![]() |
Juan Luis Abellán —19/06/1933, 78 anys—
(Clica per a engrandir)
|
dissabte, 25 de febrer del 2012
Juan Luis Abellán, president del Club Natación Barcelona: "Llogarem les pistes de futbol sala, de pàdel i esquaix ... i jugarem a tennis"
divendres, 9 de setembre del 2011
Neda Marcelona, una oportunitat única per nedar en aigües obertes a Barcelona
![]() |
Clica per a engrandir |
Clica per llegir la notícia original (06-09-2011)

divendres, 15 de gener del 2010
El CN Barcelona, un club de secà ... per als saltadors de trampolí
Clica per veure font original (18-12-09)

Cal aclarir que els entrenaments dels saltadors de trampolí en les instal·lacions del CN Barcelona són en sec. És a dir, en llits elàstics i en el terra. La realitat és que no hi ha cap trampolí en cap piscina del club. Per cert, la Mar Rovira no diu res del nou projecte del CN Barcelona que recuperaria la piscina més antiga de l'estat espanyol —la piscina de l'Escullera de Llevant— per a entrenament de salts, ja que aquesta piscina permet fer aquests salts degut a la seva fondaria. Parlem d'un projecte arran d'un contracte (anunciat per la Junta Directiva en la passada assemblea del mes d'abril) signat amb La Perla de San Sebastián per la construcció, gestió i explotació d'un centre d'aigues termals i talassoteràpia en l'edifici vell. Un contracte que cap soci ha vist, que La Perla de San Sebastià —en veu del seu gerent Francis Lorenzo— ni confirma ni desmenteix, i del que se li nega la visió a una sòcia del club que ho va sol·licitar formalment fa dos mesos. De fet ni tan solament el president Millans s'ha dignat contestar la seva sol·licitud. Potser al president Millans se li ha menjat la llengua el gat després de llegir l'article del diari Avui, on es diu que són els responsables de l'Hotel Vela els que arranjarien aquesta piscina. En què quedem, amic Millans? Què t'has quedat afònic i no pots dir res? Segurament la simpatiquíssima Susanna Closa Castella, delegada de salts del CN Barcelona i alhora presidenta del Comité de Salts de la Fed. Cat. Natació, no s'ha enrecordat (des d'abril del 2009) d'anunciar-li aquest contracte a la coordinadora tècnica de salts, Mar Rovira. Potser és degut a que la Closa està molt enfeinada en la gran tasca que fa a l'Ajuntament de Viladecans. |
dilluns, 2 de novembre del 2009
divendres, 30 d’octubre del 2009
dimecres, 28 d’octubre del 2009
La protesta per l'Hotel Vela a Els Matins de Cuní (TV3)
dimecres, 30 de setembre del 2009
"Però la junta de l'entitat (CNB) no ha piulat, ..."

dilluns, 28 de setembre del 2009
"Ens han robat l'horitzó"
dissabte, 19 de setembre del 2009
Els surfistes catalans contra l’Hotel Vela


dijous, 16 de juliol del 2009
dissabte, 11 de juliol del 2009
Obsesión por las palmeras en el ayuntamiento de Barcelona
¿Cuál es su árbol favorito? El mío es la sabina. Me gustan sus formas caprichosas, la sombra fresca que da en los chiringuitos en verano y que sea capaz de sobrevivir en condiciones extremas de sequía, salinidad y fuertes vientos.
Hago esta reflexión porque alguien totalmente obsesionado con las palmeras ha decidido llenar Barcelona de ellas. Ya las teniamos en las rondas y en muchas de las plazas duras, pero estaban más o menos aisladas y se combinaban con otros árboles.
El desfase ha venido con la reciente remodelación de la Plaça del Mar, el paseo marítimo y la nueva zona del hotel Vela, han plantado cientos de palmeras. En un par de kilómetros hay centenares de ellas y ninguna otra clase de árbol o arbusto. No se trata de palmeras datileras, que son más frondosas, sino palmeras de Florida, ésas que tienen un penacho triste y de un verde apagado mezclado a menudo con hojas secas. Como me dijo un taxista: “como un fregona vieja clavada en el suelo”.
El problema de estas palmeras, aparte de su fealdad, es que apenas dan sombra. Y eso, en la plaça del Mar y en el tramo del paseo Marítimo que va hasta el hotel Vela, es un gran problema, ya que en pleno julio, con el sol cayendo a plomo, no hay ni un lugar donde refugiarse en un tramo de casi un kilómetro. La plaça del Mar (lo he comprobado estos días) se convierte en un verdadero horno: antes de la remodelación en la plaza había tierra, que no se calienta tanto. Ahora han puesto esas losas de granito que ponen en todas las plazas duras de Barcelona y que al sol alcanzan temperaturas perfectas para freir un huevo.
Es muy agradable pasear por esa zona, sobretodo si uno va con niños pequeños o con gente mayor.
Seguramente, la persona que tomó la decisión de plantar cientos de palmeras en lugar de otros árboles que den sombra (y que resisten igual de bien la salinidad y la sequía, como los plátanos o los pinos, por poner dos ejemplos) no ha puesto un pie en la zona, o lo ha hecho en invierno, o lo ha hecho de noche. Seguramente se trata de alguno de esos arquitectos o urbanistas que cuando diseñan un proyecto ya se están imaginando la foto en las revistas y en las webs de arquitectura, en vez de pensar en los ciudadanos normales y corrientes que tendran que pasear por allí.
Y es posible, además, que alguien relacionado con el proyecto de remodelación tenga importantes intereses económicos en ciertas empresas proveedoras de palmeras. De lo contrario no se explica esta locura compradora de palmeras.
Palmeras que, según me aseguran, salen a no menos de 2000 euros por ejemplar, si se incluye el transporte de cada una.
Fuente original: Despilfarros
dissabte, 4 de juliol del 2009
Arriba la cançó de l'estiu 2009
després de la mort de Michael Jackson
dimecres, 18 de març del 2009
El ex director de Le Méridien para el Hotel Vela
Richard Brekelmans acaba de incorporarse al nuevo establecimiento de la cadena del grupo estadounidense Starwood.
Clica per veure la notícia original
divendres, 2 de gener del 2009
... socis lamenten i justifiquen la tebiesa de la directiva del CNB al·legant ...
Maria Favà
"Com s'ho han fet per poder construir l'hotel allà?", es pregunta Albert Serratosa, enginyer i autor del pla comarcal metropolità. Lentament, les grues van fent créixer l'edifici que marcarà la nova línia del litoral de Barcelona. Damunt l'espigó, i a només 20 metres del mar, l'Hotel Vela, obra de Ricard Bofill, ja té mitja estructura enllestida.
Com a urbanista i gran coneixedor de la ciutat, Serratosa sap on es pot construir i on s'ha hagut de modificar la llei de costes per fer-ho. Al marge de qüestions legals, Serratosa opina que l'edifici no té res d'original.
No és només Serratosa qui invoca la llei de costes. Hi coincideixen tots els detractors de l'hotel. "Els xiringuitos de la Barceloneta van haver d'anar a terra perquè no complien la llei de costes i ara, en canvi, deixen fer aquest hotel que està dins del mar, que contamina el paisatge, que modificarà les onades, que s'ha carregat l'escullera, que era un dels passejos més tradicionals de la ciutat", es lamenta Marta Tatjer, empresària i sòcia del Club Natació Barcelona.

Són els socis d'aquest club els primers que ja han patit l'impacte visual de l'hotel. I això que ara només té vuit plantes i ha d'arribar als noranta metres i unes 25 plantes. Aleshores els farà ombra: els traurà una part del sol de què ara gaudeixen. Roser Ponsatí, la sòcia número 5 però que continua molt activa, lamenta el malbaratament de la costa i que l'actual directiva del club no tingui una posició més ferma. Alguns socis lamenten i justifiquen la tebiesa de la directiva del CNB al·legant que està lligada de mans i peus per l'Autoritat Portuària. Però d'altres opinen que els han "comprat" i que la constructora que fa l'hotel els ha promès compensacions com ara arreglar la piscina del club, que és la més antiga de l'Estat. La directiva ha rebutjat comentar la qüestió.
També estan expectants i espantats els veïns de la Barceloneta. "Serà un pal per al barri", diu l'Antoni Miquel, el Lesli dels Sirex, que és veí del barri i durant uns anys regidor per CiU. El Lesli igual que l'Emiliana Llorca, la presidenta de l'Associació de Veïns de l'Òstia, temen que l'hotel generi molta més circulació i que col·lapsi l'avinguda de Borbó. També és veïna de la Barceloneta la presidenta de la Federació d'Associacions de Veïns, Eva Fernández, que qualifica el projecte de "nyap". "El que més temo és que passi com l'hotel de Miramar, que primer tothom va protestar molt però un cop inaugurat, ja ens n'hem oblidat". En l'oblit han quedat polèmiques per altres edificis que en el seu moment s'endinsaven al mar (Maremàgnum el World Trade Center), i que ara semblen de terra endins.
Clica per veure l'article original

dijous, 27 de novembre del 2008
Qui hi ha al darrere de l’Hotel Vela?
Sheraton Hotels & Resorts, que gestionarà l’hotel Vela, és un grup hoteler dels Estats Units especialitzat en hotels de luxe. És la vuitena cadena hotelera del món. Actua amb les marques Sheraton, Westin, Four Points, Saint Regis, W Hotels, The Luxury Collection, le Meridien, Aloft, Element.
Gestiona en tot el món 925 hotels i resorts (centres de vacances), dels quals 74 són hotels i 26 resorts propis, 415 els gestiona directament i 408 són franquícies (en hostaleria és habitual que la propietat dels hotels sigui d’algun inversor privat i la gestió, d’una cadena especialitzada).
A Espanya gestiona hotels de luxe com el Palace (Madrid), Maria Cristina (San Sebatián), Mencey (Santa Cruz de Tenerife), Alfonso XIII (Sevilla), el Paular (Rascafría, Madrid), Sheraton (Adeje, Tenerife) i altres a la Costa del Sol i Benidorm. A Catalunya té la gestió de l’Hotel Balneari Ra (Vendrell), le Meridien (Barcelona) i està invertint a Montroig del Camp.
La propietat de l’hotel Vela és de Nova Bocana Barcelona, una empresa inversora constituïda a parts iguals (25%) per quatre grans grups constructors:
* FCC (d’Esther Koplowitz i amics)
Tots ells ja citats en números anteriors de Carrer, els tres primers grups formaven part del consorci que havia de construir la infraestructura del mini-transvasament. A més han creat Nova Bocana Bussines per explotar activitats d’oci, comerç i oficines junt a l’hotel.
dimecres, 19 de novembre del 2008
Hotel Vela: primera línea d'especulació

La campanya institucional de l’Ajuntament de Barcelona Visc(a) Barcelona, en què diversos veïns reals descriuen una ciutat de somni amb bars de patates braves i serveis socials i culturals per a tots, podria haver inclòs un veí de la Barceloneta afirmant que “Visc (a) les platges sense xiringuitos i amb hotels de luxe”.
L’Hotel Vela, un enorme bloc de maons de luxe dissenyat per Ricard Bofill, s’enlairarà a 88 metres sobre un espigó a només 20 metres del mar. Complementat per una zona comercial, aparcaments i un edifici d’oficines, el complex s’inaugurarà previsiblement l’estiu del 2009, però la polèmica ja estava servida des del moment en què es va presentar el projecte inicial. El fet que amb aquesta construcció es guanyin 9 hectàrees de passeig públic no compensa ni de bon tros l’agressió al paisatge i al barri que, a parer dels veïns de la Barceloneta i de molts experts, suposa quest projecte privat.
Vida de barri afectada
“L’hotel de luxe és la viva imatge del capitalisme en estat pur que ho arrossega tot al seu pas. Aquest complex revaloritza turísticament la zona, però el turisme de la Barceloneta és desordenat i invasiu amb el vist-i-plau de l’Ajuntament”, denuncia l’Emília Llorca, presidenta de l’Associació de Veïns L’ Òstia. Els veïns ja saben com és l’estiu al barri: “molts aprofiten aquesta època per duplicar els preus de cara al turista, però els que hi vivim tot l’any en paguem les conseqüències. Quan s’inauguri l’Hotel Vela la nostra qualitat de vida seguirà reculant, com ja ho ha fet per culpa dels apartaments turístics”. El veïnat també tem que l’Avinguda de Joan de Borbó quedi totalment col·lapsat quan a la circulació avui ja molt densa s’hi afegeixin els clients de l’Hotel, alhora que lamenta que la imatge del barri quedi més malmesa per dissenys “horribles” que posen més barreres al curs natural de la costa barcelonina. Aquesta construcció s’ubica a la gran esplanada guanyada entre el final de la platja de la Barceloneta i la nova bocana del port.
La Favb també s’oposa al projecte, i afegeix un nou argument. “Aquests espais dedicats a l’oci acaben generant molts problemes de seguretat, en tenim exemples amb el Maremàgnum, el Port Olímpic o l’Heron City. Problemes que s’intenten resoldre amb una seguretat privada que no sempre respecta els drets de les persones. A més a més, aquests conflictes sovint tenen conseqüències en l’entorn immediat”, adverteix l’Eva Fernández, presidenta de la Favb. Als veïns de la Barceloneta tampoc no els ha convençut la tesi de l’Ajuntament per justificar la concessió del permís per edificar a 20 metres de la costa. “Es defensen dient que l’Hotel generarà molts llocs de treball per al barri, però per si no ho recorden, som un barri molt envellit i de gent de tota la vida, pescadors, botiguers etc. De debò que ens donaran feina?”, ironitza l’Emília Llorca, que lamenta que el consistori no hagi valorat les conseqüències d’aquest projecte per a un barri que ja suporta prou el pes del turisme desordenat i en ocasions poc respectuós.
Qüestionament legal
L’Hotel Vela, oficialment W Hotel, es va començar a construir el juny del 2007 i serà una realitat d’aquí a poc més d’un any. Però no tindrà massa a veure amb el plantejament oficial de l’arquitecte. El 2001 es va posar sobre la taula un projecte que provocava un impacte fora de mesura sobre la façana litoral de la ciutat amb una alçada de 160 metres. Set anys després, havent rebaixat l’altura a la meitat i situant el complex a 20m de la platja, el projecte va tirar endavant sota la direcció de l’Autoritat Portuària de Barcelona, que va adjudicar la construcció –la inversió prevista és de 180 milions d’euros- i respon l’explotació del complex a una unió temporal de quatre empreses.
Una bona rectificació Ni discoteques ni espais d’oci nocturn de cap mena, només oficines i serveis per als treballadors del complex hoteler i dels edificis d’oficines. El projecte de Ricard Bofill ja no serà apte per al públic enamorat d’ofertes com el Maremàgnum o el Port Olímpic, tot i que en els primers plans especials es preveien fins a 4.500 m² de sostre per a “usos recreatius i culturals”. Així ho asseguren fonts del consorci encarregat de la construcció, que arapreveu un total de tres edificis al marge de l’Hotel, dos dels quals de quatre plantes d’alçada, i el tercer de nou pisos. Es destinaran aproximadament 1.500 m² a serveis de restauració, oficines bancàries, copisteries i alguns bars. |
Tot i que ja no hi ha marxa enrere, cada dia les grues enlairen una mica més l’edifici, els veïns de la Barceloneta que estan en contra de l’Hotel adverteixen que no es quedaran de braços creuats.
Font: Carrer 107 (juliol 2008) pàgs. 5-6
dissabte, 25 d’octubre del 2008
El nou passeig Marítim expulsarà nudistes i surfistes de Sant Sebastià
incomoda els detractors del banyador
La platja de Sant Sebastià ha començat les obres que li faran desprendre's de dos públics fidels: els nudistes, la majoria gais, i els surfistes i windsurfistes. L'inici fa tres setmanes de la construcció del nou tram del passeig Marítim entre la Barceloneta i l'Hotel Vela obre un compte enrere per a tots dos col·lectius, que compartiran a partir de l'estiu espai a la Mar Bella, una altra zona nudista on aquests se senten còmodes per la protecció davant posibles curiosos que els brinden els bancs de sorra existents.
El futur passeig, de 12 metres d'amplada, farà augmentar el flux de turistes i banyistes entre el complex de l'Hotel Vela -i la seva zona comercial i d'oficines- i la platja de la Barceloneta, una nova realitat que no agrada als usuaris sense banyador. "Vinc aqui perquè tothom sap que aquesta és una platja nudista freqüentada per gais i ningú et mira malament ni et molesta. Si això s'omple de turistes, aniré a la Mar Bella, encara que em quedi més lluny", explica Felipe Bugallo, un visitant freqüent de la sorra de Sant Sebastià.
L'obertura de la Barceloneta als terrenys del port també eliminarà els últims racons de la platja de Sant Sebastià utilitzada per alguns gais per a trobades sexuals ràpides. "Ja era hora. És una vergonya que els veïns hàgim d'aguantar aquesta mena d'espectacles en plena platja", denuncia Àngels Simarro, presidenta de l'associació de veïns de la Barceloneta.
NOVA FESOMIA
Les màquines ja han començat a remoure grans quantitats de sorra a la platja i a instal·lar les bases del nou passeig. Els obrers van explicar que la setmana que ve tindran acabats els dos murs que protegiran l'estructura dels embats del mar. Desprès instal·laran canonades d'aigua que proveïran les noves dutxes i es col·locarà la resta del mobiliari urbà. La constructora Ferrovial, encarregada de l'obra, ha deixat un pas provisional per a les embarcacions que entren i surten del Club Natació Barcelona.
La plaça del Mar, al final del passeig de Borbó, també està sent remodelada i estarà acabada, juntament amb el passeig Marítim, abans de l'estiu. Els responsables de l'obra van explicar que serà una plaça dura amb un nou mobiliari. A l'altre costat de la tanca que separa els terrenys municipals dels del port, els voltants de l'Hotel Vela ja tenen plantades totes les palmeres i les obres estan molt avançades.
critiquen l'altura de l'hotel

• El port paga l'obra
L'Autoritat Portuària de Barcelona (APB) inverteix uns 5,2 milions d'euros per la reforma de la plaça del Mar i la construcció de la nova fase del passeig Marítim. Els treballs inclouen la instal·lació de nou paviment, serveis, bancs, vegetació, dutxes i enllumenat. El port ha consensuat el projecte amb l'àrea d'Urbanisme de l'ajuntament, que també va informar les entitat veïnals i esportives dels detalls del nou passeig. El manteniment i la seguretat de les instal·lacions a la zona de l'Hotel Vela i dels immobles que es construiran al voltant aniran a càrrec de l'APB, ja que estan en zona portuària.
Clica per veure l'article original

dimarts, 21 d’octubre del 2008
Xemeneies
27/9/2008 EL PIANISTA DEL MAJESTIC // ARTURO SAN AGUSTÍN

Castells somriu, però no es pronuncia. Qui sí que ho fa és un cert pescador de canya, que es diu Pere i és a la platja de Badalona lluitant contra el llevant. El Pere es treu la gorra de visera i em confessa que si depengués d'ell dinamitaria aquestes xemeneies. "A mi em recorden les centrals nuclears. A mi i a molts sempre ens han fet por."
Per a aquestes coses ciutadanes i buscant la necessària objectivitat jo sempre consulto amb Vicens Forner, que és pura subjectivitat, però amb talent. El Vicens comença per clavar-me una esbroncada. "No has escrit res sobre aquesta vergonya, aquest cagarro, aquest hotel que ens han ficat davant del Club Natació Barcelona i ara vols que opini sobre les tres xemeneies de Sant Adrià. Que et bombin." Però finalment opina i s'exalta, que és el que sempre espero d'ell.
"Si tenim les torres de la Sagrada Família, ¿per què hem d'enderrocar les tres xemeneies de Sant Adrià? Són una referència per als navegants. A més, pregunto, ¿Barcelona era una ciutat industrial? Doncs cal conservar totes les seves xemeneies. Mira, si tiren a terra aquestes xemeneies construiran en aquest mateix espai alguna cosa molt més alta."
Vicens suggereix que, a més de conservar les tres xemeneies de Sant Adrià, es col·loqui sobre cada una d'elles el cap esculpit d'un president de la Generalitat. "Com allò de la muntanya aquella dels Estats Units. Ja sé que només hi ha tres xemeneies, però jo hi esculpiria els caps de Pujol, Maragall i Montilla. Cada vegada m'agrada més la idea."
Hi ha xemeneies i xemeneies. I només algunes xemeneies recorden la classe treballadora. Són les que no fan por.
Clica per veure l'article original

Morositat de Sebastià Millans,
ex-president del Club Natació Barcelona
|