www.moncenebista.blogspot.com                                                            www.moncenebista.blogspot.com

divendres, 6 d’agost de 2010

L'himne del CNB: història, música i lletra (1a part ...)

L'any 1932 el Club Natació Barcelona complia vint-i-cinc anys d'existència, i per celebrar aquesta important efemèrides, foren organitzats diversos actes esportius i de tota mena.

Fou en aquella ocasió que el mestre Tragan, gran entusiasta i admirador del Club, va compondre la cançó-himne "Blavor".

El mestre Tragan dedicà "Blavor" al Club Natació Barcelona; hi canta l'himne de la germanor, la companyonia i l'afecte entre tots els seus socis, característica destacada ja des de que el Club és Club i que els seus fundadors van saber transmetre a través dels temps; i canta, també, la bondat de l'aire i el sol de la platja, i les victòries esportives de la casa, i tot plegat ho uneix amb el color blau, que és el color del CNB, símbol de pau i esperança.

"Blavor", aquelles notes que des del primer moment van fer vibrar el més legítim i profund sentiment d'amor al Club, fou cantat en aquella època per un grup de socis entusiastes i enregistrat en disc de 75 revolucions.

Però aquells discs antics van anar desapareguent, fins al punt de només saber-se'n l'existència d'alguns a mans de socis veterans que els guardaven amb tot l'amor. La Junta Directiva, ara, ha volgut actualitzar "Blavor", ha volgut que tots els socis i simpatitzants poguessin conéixer l'himne del Club.

A tal fi, en va encomanar la confecció de les partitures, I, després del assaigs correponents, la Coral del "Centre Excursionista de Catalunya" i la Cobla "Ciutat de Barcelona", n'han fet un enregistrament en disc de 45 revolucions, amb data de juliol de 1974. Va dirigir els assaigs i l'enregistrament el mestre Josep M. Parellada, i la tasca tècnica ha anat a càrrec dels estudis Gemma, de Barcelona.

El Club Natació Barcelona agraeix als components de la coral i de la cobla, i al mestre Parellada, l'entusiasme i la dedicació que han esmerçat i que s'han tradut en una perfecta execució.

M.F.A.
Barcelona, juny de 1974



I
Blau és el mar,
blau l'horitzó,
blau és el nostre pensament;
a tu devem,
Club sens parió,
nostra salut i esbargiment.
L'aire i el sol donen la joia
d'un viure molt més lleu
i quan gaudim de tal prodigi
esdevé temps més breu.

(TORNADA)
“Club Natació Barcelona”,
ves fent ta via triomfal;
“Club Natació Barcelona”,
fins assolir l’ideal.
En tot escut hi ha la gavina,
fem que triomfal segueixi el vol
fins convertir-lo amb entusiasme
en un radiant i esplèndid sol.
“Club Natació Barcelona”,
ves fent la via triomfal;
“Club Natació Barcelona”,
fins assolir l’ideal.

II
En nostre Club,
que és nostra llar,
la pau i el goig sempre hi trobem;
tots som germans,
som fills del mar,
i a tots en bressa dolçament.
Pels que aixecaren nostre casa
rublerta de clarors,
on nostre cor sentim renéixer,
honor i més honors!

(TORNADA)
“Club Natació Barcelona”,
ves fent ta via triomfal;
“Club Natació Barcelona”,
fins assolir l’ideal.
En tot escut hi ha la gavina,
fem que triomfal segueixi el vol
fins convertir-lo amb entusiasme
en un radiant i esplèndid sol.
“Club Natació Barcelona”,
ves fent la via triomfal;
“Club Natació Barcelona”,
fins assolir l’ideal.

dimecres, 4 d’agost de 2010

Un fuerte y prolongado aplauso para la junta directiva del Club Natación Barcelona


dilluns, 2 d’agost de 2010

El regreso de la petanca con glamur

¿Quién dijo que la petanca era cosa de jubilados y de campistas casposos? Este verano, en París, las viejas bolas de metal no sólo han rejuvenecido, sino que se han puesto de moda. En los jardines de los Campos de Marte, los fines de semana es habitual ver a grupos de treintañeros reunidos a la fresca para compartir un apero-pétanque, un picnic a la francesa –es decir con mantel, copas, vino y quesos– que culmina con unas cuantas partidas improvisadas sobre la grava.

Este deporte nacional, en desuso entre los urbanitas de la capital, vuelve de la mano de la austeridad. Un deporte barato y sin pretensiones, para toda la familia e incluso compatible con la canícula. Acostumbrados al jugador prototipo de pastís, cigarrillos gitane, alpargatas y gorra marinera, resulta casi chocante ver a los jóvenes bobos (contracción de burgués bohemio), con sus bambas de marca y su panamá ladeado, lanzar el cochonnet (la pequeña bola roja de madera) a la arena.

Bolas de petanca con el logo Chanel
(Clica para ampliar)
La tendencia no le ha pasado por alto a la industria de la moda. Karl Lagerfeld ha decidido convertir la petanca en el colmo del esnobismo. El pasado mes de mayo, en Saint-Tropez, donde presentó su última colección, montó un torneo de vips con estrellas como Vanessa Paradis, Diane Kruger, Anna Mougladis o Karolina Kurkova que jugaron con gran estilo. Por supuesto, las bolas llevaban estampado el logo de Chanel. Esta marca de lujo comercializa un lote con maletita de piel por el módico precio de 2.000 euros. Louis Vuitton la ofrece por 1.500.

Pero no son los únicos que han renovado el mercado de la petanca. Otras firmas más modestas, como Obut, han optado por modernizar las bolas con una superficie satinada y estampada con flores y motivos contemporáneos, al razonable precio de 35 euros, las tres piezas más el cochonnet (cerdito), llamado también bouchon (tapón) o le petit (el pequeño). El negocio va viento en popa. Una prosperidad a la que ha contribuido activamente la película Camping, taquillera comedia sobre los veraneantes de uno de estos establecimientos donde la inevitable petanca se convierte en algo entrañable.

El juego, que se remonta a la época de los griegos –aunque fue en 1907 cuando Jules Lenoir fijó las reglas actuales– ha llegado también a las nuevas tecnologías. Ya se han lanzado aplicaciones para el iPhone y el iPad. El último grito reproduce las condiciones reales de juego ajustándose a las reglas de la Federación Francesa de Petanca (375.000 afiliados). En internet florecen los sitios dedicados a esta actividad, desde los que ponen en contacto a los aficionados hasta los que impulsan una versión para practicar en el despacho, con bolas blandas.

Este inesperado renacimiento de la petanca representa un regreso a las raíces, a la esencia de la Francia provenzal de placeres sencillos. Imagen nostálgica que remite a la canción de Georges Brassens titulada Una partida de petanca: «Cuando vuelve el buen tiempo/ en las plazas y los patios/ vemos bajo los plátanos/ más de un grupo dejarse llevar/ son los adeptos, los felices maníacos de la bola».

Clica per llegir l'article original (29-07-2010)

diumenge, 1 d’agost de 2010

Skufca i Sanz, del CN Barcelona, reediten per tercera vegada la Copa d’Europa de clubs

Clica per engrandir
La dupla que formen Carles Sanz i Emiliano Skufca sembla no tenir sostre. La fortalesa que mostren i la superioritat també és tal a nivell continental.

Sanz i Skufca, jugadors del CN Barcelona, van tornar a guanyar la Copa d’Europa de clubs, disputada aquest cap de setmana a Vallelado (Segòvia). Aquesta era la tercera vegada consecutiva que ho aconseguien. La parella barcelonina, però, va haver d’esforçar-se per acabar aixecant el nou guardó.

En semifinals el marcador ja va ser ajustat, 35-31. Els catalans se les van veure amb els francesos Mangaman i Luciano, amb un joc amb menys ritme que acostumen a tenir els dos cenebistes. A la final, per tant, esperaven els també francesos Welmont i Fontanó, del Club Chaudron de Illes Reunió, que es van desfer dels navarresos del Club Tajonar Rubén Ayarra i Xabier Salinas. Un partit d’alçada i que podria ser, asseguren els entesos, la final del pròxim Mundial.

Aquest matx va ser d’allò més igualat, amb diferències mínimes tant per una com per altra part i que ambdues parelles anaven retallant. A partit de l’empat a 19 va arribar el punt i part a l’enfrontament, que va durar al voltants de 90 minuts. Després empat a 30 i es va passar al 34-33. En una jugada amb més de 50 tocs a la pilota, Sanz va decidir per deixar un patit i treballat 35-33, que donava el títol als catalans en una temporada històrica per a la pilota catalana.

Clica per veure la notícia original (26-07-2010)

¿SABíAS QUE ... el ex-vicepresidente primero del CN Barcelona, el turronero Federico Moncunill Gallo, aparece citado en la documentación del corrupto Caso Brugal, según puedes leer en El País?

Morositat de Sebastià Millans,
ex-president del Club Natació Barcelona
(Clica AQUÍ per a llegir l'article sencer)

Clica la imatge per engrandir-la

¿Y SABíAS ADEMÁS QUE ... el ex-vicepresidente económico del CN Barcelona, Pere Meseguer Miranda, ya directivo cenebista en el año 1970, fue uno de los 25 imputados judicialmente en el escándalo financiero —Caso Banca Catalana— que sacudió a la sociedad catalana en la década de los ochenta?

Creative Commons License
Free counter and web stats

 
Blavor, l'himne del CN Barcelona (any 1975) Blavor, amb el baríton Marcos Redondo (any 1932)