www.moncenebista.blogspot.com                                                            www.moncenebista.blogspot.com

dissabte, 10 de gener del 2009

"Si aquesta és la llastimosa imatge que el CNB ha de donar, ...

Bústia del soci/ia

Benvolgut Kike,

Tan solament quatre línies per fer-te saber de la grata sorpresa que vaig rebre quan em van dir que a la meva filla l'havien seleccionada per a l'escola de natació del CNB. Fins llavors, per ella jo pagava una quota de tres euros. Però d'ençà que la seleccionen em diuen que la seva quota passa a 22 euros. Ho vaig trobar correcte i vaig acceptar-hi. I més tenint en compte que per a un fill o una filla es fa qualsevol sacrifici per a la seva formació, tant esportiva com cultural.
No obstant això, jo vaig preguntar el per què d'aquests 22 euros, i més o menys em van explicar que era pels monitors i per a les despeses de formació.

Bé, doncs abans de Nadal els responsables del Club Natació Barcelona em van decebre molt arran d'una competició de natació de la meva filla. Em va entristir profundament que cada nen i cada nena del nostre Club anés amb banyadors i casquets de bany diferents, així com amb un barnús d'aquells d"estar per casa", quan els altres equips hi anaven tots ben conjuntats. 

Si aquesta és la llastimosa imatge que el CNB ha de donar, un Club que ha estat el decà d'aquest esport, llavors millor deixar-ho córrer.

Joaquim Prat 

Tic-tac, tic-tac, ... ... ¡Booooommmmm!


divendres, 9 de gener del 2009

Vols saber si el teu 'mouse' funciona bé?

Fem-li una prova al teu ratolí.
És molt senzill. 

Fes clic sobre la lletra S,
i sense deixar anar arrossega fins a la R, val?


S i el President demana altra derrama el forçarem a dimiti R


El CNB, en el Nacional de Clubs de Ferramenta


Aquest cap de setmana comença la lliga nacional de clubs en frontó de 36 metres, en les seves tres categories. Catalunya tindrà enguany representació en divisió d'honor i en primera categoria. 

En divisió d'honor, el representant català, serà l'equip del Club de Natació Barcelona; els cenebistes tenen en la seva llista els jugadors següents: Emiliano Skufca, Íñigo Soroa, Agustí Brugués II, Marc Capdevila, Álex García, Carles Sanz, Ivan Calbó, Jordi Corbeto, Jesús Morè i Tomàs Costa. El primer partit dels de l'Escullera serà en pista contrària, i es desplaçaran a Saragossa, acompanyats del nou delegat de la secció, Joan Molinas. Per a aquest primer partit s'espera que en la modalitat de pala curta estiguin Ivan Calbó i Emiliano Skufca, mentre que en paleta amb pilota de cuir és possible que la primera dupla titular sigui la formada per Carles Sanz i Marc Capdevila

En primera categoria, el representant català serà el Club Gimnàstic de Tarragona. El club grana, amb l'incombustible Raúl Oterino al front, té en la seva llista els jugadors següents: Kiko Carcassona, Jordi García, Javier Muniaín, Joaquim Laguarda, Agustín Calbó i Raimon Brugués II. El primer partit el disputaren a les seves instal·lacions de la Bulladera, i el rival serà el Club Tajonar de Pamplona. Per a aquest primera encontre, Oterino posarà en lliça les següents, i ja tradicionals duples; en paleta cuir Carcassona i Laguarda, i en pala curta García i Muniaín. 

La primera jornada que servirà de moment per calibrar l'estat de joc de tots els participants, i les seves futures possibilitats.

Font:
UFEC - Unió de Federacions Esportives de Catalunya (09-01-09)

dijous, 8 de gener del 2009

"Hola, soy deportista y tengo un problema"

Pedro García, campeón del mundo y oro olímpico de waterpolo, narra en un libro cómo dejó las drogas

RAFAEL CARBONELL - Barcelona - 03/03/2008


El 28 de abril de 2003, Pedro García Aguado (Madrid, 1968), ingresó en el centro terapéutico Mare Nostrum de La Garriga, cerca de Barcelona. García no olvida su primera terapia. "¿Quién eres?", le preguntaron. "Soy Pedro García, campeón olímpico y del mundo de waterpolo". "No, Pedro", le respondieron; "tú eres un adicto, un alcohólico y un cocainómano". "Y tú, un hijo de puta", insultó al terapeuta. "Me quise morir", recuerda el campeón. "Ahí me di cuenta de que la batalla que iba a librar sería dura. Yo era el único culpable y decidí jugar el partido". Con esa experiencia, Toto, como le conocían en la selección prodigiosa que ganó el oro olímpico en Atlanta 1996 y fue campeona del mundo en 1998, convertido hoy en terapeuta de adicciones, ha escrito el libro Mañana lo dejo (Bresca Ediciones), que salió a la venta el jueves.

Fueron dos años largos de terapia. "A los dos meses de ingresar, recibí una oferta del Niza francés. Si aceptaba, recaería. Dije que no", recuerda. "Me aparté de todos, del mundo del waterpolo, y me fui a vivir con mi madre a Sant Andreu de la Barca".

¿Cómo fue posible que Pedro García, un chaval con planta de modelo, de una familia de clase media, se enganchara a la droga? "Bebía y fumaba con 15 años", explica. "Siempre estaba en la calle porque mis padres se divorciaron. Fue la época en que Mariano García me dio caña. 'Eres un quinqui', me decía". Mariano era, entonces, el técnico que dirigía la escuela de waterpolo de Madrid.

Sin embargo, cuando realmente empezó su drama fue en 1986, justo el momento en que el CN Catalunya le fichó, junto a su amigo el portero Jesús Rollán. Vivían en la residencia Blume, sin ningún control.

"La noche la descubrí cuando llegamos a Barcelona. Pero entonces sólo bebía". Ni siquiera se acuerda de la primera raya de cocaína que esnifó. "Fue en Terrassa. Un tipo me ofreció un trabajo para servir copas en un local porque vio que tenía mucho arrastre. Sí, fue en aquel bar, seguro. Estaba cansado, había tomado varias copas y al día siguiente nos entrenábamos por la tarde. El tipo me dijo: Si te tomas esto no te afectará". Era cocaína. Año 1990.

"Desde muy jóvenes, manejábamos dinero. En un año, por ejemplo, ya internacionales, pasamos de ganar 40.000 pesetas a 150.000 al mes. Manejar esta cantidad era difícil. Generábamos envidia". ¿Qué hubiera pasado si su ficha hubiera sido millonaria como la de un futbolista? "Mi vida deportiva hubiera terminado a los 24 años".

Su vida se convirtió en un torbellino. No podía ya frenar aquella espiral de depravación. "Hice cosas gravísimas", reconoce García. "Algunas veces cogí a mi hija en brazos porque estaba llorando y sólo deseaba que se callase para poder meterme otra raya". Había perdido por completo el control. Sin embargo, antes de los JJ OO de Barcelona tuvo que reconocer en una reunión con los técnicos su adicción a la cocaína. "Se quedaron estupefactos. Me hicieron controles individuales, pero los pasé todos". Pero durante una semana desapareció de la concentración. Vivió en casa de Rafa Aguilar, actual seleccionador español y entonces segundo. "Allí eliminé los rastros de la cocaína. Gané la plata olímpica".

Aquello, sin embargo, no cambió sus hábitos. "Consumía de forma desaforada", confiesa en su libro. "A veces desaparecía por tres días y entonces consumía de tres a cuatro litros de destilados, de 10 a 15 gramos de coca, cuatro o cinco pastillas de éxtasis y dos o tres botes de éxtasis líquido. Todo demencial".

Tras una de estas largas salidas, regresó a su casa y mantuvo una discusión con su esposa. Llevaba cuatro años casado. Pero decidió abandonar a su mujer y a su hija de sólo ocho meses. "En 1998 estaba tan enganchado que consumía los jueves y viernes por la noche, buscaba alguna excusa para no entrenarme el sábado y aparecía sólo el domingo para jugar el partido", afirma.

Acabó sin equipo. "Ningún club me quería", asiente. Aquella vez, Rafa Aguilar, entonces técnico del Terrassa, le tendió la mano. Y luego, en 2002-2003 jugó en el CN Barcelona. "Pero entonces ya no tenía solución. Ni me entrenaba. La adicción me había pillado del todo". La constatación más evidente de su deplorable estado se produjo aquel mismo año, cuando Joan Jané, seleccionador, intentó repescarle para el Mundial de Barcelona 2003.

"Cuando me llamó, no me veía capaz. Quería que fuese el tercer defensa de boya. Eso no me gustó", recuerda. "Duré dos entrenamientos. Me echó. Y me hizo el mejor favor, porque aquello me sirvió para abrir los ojos. Poco después ingresé en el centro Mare Nostrum".

Pedro García ha vuelto a engancharse a la vida. No toma ni una copa de vino. Como terapeuta, lanza su eslogan: "Hacemos un tratamiento libre de sustancias de por vida. Nunca más. Vivir sin tomar y vivir bien". Y así lo hace Pedro, junto a su nueva pareja y sus dos hijas, Claudia de 10 años y Natalia de 7. Además de terapeuta ha hecho también un master de dirección de hoteles. Ya no se mete en el agua, pero nunca olvidará a las personas que le tendieron la mano cuando más las necesitaba: "Manel Estiarte y el COE, que me pasaron 600 euros mensuales dos años para financiar el tratamiento, Rafa Aguilar, Miquel Trapé, Lolo Ibern". Y, por supuesto, Jesús Rollán: "Él no esnifaba como yo. Lo mató una depresión". Toto se salvó y pudo regenerar su vida.

Clica per veure la notícia original



Entrevista a Pedro García Aguado, Toto, en "La Contra" de ...


Aquesta caducada Junta repetirà els vells, i en farà de nous. Temps al temps.


dimecres, 7 de gener del 2009

Avui comencen les rebaixes d'hivern


Retorn a la crua realitat del CNB


dimarts, 6 de gener del 2009

És veritat o mentida que ... ?

 

  • És veritat o mentida que ... la Junta Directiva considera el total del pressupost del CNB per l'any 2008 (parlem de 7.720.741,00 euros = 1.284.623.212 de les antigues pessetes) com una caixa única, on fica la mà segons convé?  Aquesta pràctica, que per altra banda sovinteja en empreses de caire familiar, és una imprudència que mai s'ha de fer.

  • És veritat o mentida que ... la Junta Directiva (en aquest cas la responsabilitat cauria directament damunt del vicepresident econòmic, Sr. Meseguer) calcula erròniament els ingressos previstos, i les despeses no tenen res a veure amb aquests ingressos?

  • És veritat o mentida que ... el gerent del CNB, Sr. Blanquer, no disposa, ni de la preparació acadèmica, ni de la mínima experiència que s'hauria d'exigir per ser el gerent d'una entitat esportiva de la magnitud del Club Natació Barcelona? Quin és el procés de selecció que hi va haver per cercar un professional que ocupés el càrrec de gerent del CNB?
    Quin va ser en el seu moment el procés de selecció que va dur a la Sra. Meritxell Moncunill al càrrec que ocupa en l'organigrama del CNB? Ocupa aquest càrrec pel mèrit de ser la germana del vicepresident Frederic Moncunill (el que viu a Alacant)?

  • És veritat o mentida que ... en el darrer trimestre de l'any passat, més de 800 socis/ies s'han donat de baixa del CNB? I que la perspectiva pel primer trimestre d'aquest 2009, es de que continuarà aquesta sagnia?

  • És veritat o mentida que ... davant les baixes de socis i sòcies que ho han estat un bon grapat d'anys (en alguns casos més de vint i més de trenta anys, amb les preceptives derrames satisfetes), des de les oficines del Club, passant pels membres de la pròpia Junta Directiva, cap pregunta, cap trucada, cap interès en esbrinar el motiu de la baixa?

  • És veritat o mentida que ... quan per desgràcia un soci o sòcia es mor, en el moment d'haver de lliurar les seves pertinences guardades en els seus armariets, aquestes són lliurades, en alguns casos, en bosses d'escombraries?

  • És veritat o mentida que ... el CNB genera un volum ingent de residus plàstics, molts i molts metres cúbics de deixalla plàstica, a més de tots els diaris (els de pagament i els gratuïts)? I que no hi ha cap gestió mediambiental o de reciclatge d'aquest residus, i que es llencen a la brossa comuna?

  • És veritat o mentida que ... com ens va comentar la Sra. Rosa Picó, que va exposar a la galería d'art del CNB aquest passat desembre, que li van dir des del Club que per poder-hi exposar hi havia una llista d'espera de ... tres anys!
    I que una condició per poder-ho fer, a banda de pagar entre 240 i 300 euros, és que s'ha de regalar una obra de l'artista, la que ell o ella decideix, al 'museu' del Club?
    El Sr. Resky és el responsable de les exposicions que es fan al Club.
    La Sra. Picó va demanar de veure les obres donades pels artistes, o saber què es feien amb elles. A hores d'ara, encara espera una resposta.

  • En la propera assemblea general de socis de finals d'abril esbrinarem què és veritat i què és mentida.
    Feu-nos arribar totes aquelles preguntes que us agradaria fer-li al president Sr. Millans. Molt gustosament se les farem, en el vostre lloc i en el seu moment.

    dilluns, 5 de gener del 2009

    Té la Junta Directiva un pla 'B' pel 2009, a banda de la derrama?





    Grup de Marxaires del CNB


    Sant Llorenç del Munt
    dissabte, 17 de gener de 2009

    Monestir romànic de Sant Llorenç del Munt

    Bona nit i Bon Any 2009 - Us torno a enviar el correu des d'un altre webmail perquè sembla que hi ha algun problema de lliurament.
    Us annexo la convocatòria per a la propera excursió - No falteu!
    Ens veiem a la muntanya!
    Xavier

    Campions Copa Nadal 2008


    Dani Serra (CN Catalunya) y Francesc Godoy (CNB)
    ex aequo en categoría masculina,
    y Marta Noguera (CNB) en femenina.

    Recupera  aquí  l'article del 26-12-08

    diumenge, 4 de gener del 2009

    La Junta Directiva, veient el que li espera aquest any


    La natació abans de Phelps

     La història de la natació, 
    des de l'anglès Matthew Webb fins a Michael Phelps. 

    Aquest reportatge de Vilaweb TV ens explica de manera molt
    entenedora i gràfica l'origen de la natació com a esport. 



    ¿SABíAS QUE ... el ex-vicepresidente primero del CN Barcelona, el turronero Federico Moncunill Gallo, aparece citado en la documentación del corrupto Caso Brugal, según puedes leer en El País?

    Morositat de Sebastià Millans,
    ex-president del Club Natació Barcelona
    (Clica AQUÍ per a llegir l'article sencer)

    Clica la imatge per engrandir-la

    ¿Y SABíAS ADEMÁS QUE ... el ex-vicepresidente económico del CN Barcelona, Pere Meseguer Miranda, ya directivo cenebista en el año 1970, fue uno de los 25 imputados judicialmente en el escándalo financiero —Caso Banca Catalana— que sacudió a la sociedad catalana en la década de los ochenta?

    Creative Commons License
    Free counter and web stats

     
    Blavor, l'himne del CN Barcelona (any 1975) Blavor, amb el baríton Marcos Redondo (any 1932)