Xemeneies

... jo sempre consulto amb Vicens Forner (soci del CNB)

27/9/2008 EL PIANISTA DEL MAJESTIC // ARTURO SAN AGUSTÍN

Passejant pel nou port esportiu de Badalona, Manel Castells, que hi entén del llaüt català de rems, m'assenyala les pròximes i omnipresents tres xemeneies de Sant Adrià de Besòs. I per ell m'assabento que els ciutadans d'aquesta població hauran de decidir en referèndum si les conserven i reutilitzen sense condicionar el pressupost municipal ni els espais per als futurs equipaments. Aquesta és la llarga pregunta.

Castells somriu, però no es pronuncia. Qui sí que ho fa és un cert pescador de canya, que es diu Pere i és a la platja de Badalona lluitant contra el llevant. El Pere es treu la gorra de visera i em confessa que si depengués d'ell dinamitaria aquestes xemeneies. "A mi em recorden les centrals nuclears. A mi i a molts sempre ens han fet por."

Per a aquestes coses ciutadanes i buscant la necessària objectivitat jo sempre consulto amb Vicens Forner, que és pura subjectivitat, però amb talent. El Vicens comença per clavar-me una esbroncada. "No has escrit res sobre aquesta vergonya, aquest cagarro, aquest hotel que ens han ficat davant del Club Natació Barcelona i ara vols que opini sobre les tres xemeneies de Sant Adrià. Que et bombin."  Però finalment opina i s'exalta, que és el que sempre espero d'ell.

"Si tenim les torres de la Sagrada Família, ¿per què hem d'enderrocar les tres xemeneies de Sant Adrià? Són una referència per als navegants. A més, pregunto, ¿Barcelona era una ciutat industrial? Doncs cal conservar totes les seves xemeneies. Mira, si tiren a terra aquestes xemeneies construiran en aquest mateix espai alguna cosa molt més alta."

Vicens suggereix que, a més de conservar les tres xemeneies de Sant Adrià, es col·loqui sobre cada una d'elles el cap esculpit d'un president de la Generalitat. "Com allò de la muntanya aquella dels Estats Units. Ja sé que només hi ha tres xemeneies, però jo hi esculpiria els caps de Pujol, Maragall i Montilla. Cada vegada m'agrada més la idea."


Hi ha xemeneies i xemeneies. I només algunes xemeneies recorden la classe treballadora. Són les que no fan por.

Clica per veure l'article original