Juan Luis Abellán, president del Club Natación Barcelona: "Llogarem les pistes de futbol sala, de pàdel i esquaix ... i jugarem a tennis"

Soci des de fa 66 anys, Juan Luis Abellán coneix bé el Club Natació Barcelona (CNB), del qual és el nou president. Exwaterpolista olímpic i seleccionador espanyol que havia estat director de l'Asland, ara té el repte de rellançar aquest club centenari.

Juan Luis Abellán —19/06/1933, 78 anys—

(Clica per a engrandir)

— Quina és la prioritat en la nova etapa del Natació Barcelona?

El club s'ha de modernitzar perquè cal augmentar els ingressos. Intentarem captar socis més joves, que són el futur i, a la llarga, portaran gent més gran.

— I com pensa atreure'ls?

Obrint-nos més a la platja. Tenim una pista de ciment que cobrirem amb gespa artificial perquè s'hi pugui jugar a futbol sala i a tennis. I, com a gran novetat, portem un esport en exclusiva, el bossaball, una barreja de voleibol i futbol platja, amb cinc jugadors per equip que fan acrobàcies en un llit elàstic.

-— On neix el ‘bossaball' ?

Al Brasil! En alguns llocs d'Europa ja se'n practica una versió indoor a causa del clima. Ho presentarem els pròxims dos caps de setmana, amb una exhibició en què vindran jugadors europeus i un grup de música brasilera i tindrem una barra de bar.

— Què més farà per treure més partit a la ubicació davant del mar?

Llogarem les pistes de futbol sala, de pàdel i esquaix.

— Amb tot, aquest no és el millor moment per captar nous afiliats...

No t'ho pensis! Tenim dos veïns de pes: L'hotel W, amb 500 empleats; i la seu europea del Desigual, que obrirà a finals d'any i tindrà 1.200 treballadors. Estaria bé que part d'aquesta gent vingués al CNB pagant una quota horària.

— I així eixugarien el dèficit de prop de 400.000 euros d'aquest any?

Estalviar és a les nostres mans i s'ha de fer. Ja hem canviat el torn de neteja i, en lloc de fer-la de nit, la fem de dia per estalviar 80.000 euros anuals. També hem tancat una de les piscines els mesos d'hivern i ens suposa 100.000 euros.

— Té més mesures al calaix?

Tenim una sèrie de privilegis que no ens podem permetre. Per exemple, estudiem posar reguladors a les dutxes per evitar les despeses abusives d'aigua.

— Sort que encara és a principi del mandat, perquè farà molts amics.

El soci del CNB és tan fidel que, encara que li posem petites incomoditats, les acceptarà. Costarà canviar actituds però l'important és explicar-les bé.

— Quin és el motiu de la fidelitat?

Aquí no tenim el luxe d'altres gimnasos, però quan ensenyem el club a algú de fora i veu el mar, queda bocabadat. Amb tot, el que no es pot apreciar a primer cop d'ull és la relació entre els socis.

— Què vol dir?

L'ambient i el caliu que tenim. Quan et poses el barnús, que és l'uniforme del club, desapareixen les classes socials i polítiques.

— La nau capitana seguirà sent el waterpolo?

Sí. A Europa se'ns coneix pel waterpolo. A més, tenim la vela, el salt de trampolí i el frontó. També volem captar els surfistes de la Barceloneta, i cal no oblidar el ressorgiment del ta-ka-tà, un esport originari d'aquesta platja.

Clica per llegir l'entrevista original (25-02-2012)

Neda Marcelona, una oportunitat única per nedar en aigües obertes a Barcelona

Es tracta d'una travessa no competitiva de 5.700 metres de recorregut que començarà a la platja de Sant Sebastià i acabarà a la zona de banys del parc del Fòrum. Allà començaran tres travesses populars més: de 800 metres, de 400 metres, i una de destinada a infants de 6 a 16 anys.

Clica per a engrandir

El proper diumenge, 11 de setembre, tindrà lloc per primera vegada en  aigües de Barcelona Neda Marcelona, un nou esdeveniment que ofereix l'oportunitat de travessar el mar de la ciutat catalana de manera no competitiva i al llarg de 5.700 metres.

La travessa començarà a la platja de Sant Sebastià, davant de l'Hotel Vela,  a les 9.00 hores, i acabarà a la zona  de banys del parc del Fòrum, just a sota de la placa fotovoltaica.

En el recorregut els participants passaran davant d’alguns dels edificis que formen la silueta urbana característica de la ciutat catalana: la Torre de Sant Sebastià, la Torre del Gas, la Vila Olímpica, el nou edifici de Gas Natural, la Torre Agbar, la Sagrada Família i el nou barri de Diagonal Mar. Tot això, amb Collserola i el Tibidabo de fons.

  El mateix dia, i després   del Neda Marcelona,   també tindrà lloc "Nedem   plegats", una travessa   popular de 400 i 800   metres, i una altra per a   nens i nenes de 6 a 16   anys, a la zona de banys   del parc del Fòrum.

  Les inscripcions per participar en aquestes travesses es poden tramitar des del web oficial de Neda Marcelona. 

Aquesta gran festa de la natació en aigües obertes de Barcelona l'organitza Neda el Món i l’Institut Barcelona Esports de l’Ajuntament de Barcelona, i hi col·laboren la Federació Catalana de Natació, el Centre Internacional de Vela de Catalunya, el Centre Municipal de Vela, o els ports del Fòrum i Olímpic, entre altres col·laboradors.

Clica per llegir la notícia original (06-09-2011)

El CN Barcelona, un club de secà ... per als saltadors de trampolí

Mar Rovira, coordinadora tècnica dels salts de la Federació Catalana de Natació, alhora de fer una valoració de l’any 2009 ho té molt clar : “els autèntics herois dels salts catalans són els saltadors”. I és que els salts catalans tenen molt poques llicències i força complicacions per la pròpia idiosincràsia de l’esport per poder copar els primers llocs dels podis estatals i internacionals, però aquest any ho han fet millor que mai i se'ls considera un dels millors equips d'Espanya .

Actualment la FCN té 33 saltadors en tecnificació entre els 6 i els 19 anys i s'entrenen al CN Barcelona i a la piscina municipal de Montjuïc, entre d'altres concentracions i jornades que fan durant tota la temporada.

Clica per engrandir

• Quina valoració en fas de l’any 2009?

— Aquesta ha estat una de les millors temporades. En categories d’edats som el millor equip femení i en conjunta estem considerats un dels millors equips de tot l’estat. Em sembla una dada prou eloqüent per poder afirmar que aquesta ha estat una de les nostres millors temporades.

• Si en edats som els millors, amb categoria absoluta com ens podríem considerar?

— La categoria absoluta és més complicada. Els salts de trampolí són un esport molt sacrificat i absolutament vocacional. El nostre objectiu per la propera temporada és poder construir a poc a poc un equipa absolut consistent, tot i així al campionat d’Espanya hem fet podis en aquesta categoria i cal destacar a nivell internacional la bona actuació que va fer Ferran Esteban (del CNB) a l’Europeu Júnior, va ser increïble.

• Els saltadors catalans són pocs, però amb un gran potencial, no?

— Els saltadors catalans són els autèntics herois de tots els nostres èxits. Estic molt orgullosa de tots ells, perquè sense la seva voluntat, entrega i persistència, no estaríem a on estem. Des d’aquí els hi vull donar les gràcies per ser com són i per treballar cada dia per superar-se a ells mateixos.

• I què li demanes al 2010?

— Continuar treballant amb aquests nois i noies. Redefinirem l’equip tècnic de manera que puguem continuar amb la mateixa línia per ser un dels millors equips d’Espanya en categories i tenir un equip absolut potent. Les noves instal·lacions del CAR donaran un gran impuls a aquest esport i ens permetran treballar en millors condicions.

Clica per veure font original (18-12-09)

Cal aclarir que els entrenaments dels saltadors de trampolí en les instal·lacions del CN Barcelona són en sec. És a dir, en llits elàstics i en el terra. La realitat és que no hi ha cap trampolí en cap piscina del club. Per cert, la Mar Rovira no diu res del nou projecte del CN Barcelona que recuperaria la piscina més antiga de l'estat espanyol —la piscina de l'Escullera de Llevant— per a entrenament de salts, ja que aquesta piscina permet fer aquests salts degut a la seva fondaria. Parlem d'un projecte arran d'un contracte (anunciat per la Junta Directiva en la passada assemblea del mes d'abril) signat amb La Perla de San Sebastián per la construcció, gestió i explotació d'un centre d'aigues termals i talassoteràpia en l'edifici vell.  Un contracte que cap soci ha vist, que La Perla de San Sebastià —en veu del seu gerent Francis Lorenzo— ni confirma ni desmenteix, i del que se li nega la visió a una sòcia del club que ho va sol·licitar formalment fa dos mesos. De fet ni tan solament el president Millans s'ha dignat contestar la seva sol·licitud. Potser al president Millans se li ha menjat la llengua el gat després de llegir l'article del diari Avui, on es diu que són els responsables de l'Hotel Vela els que arranjarien aquesta piscina. En què quedem, amic Millans? Què t'has quedat afònic i no pots dir res? Segurament la simpatiquíssima Susanna Closa Castella, delegada de salts del CN Barcelona i alhora presidenta del Comité de Salts de la Fed. Cat. Natació, no s'ha enrecordat (des d'abril del 2009) d'anunciar-li aquest contracte a la coordinadora tècnica de salts, Mar Rovira. Potser és degut a que la Closa està molt enfeinada en la gran tasca que fa a l'Ajuntament de Viladecans.

L'Hotel Vela per dins. Passin i vegin!

Un video més de la protesta contra l'Hotel Vela

La protesta per l'Hotel Vela a Els Matins de Cuní (TV3)

01/10/2009 — Aquest hotel dissenyat per Ricard Bofill i que avui ha entrat en funcionament, ha rebut moltes crítiques des de bon començament per la seva ubicació arran de mar, per la seva altura de més de 100 metres, i pel fet de situar un hotel de luxe en un barri humil, amb les conseqüències que se'n poden derivar.

"Però la junta de l'entitat (CNB) no ha piulat, ..."

La vela que eclipsa l'horitzó

L'edifici es va construir al marge de la llei de costes. No és un disseny innovador ni bo

Maria Favà - 27/09/2009

Fins ara no han llançat la tovallola. I avui diumenge tornaran a la càrrega. Els veïns de la Barceloneta, i tots els que els vulguin acompanyar, sortiran al carrer per manifestar-se contra l'hotel Vela que s'inaugurarà, si un tsunami no ho evita, d'aquí quatre dies, el dia 1 d'octubre.

L'Eva Fernàndez, presidenta de la Federació de Veïns de Barcelona i veïna de la Barceloneta, temia que els ciutadans oblidessin els motius de la protesta contra l'hotel Vela quan l'edifici estigués acabat i inaugurat. I recordava el cas de l'hotel Miramar de Montjuïc, que després de moltes raons es donava per assumit. Però aquesta líder veïnal estarà molt contenta d'haver-se equivocat i de comprovar que la memòria és viva encara. La sort ha volgut que l'hotel Vela s'inauguri en el moment que s'ha fet públic l'embargament de l'hotel Miramar i el forat econòmic que ha representat l'afer per a l'Ajuntament que tant va batallar (i va modificar el planejament) per poder convertir els vells estudis de Televisió Espanyola en un hotel.

Contra l'hotel Vela hi ha molts arguments. S'ha escrit que no és bo ni innovador des del punt de vista arquitectònic. I que hi ha edificis vela, de diferents mides, per mig món. Que és una construcció sense sensibilitat ecològica i que ja no es porten els edificis de façanes de vidre que per força han de gastar molt en calefacció i refrigeració perquè puguin ser habitables.

Però el quid de la qüestió és el doble criteri. Ho explica d'una manera diàfana la Marta Tatjer: "Els xiringuitos de la Barceloneta van haver d'anar a terra perquè no complien la llei de costes i ara, en canvi, han deixat fer aquest hotel que està dins del mar, que contamina el paisatge, que modificarà les onades i que s'ha carregat l'escullera, que era un dels passejos més tradicionals de la ciutat", es lamenta aquesta empresària i sòcia del Club Natació Barcelona.

Els socis d'aquest club són els primers que van patir l'impacte visual i l'ombra que els fa aquest minigratacel sobre la zona de banys. Però la junta de l'entitat no ha piulat, perquè els promotors de l'hotel els van prometre arreglar la piscina, que és la més antiga de l'Estat. "Però com s'ho van fer per poder construir l'hotel en aquest emplaçament?", encara es pregunta perplex l'enginyer Albert Serratosa, pare del pla metropolità. Serratosa sap de primera mà, perquè ho va dibuixar ell, on es pot construir i on s'ha de modificar el pla per fer-ho.

La inauguració del nou hotel del port, que té categoria de cinc estrelles, pot ser el tret de sortida definitiu pel canvi radical de la Barceloneta, que amb totes les seves misèries i mancances s'ha mantingut fins ara al marge de les grans especulacions que han patit altres barris. Se n'ha salvat perquè els carrers són massa esquifits i generaven poques expectatives de negoci a gran escala. Els quarts de casa, per la seva proximitat al mar, sí que han entrat al mercat immobiliari i turístic.

Veïns tan combatius com l'Antoni Miquel -el Lesli dels Sirex, que va ser regidor per CiU-, o l'Emiliana Llorca, presidenta de l'Associació de Veïns de l'Òstia, creuen que l'hotel és un nyap i temen que generi molta circulació i col·lapsi l'avinguda Joan de Borbó. Ells són resistents i no pleguen veles.

Clica per veure l'article original

"Ens han robat l'horitzó"

El nou hotel construït arran de mar, a Barcelona, conegut com Hotel Vela, s'inaugura el proper diumenge 4 d'octubre.

La seva figura ha transformat l'aspecte de la façana marítima de la ciutat.

Ahir diumenge 27 de setembre, col·lectius que s'hi oposen van assetjar l'edifici, per terra i per mar.

Cartell de la manifestació contra l'Hotel Vela

Clica per engrandir

Els surfistes catalans contra l’Hotel Vela

L’Associació Catalana de Surf (ACS) s’ha involucrat amb la plataforma ciutadana ‘Bomba a l’Hotel Vela’ que agrupa associacions de veïns de la capital catalana que estan en desacord amb la construcció a la zona del Port de Barcelona d’un hotel de luxe, just a la línia de mar. Segons l’ACS, el projecte de l’hotel en qüestió preveu la construcció d’espigons per dotar a la infraestructura turística d’una platja que qualifiquen de ‘privada’, espigons que, a més a més, faran desapareixer les ones d’aquella zona del litoral barceloní.

Per a la l’ACS l’edificació de l’hotel, ja culminada, així com l’alteració de la línia marítima constitueix una il·legalitat per part de l’Ajuntament de Barcelona i del Ministeri de Foment, fet que d’acord amb els moviments ciutadans contraris al projecte volen denunciar per la via judicial.

A més, per al pròxim dia 27 de setembre, preparen una ‘manifestació per mar’ que consistirà en una remada simulant un assalt a l’hotel.

Clica per veure notícia original (18-09-09)

L'Hotel Vela busca personal

Obsesión por las palmeras en el ayuntamiento de Barcelona

¿Cuál es su árbol favorito? El mío es la sabina. Me gustan sus formas caprichosas, la sombra fresca que da en los chiringuitos en verano y que sea capaz de sobrevivir en condiciones extremas de sequía, salinidad y fuertes vientos. Sin embargo, si tuviera el poder de hacerlo, no se me ocurriría llenar Barcelona de sabinas.



Hago esta reflexión porque alguien totalmente obsesionado con las palmeras ha decidido llenar Barcelona de ellas. Ya las teniamos en las rondas y en muchas de las plazas duras, pero estaban más o menos aisladas y se combinaban con otros árboles.



El desfase ha venido con la reciente remodelación de la Plaça del Mar, el paseo marítimo y la nueva zona del hotel Vela, han plantado cientos de palmeras. En un par de kilómetros hay centenares de ellas y ninguna otra clase de árbol o arbusto. No se trata de palmeras datileras, que son más frondosas, sino palmeras de Florida, ésas que tienen un penacho triste y de un verde apagado mezclado a menudo con hojas secas. Como me dijo un taxista: “como un fregona vieja clavada en el suelo”.

Plaça del Mar - Así de triste y deprimente la han dejado

El problema de estas palmeras, aparte de su fealdad, es que apenas dan sombra. Y eso, en la plaça del Mar y en el tramo del paseo Marítimo que va hasta el hotel Vela, es un gran problema, ya que en pleno julio, con el sol cayendo a plomo, no hay ni un lugar donde refugiarse en un tramo de casi un kilómetro. La plaça del Mar (lo he comprobado estos días) se convierte en un verdadero horno: antes de la remodelación en la plaza había tierra, que no se calienta tanto. Ahora han puesto esas losas de granito que ponen en todas las plazas duras de Barcelona y que al sol alcanzan temperaturas perfectas para freir un huevo.



Es muy agradable pasear por esa zona, sobretodo si uno va con niños pequeños o con gente mayor.



Seguramente, la persona que tomó la decisión de plantar cientos de palmeras en lugar de otros árboles que den sombra (y que resisten igual de bien la salinidad y la sequía, como los plátanos o los pinos, por poner dos ejemplos) no ha puesto un pie en la zona, o lo ha hecho en invierno, o lo ha hecho de noche. Seguramente se trata de alguno de esos arquitectos o urbanistas que cuando diseñan un proyecto ya se están imaginando la foto en las revistas y en las webs de arquitectura, en vez de pensar en los ciudadanos normales y corrientes que tendran que pasear por allí.



Y es posible, además, que alguien relacionado con el proyecto de remodelación tenga importantes intereses económicos en ciertas empresas proveedoras de palmeras. De lo contrario no se explica esta locura compradora de palmeras.



Palmeras que, según me aseguran, salen a no menos de 2000 euros por ejemplar, si se incluye el transporte de cada una.



Fuente original: Despilfarros

Arriba la cançó de l'estiu 2009

Boooomba a l'Hotel Vela,

l'esdeveniment musical més important de l'any 
després de la mort de Michael Jackson

No podràs parar de ballar-la...

Un hit per a dir cantant el que tothom pensa:  

BOMBA A L'HOTEL VELA!

Per què bomba a l'Hotel Vela?

:: Perquè els terrenys són de domini públic, i l'Autoritat Portuària de Barcelona els ha privatitzat, deixant que empreses privades es forrin amb la seva explotació.

:: Perquè la Generalitat de CIU i l'Ajuntament del tripartit han donat llum verda al projecte tot i que és una aberració urbanística i ambiental.

:: Perquè les constructores COMSA, FCC, Sacresa i OHL es van enriquir amb la bombolla immobiliària i ara pretenen treure partit a la indústria del turisme, a costa de la qualitat de vida de la gent que (sobre)vivim a Barcelona.

:: Perquè és l'última amenaça al barri popular de la Barceloneta, que resisteix estoicament als reiterats intents d'elitització.

:: Perquè Starwood H, l'empresa que explotarà l'hotel, es gestiona amb capital de risc; el seu president va ser responsable de negocis Nike a l'Àfrica i a l'Orient Mitjà (us sona l'explotació infantil?) i aquest és només un exemple del currículum dels directius de l'empresa.

:: Perquè el número de creuers que pararan a Barcelona per passar per l'Hotel augmentarà. Els creuers són una agressió al medi ambient i els seus usuaris tracten la ciutat com un objecte de consum ràpid d'usar i tirar.

:: Perquè és evident. Només cal veure'l.

Bomba a l'Hotel Vela.

La inauguració de l'hotel està prevista per l'octubre del 2009...

Si res no ho impedeix abans: comença el compte enrere

Difon aquest vídeo, penja'l arreu. Aprèn la cançó, punxa-la a les teves festes: serà la cançó de l'estiu.

Més informació:www.hotelvelabarcelona.com

Font original: La Barceloneta amb l'aigua al coll

El ex director de Le Méridien para el Hotel Vela

Richard Brekelmans acaba de incorporarse al nuevo establecimiento de la cadena del grupo estadounidense Starwood.

El Hotel Vela, situado en el litoral de la capital catalana, ya tiene capitán. La cadena hotelera W, propiedad del grupo estadounidense Starwood, ha fichado a Richard Brekelmans para hacerse cargo de la dirección del establecimiento, que abrirá sus puertas el próximo octubre entre la playa de la Barceloneta y el Port Olímpic.

El ejecutivo se incorporó a su nuevo cargo hace un mes, según han explicado fuentes de Starwood. Durante el último año y medio, Breckelmans ha estado al frente de todos los hoteles de Starwood en la ciudad alemana de Fráncfort. Previamente, el directivo ocupó entre 2002 y 2007 la dirección general del hotel Le Méridien de Barcelona –propiedad también de Starwood–, así como diversos cargos en esta cadena. El hotel Le Méridien de Barcelona está dirigido actualmente por Gonzalo Duarte.

La cadena Starwood integra 930 hoteles en 97 países de todo el mundo a través de las marcas Sheraton, Le Méridien, Westin, W, The Luxury Collection y Four Points, entre otras.

Según explicó ayer el propio Brekelmans, el Hotel Vela abrirá sus puertas el próximo octubre. “La estructura está casi terminada, pero quedan bastantes detalles”, señaló el directivo. El establecimiento, cuyo diseño corre a cargo del arquitecto Ricardo Bofill, estará gestionado por Starwood a través de la marca W.

El pasado julio, los promotores del Hotel Vela –Comsa, FCC, OHL y Sacresa– recibieron luz verde por parte del Ayuntamiento de Barcelona para poner en marcha la tercera y última fase de construcción del establecimiento, que incluye la urbanización del entorno y de los accesos al hotel.

Las 473 habitaciones del nuevo hotel contarán con categoría cinco estrellas gran lujo. El edificio del Hotel Vela se ha convertido ya en una nueva referencia en el frente marítimo barcelonés, ya que tiene una altura de 99 metros sobre el nivel del mar.

Historia

El Puerto de Barcelona concibió el proyecto de hotel en 1999, pero el inicio de las obras se retrasó hasta principios de 2007. En septiembre de 2003, la Autoridad Portuaria de Barcelona (APB) adjudicó a las constructoras FCC, Comsa y OHL y a Sacresa –compañía propiedad de la familia Sanahuja, accionistas de Metrovacesa– la concesión para edificar el hotel de cinco estrellas, que se levanta en un terreno de siete hectáreas ganadas al mar fruto de la construcción de una nueva bocana.

Las cuatro empresas se dividen a partes iguales la sociedad Nova Bocana Barcelona –propietaria de la concesión del hotel– y Nova Bocana Business, que engloba el proyecto de oficinas, comercial y de ocio que se construye alrededor del hotel. Los 30.000 metros cuadrados terciarios se encuentran actualmente en proceso de comercialización.

La presidencia de estas dos sociedades, que recae actualmente en Comsa, es rotatoria. El capital social de Nueva Bocana Barcelona se sitúa, según consta en el Registro Mercantil, en 44,18 millones. El de Nova Bocana Business, en 16,34 millones de euros.

Financiación

La construcción del nuevo Hotel Vela supondrá una inversión total de más de doscientos millones de euros. El proyecto se financia mediante un crédito de 159,56 millones concedido por Banco Sabadell, el Instituto de Crédito Oficial (ICO), Banco Santander, el Institut Català de Finances (ICF) y Caixa Catalunya en 2007.

Nacimiento en plena crisis

El nuevo hotel de la costa de Barcelona despliega sus velas en uno de los peores momentos para el sector. La ocupación hotelera de la capital catalana se resiente de la caída del consumo y la competencia en categoría de cinco estrellas gran lujo aumenta.

Mandarin Oriental, en Passeig de Gràcia, y Edition (Marriott), en Francesc Macià, son dos de los futuros hoteles de lujo de la ciudad. En los dos próximos años, Barcelona inaugurará 54 hoteles, que sumarán 6.500 habitaciones a la planta hotelera de la capital catalana. Hasta 35 hoteles tendrán categoría de cuatro estrellas, mientras diez de ellos serán de cinco estrellas.

Clica per veure la notícia original

... socis lamenten i justifiquen la tebiesa de la directiva del CNB al·legant ...

La nova línia del mar

| La construcció de l'Hotel Vela canvia de forma radical el perfil de la costa | Serà l'edifici més proper al mar de la ciutat, a només 20 metres | El bloc sobre un espigó genera polèmica entre els veïns i els banyistes

Maria Favà

"Com s'ho han fet per poder construir l'hotel allà?", es pregunta Albert Serratosa, enginyer i autor del pla comarcal metropolità. Lentament, les grues van fent créixer l'edifici que marcarà la nova línia del litoral de Barcelona. Damunt l'espigó, i a només 20 metres del mar, l'Hotel Vela, obra de Ricard Bofill, ja té mitja estructura enllestida.

Com a urbanista i gran coneixedor de la ciutat, Serratosa sap on es pot construir i on s'ha hagut de modificar la llei de costes per fer-ho. Al marge de qüestions legals, Serratosa opina que l'edifici no té res d'original.

No és només Serratosa qui invoca la llei de costes. Hi coincideixen tots els detractors de l'hotel. "Els xiringuitos de la Barceloneta van haver d'anar a terra perquè no complien la llei de costes i ara, en canvi, deixen fer aquest hotel que està dins del mar, que contamina el paisatge, que modificarà les onades, que s'ha carregat l'escullera, que era un dels passejos més tradicionals de la ciutat", es lamenta Marta Tatjer, empresària i sòcia del Club Natació Barcelona.

Són els socis d'aquest club els primers que ja han patit l'impacte visual de l'hotel. I això que ara només té vuit plantes i ha d'arribar als noranta metres i unes 25 plantes. Aleshores els farà ombra: els traurà una part del sol de què ara gaudeixen. Roser Ponsatí, la sòcia número 5 però que continua molt activa, lamenta el malbaratament de la costa i que l'actual directiva del club no tingui una posició més ferma. Alguns socis lamenten i justifiquen la tebiesa de la directiva del CNB al·legant que està lligada de mans i peus per l'Autoritat Portuària. Però d'altres opinen que els han "comprat" i que la constructora que fa l'hotel els ha promès compensacions com ara arreglar la piscina del club, que és la més antiga de l'Estat. La directiva ha rebutjat comentar la qüestió.

També estan expectants i espantats els veïns de la Barceloneta. "Serà un pal per al barri", diu l'Antoni Miquel, el Lesli dels Sirex, que és veí del barri i durant uns anys regidor per CiU. El Lesli igual que l'Emiliana Llorca, la presidenta de l'Associació de Veïns de l'Òstia, temen que l'hotel generi molta més circulació i que col·lapsi l'avinguda de Borbó. També és veïna de la Barceloneta la presidenta de la Federació d'Associacions de Veïns, Eva Fernández, que qualifica el projecte de "nyap". "El que més temo és que passi com l'hotel de Miramar, que primer tothom va protestar molt però un cop inaugurat, ja ens n'hem oblidat". En l'oblit han quedat polèmiques per altres edificis que en el seu moment s'endinsaven al mar (Maremàgnum el World Trade Center), i que ara semblen de terra endins.

Clica per veure l'article original

Qui hi ha al darrere de l’Hotel Vela?

ALBERT RECIO

Sheraton Hotels & Resorts, que gestionarà l’hotel Vela, és un grup hoteler dels Estats Units especialitzat en hotels de luxe. És la vuitena cadena hotelera del món. Actua amb les marques Sheraton, Westin, Four Points, Saint Regis, W Hotels, The Luxury Collection, le Meridien, Aloft, Element.

Gestiona en tot el món 925 hotels i resorts (centres de vacances), dels quals 74 són hotels i 26 resorts propis, 415 els gestiona directament i 408 són franquícies (en hostaleria és habitual que la propietat dels hotels sigui d’algun inversor privat i la gestió, d’una cadena especialitzada).

A Espanya gestiona hotels de luxe com el Palace (Madrid), Maria Cristina (San Sebatián), Mencey (Santa Cruz de Tenerife), Alfonso XIII (Sevilla), el Paular (Rascafría, Madrid), Sheraton (Adeje, Tenerife) i altres a la Costa del Sol i Benidorm. A Catalunya té la gestió de l’Hotel Balneari Ra (Vendrell), le Meridien (Barcelona) i està invertint a Montroig del Camp.

 

La propietat de l’hotel Vela és de Nova Bocana Barcelona, una empresa inversora constituïda a parts iguals (25%) per quatre grans grups constructors:

* FCC (d’Esther Koplowitz i amics)

* OHL (de l’ex-ministre franquista Villar Mir)

* Comsa (de la família Miarnau)

* Sacresa (de la família Sanahuja)

Tots ells ja citats en números anteriors de Carrer, els tres primers grups formaven part del consorci que havia de construir la infraestructura del mini-transvasament. A més han creat Nova Bocana Bussines per explotar activitats d’oci, comerç i oficines junt a l’hotel.

Font:  Carrer 107 (juliol 2008) pàg. 5

Hotel Vela: primera línea d'especulació

El Maremàgnum va ser un avís. El paisatge barceloní que viu estressat pels grans edificis suposadament prestigiosos comptarà amb una nova tensió l’estiu del 2009. L’Hotel Vela, a 20m de la platja, regalarà als barcelonins tota mena de complicacions. I també al litoral, víctima d’una nova agressió

GEMMA AGUILERA

La campanya institucional de l’Ajuntament de Barcelona Visc(a) Barcelona, en què diversos veïns reals descriuen una ciutat de somni amb bars de patates braves i serveis socials i culturals per a tots, podria haver inclòs un veí de la Barceloneta afirmant que “Visc (a) les platges sense xiringuitos i amb hotels de luxe”.

L’Hotel Vela, un enorme bloc de maons de luxe dissenyat per Ricard Bofill, s’enlairarà a 88 metres sobre un espigó a només 20 metres del mar. Complementat per una zona comercial, aparcaments i un edifici d’oficines, el complex s’inaugurarà previsiblement l’estiu del 2009, però la polèmica ja estava servida des del moment en què es va presentar el projecte inicial. El fet que amb aquesta construcció es guanyin 9 hectàrees de passeig públic no compensa ni de bon tros l’agressió al paisatge i al barri que, a parer dels veïns de la Barceloneta i de molts experts, suposa quest projecte privat.

Vida de barri afectada

“L’hotel de luxe és la viva imatge del capitalisme en estat pur que ho arrossega tot al seu pas. Aquest complex revaloritza turísticament la zona, però el turisme de la Barceloneta és desordenat i invasiu amb el vist-i-plau de l’Ajuntament”, denuncia l’Emília Llorca, presidenta de l’Associació de Veïns L’ Òstia. Els veïns ja saben com és l’estiu al barri: “molts aprofiten aquesta època per duplicar els preus de cara al turista, però els que hi vivim tot l’any en paguem les conseqüències. Quan s’inauguri l’Hotel Vela la nostra qualitat de vida seguirà reculant, com ja ho ha fet per culpa dels apartaments turístics”. El veïnat també tem que l’Avinguda de Joan de Borbó quedi totalment col·lapsat quan a la circulació avui ja molt densa s’hi afegeixin els clients de l’Hotel, alhora que lamenta que la imatge del barri quedi més malmesa per dissenys “horribles” que posen més barreres al curs natural de la costa barcelonina. Aquesta construcció s’ubica a la gran esplanada guanyada entre el final de la platja de la Barceloneta i la nova bocana del port.

    
La Favb també s’oposa al projecte, i afegeix un nou argument. “Aquests espais dedicats a l’oci acaben generant molts problemes de seguretat, en tenim exemples amb el Maremàgnum, el Port Olímpic o l’Heron City. Problemes que s’intenten resoldre amb una seguretat privada que no sempre respecta els drets de les persones. A més a més, aquests conflictes sovint tenen conseqüències en l’entorn immediat”, adverteix l’Eva Fernández, presidenta de la Favb. Als veïns de la Barceloneta tampoc no els ha convençut la tesi de l’Ajuntament per justificar la concessió del permís per edificar a 20 metres de la costa. “Es defensen dient que l’Hotel generarà molts llocs de treball per al barri, però per si no ho recorden, som un barri molt envellit i de gent de tota la vida, pescadors, botiguers etc. De debò que ens donaran feina?”, ironitza l’Emília Llorca, que lamenta que el consistori no hagi valorat les conseqüències d’aquest projecte per a un barri que ja suporta prou el pes del turisme desordenat i en ocasions poc respectuós.

Qüestionament legal

L’Hotel Vela, oficialment W Hotel, es va començar a construir el juny del 2007 i serà una realitat d’aquí a poc més d’un any. Però no tindrà massa a veure amb el plantejament oficial de l’arquitecte. El 2001 es va posar sobre la taula un projecte que provocava un impacte fora de mesura sobre la façana litoral de la ciutat amb una alçada de 160 metres. Set anys després, havent rebaixat l’altura a la meitat i situant el complex a 20m de la platja, el projecte va tirar endavant sota la direcció de l’Autoritat Portuària de Barcelona, que va adjudicar la construcció –la inversió prevista és de 180 milions d’euros- i respon l’explotació del complex a una unió temporal de quatre empreses.

 La Barceloneta, sense xiringuitos però amb l'hotel de luxe

Però són molts els qui qüestionen que aquest projecte realment compleixi la filosofia de la Llei de Costes i sospiten que s’han passat per alt alguns aspectes legals per tal de permetre’n la construcció. Experts i veïns afectats coincideixen a denunciar que aquest gran hotel dins del mar contamina el paisatge i modificarà les onades, a banda que ja ha destruït l’escullera, que era un dels passeigs més tradicionals de la ciutat.

Una bona rectificació Ni discoteques ni espais d’oci nocturn de cap mena, només oficines i serveis per als treballadors del complex hoteler i dels edificis d’oficines. El projecte de Ricard Bofill ja no serà apte per al públic enamorat d’ofertes com el Maremàgnum o el Port Olímpic, tot i que en els primers plans especials es preveien fins a 4.500 m² de sostre per a “usos recreatius i culturals”. Així ho asseguren fonts del consorci encarregat de la construcció, que arapreveu un total de tres edificis al marge de l’Hotel, dos dels quals de quatre plantes d’alçada, i el tercer de nou pisos. Es destinaran aproximadament 1.500 m² a serveis de restauració, oficines bancàries, copisteries i alguns bars.

Horacio Capel, geògraf de la Universitat de Barcelona, recorda que la Llei de costes està feta per assegurar el domini públic de l’espai litoral, que “a Barcelona es va utilitzar aquesta eina legal per destruir tots els xiringuitos de platja, amb l’argument que no garantia el pas de la gent i que creava una situació de precarietat del paisatge”. És per això que Capel es pregunta com és possible que ara, sota l’empara d’aquesta llei, es permeti construir aquest hotel a primera línia de costa: “És una privatització de l’espai públic, em sorprèn que tingui autorització. És un hotel privat en la primera línia de platja que, al marge dels permisos que pugui tenir, comportarà una agressió al paisatge barceloní i a la seva platja. Em pregunto si realment això és el que es vol per a la ciutat”. A parer d’aquest expert, la concessió per a l’edificació del complex hoteler i d’oci “representa una transgressió de la Llei de costes en la qual no s’ha mesurat l’impacte mediambiental del projecte”.

    
Tot i que ja no hi ha marxa enrere, cada dia les grues enlairen una mica més l’edifici, els veïns de la Barceloneta que estan en contra de l’Hotel adverteixen que no es quedaran de braços creuats.

Font: Carrer 107 (juliol 2008) pàgs. 5-6

El nou passeig Marítim expulsarà nudistes i surfistes de Sant Sebastià

• El bulevard fins a l'Hotel Vela, que atraurà més visitants,
incomoda els detractors del banyador

• La falta d'onades per l'espigó de la nova platja

farà que els esportistes es mudin a la Mar Bella

La platja de Sant Sebastià ha començat les obres que li faran desprendre's de dos públics fidels: els nudistes, la majoria gais, i els surfistes i windsurfistes. L'inici fa tres setmanes de la construcció del nou tram del passeig Marítim entre la Barceloneta i l'Hotel Vela obre un compte enrere per a tots dos col·lectius, que compartiran a partir de l'estiu espai a la Mar Bella, una altra zona nudista on aquests se senten còmodes per la protecció davant posibles curiosos que els brinden els bancs de sorra existents.

El futur passeig, de 12 metres d'amplada, farà augmentar el flux de turistes i banyistes entre el complex de l'Hotel Vela -i la seva zona comercial i d'oficines- i la platja de la Barceloneta, una nova realitat que no agrada als usuaris sense banyador. "Vinc aqui perquè tothom sap que aquesta és una platja nudista freqüentada per gais i ningú et mira malament ni et molesta. Si això s'omple de turistes, aniré a la Mar Bella, encara que em quedi més lluny", explica Felipe Bugallo, un visitant freqüent de la sorra de Sant Sebastià.

Les obres per connectar la Barceloneta amb el polèmic

Hotel Vela avancen a bon ritme. Foto: VICENS FORNER

L'obertura de la Barceloneta als terrenys del port també eliminarà els últims racons de la platja de Sant Sebastià utilitzada per alguns gais per a trobades sexuals ràpides. "Ja era hora. És una vergonya que els veïns hàgim d'aguantar aquesta mena d'espectacles en plena platja", denuncia Àngels Simarro, presidenta de l'associació de veïns de la Barceloneta.

NOVA FESOMIA

Les obres del passeig Marítim, que es complementen amb l'ampliació de l'espigó al costat de l'Hotel Vela, canviaran completament la fesomia de la platja. El Ministeri de Medi Ambient té previst ordenar aviat l'ampliació del dic que permetrà la creació d'una singular platja en forma de L i que tindrà vistes al Port Olímpic. Aquesta obra impedirà practicar surf en l'únic racó de la Barceloneta on avui és possible, cosa que obligarà el col·lectiu a mudar-se també a la Mar Bella, on el ministeri ha promès instal·lar uns espigons que permetran que aquesta platja sigui l'única apta per muntar onades.

"Serà un espai insuficient per a nosaltres. Estem impressionats amb la gran quantitat de nous surfistes que vénen cada any a les platges. Hi ha dies que som uns 300", explica Ramon Silva, portaveu de l'Associació Catalana de Surf.

Les màquines ja han començat a remoure grans quantitats de sorra a la platja i a instal·lar les bases del nou passeig. Els obrers van explicar que la setmana que ve tindran acabats els dos murs que protegiran l'estructura dels embats del mar. Desprès instal·laran canonades d'aigua que proveïran les noves dutxes i es col·locarà la resta del mobiliari urbà. La constructora Ferrovial, encarregada de l'obra, ha deixat un pas provisional per a les embarcacions que entren i surten del Club Natació Barcelona.

La plaça del Mar, al final del passeig de Borbó, també està sent remodelada i estarà acabada, juntament amb el passeig Marítim, abans de l'estiu. Els responsables de l'obra van explicar que serà una plaça dura amb un nou mobiliari. A l'altre costat de la tanca que separa els terrenys municipals dels del port, els voltants de l'Hotel Vela ja tenen plantades totes les palmeres i les obres estan molt avançades.

Clica per veure l'article original

• Els usuaris d'embarcacions de vela
critiquen l'altura de l'hotel

A les queixes expressades pels veïns i les objeccions polítiques per la construcció de l'Hotel Vela s'hi han afegit les crítiques dels usuaris de les embarcacions de vela. L'altura de la construcció ha pertorbat els vents de la zona. Això ja ho han pogut comprovar els windsurfistes i els usuaris del patí català, que surten de competició tres vegades per setmana del Club Natació Barcelona. "L'odiem. A més a més dels dubtes sobre la seva legalitat, l'edifici ens fa més difícil tornar quan bufa vent de garbí. També impedeix que els aficionats vegin les competicions des de la platja", explica Eugeni Pérez, un veterà usuari del patí català.

Clica per veure l'article original

• El port paga l'obra

L'Autoritat Portuària de Barcelona (APB) inverteix uns 5,2 milions d'euros per la reforma de la plaça del Mar i la construcció de la nova fase del passeig Marítim. Els treballs inclouen la instal·lació de nou paviment, serveis, bancs, vegetació, dutxes i enllumenat. El port ha consensuat el projecte amb l'àrea d'Urbanisme de l'ajuntament, que també va informar les entitat veïnals i esportives dels detalls del nou passeig. El manteniment i la seguretat de les instal·lacions a la zona de l'Hotel Vela i dels immobles que es construiran al voltant aniran a càrrec de l'APB, ja que estan en zona portuària.

Clica per veure l'article original

Xemeneies

... jo sempre consulto amb Vicens Forner (soci del CNB)

27/9/2008 EL PIANISTA DEL MAJESTIC // ARTURO SAN AGUSTÍN

Passejant pel nou port esportiu de Badalona, Manel Castells, que hi entén del llaüt català de rems, m'assenyala les pròximes i omnipresents tres xemeneies de Sant Adrià de Besòs. I per ell m'assabento que els ciutadans d'aquesta població hauran de decidir en referèndum si les conserven i reutilitzen sense condicionar el pressupost municipal ni els espais per als futurs equipaments. Aquesta és la llarga pregunta.

Castells somriu, però no es pronuncia. Qui sí que ho fa és un cert pescador de canya, que es diu Pere i és a la platja de Badalona lluitant contra el llevant. El Pere es treu la gorra de visera i em confessa que si depengués d'ell dinamitaria aquestes xemeneies. "A mi em recorden les centrals nuclears. A mi i a molts sempre ens han fet por."

Per a aquestes coses ciutadanes i buscant la necessària objectivitat jo sempre consulto amb Vicens Forner, que és pura subjectivitat, però amb talent. El Vicens comença per clavar-me una esbroncada. "No has escrit res sobre aquesta vergonya, aquest cagarro, aquest hotel que ens han ficat davant del Club Natació Barcelona i ara vols que opini sobre les tres xemeneies de Sant Adrià. Que et bombin."  Però finalment opina i s'exalta, que és el que sempre espero d'ell.

"Si tenim les torres de la Sagrada Família, ¿per què hem d'enderrocar les tres xemeneies de Sant Adrià? Són una referència per als navegants. A més, pregunto, ¿Barcelona era una ciutat industrial? Doncs cal conservar totes les seves xemeneies. Mira, si tiren a terra aquestes xemeneies construiran en aquest mateix espai alguna cosa molt més alta."

Vicens suggereix que, a més de conservar les tres xemeneies de Sant Adrià, es col·loqui sobre cada una d'elles el cap esculpit d'un president de la Generalitat. "Com allò de la muntanya aquella dels Estats Units. Ja sé que només hi ha tres xemeneies, però jo hi esculpiria els caps de Pujol, Maragall i Montilla. Cada vegada m'agrada més la idea."


Hi ha xemeneies i xemeneies. I només algunes xemeneies recorden la classe treballadora. Són les que no fan por.

Clica per veure l'article original