www.moncenebista.blogspot.com                                                            www.moncenebista.blogspot.com
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris soci/ia cnb. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris soci/ia cnb. Mostrar tots els missatges

divendres, 8 de novembre del 2013

Joel Esteller: «El Club Natació Barcelona està passant per la pitjor època de la seva història»

Joel Esteller, de la Nova Escullera al Fabra

L'exjugador del CN Barcelona i pitxitxi de l'última lliga debuta en el campionat a les files del CN Sant Andreu, encara amb les seqüeles d'una lesió a la zona lumbar

Joel Esteller, el pitxitxi de l'últim campionat de lliga (80 gols), va reaparèixer en competició el cap de setmana passat amb el casquet del seu nou equip, el CN Sant Andreu. Ho va fer encara lluny del seu millor nivell de forma, però ja va signar els tres primers gols enfront d'un CN Terrassa (13-6) que es perfila com el principal candidat en la pugna pel segon lloc, rere l'intocable CN Atlètic Barceloneta.

Joel Esteller, fotografiat a la piscina Pere Serrat
del CN Sant Andreu abans d'un entrenament
(Clíca-la per engrandir-la)

La incorporació de Joel Esteller al CN Sant Andreu va ser un dels traspassos més sonats del mercat de fitxatges del final de curs passat i la major evidència del mal moment pel qual passa el CN Barcelona, on havia anat creixent sota l'estricta tutela del seu pare, l'entrenador Toni Esteller. “La directiva del CN Barcelona va decidir no apostar econòmicament pel primer equip de waterpolo, i aleshores em vaig haver de buscar altres alternatives. Tenia més d'una oferta, però em vaig decidir pel CN Sant Andreu per no haver de marxar de la ciutat i poder continuar amb els estudis d'empresarials a la Pompeu Fabra”, explica el jugador.

El club de la seva vida

El canvi d'aires, el traspàs de la Nova Escullera del CN Barcelona al Fabra del CN Sant Andreu, no va ser fàcil: “El CNB és el club de tota la meva vida, dels 25 anys que tinc. En sóc soci i m'estimo el club. A més, sempre m'havia entrenat amb el meu pare. El 2005, en l'última lliga que va guanyar, jo era el que portava les aigües. Penso que estan passant per la pitjor època de la història del club. Espero que se'n surtin, i a mi em servirà per viure noves experiències”. Casualitats de la vida, Joel és ara a les ordres de Xavi Julià, que va ser durant moltes temporades el segon de Toni Esteller i que fa un any i mig també va haver de marxar del CN Barcelona a conseqüència de la crisi. “Qui em va fitxar va ser Carlos Bellón, però ara a finals de setembre l'han substituït per Xavi Julià, que per a mi és com un segon pare i que ja m'havia entrenat de ben petit”, explica el pitxitxi de l'últim campionat.

El bon paper de Joel Esteller en l'última temporada li va obrir les portes de la selecció espanyola, amb la qual va competir en la lliga mundial i en els Jocs del Mediterrani. A última hora, però, va quedar fora dels escollits per competir en el mundial de Barcelona. “Jo ho vaig donar tot. Sabia que era difícil, però en Rafa Aguilar no em va escollir. En tot cas, estic molt content del meu debut i la consecució de la medalla de plata en els Jocs del Mediterrani de Mersin”, subratlla. En aquest sentit, l'exjugador del CN Barcelona no vol pensar en una hipotètica tornada a la selecció estatal i està centrat a fer-ho al millor possible en el seu nou club, el CN Sant Andreu.

La lesió lumbar

Aquest curs no ha començat gaire bé per a Joel Esteller, que arrossega unes doloroses molèsties a la zona lumbar des de fa un mes i mig, i que li va fer perdre les dues primeres jornades del campionat. “Ja fa temps que faig rehabilitació, però no m'acabo de recuperar. No puc xutar del tot bé ni doblegar-me”, explicava diumenge encara amb les seqüeles del seu debut contra el CN Terrassa.

El flamant fitxatge del CN Sant Andreu considera que aquesta lliga, més enllà de l'Atlètic Barceloneta, serà molt equilibrada: “Serà una lliga boja. Penso que el Terrassa pot acabar segon, però entre el tercer i el novè tots podem guanyar o perdre amb qualsevol rival. Pot passar de tot”. Pel que fa a la possibilitat de revalidar la condició de pitxitxi, és una qüestió que no li fa perdre el son: “No em considero un golejador nat. Penso que el títol de l'any passat s'ha de considerar una anècdota i s'haurà de veure si en el CN Sant Andreu també tinc la responsabilitat de xutar tant com tenia en el CN Barcelona. Faré el que demani l'entrenador, perquè en l'equip ja hi ha grans llançadors, com ara Tomas Bruder, Dani Hernández i Javier Gorría”. I afegeix: “Evidentment prefereixo guanyar partits i no marcar cap gol [en referència a la derrota contra el Terrassa]”. De moment, els màxims artillers del campionat són Arpad Babay (CN Catalunya) i Svilen Piralkov (CN Mataró Quadis), amb catorze i tretze gols respectivament en les primeres jornades de lliga.

El cor dividit

Tot i estar concentrat en la competició de lliga, Joel Esteller també té el pensament a quilòmetres de distància, als Estats Units, on estudia i s'entrena la seva xicota, Clara Espar (Universitat de San José), que seguint les passes de la seva germana gran (Anna) aquest curs ha iniciat una nova aventura americana. “Estic content, li està anant molt bé i és una oportunitat que havia d'aprofitar. Cada dia s'ha de llevar a 2/4 de 6 del matí i s'està entrenant moltíssim. Per Nadal podrà venir uns dies cap aquí i quan torni ja començaran la competició de lliga”, explica il·lusionat.

Clica per veure l'article original (07-11-2013)





Si t'ha interessat aquest post, potser també pot interessar-te:
  JOEL ESTELLER, millor esportista de l'any 2012 del CN BARCELONA

dijous, 24 d’octubre del 2013

Francesc Godoy, triatleta profesional del Club Natación Barcelona

Si te ha interesado este post, quizá también te interese:
  CESC GODOY, el triatleta formado en el CN BARCELONA

dissabte, 19 d’octubre del 2013

Adéu oficial a la sauna femenina del Club Natació Barcelona

Juan Luis Abellán (així, en castellà), el president del Club Natació Barcelona, adreça una carta als socis de l'entitat en la que justifica el tancament de la sauna femenina per les seves despeses de manteniment, inassumibles en uns moments d'angoixants problemes econòmics del club.


Preguntes, de moment, sense resposta::

1. ➜ Com és que l'amic Abellan tanca instal·lacions (que no serveis) però no l'interessa investigar on estan les obres d'art desaparegudes de la Fundació del club, precipitadament dissolta quan va ser denunciada? A mi mateix em va confessar el 16 de juliol de l'any passat que havien trobat a faltar obres d'art, sense precisar la quantitat.

2. ➜ Com és que l'amic Abellan, que tanca instal·lacions (que no serveis), no té cap interés en esbrinar on estan els centenars de milers d'euros que han desaparegut de la Fundació del club, repeteixo que precipitadament dissolta quan va ser denunciada? Diners recaptats il·legalment perquè eren els diners de milers de quotes de socis, i de milers de saunes i de massatges, diners tots desviats a la Fundació, disfressats com a altruistes donatius dels socis implicats per Millans en aquest frau ... des del 2004 fins al sobtat tancament de la mateixa?

Experts en comptabilitat, entre ells una especialista en balanços comptables de Fundacions, acrediten el que estic denunciant, perquè aquests diners no surten reflectits ni en els balanços de la Fundació (mai auditats) ni a les auditories anuals dels comptes del club.

3. ➜ Com és que l'amic Abellan, que segons em va confessar, és o ha estat militant de CiU, que algun cop s'ha atansat a l'Hotel Majestic per fer costat a CiU quan hi ha hagut eleccions, i que ha col·laborat amb el grup municipal de CiU al districte d'Horta-Guinardó —què és on viu— quan la responsable era la Maite Fandós (1987-1991), ara quart tinent d'alcalde i regidora d'esports, ... doncs com és que signa els seus comunicats als socis com a Juan Luis Abellán i no com a Joan Lluís Abellan?

4. ➜ I com és que no s'ha volgut adherir l'amic Abellan, com a màxim representant del Club Natació Barcelona, al Col·lectiu La Natació Catalana per la Independència (que ben aviat complirà mig any de vida) amb —fins avui— 790 adhesions de personalitats de la natació catalana, entre d'elles presidents de clubs de natació, tècnics de natació i de waterpolo, així com àrbitres, nedadors i waterpolistes, tan en actiu com retirats, alguns d'ells olímpics com el mateix Abellan?

Com és que hi ha gent què és o ha estat vinculada al CN Barcelona que s'ha adherit a aquest Col·lectiu La Natació Catalana per la Independència, inclús directius de la junta d'Abellan (p.e. Carme Bernal, Carol Kun, Magda Vives, Ana Esforzado, Anna Antequera, Bernat Picornell, Esther Eroles, Lluís Bestit, Leopold Rodés, ...) i per contra ell no s'ha volgut adherir?

Què potser l'amic Carpena, el president de la Federació Espanyola de Natació —per qui diuen que Abellan ha fet costat en l'assumpte d'Anna Tarrés— s'enfadaria i el deixaria sense postres?

JOAN VALLVÉ RIBERA
5. ➜ I per acabar, com és que Joan Vallvé Ribera, anterior vicepresident del CN Barcelona, i ex-conseller de la Generalitat de Jordi Pujol, va admetre —davant del jutge i sota jurament— que la junta directiva de Sebastià Millans havia comès frau fiscal, i l'amic Abellan (que hi era a la sala escoltant-ho) no solament no ha informat als socis, sinó que segueix tocant barroerament l'Stradivarius?

Mentre el club es dessagna, tanca instal·lacions, acomiada treballadors, retalla sous i apuja quotes, ... a qui està protegint l'amic Abellan? I per què l'està —o els està— encobrint?

dimarts, 15 d’octubre del 2013

Tomàs Guasch a Versió RAC1:
❝ Maria de los Llanos de Luna
(delegada del Govern d'Espanya a Catalunya)
ha salvat al Club Natació Barcelona !! ❞

Un altre lliurament sobre el Club Natació Barcelona al programa radiofònic Versió Rac1, líder de les tardes a Catalunya. Toni Clapés, Quique Guasch i Tomàs Guasch segueixen informant en petites píndoles sobre el club del que tots tres són socis.

Toni Clapés • Quique Guasch • Tomàs Guasch • María Llanos de Luna

Aquest cop Tomàs Guasch, amb la seva vehemència habitual, vincula al Club Natació Barcelona amb la delegada del Govern d'Espanya a Catalunya i diputada del PPC al Parlament de Catalunya, María de los Llanos de Luna. 


Diu que aquesta senyora —de la que aquest passat 14 de març de 2013 el Parlament de Catalunya aprovà una moció demanant la seva substitució per la seva «actitud hostil i manca de respecte cap a les institucions catalanes»ha salvat al Club Natació Barcelona en uns moments molt crítics per a la centenària entitat i li ho agraeix en nom dels socis del club.

Sabeu allò de "Al revés te lo digo para que me entiendas."? No endebades, la Sra. Maria de los Llanos de Luna ha manifestat la seva voluntat d'imposar la bandera espanyola a les escoles. El 27 de març d'enguany va ser declarada persona non grata pel ple de l'Ajuntament de Girona, titllant la seva actuació com el d'una virreina d'una colònia per haver portat als jutjats la contractació dels trens de l'Onze de Setembre. Fins i tot l'Ajuntament de Barcelona ha demanat la seva dimissió.

Tot plegat, mala peça al teler.


Extracte —són 70 segons— del programa radiofònic Versió Rac1 del passat divendres, 11 d'octubre del 2013.


[...]
Tomàs Guasch: ...Per cert, sé que ens escolta, eh?...
         Sr. Virgili: ...Qui...
Tomàs Guasch: ...Agraïr en nom dels socis del Club Natació                               Barcelona a la delegada Llanos de Luna ho que                               ha fet pel club. I ella ho sap...
Quique Guasch: ...És la sauna... ...és una sauna mixta...
         Sr. Virgili: ...Està bueníssima...
Tomàs Guasch: ...Exacto... ...dejémoslo correr... ...no tinc                               perquè donar explicacions... ...però moltes                               gràcies, senyora...
     Toni Clapés: ...Llanos de Luna?...
Tomàs Guasch: ...Llanos ens ha salvat...
     Toni Clapés: ...Ja m'ho explicarà, perquè ara sí que no entenc                               absolutament res...
Tomàs Guasch: ...Estem en un moment difícil... ...i miri... ...hi ha                               un ajut... ...Prou!... ...Llussà, vosté també ha                               de col·laborar...
Montse Llussà: ...Però jo no sé de què va...
    Toni Clapés: ...Jo tampoc... ...després li preguntaré... ...però                               és que no vull ni preguntar...
[...]


dissabte, 5 d’octubre del 2013

Sarau i gresca a Versió RAC1 entre Toni Clapés, Quique Guasch i Tomás Guasch, fent befa de la darrera abellanada al Club Natació Barcelona

Ahir divendres 4 d'octubre del 2013, en el programa radiofònic Versió Rac1 (líder de les tardes a Catalunya), Toni Clapés, Quique Guasch i Tomàs Guasch comentaven amb molt de 'catxondeo' la nova abellanada perpetrada al CN Barcelona, del que tots tres són socis.

Toni Clapés • Quique Guasch • Tomàs Guasch

Està clar que, malgrat les nombrosses dimissions de directius en els darrers mesos, la junta directiva d'aquest club està totalment desnortada, i segueix farcida de veritables ineptes.


No oblidem que encara s'aferren al càrrec com sangoneres els dos vicepresidents, el fuckin' crack del ta-ka-tà, Ricard "Rata" Navarro (el que pràcticament ensenyava el seu pubis per Antena3 TV a tota Espanya), i la namber güan facturant al club des de la seva pròpia empresa de subministraments a gimnasos i piscines, Carme Bernal Guiteras, la que es va servir de la Fundació del CNB per defraudar fiscalment a l'Agència Tributària, com va quedar acreditat davant la Fiscalia de Delictes Econòmics. S'ha estat desgravant il·legalment les seves quotes de sòcia, durant molts anys, fent-les passar com a donatius a la Fundació.

Un 'modus estafandi' que tenia el vist-i-plau de l'expresident Sebastià "Creu de Sant Jordi" Millans, que li lliurava un rebut convenientment trucat perquè l'adjuntés cada any a la seva declaració de la renda. De cada tres anys com a sòcia del CNB, un li'n sortia gratis. Aquests anys by the face, un de cada tres, se'ls pagàvem tots els contribuents amb els nostres impostos.


Extracte —són 90 segons— del programa radiofònic Versió Rac1 del passat divendres, 4 d'octubre del 2013.


[...]
Tomàs Guasch: ...al Club Natació Barcelona hi ha molta 'mosca'                                últimament...
     Toni Clapés: ...m'ha arribat un rumor...
Quique Guasch: ...a veure?...
Tomàs Guasch: ...sí, sí...molt interessant...
     Toni Clapés: ...com què és un club que cada dia és                                referència...
Quique Guasch: ...al món mundial...
     Toni Clapés: ...que les saunes, una sauna masculina i una                                sauna femenina...
Quique Guasch: ...hi havia una que era neutra també...
     Toni Clapés: ...ara per una qüestió d'estalvi s'ha unificat en                                una sauna mixta...
Tomàs Guasch: ...aquí hi ha hagut soroll...
Quique Guasch: ...jo vaig proposar al president que els vestidors                                també fossin un vestidor...
     Toni Clapés: ...bueno, és que al ritme que anem...
Quique Guasch: ...home, s'han de fer estalvis...
     Toni Clapés: ...i la gent com ho ha valorat?...
Tomàs Guasch: ...negativament...

Aquí el Quique Guasch contesta —millor escoltar l'àudio— i canta allò de ♬♪ Son tus perjúmenes mujer, los que me sulibeyan ♩♫...

     Toni Clapés: ...per aquesta regla de tres...
Tomàs Guasch: ...el poble està en contra...
     Toni Clapés: ...oh!, és que el proper pas serà ja que ens                                dutxem junts...
Tomàs Guasch: ...no, un txorro per persona...
Quique Guasch: ...un txurret...
[...]


  CARME BERNAL GUITERAS (vicepresidenta del CN Barcelona), Honoris "CUM FRAUDE" por la Fundación del CN Barcelona
  TONI CLAPÉS, al respecte del Club Natació Barcelona: "Potser tancaran"

divendres, 4 d’octubre del 2013

Cesc Godoy, el triatleta formado en el CN Barcelona

Cesc Godoy: “Estar en la final de Londres ha sido un gran premio para acabar la temporada”

Clica para ampliar

Pablo Bosch – El catalán Cesc Godoy está a punto de cerrar la que ha sido su mejor temporada a nivel de resultados. Y se ha marcado un objetivo para las próximas temporadas: los JJOO de Río 2016. Una apuesta ambiciosa, pero que con el tesón del barcelonés, puede hacerse realidad. Este domingo le podremos ver compitiendo en las calles de la ciudad condal, como uno de los favoritos a la victoria en el Garmin Barcelona Triathlon.

Con un 2° puesto en la Copa del Mundo d Tiszaujvaros y una 30ª posición en el Cto. Del Mundo de Londres, ¿cómo valoras esta temporada a nivel de resultados?

Puedo decir que ha sido la mejor temporada de mi carrera profesional. Hacer un pódium en Copa del Mundo es algo que siempre había soñado y llego el día que menos me lo esperaba, en Hungría. Había entrenado muy bien todo el año pero quizás me faltaba ese puntito de más para estar en los puestos de top10 y soñar con el pódium. Salió una carrera perfecta. Estar en el pódium fue algo muy bonito y me dio la posibilidad de estar en la final de Londres, que ha sido un gran premio para acabar la temporada. El balance ha sido muy bueno, mejor de lo esperado yo diría.

En pocos días llega el periodo de descanso para muchos triatletas. ¿Qué haces tú para desconectar y descansar antes de afrontar una nueva y exigente temporada?

Como bien dices, el descanso para mí es muy importante y lo que hago es desconectar totalmente del triatlón. No sigo pruebas, apenas salgo a correr ni cojo una bicicleta y tampoco me tiro a la piscina. Intento desconectar lo máximo. Alguna vez he aprovechado que hacía la última prueba en el extranjero y me quedaba ya de vacaciones fuera, pero este año al acabar la temporada aquí, me quedaré en Barcelona.

En este periodo aprovecho para hacer lo que durante el año no puedo hacer tan a menudo como ir a cenar o tomar algo con los amigos. Me mantengo haciendo algo de deporte y suelo practicar surf, windsurf o jugar a paddle, pero intento olvidarme lo máximo del triatlón.

Estamos en un año previo a la fase de clasificación para los JJOO de Río de 2016. ¿Cuáles son tus objetivos principales para 2014?

La clasificación olímpica empieza a mitad del año, hacia el mes de mayo/junio, así que el objetivo es llegar ahí al máximo. Habrán varias pruebas preparatorias y lo más seguro es que con mi resultado en Londres, pueda estar ya disputando la primera World Serie en el mes de marzo o abril. Utilizaré esas carreras para irme posicionando en el ranking y cuando llegue el mes de junio, luchar desde la primera carrera con mis compañeros para conseguir las plazas para España y luego intentar ser uno de los tres mejores.

Aunque más que el 2014, el año importante será 2015 y parte de 2016 porque puntuarán más pruebas y cuando se acercan los Juegos es cuando todo cobra importancia. Este año he conseguido mucho más de lo que esperaba, pudiendo estar en la final de Londres, y a partir del año que viene el objetivo es seguir así y puntuar desde el principio en el ranking olímpico. Y sobre todo, ser muy constante, porque al final eso es lo que te da el derecho a las tres plazas. De nada sirve hacer una muy buena carrera y luego pinchar. Estar entre las 10-15 primeras posiciones será lo que determinará estar en Río o no. Pero antes de eso, aún me quedan un par de pruebas para cerrar esta temporada.

Siempre has dicho que los JJOO han sido tu sueño. ¿Cómo sería poderlos compartir con tu hermana Anna? ¿Consideras que es tu última oportunidad para poder disputarlos?

Ya lo dije en el documental que protagonicé que sería un bonito sueño. Tanto mi hermana Anna como yo hemos crecido en un ambiente muy deportivo por mi padre, y por todo lo que nos ha rodeado desde pequeños. Nos hemos formado en un club, el Club Natació Barcelona, donde se vive mucho el waterpolo y la natación. En estos deportes el objetivo es estar en unos JJOO, y como personas que llevamos toda la vida dedicándonos nos haría mucha ilusión y porque no, poder realizar ese sueño los dos a la vez. Pero no es fácil.

En mi caso, con 29-30 años y tal como está evolucionando el triatlón, quizás sí que sea la última oportunidad que tenga. He dejado pasar dos oportunidades, pero ha sido por el nivel de otros atletas que no he podido estar en la selección. Sí que para esta vez llego en mi mejor momento personal y profesional, en la madurez deportiva y en la mejor edad para un deporte de resistencia. Me he fijado esta meta y voy a dejar la piel para conseguirla.

En poco más de dos semanas se disputa en tu ciudad, el Garmin Barcelona Triathlon. El año pasado compitieron cerca de 7.000 triatletas. ¿Cómo ves el furor del triatlón amateur?

Clica para ampliar
Está evolucionando muchísimo, sobre todo aquí en Barcelona y gracias a la Garmin Barcelona Triathlon. Año tras año han ido superando el número de participantes y eso hace que sea una oportunidad muy bonita no solo para los amateurs, sino también para los profesionales. Yo creo que el triatlón reúne varias condiciones y por eso ha habido este boom. Poder compartir entrenamientos con compañeros, no caer en la rutina de una sola disciplina, la espectacularidad de un deporte muy plástico con las transiciones o el correr con mucha fatiga. Ha ayudado que gente famosa lo haya practicado y creo que la también la sociedad en sí. Cada vez le damos más importancia a estar sanos y en forma, y el triatlón es un deporte que reúne todas esas condiciones. Por eso creo que la gente lo coge con tantas ganas… y ¡que dure!

Para los que no lo conozcan, ¿nos podrías explicar un poco cada segmento de la carrera y el ambiente que se vive esa mañana en la playa de Barcelona?

Cada disciplina es muy particular. Nadamos en aguas abiertas, en el mar, y hay que saberse orientar. También es importante, aunque a veces es imposible, evitar los golpes al salir todos juntos. Es muy distinto a nadar en la piscina, y es lo que la mayoría de gente comenta. La bicicleta no tiene mucho secreto, pero hay que saber ir en grupo, y más aquí que es un triatlón muy numeroso. Además es muy bonito porque “la Garmin” pasa por lugares emblemáticos de la ciudad de Barcelona. Y al final, la carrera a pié es a una sola vuelta de 10km, lo que no es muy habitual y creo que eso ayuda al boom de inscripciones que tiene.

La saga Godoy ha marcado una época en el triatlón nacional. ¿Qué importancia tuvo y tiene tu familia en que te dediques al triatlón?

El cien por cien. Mi padre fue el mejor triatleta español del año 90 al 94, campeón de España en cuatro ocasiones e incluso ganó también el título de duatlón. Yo lo acompañaba junto con mi madre todos esos años y soñaba algún día poder practicarlo. Pero en aquella época no había tanta promoción, ni triatlones para niños. Tuve que esperar a los 14 años, cuando ya me pude empezar a dedicar en categoría juvenil.

En mi casa se vivía cuando no era conocido e incluso la gente en clase apenas sabía lo que era y me preguntaban a que se dedicaba mi padre. Ahora la cosa ha cambiado mucho y todo el mundo sabe que es. Mi padre no se dedicó profesionalmente, pero al nivel que me tengo que dedicar yo, sí que lo soy. Es muy bonito poder seguir haciendo lo mismo en casa y compartir las experiencias que vamos viviendo.

¿Le inculcarías el triatlón a tu hijo (si lo tuvieras)?

Sí, por supuesto. Evidentemente, si tengo algún día hijos (risas), me gustará que hagan deporte. Lo que haré seguro es enseñarle a nadar pero cuando sea mayor, que él decida y que disfruten haciendo lo que más les guste. Si quieren practicarlo, tendrán un padre y un abuelo que lo habrán practicado. Pero al final, uno a nivel profesional acaba muy quemado y prefiere olvidarlo porque es un deporte muy sacrificado y no todo el mundo tiene las ganas y la motivación. Veremos también cómo evoluciona la sociedad. Tengo un hermano más pequeño y ya le veo que, aunque hace natación, le cuesta más que a mí o a mi hermana.

Ya para ir acabando y hablando del futuro del triatlón. Te proclamaste Campeón de España de triatlón sprint en Altafulla este verano. ¿Cómo ves la futura generación de triatletas nacionales?

En los últimos años el nivel ha sido altísimo. Soy un poco mayor que ellos y he visto ganar títulos a Mario Mola o Fernando Alarza, campeones del mundo junior y grandes resultados en sub23. Y ahora en élite lo están haciendo genial. En la generación que viene detrás, si han salido ahora, seguro que van a seguir saliendo talentos. El problema es que los que han salido ahora son tan buenos que los chicos que vienen ahora por detrás les va a costar un poco repetir. Es un poco lo que le puede pasar al Barça.

Seguro que saldrán triatletas entre los diez mejores de su categoría, que son grandísimos resultados, pero el listón está muy alto. Para mi Javi Gomez Noya es el mejor triatleta de la historia y parece que el resto que venimos por detrás lo hacemos bien, con un 10 o un 15 en carrera y pero tenemos la sensación que la gente no lo valora. Lo hacen tan fácil que parece que no tenga mérito. Pero seguro que tal y como está el triatlón en España van a seguir saliendo jóvenes talentos con muchas ganas y seguirán dominando las categorías menores.

¿Y la gestión federativa que se está llevando a cabo en estos momentos de crisis?

Es complicado porque no solo lo están sufriendo las federaciones. Como todos, hay que apretarse el cinturón y es cierto que no hay todas las ayudas para el deporte que nos gustarían pero hay que adaptarse. Por otro lado, sí que ha habido algunas acciones que no estoy de acuerdo o no he compartido, como ya se hizo público en el pasado de aumentos de sueldos y demás en tiempos difíciles. En nuestro caso tenemos unas normas y hay que aceptarlas, estemos o no de acuerdo. Si no hay tanto dinero para viajes o para becas, tendremos que entrenar más, ser mejores y ganar más carreras, y buscar recursos en la empresa privada para poder seguir siendo deportistas.

Clica para ver la fuente original (02-10-2013)

dissabte, 15 de juny del 2013

Imágenes de la decadencia estructural y económica del Club Natación Barcelona

Ingrid Lopez Jordan (13/06/2013) os recomiendo que os deis un paseo por el club que tenéis al lado el Barceloneta, la piscina genial y las instalaciones inmejorables y solo por 40e !!!!!!!

Mientras que la pésima gestión hace que nos suban la cuota a los socios, esto es lo que nos encontramos cuando llegamos al club...


(Clica para ampliar)

dimarts, 3 d’abril del 2012

Polémica gestión de la limpieza en el Club Natació Barcelona

Cambios en el CNB: La nueva junta está impulsando muchas medidas de ahorro. ¿Qué os parecen?

Juan Ignacio
LA LIMPIEZA: Han suprimido la limpieza nocturna. Me parece bien. No obstante, me parece mal que a mediodía, con el vestuario a tope, la señora de la limpieza esté pululando por ahí. Creo que es bochornoso, tanto para nosotros (a mí no me gusta que me vea cambiándome) como para ella, a la que imagino que tampoco le hace gracia ver a todo quisqui desnudo. ¿Qué opináis? (Juan Ignacio Xiberta)

Daniel
LA LIMPIEZA: Veo bien el objetivo de reducir el coste nocturno, pero me parece gestionado con precipitación. Una cosa es repasar la limpieza y otra realizarla con el usuario dentro. El resultado es una limpieza deficiente. Creo que deben replantearlo con otra óptica.
Me preocupa más el tema de la cuotas anticipadas. Yo he avanzado tres cuotas de adultos de un año y tengo un ahorro de 500 € aproximadamente. Pero creo que esto nos abocará a una derrama a final de año. Tal vez hubiera sido más aconsejable que el beneficio se trasladara al ejercicio del año siguiente, pero de un importe menor. En total es un ahorro del 16%. ¿A quién le remuneran tanto el plazo fijo?. Con un 6-8% y para las cuotas del año próximo, tal vez se habría conseguido tesorería y un impacto menor en la cuenta de resultados. De todas formas, el tema está complicado. Un abrazo a todos. (Daniel García Gasca)

Clica para leer la conversación original (hace un mes)

dimecres, 21 de març del 2012

La cenebista Roser Ponsatí rep la Medalla de la Dona

Aquest any el districte de Sarrià-Sant Gervasi ha decidit concedir la Medalla de la Dona a Roser Ponsatí. Una de les coses de les quals se sent més orgullosa és d'haver format part d'un canvi històric al Club Natació Barcelona: permetre que les dones en fossin sòcies. Era l'any 1985.


Clica per veure la notícia original (21-03-2012)


  Si t'ha interessat aquest post, potser que també t'interessi:
◘  Roser Ponsati, nedadora i delegada de màsters i veterans del CN Barcelona ◘  Magnífic testimoni de la sòcia Roser Ponsati

dimecres, 29 de febrer del 2012

Vicens Forner (soci del CN Barcelona): «La Barceloneta és el millor barri del món»

GENT DE CIUTAT VELLA | Forjador i fotògraf. VEÍ EMBLEMÀTIC DEL BARRI

Quarta generació. Els seus avis, pares i fills es van criar a la Barceloneta, un barri que defensa a capa i espasa i, també, amb la seva càmera

Vicens Forner 
(Clica per a engrandir)
Vicens Forner Puig (Barcelona, 1949) no vacil·la a l'afirmar que «la Barceloneta és el millor barri del món». Ho proclama ben alt, mentre camina per la platja de davant del seu edifici, des d'on observa bona part del barri i, sobretot, el mar. Forner té motius per estar orgullós, ja que els seus avis, els seus pares, els seus fills i, per descomptat, ell mateix han nascut i s'han criat en aquest barri marítim. És on viu i on té el seu negoci de forja i treballs en metall per a vaixells, un dels pocs tallers que donen servei al port que encara queden al passeig de Joan de Borbó. A la taula del seu despatx hi té diverses càmeres fotogràfiques, la seva altra passió, amb les quals ha realitzat ja centenars de milers d'imatges d'un barri en risc d'extinció.

-¿Desapareixerà, la Barceloneta?

-No podem aturar el progrés. D'aquí 30 anys ja no coneixerem la vella Barceloneta. En poc temps ha desaparegut l'escullera, que van eliminar quan van obrir la nova bocana. A l'escullera hi anaven les parelles de nit i també hi anaven els pescadors de canya. Tampoc ja no existeixen els dos restaurants que hi havia allà: el Porta Coelli i el Rocamar. I ara els veïns no poden entrar al port, que està tancat. En canvi, abans tot el barri accedia al port i de fet en vivia, del port.

-¿I ara ja no?

-En absolut. Antigament, el 20% dels veïns vivien de l'estraperlo. Tot arribava pel port i a la Barceloneta aconseguies coses que encara no es coneixien a la resta de la ciutat. Trobaves tabac ros americà original en qualsevol bar. I, a més, tot el barri treballava al port com a estibadors, fusters de ribera, pintors... Tot eren oficis relacionats amb el mar. Ara ja no hi és, aquell barri mariner, ni tan sols de pesca, que està sent substituïda per la nàutica. I després hi ha els que treballen a les llanxes dels pràctics, a les golondrines... Aquí no hi havia atur.

-La transformació continua.

-L'última novetat és la construcció d'una marina de luxe, per a iots de fins a 100 metres d'eslora. Serà com Montecarlo, però els veïns hi estan en contra. Tenen por que al final tirin a terra les cases per fer-hi apartaments. I és que ara encara hi ha gent que paga lloguers de 80 euros. Els veïns intueixen que els poden treure del barri. I nosaltres, i jo m'hi incloc, volem morir aquí, que és on, a més, molts vam néixer.

-Entre els veïns hi ha persones molt grans.

-Sí. I aquesta gent gran depèn de la simbiosi entre ells. La veïna del costat, per exemple, li compra el menjar al mercat a una altra. A més, canviar una persona gran de pis, de barri, li pot significar la mort. Normalment, ningú es preocupa d'aquests avis, per als quals no hi ha residències a la Barceloneta. Tampoc tenen ascensors a casa, tot i que al seu dia es va anunciar un pla per instal·lar-los. Fins i tot s'havia dit que es construiria un centre per a malalts d'Alzheimer, de la Fundació Pasqual Maragall, al costat de l'Hotel Vela, però ara ja han retirat el cartell i serà un centre de la marca de roba Desigual.

-Però vostè té la foto del cartell.

-Jo ho fotografio tot i d'aquesta manera tinc un arxiu del barri. Les coses canvien tan de pressa que la memòria no les pot retenir. Dels últims sis anys tinc 500.000 fotografies digitals. Fins i tot he escrit un llibre, que encara no s'ha publicat, amb històries verídiques i fotografies del barri, com per exemple de l'antiga plaça de toros.

-¿D'on li ve, aquesta voracitat fotogràfica?

-He estat aficionat a la fotografia tota la vida. El meu pare ja ho era. A més de tenir el taller de forja per a vaixells també sóc escultor en ferro. Però la meva frustració ha estat sempre no haver après a dibuixar. La fotografia ha estat un substitut i ha omplert un espai en mi. Sobretot les fotos de la Barceloneta.

-Vostè no surt del barri.

-M'he passat anys seguits sense sortir de la Barceloneta. Aquí vaig néixer, a casa, amb una llevadora. Sempre he treballat i viscut al barri. I la platja està davant de casa meva. A vegades, com a molt he anat fins al Raval o el Gòtic. És que aquí s'hi viu molt bé, és el millor barri del món. Durant 200 anys ha estat un cul-de-sac i això era una sort, perquè a l'hivern no venia ningú. Ens coneixem tots tant que si entro en un bar no cal que saludi el cambrer perquè el veig cada dia.

Clica per llegir l'entrevista original (29-02-2012)

dijous, 23 de febrer del 2012

Quin polític és soci del Club Natació Barcelona?

Ramon Tremosa, a la piscina salada
del Club Natació Barcelona

(Clica per a ampliar)
L’eurodiputat Ramon Tremosa. Així ho ha explicitat la mateixa entitat esportiva quan el parlamentari a Brussel·les va presentar la queixa davant les autoritats europees –juntament amb Raül Romeva– per la trepitjada que el jugador del Reial Madrid Pepe va fer al blaugrana Messi en el decurs del partit que fa unes setmanes van disputar el Madrid i el Barça.

En la seva pàgina web, el club destaca que “Ramon Tremosa, eurodiputat i soci del CN Barcelona, denuncia la trepitjada de Pepe a Messi davant la Comissió Europea”. Realment, era per presumir-ne?

Clica per veure l'article original (22-02-2012)





divendres, 17 de febrer del 2012

El Club Natació Barcelona, un petit i proper paradís ... que necessita nous socis


   (Presentació creada pel soci del CN Barcelona, Josep Lascurain)

dijous, 9 de febrer del 2012

Homare Sawa —la Messi del futbol femení— en el C.N. Barcelona ... sota l'atenta mirada del soci Jordi Gimeno

La setmana passada, Homare Sawa, escollida el passat 9 de gener per la FIFA com la millor jugadora del món del futbol, va ser a Barcelona fent-hi una estada amb el seu equip. el INAC Kobe, i la seva presència va generar una gran expectació mediàtica.

   El Nou Sardenya va ser    l'escenari, l'ú d'aquest    febrer, del primer    entrenament del seu    equip a la ciutat de    Barcelona. El dia    següent, dijous, l'equip    de la Pilota d'Or 2011 va    empatar contra el Barça    femení al Mini (1-1).

I el passat diumenge, 5 de febrer, Homare Sawa i el seu equip van retre una visita al Club Natació Barcelona (veure fotografia).

Homare Sawa al Club Natació Barcelona
sota l'atenta mirada del soci Jordi Gimeno 
(Clica per a engrandir)

dijous, 2 de febrer del 2012

Fum de tabac al Club Natació Barcelona, malgrat la Llei Antitabac ( ... i 4a part)

Clica para ampliar
La Vanguardia
Miércoles, 01 de febrero del 2012
Dolors Bragulat Andreu - (Barcelona)

Sóc una sòcia del Club Natació Barcelona i estic malalta d'asma. Em trobo sovint que a la sala de menjar hi ha altres socis que fumen, sense cap consideració, ja que és un recinte tancat. És molt trist que un club com aquest, que es diu esportiu i de tradició centenària, toleri aquestes conductes tan perjudicials per a la salut. Espero i desitjo una rectificació per part de la directiva.

Clica para leer la carta original (01-02-2012)




dissabte, 28 de gener del 2012

El Club Natación Barcelona se ríe de la Ley Anti-tabaco (... 3ª parte ...)

Clica para ampliar
20minutos
Viernes, 27 de enero del 2012
Dolors Bragulat

Sóc una sòcia del Club Natació Barcelona i estic malalta d'asma. Molt sovint, em trobo que a la sala de menjar hi ha altres socis que fumen sense cap consideració. Es un recinte tancat, i moltes vegades hi ha nens. És molt trist que un club com aquest, que es diu esportiu i gaudeix d'una tradició centenària, toleri conductes tan perjudicials per a la salut dels associats. Espero i desitjo una rectificació per part de la directiva.

Clica para leer el diario completo  (27-01-2012)





divendres, 27 de gener del 2012

Fumadors incívics al Club Natació Barcelona (... 2a part ...)

Clica per a engrandir
El Punt - Avui
Dijous, 26 de gener del 2012
Dolors Bragulat Andreu - (Barcelona)

Sóc una sòcia del Club Natació Barcelona i estic malalta d'asma. Em trobo sovint que a la sala de menjar hi ha altres socis que fumen sense cap consideració ja que és un recinte tancat i moltes vegades hi ha nens. És molt trist que un club com aquest, que es diu esportiu i té una tradició centenària, toleri aquestes conductes tan perjudicials per a la salut dels associats. Espero i desitjo una rectificació de la directiva.

Clica per llegir la carta original (26-01-2012)




dijous, 26 de gener del 2012

Ramon Tremosa, eurodiputat i soci del CN Barcelona, denuncia la trepitjada de Pepe a Messi davant la Comissió Europea

Els eurodiputats Ramon Tremosa, de CiU —i soci del Club Natació Barcelona—, i Raül Romeva, d'ICV, s'han queixat a la Comissió  Europea (CE) mitjançant una pregunta parlamentària que el jutge de competició no sancioni la trepitjada del jugador del Reial Madrid Pepe a la mà del blaugrana Leo Messi en el partit d'anada dels quarts de final de la Copa del Rei.

Ramon Tremosa, a la piscina salada exterior 
del Club Natació Barcelona
(Clica per a ampliar)


Tremosa i Romeva demanen a l'executiu comunitari si "creu que aquests fets tan greus, vistos per milions de persones, moltes de les quals eren nens, no han de quedar impunes". "Està satisfeta la CE de saber que ningú del Comitè de Competició no s'ocuparà d'aquest cas de violència en l'esport?", pregunten el convergent i l'ecosocialista.

Clica per a veure video (Punto Pelota)
Tremosa i Romeva alerten que, si queda sense sanció, la trepitjada de Pepe a Messi "serà percebuda com a neutra per la societat". Ara, l'executiu comunitari haurà de respondre per escrit aquesta pregunta parlamentària sobre "valors en l'esport".

Clica per llegir de la font original (25-01-2012)

dimecres, 25 de gener del 2012

El Club Natació Barcelona incompleix —en la seva sala menjador— la Llei Antitabac (1a part ...)

Clica per a engrandir
El Periódico de Catalunya
Dimarts, 24 de gener del 2012
Dolors Bragulat Andreu - (Barcelona)

Sóc sòcia del Club Natació Barcelona i tinc asma. Sovint veig que al menjador hi ha altres socis que fumen sense cap mena de consideració, tot i que és un recinte tancat i hi sol haver nens. És trist que en un club com aquest, on es practica l'esport, es tolerin aquestes conductes tan perjudicials per a la salut.


El Periódico de Catalunya
Martes, 24 de enero del 2012
Dolors Bragulat Andreu - (Barcelona)

Soy socia del Club Natació Barcelona y tengo asma. A menudo veo que en el comedor hay otros socios que fuman sin consideración alguna, ya que es un recinto cerrado y suele haber niños. Es triste que en un club como este, donde se practica el deporte, se toleren estas conductas tan perjudiciales para la salud.

Clica per llegir la carta original (23-01-2012)




¿SABíAS QUE ... el ex-vicepresidente primero del CN Barcelona, el turronero Federico Moncunill Gallo, aparece citado en la documentación del corrupto Caso Brugal, según puedes leer en El País?

Morositat de Sebastià Millans,
ex-president del Club Natació Barcelona
(Clica AQUÍ per a llegir l'article sencer)

Clica la imatge per engrandir-la

¿Y SABíAS ADEMÁS QUE ... el ex-vicepresidente económico del CN Barcelona, Pere Meseguer Miranda, ya directivo cenebista en el año 1970, fue uno de los 25 imputados judicialmente en el escándalo financiero —Caso Banca Catalana— que sacudió a la sociedad catalana en la década de los ochenta?

Creative Commons License
Free counter and web stats

 
Blavor, l'himne del CN Barcelona (any 1975) Blavor, amb el baríton Marcos Redondo (any 1932)