www.moncenebista.blogspot.com                                                            www.moncenebista.blogspot.com

divendres, 14 de novembre de 2008

Grup de Marxaires del CNB



Matagalls
dissabte, 29 de novembre de 2008

El Matagalls, i al fons el Turó de l'Home

Bon dia a tots i totes - Ja tenim aquí la propera convocatòria d'excursió abans de la fi d'any.
La tardor és un bon moment per tornar al Montseny
- Així que s'ha decidit fer el Matagalls. I com sempre, amb dues modalitats.
Ens veiem a la muntanya!
Salut i peles!
Xavier

dijous, 13 de novembre de 2008

L'herència econòmica del president Millans al seu successor

Mancances del servei mèdic del CNB

Bústia del soci/ia

14 de juliol del 2003, a les  21h17m

Jugant a frontó amb el meu amic Salvador, ell va caure desplomat sense sentit. Vaig avisar a crits a l'atenció mèdica. Va venir l'encarregat i un empleat 'eventual' que li va fer el boca a boca per reanimar-lo. No reaccionava i es va avisar a 061. Al cap de 27 minuts va arribar l'ambulància i el servei mèdic. Era tard. Ja estava mort.

A l'endemà vaig parlar amb el president sr. Millans, el vicepresident sr. Meseguer, el tresorer sr. Capdevila, i amb altres membres de la Junta que ara no recordo, denunciant la manca de servei mèdic en cas d'algun petit o gran accident en aquestes hores.
La contesta del president sr. Millans va ser que ja s'ho estudiarien.
La contesta del tresorer sr. Capdevila: "Però pagant, eh!". Després d'aquesta contesta, al meu entendre tan inhumana, no poso aquí el que li vaig arribar a dir.

18 de setembre del 2008, a les 21h  (CINC ANYS MÉS TARD !!)

Em trobo a l'amic Roger assegut, tot desencaixat, al costat de la piscina salada.
- Què et passa, Roger?
- Lluís, estava nedant i m'he trobat malament. He sortit com he pogut i ara estic marejat.
- Tranquil Roger. No et moguis.
Aviso a l'empleat que en la seva samarreta posa 'Socorrista'.
- Vingui que tenim un problema, i per favor avisi a l'ATS.
- A esta hora ya no hay ATS.

Què fem? El Roger es troba una miqueta millor, i juntament amb el socorrista anem plegats on estava ubicat el servei mèdic. El socorrista va a buscar les claus i entrem. Però no vam poder fer res. Tots els armaris on podia ser que estigués l'aparell per prendre la tensió arterial, així com benes, esparadraps, grapes, desinfectants, etc. TOTS TANCATS. Ens veiem impotents d'ajudar al Roger. El socorrista es treu un caramel de la butxaca i li en dóna al Roger.

Una mica avergonyit, el pobre socorrista ens diu que "lo siento mucho no poder hacer nada más. Varias veces hemos reclamado tener medios para poder atender cualquier eventualidad, pero no nos hacen caso. Hasta que suceda una desgracia, como siempre".
Passa una estona. El Roger es va recuperant i podem donar-li l'alta després del ... caramel.
Dies després li explico aquest fet al sr. president Millans.

Dia 22 d'octubre del 2008

Li pregunto al sr. encarregat l'horari del servei mèdic, i em diu que està obert fins a les 20h30m.
Mitja hora més tard del tancament del restaurant, però dues hores abans de la fi de qualsevol activitat esportiva a les instal·lacions del Club, els dies laborables.

Sr. president Millans: Que ja s'ho estudiarien, em va dir el juliol del 2003?
Sr. tresorer Capdevila: Que qui es trobi en la situació que pagui el servei? Era una broma de mal gust?
Sr. socorrista: Un caramel? No em serveix que vostès hagin reclamat repetidament més mitjans. Si no els hi faciliten ho han de denunciar als socis, per poder evitar una tragèdia qualsevol dia. Aquest bloc és un mitjà molt vàlid per denunciar-ho, i si vol, anònimament per no rebre represàlies o patir de mobbing. De totes formes és un tema molt important del que es parlarà en la propera assemblea de socis.

Sabeu qui té la responsabilitat al CNB en cas d'accident d'un soci a partir de les 20:30h?
Doncs la màxima autoritat del Club, el president Millans, que ja des del 2003 està avisat de les mancances del servei mèdic, i encara no ha fet res. Ah! sí, canviar fa uns dies la ubicació de la farmaciola. 

Consciència o inconsciència?
Han de baixar un parell d'Àngels de la Guarda al CNB a partir de les 20:30h?

President Millans, després de que ens digui que tenim la millor piscina del món, el nostre servei mèdic, ens pot dir en quin món està?

Lluís Moyà

dimecres, 12 de novembre de 2008

Presentació del llibre d'or del CNB

Per fi, amb 19 mesos de retard arriba la fi del 

Clica per engrandir

Com preparar un Ironman

Es presenta "Sueños por hora"
un documental sobre com preparar un Ironman

Tres amics, partint de diferents nivells, volen mostrar com preparen durant dos anys un Ironman, un triatló de llarga distància. Són Pepe Navarro, empresari esportiu; Josef Airam, setè al campionat del món d'Ultraman del 2007; i l'exfutbolista del Barcelona i tècnic del Barça Atlètic Luis Enrique Martínez. Aquest és l'argument de "Sueños por hora", un documental pioner a l'Estat que s'ha presentat aquest dimarts. Luis Enrique ha reconegut que ha aplicat al seu equip el que ha après durant el procés que mostra el documental.

"Sueños por hora", que es distribueix amb la revista Sport Life, és una iniciativa amb caràcter benèfic. Manel Pousa (*), el popular pare Manel dels barris de Roquetes i Verdum, ha recollit simbòlicament la donació que li han fet els triatletes.


(*) El pare Manel Pousa és soci del CNB


Promo "Sueños por hora"


dimarts, 11 de novembre de 2008

Tradicional embarcació barcelonina

El retorn del patí

La barca de baix cost, ideada a BCN el segle passat, guanya adeptes - Cada dia 700 usuaris hi naveguen a Catalunya

DAVID PLACER (09-12-2007)

El 1920, els nedadors de la Barceloneta que es volien entrenar al mar van idear una petita barca per allunyar-se de les aigües plenes de residus industrials de la vora del mar. L'invent es va perfeccionar a poc a poc i va guanyar popularitat entre els que volien fer una cabussada lluny de la immundícia fabril d'aquells temps.
El resultat d'aquesta idea, concebuda pels humils esportistes de la Barceloneta i perfeccionada per dos coneguts fusters de Badalona, els germans Mongé, va ser el patí català, una barca que guanya cada dia més adeptes.
Uns 700 usuaris a Catalunya disposen d'aquests patins que només tenen un suport de fusta i una vela. El seu baix cost de manteniment i la seva facilitat per entrar a l'aigua per la platja --no necessita ni rampes ni tampoc instal.lacions portuàries-- s'han guanyat la simpatia de tots aquells que no tenen temps ni tampoc recursos per poder navegar.
"He provat diverses embarcacions i prefereixo el patí català perquè es pot entrar i sortir de l'aigua molt ràpidament. A més, és una construcció típica catalana que té un sabor especial", explica Daniel López, de 41 anys.


Expansió internacional
L'augment dels patins catalans els últims anys ha fet que el Club Natació Barcelona no permeti més unitats a les seves instal.lacions per falta d'espai, segons comenta Gerard Esteva, president de l'associació de propietaris de patí català.
La Base Nàutica de la Mar Bella també ha recuperat l'emblemàtic vaixell, que havia desaparegut d'aquesta platja des del temps de la dictadura. Fa dos anys la instal.lació va començar a reprendre els patins catalans en aquesta zona. L'any passat es van inscriure 73 alumnes als cursos d'iniciació i aquest any ja s'hi comptabilitzen més de 104 interessats.
El popular invent, que va sorgir de la deprimida Barceloneta, s'ha estès a les platges de València, Andalusia, França, Holanda i Bèlgica, on hi ha més de 200 patins aparcats en clubs selectes.
"El que més acostuma a agradar és que pot agafar velocitats altíssimes. A més, és molt senzill, perquè no té ni timó ni orsa" --una peça a la part baixa que li confereix estabilitat--, explica Daniel Paladini, restaurador d'aquestes embarcacions que, superen els 30 anys de vida útil.
Des que se'n va construir oficialment el primer model el 1942 s'han realitzat 3.000 patins. Gairebé tots són de fusta i tenen un cost d'entre 2.000 i 6.000 euros. Una xifra gens astronòmica per a algú habituat als elevats preus del món nàutic.
  
Clica per veure l'article original


La "Mare d'Àfrica" se'n va als 76 anys

Miriam Makeba mor després d'actuar en un concert contra el racisme i la Màfia a Itàlia

• L'artista sud-africana va cantar durant més de mitja hora en l'espectacle organitzat per Roberto Saviano, amenaçat de mort per la Camorra

La cantant sud-africana Miriam Makeba ha mort als 76 anys a la localitat italiana de Castel Volturno (al sud del país) a causa d'una aturada cardíaca després d'un concert contra el racisme i la Màfia en què participava la que és coneguda com la veu d'Àfrica.

Makeba, que va cantar durant més de mitja hora en el concert organitzat per l'escriptor italià Roberto Saviano, amenaçat de mort per la Camorra, es va trobar malament al final de l'espectacle i va haver de ser portada a la clínica Pineta Grande, on ha patit aquesta matinada una crisi cardíaca.

Icona de la lluita contra l'apartheid al seu país, Makeba, marginada durant més tres dècades pel règim racista sud-africà, sempre va estar compromesa amb la lluita pels drets civils i contra el racisme, una entrega que ha portat a terme fins a l'últim moment de la seva vida.

Veu càlida i gran presència

La cantant, coneguda també com la mare d'Àfrica, va saber portar como ningú a l'escenari les tradicions i els vestits típics de la seva terra en espectacles on la seva veu càlida i la seva gran presència eclipsaven els instruments ètnics que l'acompanyaven.

Nascuda a Johannesburg el 4 de març de 1932, encara que va passar la infància a Petòria (al Transvaal), Makeba va començar a cantar en la dècada de 1950 amb el grup Manhattan Brothers, i després va fundar la seva pròpia banda, The Skylarks, que barrejava jazz amb música tradicional sud-africana.

Vigilada per l'FBI

Després de veure que no podia portar a terme al seu país la carrera musical que ella volia pel seu activisme compromès, la cantant va viatjar a Venècia i després va aconseguir arribar a Londres, on va conèixer Harry Belafonte, que la va ajudar a entrar als Estats Units.

No obstant, la vigilància de l'FBI nord-americà va obligar Miriam i el seu marit a traslladar la seva residència a Guinea Conakry, on va residir fins al seu retorn a Sud-àfrica el 10 de juny de 1990 després de l'excarceració de Nelson Mandela, que temps després li va oferir participar en el seu Govern.



Entre la seva discografia destaca Pata Pata, The many voices of Miriam Makeba (1962), Miriam Makeba live in Africa (1967), The word of Miriam Makeba (1968), Miriam Makeba and Harry Belafonte (1972), Sangoma (1988), Welela (1989), Skylarks (1992), Sing me a song (1994).

Clica per veure l'article original


dilluns, 10 de novembre de 2008

La verdadera petanca

¡No más alcohol ni agua oxigenada en las heridas!

Aunque en la vida cotidiana se utilice mucho el alcohol y el agua oxigenada para limpiar las heridas, oficialmente, se desaconseja su uso y es una costumbre a desterrar. En su lugar, se recomienda la aplicación de agua y jabón y otros productos más tolerantes con los tejidos de la herida.

En toda sociedad que se precie siempre hay una serie de tradiciones sanitarias sin más sentido que el de la costumbre ni más lógica que la imaginaria. Tradiciones que surgen por la falta de información y por falsas creencias. Una de las creencias más arraigadas de nuestra propia sociedad es la célebre máxima y no menos típica frase de la abuela "Si escuece es que cura" . Y así, a base de "escocidos" y "escocidimientos" el alcohol y el agua oxigenada han sido y siguen siendo los reyes de las heridas abiertas en la vida cotidiana. Incluso también tuvieron su momento de gloria en el ámbito médico. Gloria, por fortuna, pasajera.
¿Quién no ha sufrido alguna vez el escozor del alcohol en una herida reciente? ¿Quién no se ha quedado nunca viendo cómo una herida roja y simplona pasaba a convertirse en un espumeante tejido blanquecino tras un buen reguero de agua oxigenada? Hasta tal punto han estado unidas a nuestras vidas estas sustancias que casi podríamos decir que quién no las ha padecido no ha tenido infancia.


Pues yo venía a derribar un mito (o por lo menos lo voy a intentar): La utilidad del alcohol y del agua oxigenada no sólo no es tan eficaz cómo se piensa, sino que puede ser perjudicial y, oficialmente, su uso está desaconsejado en heridas abiertas al existir alternativas mucho más eficaces.

Tanto el alcohol como el agua oxigenada son buenos desinfectantes. Es decir, son capaces de eliminar un buen porcentaje de microorganismos (bacterias, virus, hongos...) sobre superficies, piel intacta y objetos. No son tampoco de los de "primera categoría" en cuanto a poder desinfectante pero sí tienen una eficacia considerable. Es por esta razón por la que el alcohol se utiliza en hospitales y centros de salud para limpiar la piel intacta antes de, por ejemplo, pinchar para extraer sangre.

Pero, aunque sean buenos desinfectantes no son buenos antisépticos. Es decir, no son eficaces en la eliminación de gérmenes sobre tejidos vivos especialmente en heridas y mucosas. Esto se debe a que el mecanismo químico por el cual actúan se ve inactivado en gran medida al contacto con tejidos vivos. Lo que hace que desinfecten en superficie pero muy poco o nada en profundidad. Y no sólo eso, son muy poco específicos. No discriminan entre gérmenes y células de los tejidos de la herida, agrediendo a ambos por igual. Por eso precisamente escuecen, porque está irritando también a nuestros propios tejidos. Estos son los principales contras de cada sustancia:

* Alcohol: Dolor. Irritación y agresión de los tejidos. Retraso de la cicatrización. Se inactiva en tejidos vivos disminuyendo su eficacia ante losgérmenes. Deshidrata la herida y  coagula proteínas pudiendo crear una película aislante en la herida que favorezca el crecimiento de microorganismos que crecen en ausencia de oxígeno (anaerobios).

* Agua Oxigenada: Dolor. Irritación y agresión de los tejidos. Disminuye el riego sanguíneo en la zona de la herida. Retraso de la cicatrización. Se inactiva en tejidos vivos disminuyendo su eficacia ante los gérmenes.

Precisamente por las razones comentadas, los médicos y enfermeras no los utilizan para la limpieza de heridas. La mejor actuación ante una herida es, lo primero de todo, la limpieza de ésta con agua abundante y jabón, eliminando las partículas extrañas y posteriormente aplicar antisépticos eficaces que no irriten ni agredan los tejidos. Entre los más utilizados se encuentra la: povidona yodada, más conocida como Betadine (también puede retrasar ligeramente la cicatrización) o clorhexidina. Según en la zona en la que esté la herida se aconseja o no taparla con una gasa o tirita. Si está en una zona en la que es fácil que pueda contaminarse (por ejemplo, en la palma de la mano) se recomienda que se cubra. Aunque esto tiene por contra que la cicatrización será algo más lenta.

Y nada más. Desterrad desde ya la idea de aplicar agua oxigenada/alcohol sobre toda herida viviente. Ver las estrellas no es una señal de que se haya limpiado bien y que escueza, no significa que cure.

diumenge, 9 de novembre de 2008

El costat bo de les crisis

Les crisis tenen costats bons?  Tot ho té, per més que ens sorprengui admetre-ho. De què estem parlant en aquest cas?

Les crisis permeten reintroducir en el nostre escenari vital la certesa del límit (en última instància la mort) i la necessitat d'actuar enfront d'ell. Dit d'altra forma: ens fa sortir de l'error de creure que la vida és o ha de ser una línia constant de creixement sense accidents i fer present en l'escena un primer criteri de realisme productiu: el camí de la civilització és accidentat, i depèn de la nostra acció la possibilitat de certs assoliments.

Les crisis duen gent a la participació social. En el 2001 va passar això de forma molt notòria. Tornarà a passar aquesta vegada? Tindrem altra onada de persones que, conscients de la necessitat d'involucrar-se en la marxa de les coses, decideixin no romandre al marge de tot?

Les crisis produïxen realitats millors. No hi hauria Comunitat Europea sense les dues guerres mundials. No hi hauria EEUU sense la guerra civil. Després dels fets espantosos apareix un fruit valuós. (No hem de ser llavors productors del mal, només convido a considerar els passos de creixement que succeïxen després de certs horrors que haguéssim preferit evitar).

Les crisis generen intel·ligència. A l'haver d'enfrontar-les inventem coses que abans no havíem inventat. Sabem perfectament que així succeïx en les crisis personals, per què no captar aquest gir en les realitats socials? I a més de captar-lo, podem produir-lo?

Per Alejandro Rozitchner (Dissenyador de recursos conceptuals)

El CN Barcelona vence al CN Sant Andreu y sigue la estela del Atlètic Barceloneta

Tras la derrota de este pasado miércoles ante el Terrassa, el CN Barcelona no quiso más sorpresas y venció a un Sant Andreu, que suma dos derrotas consecutivas, y al que le pesó, entre otras cosas, el terrible esfuerzo del partido aplazado ante el Atlètic Barceloneta. Los locales salieron con el turbo puesto, dispuestos a no perder la estela del CN Atlètic-Barceloneta en los alto de la clasificación. El encuentro empezó con fuerza para los cenebistas, que se colocaron rápidamente con un parcial de 4-0 que obligó a ir a remolque a los de Manolo Suárez. A pesar de esto, el CN Sant Andreu reaccionó en un segundo periodo en el que estuvo acertado, a pesar de la buena defensa que configuró Toni Esteller. Los tiros desde media distancia del CN Barcelona funcionaban, mientras que buenas opciones ofensivas del Sant Andreu se topaban con el palo. Se llegó al descanso con un 5-3 para los locales y quedaba todo abierto para el tercer periodo. Los visitantes se llegaron a situar 5-4, y gran parte de este periodo se resolvía con exiguas ventajas para los cenebistas y un CN Sant Andreu, que hacía la goma con el resultado. Con posibilidad del 5-5 y un hombre de más, los de Manolo Suárez erraron un ataque y en la jugada siguiente los locales firmaban el 6-4. La exclusión de Dani González y en el cuarto periodo de Dani Garcia impidió poder sujetar en el último cuarto al boya Balazs Sziranyi que jugó más cómodo. Fue ya en pleno cuarto periodo cuando se notó más el cansancio del CN Sant Andreu que se vio superado por un CN Barcelona mucho más entero. Los contraataques locales fueron mucho más efectivos en los últimos minutos, siguió funcionando el tiro de media distancia, y los de Toni Esteller acabaron certificando el triunfo con un rotundo parcial de 7-1.


DIVISIÓN DE HONOR MASCULINA
QUINTA JORNADA, 05/11/2008

CN BARCELONA 15 - CN SANT ANDREU 6

CN Barcelona: Iñaki Aguilar, Richard Campbell (2), Balasz Sziranyi (2), Ricardo Perrone (1), Eric Marsal (1), Marc Hernández (2), Rhys Howden, Joel Esteller (1), Pere Estrany (1), Blai Mallarach (5), José Rodríguez y Daniel Sulla.
Entrenador: Antoni Esteller

CN Sant Andreu: Angel Andreo, Erik Brugue, Pau Segurana (2), Daniel González, Daniel Hernández (1), Roger Garrido, Héctor Ballesteros, Daniel García, José María Abarca (1p), Jeroen Cavalje, John Cotterill (2) y Tomás Bruder.
Entrenador: Manolo Suárez

Parciales: 3-0 / 2-3 / 3-2 y 7-1
Árbitros: José Carlos Cabello y Xavi Guàrdia

Via:  WPA - Waterpolo Asociación (08-11-08)

¿SABíAS QUE ... el ex-vicepresidente primero del CN Barcelona, el turronero Federico Moncunill Gallo, aparece citado en la documentación del corrupto Caso Brugal, según puedes leer en El País?

Morositat de Sebastià Millans,
ex-president del Club Natació Barcelona
(Clica AQUÍ per a llegir l'article sencer)

Clica la imatge per engrandir-la

¿Y SABíAS ADEMÁS QUE ... el ex-vicepresidente económico del CN Barcelona, Pere Meseguer Miranda, ya directivo cenebista en el año 1970, fue uno de los 25 imputados judicialmente en el escándalo financiero —Caso Banca Catalana— que sacudió a la sociedad catalana en la década de los ochenta?

Creative Commons License
Free counter and web stats

 
Blavor, l'himne del CN Barcelona (any 1975) Blavor, amb el baríton Marcos Redondo (any 1932)