El CNB, fundador de "Sport Cultura Barcelona"

Sport Cultura Barcelona neix a iniciativa d'un grup de clubs, (d´institucions privades) esportius i culturals, amb l'objectiu de fomentar la cultura i l'esport en tots els seus àmbits. Vol ser un fòrum d'opinions, debats i diàlegs entre diferents col·lectius esportius i culturals de la societat civil, impulsant estudis en col·laboració amb institucions acadèmiques.

Clica per engrandir

Sport Cultura Barcelona (SCBCN) vol ser un referent en la vida esportiva i cultural. És una iniciativa privada, no lligada a cap institució pública, i que actuarà d'una manera independent , amb projecció internacional i amb la voluntat d'incidir en els àmbits culturals i esportius de més actualitat per a la societat.

El nostre Club és una de les institucions fundadores de SCBCN, i el Millans "el tremendu" forma part de la seva Junta Directiva, com a vocal de la mateixa. Prenem bona nota i afegim al nostre extens dossier de persones físiques i jurídiques a tota la gent i entitats que integren aquesta iniciativa, per fer-los arribar, si s'escau, tota la informació que disposem sobre la realitat actual del nostre Club. Potser així, explicant la denigrant situació a la que ens ha abocat la inexistent gestió econòmica, social i esportiva de l'amic Millans, se li caigui la cara de vergonya, si encara li queda una mica, davant la societat civil, esportiva i cultural de la nostra ciutat. Sport Cultura Barcelona diu que vol ser un referent en la vida esportiva i cultural. Doncs bé, el encara president Millans no pot ser referent de res. Ja va dir en l'entrevista a BTV que assolir la presidència del CNB va ser la seva 'panacea'. Però sap de què parla aquest octogenari senyor en un mitjà públic? Té idea del que és una panacea? Home, que consulti un diccionari! I per acabar avui, tenim coneixement de com va arribar a la presidència (caldria escoltar atentament als anteriors presidents que encara hi viuen, Sr. Leandre Ribera i Sr. Joan Santaeularia), i de com s'ha servit del Club per a la seva projecció personal, deixant-lo com està: en una absoluta ruïna econòmica. Amb la complicitat de la seva junta directiva, i en especial de l'ínclit Moncunill (el que viu a Alacant, i que passa de molt tant en tant pel Club), altre personatge que pot donar lliçons de projecció personal. - Qui vingui darrera meu que ho arregli si pot. "Que a mí me quiten lo bailao", oi Millans que deus de pensar així, tot satisfet de tu mateix?