

dimecres, 30 de juliol de 2008

CNB waterpolo: reflexions i balanç


Nota: Al final el CNB va quedar subcampió amb 59 punts.
El títol de campió va ser pel CN Atlètic Barceloneta, amb 64 punts.

Europeu de Clubs en frontó de 36 metres

El CN Barcelona no passa de les semifinals a la Copa d'Europa celebrada a la Vall d'Hebron


El CN Barcelona no va aconseguir classificar-se per disputar la final de la XIV Copa d'Europa de clubs en frontó de 36 metres celebrada aquest cap de setmana al Centre Municipal de Pilota de la Vall d'Hebron de Barcelona. L'equip amfitrió, format pel barceloní Carles Sanz i l'argentí resident a Barcelona Emiliano Skufca, va perdre el matx de paleta de cuir per 35 punts a 34 davant el Club Saint Martin de Seignanx francès. La competició va reunir els setze millors clubs d'Espanya i França en les modalitats de mà individual, mà per parelles, paleta amb pilota de cuir i pala curta.

dimarts, 29 de juliol de 2008

El deute econòmic del CNB

El waterpolo abandonà, per un dia, la piscina

El partit del Centenari


Encara que l'important no era la victòria, sinó la celebració dels 100 anys del waterpolo espanyol, l'equip del C.N.Barcelona s'ha imposat per 8 a 5 al C.N.Atlètic Barceloneta. La platja de Barcelona ha estat avui, diumenge 27 de juliol, una festa centenària. En les aigües del Mediterrani, just davant del C.N.Barcelona, s'ha celebrat el partit del centenari del waterpolo espanyol.


El primer partit de la història del nostre esport es va jugar el 12 de juliol de 1908 entre dos equips del C.N.Barcelona amb marines anglesos. Un combinat ho va dirigir Bernat Picornell, fundador del C.N.Barcelona i l'altre Edward Thorton. En l'equip blau van jugar: Edward Poeschte, Xerris Wallace, Enric Galofré, Pere Picornell, Detlev Rabe, Hugo Moller, Frederic Baerstohi. I en l'equip blanc: A. von der Heyden, Manuel Fernández, Carlos Gramicher, Edward Milers, Frederic Raunet, Robert Miller i Ricard Luján. La història diu que abans d'aquest primer partit en les nostres aigües, el waterpolo, que no s'anomenava waterpolo, es jugava damunt de bidons i els jugadors imitaven el moviment dels genets que jugaven al polo.


Cent anys després les coses han canviat molt. El waterpolo, com tots els esports, ha evolucionat. I ara als jugadors els toca nedar molt, preparar-se físicament i ser tàctica i tècnicament molt bons. Però avui no era aquesta la qüestió, avui es tractava de commemorar el primer partit que es va jugar en les aigües de Barcelona, i així ho han entès els dos equips, que en un ambient festiu han celebrat una trobada en el mar que ha tingut un gran èxit de públic.


S'han enfrontat un combinat de jugadors del C.N.Atlètic Barceloneta davant altre del C.N.Barcelona. El partit l'ha dirigit l'àrbitre Eugeni Asencio, ara ja jubilat, però tota una institució en el waterpolo internacional, ja que ha xiulat en cinc JJOO a més de ser el jutge triat en els JJOO de Barcelona 92 per a fer el jurament.


Els components de cada equip han rebut una medalla commemorativa de la trobada i han estat acompanyats dels jugadors de la selecció absoluta, David Martin, Kiko Perrone, Xavi Vallès i Iñaki Aguilar. Ells juntament amb els seus companys partiran el dimecres destinació als JJOO de Pequín 2008.






Partit del centenari
C.N.Atlètic Barceloneta 5 – C.N.Barcelona 8
2-1, 0-3, 2-2, 1-2.


C.N.Atlètic Barceloneta: Víctor García, Fran Fernández, Manolo Delgado, Jordi Hidalgo, Eduard Mínguez(2), Marc Roca, Alex Codina, Adrià Delgado(2), Dani Francisco, Jesús Martin, Aítor Pinho, Albert Espanyol(1)
Tècnic: Santi Fernández


C.N.Barcelona: Dani Sullà, Albert Plaza, Pepe Fuixà, Joan Valls(1), Marc Hernández, Joan Carles Gomà, Miguel Chillida, Joel Esteller(2), Pere Estrany(1), Blai Mallarach(2), José Rodríguez (2)
Tècnic: Toni Esteller


Font: El Cuervo Waterpolo Blog


dilluns, 28 de juliol de 2008

Les regles del joc han canviat

diumenge, 27 de juliol de 2008

Uf! Sort que el CNB va de fàbula, no? ;-))

Quan tot va malament,...

... no reneguis, que et podria anar pitjor

Has vist l'anunci que repassa la història de Nike?

Fa 20 anys es va llançar per primera vegada un eslògan que ha fet història: "Just do it". Al veure'l escrit a ningú se li escapa que es tracta d'un anunci de Nike, la marca que ho va adoptar i amb el qual va créixer fins a convertir-se en dues celebritats; l'una com el més important fabricant de material esportiu i l'altre com una de les frases publicitàries més conegudes.

Nike i "Just do it", juntes o separades, defineixen l'afany de superació de la raça humana i evoquen imatges d'esportistes, uns de molt famosos i altres d'autèntics desconeguts, en situacions tant d'èxit o triomf com derrota o sofriment.

No va ser fins al 1978 quan l'empresa fundada per Phil Knight va començar a respondre pel nom de Nike, pres de la deessa grega de la victòria. En 1971, l'estudianta Carolyn Davidson va crear el seu logotip, ara reconegut en tot el món, que representa l'ala de la deessa grega i es denomina 'swoosh'. Per ell va cobrar poc més de 35 dòlars.

A principi dels anys 80, Nike posa de moda dur calçat esportiu per a l'ús diari en els Estats Units. Però fins al 1985 no arriba el seu primer cop de gràcia a l'unir la seva imatge de marca a la d'una jove promesa del bàsquet anomenada Michael Jordan, que durà a Nike a superar les expectatives més optimistes.



Tres anys després Nike desitja transmetre a través dels seus anuncis una idea: "Atreveix-te. Fes allò que sempre has volgut fer". La llegenda explica que va ser el creatiu Donen Wieden -de
Wieden + Kennedy-, l'agencia de publicitat que sempre estarà unida a la història de Nike, qui va pronunciar per primera vegada el "Just do it" en una reunió amb la gent de Nike. Des d'aquell mític dia aquestes tres paraules van transcendir a tots els nivells, tant dintre de la companyia com en la seva forma de fer publicitat.

Ara Nike, per celebrar l'aniversari del naixement de la màgica frase, promet la campanya més gran de la història. Us porto el primer spot que és un repàs a la història de Nike; és com recordar part de la història recent de l'esport amb imatges de més de 30 esportistes famosos de 17 països distints al ritme de la música de The Killers. Ho ha creat, com no, Wieden + Kennedy i ens diu, una vegada més, que per a arribar a una meta només hi ha un secret: "Simplement fes-ho".

Per Gerardo Silva, director creatiu de l'agencia
Remo.

Nota: Nosaltres, La Gent del Bloc, simplement ho estem fent. Amb la vostra necessària i agraïda complicitat.

¿SABíAS QUE ... el ex-vicepresidente primero del CN Barcelona, el turronero Federico Moncunill Gallo, aparece citado en la documentación del corrupto Caso Brugal, según puedes leer en El País?

Morositat de Sebastià Millans,
ex-president del Club Natació Barcelona
(Clica AQUÍ per a llegir l'article sencer)

Clica la imatge per engrandir-la

¿Y SABíAS ADEMÁS QUE ... el ex-vicepresidente económico del CN Barcelona, Pere Meseguer Miranda, ya directivo cenebista en el año 1970, fue uno de los 25 imputados judicialmente en el escándalo financiero —Caso Banca Catalana— que sacudió a la sociedad catalana en la década de los ochenta?

Creative Commons License
Free counter and web stats

 
Blavor, l'himne del CN Barcelona (any 1975) Blavor, amb el baríton Marcos Redondo (any 1932)